Si i no

No m'agraden les excuses que cauen pel seu propi pes, em fan ràbia.
M'ha encantat el cap de setmana, tot i escapar-me dels llocs just abans que arribessis.

M'encanta la gent que té mil coses a fer.

Els esforços valen la pena... sempre. Segueix lluitant.

Domingo Catalan i Toyo Ito

Què tenen en comú l'atleta Domingo Catalan i l'arquitecte Toyo Ito?
Que els dos et poden fer passar un divendres diferent i genial.

Marató de Barcelona de l'any 1980 (primera marató de Barcelona si tenim en compte que les dues anteriors, 1978 i 1979, s'havien corregut a Palafrugell per falta de permís a la capital).

• Data: 16 de març
• Inscrits: 956. Arribats: 708
• Guanyadors: 1 Don Faircloth 2.19.42; 2 Domingo Catalán 2.21.13; 3 Josep Pro 2.23.14
• Guanyadores: 1 Quima Casas 3.09.53; 2 Matilde Gómez 3.15.40; Maria Antònia Griñó 3.17.55
• Temps límit: 5,30 hores

L'arquitecte japonès Toyo Ito és l'autor d'aquestes torres que s'estan aixecant a la Fira de l'Hospitalet (al costat de l'Ikea). Aquest edifici que serà un hotel vol representar un arbre. El trobo lleig però no sé perquè però m'encanta.

Jason Marz i Jack Johnson

Dos descobriments d'ahir a la nit:

• Jason Marz:

• Jack Johnson:

També vaig descobrir com fer un puré de pomes àcides, que el magret d'ànec s'ha de tallar en vertical, que no tinc ni idea de vins però em fa gràcia com la gent gira la copa, que la fondue de xocolata nestlé està de muerte, que l'humor anglès no arriba a la sola de les sabates de l'humor català i que la Troba Kun Fú fa un concert aquesta cap de setmana a Londres!

Què fer quan et quedes amb un pam de nas

Últimament tot es gira. Torno a ensopegar altre cop amb la mateixa pedra. La mateixa lesió una i altra vegada.
Sembla que les decisions que prenc no acaben de ser les encertades. Fins i tot les més insignificants. Tren o cotxe?
Tinc ganes que alguna cosa comenci a rutllar ja. El maleït simulador s'ha d'espatllar precisament avui? No m'atreveixo ni a escriure el mail explicant-los que demà la documentació esperada no estarà llesta. Vaig perdent oportunitats..
Sort que t'he trobat avui per casualitat i hem pogut parlar.. el viatge ja no ha estat en va i sempre m'animes. És moment ja de que omplis la nevera i engegis el calentador. Viure al costat del museu de la ciència ha de ser una passada. Mira cada matí per la finestra i ja no et semblarà tan lluny de tot.
M'agradaria poder veure com serà la meva vida al setembre.. on seré? què faré? M'has encomanat la psicosi de que després de setmana santa tot agafa urgència. Vull ser ja al setembre. Vull ser ja a Itàlia. Vull tenir ja arreglat el genoll i que el Simapro funcioni. Vull moltes coses, oi?

Takashi Murakami

Fins fa poc més d'una setmana jo només havia sentit a parlar d'un Murakami, de l'Haruki, l'autor de novel·les com "Tokio blues", "Al sud de la frontera, a l'oest del sol", "El meu amor Sputnik", "Kafka a la platja" o "After Dark", però ahir vaig descobrir un nou Murakami (nou per mi), el Takashi, que em va fascinar tant o més que l'altre. El dos són japonesos. Els dos són artistes. Un, com ja he dit, escriptor; l'altre, pintor, escultor, dissenyador i mil coses més.

L'Haruki Murakami va néixer a Kioto el 12 de gener de 1949. El Takashi a Tokio el 1962. Sempre he confós Kioto amb Tokio, potser perquè un és la barreja de les lletres de l'altre.

Sortir de l'exposició sobre el Takashi que actualment es pot visitar al Guggenheim de Bilbao provoca quatre coses:

• tenir ganes de menjar sushi
• voler veure dibuixos animats
• mirar-se la gent pija amb uns altres ulls (sobretot la gent amb bolsos de Louis Vuitton)
  
• anar pel carrer tararejant innevitablement la melodia d'aquest vídeoclip (us el posaria però el youtube no m'ho permet, seguiu doncs l'enllaç): http://www.youtube.com/watch?v=BIiTmmMqNso
  

Reflexions de tarda ennuvolada

Les coses per fer s'acumulen.

Un dia et lleves i no saps perquè (o si..) però intueixes que serà un bon dia. Potser aquell dia aconseguiràs tatxar alguna cosa de la llista de coses pendents (aquella llista que sense saber-ho tenim tots dos). Però encara en quedaran moltes sense tatxar. Segurament quedaran aquelles que fan més mandra, aquelles que són més llargues, però també aquelles que fan por.

Les decisions que fan por són les que ens fan ser més valents. Fa dos dies em feia por omplir aquell formulari (tot i que sé que no m'agafaran), em feia por i ho vaig deixar per l'últim dia. Em feia por perquè significaria deixar enrera moltes coses, però sobretot moltes persones..

Les coses que fan por de la llista de coses pendents funcionen amb un mecanisme semblant al de les converses pendents. Saps que són innevitables però intentes allargar al màxim el moment de fer-les reals. I aleshores, un cop t'hi afrontes, acaben no sent tan terribles com semblava a priori. Però per si de cas jo seguiré tenint la meva llista de coses i converses pendents..

Vaig a fer coses (de la llista.. o no).

pd: he vist que ja tenen a l'FNAC el Macanudo 4!!! Hi he d'anar ja... així el podré tatxar de la llista de coses pendents.. un altre dia parlaré de l'efecte contrari.. del temps que passa ràpid quan no vols que passi perquè el que estàs fent és genial, és a dir, de les coses que mai arriben a posar-se a la llista de coses pendents ja que es fan a l'instant.