Per fi s'ha acabat el mes de setembre. Hi ha mesos bons, hi ha mesos dolents i hi ha el mes passat. Punt i apart. De fet, tampoc ha estat la fi del món i el mes d'octubre ja és aquí. I per fi ja puc tornar a fer coses. O a no fer res. O a escriure al blog un diumenge a la tarda.
Dos llibres mig començats esperen a la tauleta: Egosurfing i Fin. Em vaig equivocar i vaig comprar Fin en català enlloc de en castellà que és com el va escriure el Monteagudo. Segurament fou el desconcert de trobar-nos amb un amic retrobat mirant llibres a menys de dos pams per pura casualitat al Happy Books. Tinc com un iman extrany per trobar-me gent per casualitat. L'afegiré a la llista de coses rares que em passen (com per exemple que em robin que ja vaig comentar).
Ahir vaig anar a veure l'Americano. No sé si és perquè estava cansada però se'm va fer llarga i avorrida. Quan vaig mirar el rellotge per primer cop havien passat 45' i no havia passat quasibé res. El director dels videoclips de Depeche Mode té més ritme fent videoclips. He dit. Crec que l'opció de Bicicleta, cullera, poma hagués estat millor però me la reservo per un no-dissabte.
Em moro de ganes de tornar a córrer curses. Aquest matí hagués sigut un bon dia però potser val més fer bondat fins la Cursa del cava..
I un dia soñando en un sueño soñé.. m'acaba de venir al cap aquesta cançó. I no pas perquè estigués sonant. Per molt que hagi transportat la meva antiga mini-cadena de la meva antiga habitació aquí, segueixo escrivint sense música. M'agrada sentir el clic de les tecles.
Crec que ja està. Ja no he d'escriure res en aquest post-rotllo diari adolescent que necessitava escriure.
Recomanació del dia: el Malwarebytes ha sigut capaç de trobar 777 objetos infectados. És un crack. Ara instal·la't l'Avast.
Recomanació del dia2: els Bizcochitos Fruta y Fibra de All-bran estan de muerte.
16 setmanes després he tornat a fer una cursa. Tot i el temps una mica desastrós (53' pels quasibé 11km), estic mil feliç amb el genoll "de recanvi" :D
