Avui va d'enllaços..

Si no sabeu què fer aquest cap de setmana podeu entretenir-vos una estoneta veient vídeos per internet.
Us en deixo dos:

• Amb el permís del Carles em permeto el luxe de recomanar-vos: http://thefuntheory.com/
• Amb el permís de lavola us remeto a veure: http://www.btvnoticies.cat/2009/12/12/el-negoci-mediambiental-de-les-plaques-solars-a-leficiencia-energetica

Ja està :)

Petit indi

Tot i que la deixin molt bé a Fotogramas i Cinematical la veritat és que a mi se m'ha fet aborridíssima aquesta peli de Marc Recha (conegut per Pau i el seu germà). Tot i això, paradoxalment quan han sortit els crèdits, m'he quedat pensant "ja està?", però més perquè m'ha deixat amb tot a l'aire (suposo que la gràcia de la peli és precisament això, que no tanca cap fil) que no pas perquè m'hagi passat ràpida. Perquè la veritat ràpida, allò que se'n diu ràpida no és. Tot passa com lent: el protagonista, l'Arnau, camina lent, amb els braços enganxats al cos i sense fer vaimvé (al final estava més pendent a veure si en algun moment els movia una mica que no pas de la història en si..).

Dec ser poc culta, o poc "indi", però no li he trobat altra gràcia a la peli que el fet de veure com eren les curses de "galgos" a la Meridiana abans no tanquessin el canòdrom. Un ambient ranci que impressiona i que estic convençuda que la peli ha retratat de puta mare. Igual que la vida al barri de Vallbona (reconec que no tenia ni idea que a Barcelona hi hagués un barri que es digués així!!!). De fet, si poses Vallbona Barcelona al google a la primera entrada apareix:

Vallbona, la Barcelona oblidada « Barcelona al Dia
I afegeix que els veïns de Vallbona se senten cada vegada més menystinguts per l'Ajuntament de Barcelona: “Nosaltres també paguem impostos com la resta de ...

Ara que me n'adono la peli m'ha fet obrir els ulls de moltes coses.. seria aquesta la intenció del director, més que entretenir? si és així un 10! com a documental la peli realment val la pena.

Això si, el final es veu d'una hora lluny, el Noriega s'ha fet gran i el Sergi López és un camaleó.

Avís: prohibit anar-hi si estimes molt els animals...

Cursa Porqueres

Juasjuas, surto a la foto que han penjat a la web de la cursa d'aquest matí, però se'm veu peque, per tant només jo sé que hi sóc! Bàsicament ho sé perquè he anat quasibé tota la cursa darrera d'aquesta dona que vesteix mega professional.. al final l'he atrapat :)
Aquí he quedat desena (de noies)... a la mitja de l'espirall m'hauran d'arreplegar amb un cotxe escombra!

Avui toca: CALDO

Ara m'ha agafat la dèria de fer caldo. "Ara" vol dir simplement que, en el darrer mes, n'he fet dos cops.

Cada cop que en faig dura dos àpats de 2-3 persones, per tant tampoc és tant. També podria ser que mengéssim molt, que no és el cas, per tant la conclusió és que l'olla és petita.
La veritat, sempre havia pensat que fer caldo era molt difícil i portava molt de temps, però he anat optimitzant la tècnica i gràcies als kits de verdures que venen als súpers en 30 minuts tinc preparat tot el que va dins (pastanaga, porro, api, patata, xirivia, nap, pollastre, algun òs ja sigui de pernil o de xai i pilotetes!!). Després 45 minuts més a l'olla a pressió i llestos.
Les pilotetes són el que més triomfa. Tenen però un truc: la carn de vedella és d'hamburgueses amb ceba i espècies, per tant la pilota queda de muerte (això si, surt més cara que utilitzant carn picada).

Us deixo una foto de la meva obra per qui no s'ho cregui :)

pd: el sushi només l'he provat jo, per tant dir que està bo no és objectiu; el caldo l'ha provat més gent uooooooooo

Avui toca: SUSHI

Aprofitant el temps lliure del pont, em vaig disposar a fer activitats poc usuals en mi:

• Anar a collir olives! flipa lo lent que es va!

6 hores + 8 persones = 7 oliveres= 10 sacs de 50 kg = uns 50 litres d'oli

• Cuinar sushi! Em va sortir boníssim!!! Modestia apart, s'ha de reconèixer que és molt fàcil i que tot el mèrit és dels ingredients i del kit per preparar sushi que venen a l'Esclat (tal com vaig comentar a un post anterior). Va perfecte perquè l'arròs que inclou ja va rentat i estalvies temps (en 20 minuts ho vaig tenir tot llest!), a més a més sobren algues nori per alguna altra ocasió (que és, a part del salmó, l'ingredient més car). El pack però és una mica escàs de vinagre d'arròs i soja (sort dels pots de kikoman que venen a qualsevol super!). Els ingredients frescos van al gust de cadascú, jo només vaig posar: salmó, palets de cranc, albocat i enciam (com a La Fàbrica), podríem dir doncs que vaig fer makis california i algun sushi de salmó amb l'arròs que em va sobrar.Aquí teniu els passos en forma de fotos.

Planet 51

Sota l'efecte somnífer d'un frenadol efervescent (personalment el menys dolent de tota la gamma), em disposo a explicar-vos la peli vista abans d'ahir: Planet 51.

Reconec que m'encanten (o m'encantaven) les pelis d'animació, tot i que la darrera que havia vist, UP, no m'havia entusiasmat.
Vaig entrar a la sala de cinema doncs amb l'esperança que aquesta m'agradés una mica més però... Potser m'estic fent gran. O potser realment només m'agraden les d'animació japonesa (com el Viaje de Chihiro) i les altres doncs me les miro amb l'esperança de que s'hi assemblin. Ara que hi penso Montsers Inc. em va encantar, però també hi va tenir molt a veure el "context"...

La meva desafecció cap a Planet 51, està segurament relacionada amb el fet d'haver-hi anat un dissabte a les 18h de la tarda enmig d'un pont, amb la sala plena de nens, o el que és pitjor encara, plena de pares insoportables, menjant crispetes sorollosament i comentant amb la víctima del costat la relació de la darrera escena amb algun record perdut en la seva ja passada joventut (tots entenem que la cançó Singing in the rain, té relació amb el film del mateix nom, no cal dir-ho en veu alta!!!).
Bé, tot i això, haig de reconèixer que m'encanta el gos que ve de la Terra, el Rover, no el que tenen al Planet 51 amb cap d'Alien, i és que a part de simpàtic porta panells solars :)
En vendran aquestes festes?

pd: quan va acabar la projecció, com que els altres amics havien entrat a Celda 211 ,enlloc d'esperar-los al Hall del cinema vaig entrar (colar) a la seva sala i vaig veure altre cop el final.. buff.. com més la miro més dura la trobo..