dijous, 28 de maig del 2009

Colors



Hi ha dies en què tot canvia de color. Dies en què sense saber com, les coses es van posant al seu lloc. I no és que hagi trobat feina. Més aviat al contrari. M'han tornat a dir que he quedat segona (és el quart cop en mig any que quedo segona en un procés de selecció). Però aquest cop el resultat m'ha animat. M'esperava molt menys. Tal com diu una amiga, potser això de quedar sempre segona vol dir alguna cosa. I tal com segueix dient ella, potser vol dir que no he de buscar feina sinó crear-la jo mateixa. Dimecres vinent serà la primera reunió d'un projecte que pot acabar en un local a Almeria amb les tres persones amb qui millor he treballat en la meva vida. I com més hi penso, més il·lusió em fa. Encara que quedin en fum, m'encanten els projectes.

També hi ha altres motius d'alegria avui, altres notícies que han pintat l'estiu amb els colors de l'arc de sant martí (mai millor dit). Avui puc dir que estic feliç.


pd: la Champions també hi té a veure :)
pd2: mola perquè passo d'imaginar-me el meu futur a Itàlia, a Brussel·les,
Vilanova, Manlleu, Madrid, Almeria, ... On serà en realitat? Qui sap, però m'encanta poder-me'l imaginar a mil llocs diferents.

dimecres, 27 de maig del 2009

Restaurant Orgànic


Restaurant Orgànic
Junta de Comerç, 11 Barcelona (darrera mercat de la Boqueria)

Si als cambrers més lents i distrets del món, hi afegim que algú a mig sopar va dir "mireu! allà dalt a la biga s'hi passeja una rata" i que alguna crítica per internet comenta que van haver de marxar perquè havien trobat escarabats passejant per terra, podríem pensar que es tracta del pitjor restaurant del món.

Malgrat això, el local és ideal per a fer sopars en grup i el menjar és bo, en quantitat i de preu assequible: sopa + buffet amanides + segon plat + postres 20€.

En resum, els amos es deuen pensar que als vegetarians no els importa la presència dels "companys" d'àpat, i que al igual que a ells els passa, als clients vegetarians conscienciats pel patiment animal els sabria greu saber que en aquell restaurant s'ha matat a un pobre escarabat i a una pobra rata que passejaven per allà..

dimarts, 26 de maig del 2009

Marine oil pollution

Marine oil origin:
  • 47% natural seeps
  • 53% human sources, from which: 72% consumption, 22% transport, 6% extraction.
Therefore, ship accidents only accounts for about 10% from all the oil in the ocean! Much less than one could imagine.


Prestige

Some of these ship accidents have been:
  • Prestige (Spain, 2002) => 67,000 tons of crude oil;
  • Torrey Canyon (England, 1967) => 129,000 tons of crude oil;
  • Metula (Strait of Magellan, 1973) => 58,000 tons of petroleum;
  • Amoco Cadiz, ( English Channel, 1978) => 253,000 tons of crude oil;
  • Exxon Valdez (southern Alaska, 1989) => 39,000 tons of petroleum;
  • Braer (Scotland,1993) => 93,000 tons of crude oil.
Another important source of marine oil spills are wars:
  • World War II (1939-1945)=> 417.000 tons
  • Iran-Iraq War (1981-1987) => 260.000 tons
  • Gulf War (1990-1991) => 715.000 tons
Besides, it is important to take into account that the oceans are full of abandoned ships (shipwrecks) which spread oil all over the ocean floor.

Once aware of all this marine oil pollution, we could wonder what people should do to make it disappear. It is known that oil only disappears by 2 processes:
  • Biodegradation
  • Photooxidation
There are other processes, but those only spread it. Oil is a natural harmful product (some oil components are carcinogens when combusted); however, marine petroleum pollution is less damaging (at large scale) than it could be thought because it is biodegradable. Therefore, it quickly becomes harmless.

In conclusion, everything is a question of concentration.

As a recommendation:

(1) short term cleaning for touristic and social interests (investment and human action);
(2) long term cleaning in remote zones (natural biodegradation is better than invasive and chemical methods).


More information available on:
- The International Tanker Owners Pollution Federation Limited webpage: http://www.itopf.com/
- The article Oil Spills-Oil Pollution: http://science.jrank.org/pages/4848/Oil-Spills-Oil-pollution.html

dilluns, 25 de maig del 2009

Sobre el cel i els supòsits impossibles

Avui toquen dues frases:

"Descartados los supuestos imposibles, lo que queda, por improbable que parezca, es la solución".
Arthur Conan Doyle (per boca del seu personatge Sherlock Holmes)

"Els homes dolents van a l'infern, i al cel els astronautes".
Ricard Planas (Director de la revista BONART)

La primera l'he trobada llegint un Magazine de La Vanguardia atrassat, del 17 de maig concretament, en una carta d'un lector que parlava sobre drogues. Si podeu llegiu aquest número del Magazine ja que, a part d'aquesta magnífica frase, té una entrevista a l'Haruki Murakami i un reportatge sobre energia solar i eòlica.

La segona l'he trobat al catàleg de l'exposició de pintura "Queremos princesas" del portuguès Rui Gomes, que fins el dia 14 de juny es pot visitar al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca. Imprescindible perdre's una estona en el seu univers màgic de floretes, frases voladores, lletres amuntegades, prínceps i princeses (per molt carrincló que soni). Rui Gomes va ser el guanyador del premi GO Caixa Penedès 2008. Aquí sota us poso una de les seves "princeses".

diumenge, 24 de maig del 2009

La gent normal



M'encanten les cares de sorpresa de la gent gran que surt al vídeo. Podria dir que és la "meva" cançó ara mateix. Té mèrit desbancar Ai Dolors i el Mar...
Però no sabria dir si m'agrada més l'original de Pulp (al post anterior) o la versió dels Manel. En el fons són molt diferents, o almenys jo les sento així.
El concert d'ahir a la nit va ser increïble. Ballar amb el genoll destrossat no és fàcil però ho necessitava. Va ser el meu oasi.. dins una setmana per oblidar (que et donin la notícia que tens un 90% de probabilitat de no poder tornar a córrer mai més no és fàcil...).

Viure com ho fan els altres.
Veure les coses que veu la gent normal.
Dormir amb qui dormen els altres.
Ficar-te al llit amb gent normal com jo.
...
Comparteix pis amb estranys,
busca una feina formal,
puja al metro pels matins,
vés al cine alguna nit,
però igualment mai entendràs
el que és nar passant els anys,

esperant la solució
que s'emporti tanta por.

dimarts, 19 de maig del 2009

dijous, 14 de maig del 2009

Phone interview

Avui he fet la meva primera entrevista per telèfon (és el que té enviar el CV a l'estranger) i ho he passat fatal.

99% que no m'agafen, essent generosa..

dimecres, 13 de maig del 2009

Andy Warhol



People sometimes say that the way things happen in the movies is unreal, but actually it's the way things happen to you in life that's unreal. The movies make emotions look so strong and real, whereas when things really do happen to you, it's like watching television -- you don't feel anything.

Aquells llocs



No us passa que hi ha llocs que oblideu i que només us venen al cap quan algú us hi fa pensar?


Llocs que un bon dia van ser habituals, que semblava aleshores que no tinguessin res d'especials, però que mirats des de la llunyania de la memòria fan que els recordem amb un somriure?

La conversa de dissabte a la nit em va fer pensar en tres d'aquests llocs:
  • la botiga de llibres de ciència ficció i còmics Gigamesh;
  • el restaurant xinès d'un carrer perpendicular al carrer Galileu de les Corts;
  • la residència d'estudiants de Tarragona (per molt que hi penso no aconsegueixo recordar el nom).

divendres, 8 de maig del 2009

Leni i Jana

La Leni és alegre, somiadora i de somriure fàcil. La Jana és melancòlica, realista i més aviat seriosa.

La Leni i la Jana han quedat aquesta nit per sopar.

La Leni li explica a la Jana que s'ha quedat sense feina, que segurament l'hauran d'operar d'aquí un parell de mesos d'una lesió que es va fer fent escalada l'estiu passat i que en Tom li ha dit que necessitava espai i que creia que el millor seria que deixessin de veure's durant un temps. Malgrat tot, mentre ho explica segueix somrient i va afegint, entre frase i frase, que els canvis hi són per alguna cosa i que segur que tot canviarà cap a millor.

La Jana no pot evitar posar-se trista mentre escolta la història de la seva amiga. A ella tot li va bé. A la feina li han encarregat, per fi, aquell estudi sobre el comportament de les marmotes que portava tants anys intentant fer. La prova mèdica de dilluns passat va donar com a resultat que ja no tenia ni anèmia i, per acabar-ho d'arreglar, en Joan li ha proposat que tinguin un fill. Malgrat tot, mentre ho explica, no pot evitar tenir el rostre seriós i la mirada de preocupació.

Un cop acabada la segona ampolla de vi, la Leni i la Jana s'aixequen de les seves cadires, tot fent trontollar una mica la taula d'alumini. S'acosten a la barra i demanen el compte. La Leni diu que convida ella i, tot i les reticències de la Jana, finalment ho aconsegueix. A la porta es despedeixen amb un petó a la galta i marxen cadascuna en sentit contrari, prometent-se que es trucaran la setmana vinent sens falta.

De camí de casa, la Jana no pot deixar de pensar en la sort que té de tenir una amiga com la Leni, sempre alegre i disposada a ajudar als altres, malgrat tenir ella mateixa mil problemes. La Leni, per la seva banda, camina cap a casa preocupada per la Jana. Si ara que tot li va bé sembla trista, què fara quan alguna cosa se li torci? I segueix caminant carrer enllà pensant què podria fer per animar la Jana..

dilluns, 4 de maig del 2009

BSO

No sé perquè però creia que aquestes dues cançons les tocava el mateix grup/cantant però no.. la primera l'Antony and the johnsons i la segona Beck! Suposo que em sonaven semblant perquè les dues són usades a bandes sonores i tenen un estil nostàlgic semblant.. M'encanten.




Infidels i Manel

M'he enganxat a Infidels. I això que al principi, entre que els dijous sempre hi ha coses a fer i que ja perdo prou el temps, vaig proposar-me no mirar-la. Però he caigut. I m'encanta. Em mola saber que no sóc l'única persona del món capaç d'agafar un pot de gelat del congelador i començar a menjar a cullerades.

M'he enganxat a la cançó el Mar dels Manel. No ho puc evitar. M'encanta, sobretot la frase: "Tu i jo i la nostra història".