diumenge, 21 de novembre del 2010

Jean Bouin

"Quan quedaven pocs metres per acabar, ha caigut. M'ha fet pena" ha dit ella davant les càmares del Canal 33, tot mirant a terra. I a mi una llàgrima m'ha caigut galta avall des del sofà de casa.
No ho he vist tot i ser allà.
No ho he vist perquè estava feliç amb els meus 44'08'' (he tornat a baixar de 45' per fi ueeeee).
No ho he vist perquè estava pendent de tots els nens i nenes vestits de vermell.
No ho he vist perquè patia pel de l'ambulància.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Taga i Puig Estela

Cap de setmana de no parar:
  • Cross dels Monjos: 10km en 46'55".. em sembla que vaig a pitjor.. però no em rendeixo. Diumenge Jean Bouin!
  • Partit: perdut de 26 buf..
  • Sopar de l'Esportiu: gràcies Toni
  • Puig Estela + Taga: excursió de 5h30min ideal per muntanyencs poc acostumats a la muntanya com nosaltres ;) "Per anar al Pedraforca cal llevar-se abans"
  • Dinar al Centre de Sant Martí d'Ogassa: impressionant! bo i barat i la gent super amable! visca la ratafia!
  • Camamilla a Sant Joan de les Abadesses: recordar vells temps és genial..

diumenge, 7 de novembre del 2010

Herois

El dia de la marató de Nova York, mentre els herois estan ja rendits als seus respectius hotels, he decidit anar a veure Herois.
Jo definiria aquesta pel·licula com una barreja de Mi chica+Verano Azul+Grease a la catalana.
Hi he anat pensant que el director era el mateix de Petit Indi (Marc Recha) i no, de fet no s'assemblen ni en el nom ni en l'estil. Pau Freixes i Albert Espinosa dirigeixen Herois. Ja sé que als "puretes" del cine segur que els agrada mil vegades més Petit Indi, però a mi em va posar molt nerviosa aquella peli on el protagonista quasibé ni parlava ni movia els braços al caminar. En canvi Herois m'ha encantat. He rigut i plorat mil, he passat una tarda de diumenge genial, tot i que ni punt de comparació amb els que són a NY.. quina enveja!
pd: Espero no haver explicat més del compte sobre Herois.
pd: Els resultats de la marató no surten fins les 8pm hora d'allà..
pd: Dissabte cros dels Monjos! yupi una nova carrera! a veure si milloro els meus 45' llargs de la Mediterrània!

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Cursa del Torró (nyam)

16 setmanes després he tornat a fer una cursa. Tot i el temps una mica desastrós (53' pels quasibé 11km), estic mil feliç amb el genoll "de recanvi" :D

Ja em podien haver posar un lligament de keniana, no? M'hauré de conformar amb entrenar per millorar marques o, si més no, tornar a fer les de l'any passat.

pd golafre: És genial acabar una cursa amb una fira de torró i xocolata :)
pd pròxims objectius: cursa del cava i cursa de la mediterrània.
pd freaki: tinc un excel amb dades de les curses.. jo que sempre em reia dels excels..

diumenge, 3 d’octubre del 2010

La vida després de Setembre

Per fi s'ha acabat el mes de setembre. Hi ha mesos bons, hi ha mesos dolents i hi ha el mes passat. Punt i apart. De fet, tampoc ha estat la fi del món i el mes d'octubre ja és aquí. I per fi ja puc tornar a fer coses. O a no fer res. O a escriure al blog un diumenge a la tarda.

Dos llibres mig començats esperen a la tauleta: Egosurfing i Fin. Em vaig equivocar i vaig comprar Fin en català enlloc de en castellà que és com el va escriure el Monteagudo. Segurament fou el desconcert de trobar-nos amb un amic retrobat mirant llibres a menys de dos pams per pura casualitat al Happy Books. Tinc com un iman extrany per trobar-me gent per casualitat. L'afegiré a la llista de coses rares que em passen (com per exemple que em robin que ja vaig comentar).

Ahir vaig anar a veure l'Americano. No sé si és perquè estava cansada però se'm va fer llarga i avorrida. Quan vaig mirar el rellotge per primer cop havien passat 45' i no havia passat quasibé res. El director dels videoclips de Depeche Mode té més ritme fent videoclips. He dit. Crec que l'opció de Bicicleta, cullera, poma hagués estat millor però me la reservo per un no-dissabte.

Em moro de ganes de tornar a córrer curses. Aquest matí hagués sigut un bon dia però potser val més fer bondat fins la Cursa del cava..

I un dia soñando en un sueño soñé.. m'acaba de venir al cap aquesta cançó. I no pas perquè estigués sonant. Per molt que hagi transportat la meva antiga mini-cadena de la meva antiga habitació aquí, segueixo escrivint sense música. M'agrada sentir el clic de les tecles.

Crec que ja està. Ja no he d'escriure res en aquest post-rotllo diari adolescent que necessitava escriure.

Recomanació del dia: el Malwarebytes ha sigut capaç de trobar 777 objetos infectados. És un crack. Ara instal·la't l'Avast.

Recomanació del dia2: els Bizcochitos Fruta y Fibra de All-bran estan de muerte.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Sindromes post-fm













Artistes apagats
Somnis d'elefant
Nits d'antagonisme
Pètals despintats

dijous, 12 d’agost del 2010

Sobre robatoris o fenòmens paranormals

Arran d'un robatori cutre i d'un intent de robatori frustrat la setmana passada (vaig pillar la dona mentre marxava amb el meu bolso!), he pensat en escriure aquesta post.

Sempre he tingut una especial tendència a ser robada. Quan parlo amb la gent m'adono que els cops que m'han robat, és força superior a la resta. Això no vol dir que m'hagin robat coses de molt valor, però si que m'han robat sovint i moltes vegades coses sense massa sentit: una motxilla amb roba suada d'entreno, un moneder buit, un rellotge de plàstic que vaig entregar tremolant perquè una pistola enfocava a un amic (de debò), la roba interior de dins d'una bossa on hi havia moltes altres coses de més valor, el bolso tot tallant-me l'ansa mentre era asseguda (amb el bolso posat) en un banc a plaça Catalunya..

Però el top ten seria encapçalat per un robatori que va tenir lloc fa més de deu anys:
- la nit d'un divendres tot tornant de sopar vaig anar al lloc on havia aparcat el meu Renault 4L groc i tatxan, no hi era! Ja em pensava que no el tornaria a veure més quan, a mitjans de la setmana següent, em van dir que havien vist un cotxe com el meu aparcat en una plaça cèntrica de Vilafranca. Hi vaig anar i si, si, era el meu cotxe! amb una nota sobre la guantera que posava: "Gràcies, l'hem fet servir per anar de festa. No li hem fet res, només hem gastat la gasolina". I de regal em van deixar una jaqueta al maleter.. ja se sap.. amb les presses del lladre que va de festa durant dos o tres dies amb un cotxe robat (massa lluny no devien anar amb un 4L la veritat..) és normal deixar-se una jaqueta. Encara recordo la cara d'incredulitat dels guàrdies civils quan vaig anar a treure la denúncia.. també recordo la multa perquè els lladres em van deixar el cotxe en zona blava, sense tiquet és clar!

Ja no queden lladres educats com els de fa anys.. la dona que em va intentar robar el bolso la setmana passada no em va pas demanar perdó, o qui em va robar la roba interior del vestuari de l'hospital no em va pas deixar una nota donant-me les gràcies.. no ho entenc.

divendres, 23 de juliol del 2010

coses que tenen els juliols

Els juliols fan fer llistes de coses. Sobretot quan esperes.

Coses que m'agraden:
- Macanudo (m'ha vingut al cap perquè primer he pensat en posar un grup que fos: "coses que passen ara"). Hauré d'esbrinar per quin número van a l'FNAC (aquell lloc que no visito des de fa segles.. )
- els Cheerios
- caminar descalça per casa
- anar a la piscina de 21 a 22 quan no hi ha ningú
- dormir en un llit dur
- tenir una llista de coses pendents, anar-les fent i anar posant-ne de noves
- tenir un arbre molt aprop de la finestra (si allargo la mà el toco)


Coses que enyoro:
- córrer
- que no parlem (potser perquè tampoc ens trobem mai)
- la cervesa (amb les clares havia oblidat que m'agradava i que de fet la trobava a faltar.. sona raro ho sé..)
- anar al cine (a veure quan puc tornar a conduir i hi puc anar. Shrek no sé què, Toy story3.. m'estan esperant..)
- que m'aconsellin música (jo sola sóc una mica negada..)

dissabte, 10 de juliol del 2010

Incondicional de Love of lesbian


Love of Lesbian - Incondicional





Europeu 2010..
Per feina i genoll no podré fer de voluntària a l'europeu però si més no estaré a la grada.

No hi haurà el Manolo :(
He flipat amb la seva web (composa música electrònica i tot..)




Cuenta atras por fin llegaste aquí
y aquella sola voz, son cien mil gritos mas

que extraña que es la situación probablemente encontraste al fin tu sitio.
unilateral seguidor
yo seré tu euforia, y tu incondicional si quizas importa ser tu incondicional


dissabte, 5 de juny del 2010

Sevilla 5 anys després


Vaig trobar el bar amb la truita de patates més bona del món.. però no em vaig atrevir a entrar..no volia espatllar el record.. :)

dimarts, 6 d’abril del 2010

Cap de setmana a les Terres de l'Ebre i voltants

Un gran cap de setmana pot sortir del no res.
Pot sortir d'improvisar una excursió a Calanda, el municipi dels tambors, just el divendres sant.
Pot sortir del descobriment que Vinebre és al costat de la central nuclear d'Ascó però no per dormir-hi et tornes verd.
Pot sortir d'una cursa a Flix on es pugen i baixen 2000 escales, i on si puges al podi et financien el sopar :)
Pot sortir d'una pàgina web que recomana un restaurant increïble que sorgeix del no res a la nit: L'Embarcador de Garcia (que no és un cognom sinó el nom d'un municipi a la comarca de la Ribera de l'Ebre).
Pot sortir de visitar aquell monument a la Serra de Pàndols tants cops anomenat per l'avi, o el poble proper de Miravet.
Pot sortir d'una trucada recomanant una excursió amb vistes espectaculars: La Foradada a la Serra del Montsià i la posterior i merescuda paella a Sant Carles de la Ràpita.
Pot sortir de descobrir que buscar espàrrecs és molt divertit.

Pot sortir d'un cap de setmana del qual no n'esperaves gran cosa.
Aquests són els millors!

dissabte, 27 de març del 2010

Objectiu

Fa uns mesos un amic em va preguntar: "i tu, quins objectius tens a la vista?". Llavors vaig respondre que cap en concret, però no vaig poder treure-m'ho del cap.

En realitat si que en tinc o en tenia d'objectius: acabar la tesi (que ja aniria sent hora), fer algun viatge (a cap destí en concret tot i tenir-ne molts de desitjats), operar-me el genoll (per enèssim cop tot i la mandra que suposa fer-ho ara que no em fa el més mínim mal..), etc. Però cap que suposés cap canvi de vida radical.

Però fa cosa d'un parell de setmanes, vaig decidir que sí, que tenia un nou objectiu: comprar-me un pis. La cosa no es deu a cap motiu en especial, si més no concient. El fet de pagar un lloguer alt i que em facin indefinida a la feina (que no és garantia de res) hi ha tingut a veure, però el principal motiu és que tinc ganes de decorar un pis! Ja sé que sona ridícul, i que per això no cal comprar-ne un, però recordo que l'estiu del 2004 en una conversa amb una amiga ja vaig fer aquesta afirmació: el que més il·lusió em faria de comprar-me un pis seria decorar-lo.

Aquestes ganes de decorar un pis porten intrínsiques una sèrie de problemes:
- tenir ganes de decorar no implica pas que en sàpiga, de fet tinc molts números perquè el pis acabi sent bastant lleig perquè sempre he tingut el presentiment que tinc uns gustos força especials (per anomenar-ho d'alguna manera..).
- el meu pressupost no és gaire elevat i per tant els pisos que he vist fins ara o necessiten una reforma més que no pas una decoració, o són tant petits que poca decoració hi caldrà (bàsicament caldrà posar-hi ben pocs mobles no fos cas que es veiés més petit encara).

En realitat, he vist pocs pisos per ara, ja que porto només des d'ahir mirant de debò (les fotos per internet no compten), però ja començo a tenir insomni..
Avui però he vist un pis que m'ha agradat molt: bastant petit, força car, però nou, amb molta llum, en un bon lloc i a sobre amb piscina comunitària! De fet, he descobert que la majoria de blocs de pisos nous que fan hi posen piscina! ves, a la gent li deu molar pagar més de comunitat.. jo preferiria una quants m2 més però no deu estar de moda..

Una sèrie de dades que he descobert:
- els pisos no han baixat pas tant de preu com em pensava;
- totes les immobiliaries tenen els mateixos pisos;
- ser família numerosa avui en dia és molt complicat;
- faltaria gent que es dediqués a fer de "shop assistant" o com es digui però de temes immobiliaris, és a dir, algú que contractessis i li expliquessis el que busques i que s'encarregués de tot el tema "burocràtic" : mirar i remirar pisos, buscar hipoteca, concertar notari, buscar els millors preus pels contractes de subministres, etc.. fins a tenir claus en mà. Això si, el tema de la decoració que me la deixin a mi :)


dissabte, 13 de març del 2010

Què fer si vas a una ciutat i no en veus res?

Pel motiu que sigui (feina, estudis, malaltia, etc) pot ser que algun cop ens passi d'anar a una ciutat i no poder-ne visitar res. Tornes amb la sensació de "i si resulta que el lloc és impressionant i jo no me n'he enterat??".

Últimament per temes de feina em dedico, i sembla que encara em dedicaré més, a voltar per les espanyes.. no em queixo pas. De fet, m'encanta donar tombs, però el que no m'agrada tant és tornar amb aquesta sensació. Per tant he decidit que la millor solució és buscar fotos dels llocs pertinents i penjar-les aquí al blog com si les hagués fet jo ;)

Jo els molins els vaig veure de lluny mentre conduia..

diumenge, 7 de març del 2010

L'altra cara de la Marató de Barcelona

No he pogut evitar que se m'humitegessin els ulls en llegir aquesta història

–Un dia hi va dur María. ¿Per què?

–L’estiu del 2007, María va tenir molts episodis autistes. Vaig pensar que potser li agradaria que la portés a córrer. Va ser sorprenent. Ho mirava tot, somreia. Va ser com una teràpia. Aquella nit va dormir bé. Se’m va obrir una porta gran.

–I va passar a les maratons.
–La primera que vam córrer junts va ser la de València-2008. La d’avui a Barcelona serà la quarta.

dissabte, 27 de febrer del 2010

Taula d'abdominals

Avui he hagut de preparar una taula d'abdominals i li he demanat ajuda al senyor google images. El resultat final s'aproxima a aquest:
No he trobat dibuixet de:

- De costat, recolzant braç sobre colze, aixecar cama estirada de forma lateral

- Assegudes, cames doblegades, sense tocar peus a terra (només recolzant cul), aixecar i pujar braços





També combinar amb dorsals:


-aixecar la cama com un gosset,


-estirades fer com si estiguéssim nedant fent crol i brasa.



La taula d'estiraments en parelles l'he trobat feta:




Twittejant en un blog

El món és estrany.
Se'm tanquen els ulls de son. Per què em resisteixo doncs a anar al llit?
Escric el primer que em passa pel cap i no és el twitter això.
De fet no sé ni quasibé què és el twitter. Em cau lluny ja el món que va ser el meu món.
Escolto Hornbeam de la Neneh Cherry. Encara no m'agrada.
Subordinada substantiva d'infinitiu: Vull aconseguir aixecar-me de la cadira.
Afirmació: no m'agrada aquesta cançó.
Vindràs? misteri..

diumenge, 14 de febrer del 2010

2 pelis més: KO i OK

Sherlock Holmes (de Guy Ritchie)
Peli de diumenge a la tarda, que permet la desconnexió parcial de neurones i que et deixa la sensació de "sóc tonta" ja que veure-la al sofà de casa encara passa, però haver pagat 7 € per veure-la al cine doncs no calia.
Haver-la vist, em servirà, si més no, per no poder dir mai més que no he vist cap peli de l'ex-marit de la Madonna i per poder afirmar que el Robert Downey Jr (de fet el senior no sé ni qui és) em posa nerviosa.

Dues curiositats extretes de la viquipèdia:
  • La cèlebre frase Elemental, estimat Watson (Elementary, my dear Watson) no apareix mai en els escrits d'en Doyle.
  • El personatge del Doctor House de la sèrie de TV House està basat en el personatge de Sherlock Holmes, i els seus guions segueixen l'estructura dels relats d'aquest.


Adventureland (de Greg Mottola)
El director de Supersalidos (peli que he de reconèixer que no he vist, entre altres motius per la mandra que genera el títol) ha aconseguit amb Adventureland fer una peli d'adolescents per a públic no-adolescent.
Genial la banda sonora i l'estil freak-retro dels personatges. És curiós que, tot i quedar-me una mica lluny ja això de l'adolescència, he vist trossets de la meva vida en algun personatge (no diré pas en quin/s..).
He llegit en algun blog que és una mescla entre Juno i Mallrats. Aquesta segona peli no l'he vista, però fent ús de la propietat transitiva, si Juno i Adventureland m'han encantant, hauré de veure urgentment Mallrats!
Una curiositat: existeix el parc amb aquest nom a l'estat d'Iowa, on el director va treballar fins als 20 anys (autobiografia??) però ha estat tan remodelat que la peli la van rodar a un parc decadent de Pennsylvania. S'hi haurà d'anar.. tot i que el Tibidabo té un aire semblant.. m'encanta.. mil vegades més que port aventura!

Dos apunts més de cine:
  • he redescobert Cinema 3 i m'encanta!
  • els Goya que just fan tonight fan mandra infinita

diumenge, 7 de febrer del 2010

Invictus


Imprescindible.

M'encanta el Clint Eastwood. Més de director que d'actor.

El Morgan Freeman la clava. És trist però em sembla que estaré un temps que quan senti el nom de Nelson Mandela li posaré la cara del Morgan Freeman.

Ara tinc ganes de llegir el llibre :)
I ganes d'anar a Sudàfrica.
I ganes d'aprendre més sobre la història.
I ganes de veure un partit de rugby

dimarts, 26 de gener del 2010

No hace falta decir nada más

CINE: 500 days of summer
Imprescindible. M'encanta l'efecte: expectation/reality que parteix la pantalla en dos i que permet veure alhora dos desenllaços per la mateixa situació.

CINE: Up in the air
Prescindible. N'havia sentit bones crítiques d'esquitllentes, tot i no arribar mai a saber què anava a veure. La veritat és que Juno (del mateix director) li dóna deu mil voltes i això que no hi surt el Clooney.

MÚSICA: Els Amics de les Arts
Imprescindible tot i que han de millorar molt el directe.
Anar-los a veure a un concert a Constantí implica tenir el Lluís Gavaldà literalment al costat :)
L'endemà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.

TV: Crackòvia
Imprescindible el capítol del 25/1/2010. Boníssims els dobles dels Manel!!
Ens ha costat deu i ajuda :D

dijous, 14 de gener del 2010

Coses sueltes

Fa dies que vull escriure sobre varis temes però no trobo el moment. Se m'acumulen les coses per fer, igual que se m'acumulen els plats a la pica.

Llistaré doncs els temes que tinc pendents així, si no ho acabo fent mai, almenys sabré que algun dia vaig voler parlar-ne.

Música (entre parèntesis la cançó que em té enganxada ara):
Llibres:
  • Egosurfing (ha guanyat el premi Josep Pla, no l'he llegit pas encara però en tinc ganes). De la noia, Llucia Ramis, que va escriure Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys.
  • Porque somos como somos. Punset
Pròxima peli:
  • 500 días juntos (tècnicament la veuré d'aquí a 2 hores, però ja la puc posar a la llista)
Curses:
  • Pròxima 17 de gener: 3ª Cursa atlètica rural de Torà (algú vol venir? em toca anar sola..)
  • La que m'he quedat amb les ganes d'apuntar-me per overbooking: lamitja de Granollers
Filosofades:
  • Vehicle elèctric
  • Pearl Jam compensa les emissions de CO2 de les seves gires
Receptes de cuina (ràpida):
  • Creps (de mentida fent servir masses ja fetes) de bolets, formatge i nous
  • Verdura gratinada (no té més però està de muerte)
Llocs:
  • Cadaqués :_ )
Dalí


dilluns, 4 de gener del 2010

Avatar


En general m'ha agradat, però:
  • No calia fer-la durar quasibé 3 hores..
  • He tingut sensació de barreja entre Harry Potter i El senyor dels anells (perdó per la comparació..)
  • Es fa pesat portar les ulleres de 3D però val la pena veure-la així
  • M'encanta el bosc fluorescent :)
  • Se'm fan pesats els marines
  • He hagut de comprovar que Sam Worthington (actor protagonista) a la vida real no vagi també en cadira de rodes..
  • M'he posat a buscar info sobre el plagi que se li otorga a Delgo i al relat Call me Joe.

2010

Comença un any ple de somnis que es poden resumir en un..

.. ser feliç