dissabte, 27 de març del 2010

Objectiu

Fa uns mesos un amic em va preguntar: "i tu, quins objectius tens a la vista?". Llavors vaig respondre que cap en concret, però no vaig poder treure-m'ho del cap.

En realitat si que en tinc o en tenia d'objectius: acabar la tesi (que ja aniria sent hora), fer algun viatge (a cap destí en concret tot i tenir-ne molts de desitjats), operar-me el genoll (per enèssim cop tot i la mandra que suposa fer-ho ara que no em fa el més mínim mal..), etc. Però cap que suposés cap canvi de vida radical.

Però fa cosa d'un parell de setmanes, vaig decidir que sí, que tenia un nou objectiu: comprar-me un pis. La cosa no es deu a cap motiu en especial, si més no concient. El fet de pagar un lloguer alt i que em facin indefinida a la feina (que no és garantia de res) hi ha tingut a veure, però el principal motiu és que tinc ganes de decorar un pis! Ja sé que sona ridícul, i que per això no cal comprar-ne un, però recordo que l'estiu del 2004 en una conversa amb una amiga ja vaig fer aquesta afirmació: el que més il·lusió em faria de comprar-me un pis seria decorar-lo.

Aquestes ganes de decorar un pis porten intrínsiques una sèrie de problemes:
- tenir ganes de decorar no implica pas que en sàpiga, de fet tinc molts números perquè el pis acabi sent bastant lleig perquè sempre he tingut el presentiment que tinc uns gustos força especials (per anomenar-ho d'alguna manera..).
- el meu pressupost no és gaire elevat i per tant els pisos que he vist fins ara o necessiten una reforma més que no pas una decoració, o són tant petits que poca decoració hi caldrà (bàsicament caldrà posar-hi ben pocs mobles no fos cas que es veiés més petit encara).

En realitat, he vist pocs pisos per ara, ja que porto només des d'ahir mirant de debò (les fotos per internet no compten), però ja començo a tenir insomni..
Avui però he vist un pis que m'ha agradat molt: bastant petit, força car, però nou, amb molta llum, en un bon lloc i a sobre amb piscina comunitària! De fet, he descobert que la majoria de blocs de pisos nous que fan hi posen piscina! ves, a la gent li deu molar pagar més de comunitat.. jo preferiria una quants m2 més però no deu estar de moda..

Una sèrie de dades que he descobert:
- els pisos no han baixat pas tant de preu com em pensava;
- totes les immobiliaries tenen els mateixos pisos;
- ser família numerosa avui en dia és molt complicat;
- faltaria gent que es dediqués a fer de "shop assistant" o com es digui però de temes immobiliaris, és a dir, algú que contractessis i li expliquessis el que busques i que s'encarregués de tot el tema "burocràtic" : mirar i remirar pisos, buscar hipoteca, concertar notari, buscar els millors preus pels contractes de subministres, etc.. fins a tenir claus en mà. Això si, el tema de la decoració que me la deixin a mi :)


dissabte, 13 de març del 2010

Què fer si vas a una ciutat i no en veus res?

Pel motiu que sigui (feina, estudis, malaltia, etc) pot ser que algun cop ens passi d'anar a una ciutat i no poder-ne visitar res. Tornes amb la sensació de "i si resulta que el lloc és impressionant i jo no me n'he enterat??".

Últimament per temes de feina em dedico, i sembla que encara em dedicaré més, a voltar per les espanyes.. no em queixo pas. De fet, m'encanta donar tombs, però el que no m'agrada tant és tornar amb aquesta sensació. Per tant he decidit que la millor solució és buscar fotos dels llocs pertinents i penjar-les aquí al blog com si les hagués fet jo ;)

Jo els molins els vaig veure de lluny mentre conduia..

diumenge, 7 de març del 2010

L'altra cara de la Marató de Barcelona

No he pogut evitar que se m'humitegessin els ulls en llegir aquesta història

–Un dia hi va dur María. ¿Per què?

–L’estiu del 2007, María va tenir molts episodis autistes. Vaig pensar que potser li agradaria que la portés a córrer. Va ser sorprenent. Ho mirava tot, somreia. Va ser com una teràpia. Aquella nit va dormir bé. Se’m va obrir una porta gran.

–I va passar a les maratons.
–La primera que vam córrer junts va ser la de València-2008. La d’avui a Barcelona serà la quarta.