Idees de negoci

Avui us presento dues idees de negoci o si més no dues iniciatives d'amics meus que s'han convertit en realitat. En un any de crisi, què millor que posar a la llista d'objectius per l'any vinent tornar realitat les nostres idees, els nostres somnis vaja.

A veure doncs si ens inspirem entre tots i som capaços de seguir l'exemple, o si més no que serveixi per felicitar-los :)

http://www.cuinarium.com/ Cuinàrium és una botiga online de productes d'alimentació amb una àmplia selecció d'aliments de gran qualitat impulsat per la Laura i la Marta. La Laura Vallejo s'encarrega d'enriquir aquesta selecció de productes i la Marta Galimany s'encarrega d'elaborar receptes amb aquests productes.

Llegir a l'apartat notícies coses com que han sortit a LaVanguardia, a RAC1, etc. m'ha fet il·lusió i sorprès alhora. Sou unes cracks!

icastellers és un joc per a iphone i Ipad d’Apple creat per l'Oscar Burgosque té per objectiu emular el món dels castells: crear una colla, assajar i construir castells a plaça. Ho dic tot sense haver jugat i quasibé sense haver-lo vist, per tant se'm pot corregir. Un altre crack vaja l'Oscar! Mira que vam estudiar junts però a mi no em feu programar això que segur que faig pinya (=penjo l'iphone i això que no es pengen) a la primera línea de codi.. :)

Apa, doncs, si no sabeu què regalar per aquestes festes aquí teniu dos exemples!

Molts teatres

En dues setmanes he anat més cops al teatre que en en dos anys..

Resumeixo breument:

Teatre Tantaranta: obra “Sala d'espera futur” (2010), de l'autor berlinès Oliver Kluck. Força inaguantable. Tres noies parlant alhora representa que de la crisi actual. Movent-se massa i sense fer que s'entengués massa cosa. Podria ser que jo no hi entengués però l'"expert" em va dir que a ell tampoc li havia agradat així que..

Teatre Nacional de Catalunya: musical "El crim de Lord Arthur Savile" d'Oscar Wilde per Egos Teatre. Imprescindible. Genial. Si no sabeu què regalar per aquest nadal amb aquesta obra no fallareu. Les quasibé 3 hores es fan curtes. Rius molt, sobretot amb el mag Septimus :) De debò, feu-me cas. Aneu-hi sense dubtar, abans que s'acabi a principis de gener.

Mercat de les Flors: Circ Teatre Modern. Molt tendre, maco i suggerent. Famílies amb nens. Gent sense nens. Tots somriem i patim amb els dos actors-pallassos-trapecistes-poetes dins d'una carpa de circ de dimensions reduïdes on van apareixent artilugis propis d'enginyer... Una mica com si s'haguéssin escapat de la fira de Tàrrega però per mèrits.

Teatre Lliure: "Penumbra" de la companyia Animalario (surten els coneguts per tv Alberto San Juan i Guillermo Toledo). Espesa. No l'arribo a entendre. No tinc clar si tot és un somni, si són somnis entrellaçats o si hi ha part de realitat. Però s'hi havia d'anar :)

Gràcies..

Des de Madrid

Torno a fer un post d'aquells de quan sóc fora per feina. Avorrida a l'habitacio de l'hotel al vespre.
Avui com que sóc a Madrid no parlaré de llocs on no havia estat mai sinó del més sorprenent que m'ha passat aquesta tarda: m'he "creuat" amb el Tom Cruise i la Duquesa de Alba.
De debò els he vist. Juas. No és ben bé que me'ls hagi creuat sinó que tot passejant de sobte m'he trobat un futimer de gent i una musiqueta suggerent.. m'hi he apropat i resulta que era un cinema on feien la presentació de la nova peli de Missió Impossible i hi havia fent-se les fotos de rigor, entrant per una catifa, en aquest cas negra, i deixant-se fotografiar ni més ni menys que el Tom Cruise. És un tap de bassa. Sort de les pantalles gegants que tenia darrera que reproduien a un tamany més fàcil de veure a un Tom Cruise somrient i firmant autògrafs i donant la mà a la gent que hi havia darrera unes valles.
I al cap d'una estona, quan m'estava ja cansant d'intentar veure alguna cosa de puntetes, i de no reconèixer a ningú altre que no fos ell, de sobte ha aparegut la Duquesa de Alba.. no comments.
Quina combinació la veritat..

Apa, vaig a fer un altre post de teatre ara.

Idees que s'esvaixen

Vaig a cicles. Suposo que tothom hi va però lo meu comença a ser preocupant.. les il·lusions em duren màxim 3 anys.. no vull generalitzar però és força matemàtic. Diria que una de les poques que m'ha durat més de 3 anys ha estat el bàsquet però crec que hi va tenir a veure el fet d'anar canviant d'equip (potser no de club però si d'equip o si més no amb parons intermitjos - no diré gràcies a les lesions, però en part també ajuden a fer parèntesis-).

El de l'atletisme no l'he tingut encara de baixón (baixada en català no queda tan contundent), és a dir, encara em fa il·lusió córrer però crec que hi té a veure el fet de que vaig canviant una mica la disciplina, la distància de les curses, el tipus de cursa, etc.

Però si que noto que potser començo a tenir el típic baixón de la feina (i això que m'encanta i m'ho passo molt bé i la gent genial) però començo a tenir ganes de marxar a l'estranger... de San Francisco no he obtingut resposta.. ara almenys tinc el CV en anglès actualitzat i una carta de motivació. Necessito fer anglès parlat. Algú vol fer un intercanvi?

Ara tinc també el canvi de xip d'aficions.. en necessito alguna. Aquest any fins ara m'ha donat per les fotos (que si cursos, que si exposicions.. que si no parar de pensar fotos però no fer-les.. algun dia em compraré una càmara Nikon D3000 encara que estigui obsoleta..). Ara vull fer un curs de restauració de mobles, volia fer alguna cosa de decoració, em sembla que necessito trobar alguna cosa que em motivi al 1000x 1000 .. no se sap el què.. els meus plans de negoci tampoc acaben de motivar al món (eh, món?) .. per sort el llibre que estic llegint és la millor afició que podria tenir a hores d'ara (que no s'acabi mai si us plau, el Senyor Norrell i Johnatan Strange -o potser es diu al revés.. mira que fa temps que el llegeixo .. les seves 800 pàgines en tenen part de culpa.. és difícil de transportar i per tant només puc llegir a casa). Imprescindible. Estimo el llibre. Es pot estimar un llibre?

I mentrestant les idees s'esvaeixen..com s'escriu s'esvaeixen? en v o b? tinc la sensació, com em va dir un que jo em sé, que estic deixant passar altres trens.. però no en sé més, ho sento. On és el botó per demanar que s'aturi i baixar del tren?

Marxo a entreno. Ja prou anades de bola per avui.

Si no teniu entreno, aneu al cine. Ja no la fan però No habrá paz para los malvados val molt la pena.

pd: Diria que algun dia ja he fet algun post sobre això dels cicles de 3 anys..

Ocean Colour Scene

Fa dies que vull escriure.

Fa dies que faig coses que penso "posa-les" però al final no ho faig.. festival de sitges, concert maria del mar bonet + manel camp, cineclubs, curses, excursions, xerrades i coses aleatories.

I avui que ho anava a fer, he posat un vell CD d'OCS titulat One from the modern que em va captivar quan era a Dinamarca el 2003 i que he rescatat de casa mons pares i se m'han esvaït les ganes d'escriure sobre les altres coses. Ara només vull escoltar el CD i deixar-vos amb un tros de lletra d'una cançó on apareix la paraula somewhere:

It’s strange to get away now
To somewhere no-one goes
I know it’s my mistake
But I don’t even know now

Gràcies avi.. la sort l'hem tingut tots nosaltres

Dissabte vinent, si voleu sentir en Joan Guasch Martí, veniu al Montmell!!

7ena FIRA DELS OFICIS DEL MONTMELL

» ES CELEBRA EL PROPER DIA 8 D'OCTUBRE DE 2.011 Enguany, celebrem la 7ena Fira dels oficis del Montmell. Us esperem a l'edifici consistorial "Cal Ventosa" de la Joncosa de Montmell, el dia 8 d'octubre des de les 9 del matí i fins a les 3 de la tarda. És podrà tastar els productes adquirint el tiquet que es ven al preu de 7 euros. La Mostra es organitzada per l'Ajuntament de Montmell i hi col.laboren la Diputacio de Tarragona i el Grup Excursionista Campi qui pugui. Com ja es tradició, podrem gaudir de la Mostra d'oficis i elaboració de productes artesanals. Aixi veurem entre d'altres: la matança del porc i elaboració de botifarra; o fer pa, aiguardent, sabó, carbó, ... o la elaboració de escombres i altres estris casolans de vimet. Veurem l'aviram i altre bestiar com conills, xais... i també podem veure la construcció de marges de pedra seca. A mes a mes, i coincidint amb la Mostra d'oficis, a les 12 té lloc l'acte de homenatge al senyor Joan Guasch, fill del Montmell i membre de la "Quinta del biberó" a la batalla de l'Ebre. En aquest acte d'homenatge hi participaran: Sergi Seguí, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Just Desvern; Josep M. Comas, Alcalde de Vila-rodona; Ramon Arnabat, President de l'Institut d'Estudis Penedesencs i Immaculada Costa, Alcaldessa del Montmell. L'acte es obert a tothom. Pd: aprofitaré per fer pràctiques del que em van ensenyar al curs de fotografia en Joan de la Malla. Tot i que el curs era de foto de natura i l'acte serà un context diferent.. a veure què tal, espero no surtin totes les fotos borroses!!

Puzzled love

Ahir al programa Sala33 van passar la peli Puzzled love. A l'estil de "9 songs", els estudiants de l'ESCAC van fer aquesta peli com a treball de fi de curs.
12 mesos, 12 directors. 12 mesos a través dels quals transcorre la història d'amor entre 2 estudiants d'erasmus a Bcn.
La història potser no té res d'especial, però la forma com està concebuda, i la credibilitat dels actors hi posa la resta. Totalment recomanable.

El dia abans no havia pogut aguantar mitja hora de la peli "De dioses y hombres".
Deu ser un indicador d'alguna cosa, però no sé quina.. :)

Francesc Català Roca

Abans de començar aquesta crònica, m'estiro dels cabells i m'adono que d'aquí a menys de 20 minuts tanquen l'exposició d'aquest fotògraf (i el seu pare i germà) que fan a la Capella de Sant Joan a Vilafranca sobre les "festes" a Catalunya. No seré ja a temps de veure-la.
Sort que vaig anar a Barcelona a veure'n una altra d'exposició d'ell. La que feien fins el dia d'avui també a la Pedrera.
Imatges de l'España dels anys 40 fins els 90 aprox. Imatges en blanc i negre, des d'escenes quotidianes de gent corrent, pobles de Cuenca, fotos de toros i toreros fins a imatges geomètriques d'edificis catalans.
Totes elles transmetent mil sensacions (potser les d'edificis una mica menys..) , totes elles acompanyades de frases de l'autor de Valls sobre el que era per a ell la fotografia.
Us en deixo algunes per tal que vosaltres mateixos opineu. Per mi, simplement irrepetible.

Triatló del Porró

Es nota que estic fent  un seguit de retalls d'activitats que tenia pendents descriure, oi?

Una de les destacades que no puc deixar de descriure ni que sigui breument és la Triatló del Porró, que organitza el bar del mateix nom a Manresa, com a final de la FM alternativa.

Uns 400m nedant (estany de sant Ponç)+40km en bici (estany-Sant Pedor)+6,5km corrent (Sant Pedor-Manresa).

La meva primera (i espero que no última) triatló.

La posició: última!! però vaig acabar, eh? Vaig sobreviure a l'aigua (sort que tenia la barca de rescat al costat per si de cas), vaig aguantar els 40 en bici que crec que és la distància més llarga que he fet mai i vaig mig passejar als km de córrer.

Temps total: 2h 37'. Per tant hi ha molt de marge de millora. Mil gràcies companys per esperar-me!! Sou uns cracks!! i gràcies per deixar-me la bici i estar allà (el pròxim any et vull veure fent la tritló, eh?).

Ah, un 10 per la organització i el dinar de després!! :)

Operetta

Genial.

No sabia gaire gens què anava a veure. Una opera? Una opera en clau d'humor, si, però, què és de fet una opera en clau d'humor? Doncs gairebé 30 cantants professionals (entre ells 3 sopranos i 2 tenors diria, tot i que no en sé gens segueixo dient) amb molt poc attrezzo, cantant d'una forma increïble algunes de les peces més conegudes d'opera, fent-nos somriure i deixant-nos embadalits al públic durant una hora i mitja. Simplement genials les escenes dels esports, de l'estació de tren, de la gravació, del ballet, etc, etc.

I això que del director, el manresà Jordi Purtí, no me n'havien parlat massa bé. Qui me'n va parlar em va advertir que és molt famós (visca la meva ignorància) i que va llançar l'actor Toni Albà fins on és ara, però que a ells no els agradava massa (i jo a Tàrrega vaig veure una obra que també dirigia ell "De paso" i la veritat quina mandra d'obra...). Però després d'aquesta ja he fet les paus.

Aneu-hi si podeu, on sigui que la facin (al Poliorama ja no la fan).

La cara oculta

Prescindible. Previsible (tot i haver llegit que el final era del tot imprevisible). Malgrat tot, entretinguda per passar un divendres a la nit.
El Quim Gutierrez em va agradar mil vegades més a Azul Oscuro Casi Negro. El paper de director d'orquestra se m'ha fet molt poc creïble.

La piel que habito

4 línies per resumir una peli increïble:

L'Almodovar és un geni sonat, cada cop més sonat i cada cop més geni.
La peli és dura i fa patir.
Durant la sessió, unes 4 persones (de les 25 que deviem ser) s'han aixecat i marxat. Jo d'ells no m'ho perdonaria.
El Banderas un 10 i l'Elena Anaya també.

Tal com diuen: o blanc o negre, no hi ha tons de gris per descriure si t'agrada o no, l'Almodovar, i menys després de veure aquesta peli.

Fira de teatre de Tàrrega

Després d'un cap de setmana intens, i d'una setmana que encara es preveu pitjor, m'afanyo a recomanar dues de les obres que he vist a la Fira de Tàrrega i que diria que fan a Barcelona (no us les perdeu per poc que pogueu):

- Circumstàncies - 15è Circ d'Hivern de l' Ateneu Popular 9 Barris. Impressionant. Unes màquines aquells paios fent acrobàcies, sobretot amb un gronxador-balancí d'aquells. .

- Eduard Biosca (col·labora a Versió Rac1), ha fet un fragment de l'obra que fa a bcn que es diu "El optimista global". Genial. De debò, el tio fa un monòleg (buenafuenteja una mica) amb un guió genial que dona molt bon rotllo. Com sempre quan vaig a Tàrrega acabo farta de veure circ i malabars i que m'agrada més que m'expliquin coses.. El fan al Teatreneu els diumenges a les 18:30 des de fa ja algunes temporades!

SOPA DE CABRA 10 anys després..

La pell de gallina..

Lluita pels teus somnis, t'estan esperant.. fes que siguin teus, abraça'ls..


Acabo de descobrir que a casa tinc el CD "Tribut a Sopa de cabra".. no recordava que el tingués, què fort!!

NHOW

Rosa. Gairebé tot era rosa en aquella habitació. El terra, les parets, l’armari, la dutxa, els llençols. Una combinació de rosa clar i fúcsia, en llis o estampat. I el que no era rosa, era blanc, lila o transparent, com la mampara de la dutxa que amb una forma ondulada donava directament a l’habitació fent alhora de mampara i de paret.

No es tractava de l’habitació d’un conte, sinó de l’habitació de l’hotel NHOW  on em vaig allotjar el cap de setmana passat (ui, ja fa 2 de fet) a Berlin.

Increïble aquest hotel que funciona alhora de galeria d’art i cocteleria de moda. Situat al costat de la discogràfica UNIVERSAL STUDIOS i de l'estadi O2World, al costat del riu Spree. Tampoc el recomanaria com el millor hotel del món, per exemple només hi ha wifi gratuit al hall-fashion, a les habitacions val 5€/hora! però si voleu fer un regal cool doncs crec que qui el rebi caurà de cul (rodolí).

Us deixo algunes fotos que he trobat per internet, us juro que no estan trucades amb el photoshop..

I abans d'acabar les vacances... la Pica d'Estats

Marxem divendres a la tarda. A les 18h per ser exactes. A les 21h, a menys de 10km del nostre destí (Alòs d'Isil a l'apartament que ens han deixat) un dels dos cotxes comença a treure fum i a escalfar-se. Diagnosi: corretja trencada. Per sort som 5 i hi cabem en un cotxe. L'altre se l'endú la grua.

Sopar, dormir. Despertador a les 6h. Entre una cosa i l'altra, acabem arribant a l'aparcament de la Molinassa (el final d'una pista forestal 13km més enllà d'Alins) a les 8h. El refugi de la Vallferrera (a 15 minuts del parking) és una bona opció per dormir la nit abans i començar a pujar ben d'hora. Si es vol fer cim en un sol dia, es pot fer en unes 10h aprox depèn de la velocitat. Nosaltres però optem per fer-lo en 2 dies bàsicament perquè ens fa il·lusió dormir en les tendes prop de l'estany. 

Al cap de 3h arribem al primer estany, el de Sotllo, i decidim deixar una de les tendes plantada i descarregar les coses que no necessitem ja que allà és on tornarem a passar la nit. Descobrim que no es pot fer quan ja és massa tard per tornar enrera. Per sort quan tornem a la tarda tot és al seu lloc i no hi ha mossos per multar-nos.

Caminem amunt, passem l'estany d'Estats, la tartera que no s'acaba mai i la gelera que impressiona de tan aprop i a les 14:30 aprox fem cim! La Pica d'Estats (3.143m, el cim de Catalunya).

Hem passat pel cantó habitual, el de França vorejant el cim per darrera, per davant es veu que és molt difícil i no està quasibé senyalitzat. Trobem molta gent, de fet quasibé podríem dir que la majoria de gent que ens trobem és coneguda!!!! super fort!! que petit que és el món, Catalunya i el Penedès.

Ens diuen que si haguéssim fet cim 1-2h abans no hi haguéssim capigut ja que just coincidim amb la marató del Montcalm! Per sort com que anem tard, ja estan desmontant i només ens trobem els organitzadors francesos desmontant la paradeta que ens regalen aigua i menjar que els ha sobrat a l'habituallament!

Dinem al cim ja que no fa gens de fred ni vent i les vistes són precioses.

Passada una hora (15:30 aprox) decidim baixar però abans ja que hi som fem 2 cims més que estan a tocar: el Verdaguer (3.129m) i el Montcalm (3.078m).

Comencem a baixar des del Montcalm a les 16h i a les 18h ja som altre cop a l'estany de Sotllo on hem deixat la tenda. No podem evitar fer un banyet que ens deixa com nous. L'aigua no és pas tan freda com ens pensàvem!!

Passem la nit i l'endemà un cop esmorzats arribem al cotxe en menys de 2h i 30minuts. D'una tirada haguéssim baixat en menys de 5h (6h per pujar i 5h per baixar és lo habitual, llavors dependrà del ritme i les parades que es facin).

Conclusió: què maca que és Catalunya!

Un consell: no corregueu més menjar del necessari! nosaltres som novatos i semblàvem mules.

Un altre: no oblideu la crema solar (al coll i braços també!)

I per acabar: quina mandra que fa desfer les bosses després de vacances..

Cursa Albesa, Via ferrada Centelles, Bastiments i Pic de la Dona

 Cap de setmana a contra rellotge:


Diumenge 14 d'agost 2011

7:00 Sona el despertador

9.30 Cursa de la Cordera a Albesa: circuit una mica dur però molt maco, amb organització genial i molt bona gent! faig molt mala marca (51' en 10,5km!!!) però la meva excusa (sempre buscant excuses jeje) és la calor i els entrenaments "massa" durs de la setmana (córrer diumenge a Papiolet+ dilluns 10km en 46'+la resta de la setmana)

11:00 Bany a la piscina d'Albesa. Canvi de província (Lleida-BCN), tornada cap a Vilafranca a dinar i agafar forces per la tarda-nit.

19:00 Via ferrada de les Baumes Corcades a Centelles. Amb pont nepalí més llarg d’Europa en aquesta modalitat. Simplement genial! A la foto del pont, molt al fons hi surto jo penjada!!

22:00 Festa Major de Manlleu. Festa de la Serpent! Molt poc tradicional, però m'encanta! Una mica d'aire fresc folclòric sempre va bé!

3:00 Després d'una hora de camí parem a dormir a l'aparcament de les pistes d'esquí de Vallter 2000 (passat Setcases)  a la furgo. Visca les californies!! L'endemà més...

Dilluns 15 d'agost 2011

8:00 Arranquem l'ascensió cap al Refugi d'Ulldeter i coll de la Marrana.

10:00 Arribem a Bastiments (2.881 m.). Està situat a la confluència dels termes de Setcases, Queralbs i Fontpedrosa. Descens pel coll de la Geganta.

11:00 Arribem al Pic de la Dona (2.704m). Descens final cap a la furgo on arribem abans a les 12:00 aprox.

13:00 Vermut aCamprodon

15:00 Arribo a casa! dinar i migdiada!! Visca els caps de setmana!!!

Sensacions

Tinc la sensació que he tornat a l'estiu de quan tenia 15 anys :s
Però no sé exactament perquè però em mola! Em fa sentir viva!

Còrsega

Coses que recomano de Còrsega:

- excursió als llacs de Melo et Capitello (carretera que surt des de Corte). Sobretot acabar de pujar al segon, ja que el primer és una mica com una rambla.. el segon, que està només 3/4 d'hora més amunt té molts menys visitants i és preciós. Tal com diu la Lonely planet, és molt recomanable acabar l'excursió menjant una truita de broccio (formatge de cabra artesanal) en alguna de les cabanes que hi ha a la vora del pàrking.

- anar a la platja a Piana, no només per la sorra (una de les poques platjes de sorra fina!) i l'aigua netíssima, sinó sobretot per les increibles vistes i roques de formes estranyes que hi ha a la carretera camí de la platja!

- la cursa de muntanya Trail Via Romana per entremig de castanyers a la zona central de l'illa (municipi de Carpineto de no més de 50 habitants segur). Es pot triar entre fer 21km, 40km o 60km. Jo per fer la cursa de 21km vaig trigar 3h28'!! duríssima però paisatges increibles! Vaig quedar novena de 28 noies però vaig arribar tan exhausta que arriba a durar 100metres més i m'assec a terra a descansar abans de fer-los.. La nit abans recomano allotjar-se a un alberg Auberge de L'Alisgiani que hi ha a uns 15km, al municipi d'Ortale, on l'habitació és preciosa (amb dutxa hidromassatge!) i el menjar és boníssim i podreu provar plats típics de l'illa com estofat de senglar o embotits+formatges. Això sí, no és gens barat (1 nit 2 persones +mitja pensió: 115€ aprox)

- baixar les escales del rei d'Aragó de Bonifacio (per només 2,5€ val la pena baixar -i pujar- aquestes escales fetes a un penyasegat on diu la llegenda la defensa del viletans va ser tan forta que el rei d'Aragó no va poder conquerir la ciutat -en realitat les escales servien a la gent del poble per accedir a aigües dolces subterrànees-). I ja que sou a Bonifacio no cal dir que cal perdre's per entre els carrers de la "ciutat" més maca de l'illa..

- menjar musclos al vapor amb patates fregides (moules et ses frites) a qualsevol poblet de la costa nord. He vist a la wikipedia que és un plat típic belga però jo reconec que la meva ignorància em va portar a sorprendre'm moltíssim de la combinació que en realitat és boníssima!

Em queda pendent pel pròxim viatge: pujar al cim més alt de l'illa (Monte Cinto), fer el GR-20, fer kaiac i moltes altres coses més!

pd: si dormiu en un càmping (molt recomanat pel tema econòmic i pq n'hi ha milions) porteu taps perquè podeu trobar-vos que els corbs -o altres pajarracus- no us deixin dormir!!

pd2: Ah i si hi aneu amb furgoneta hippie, millor que millor ja que n'està ple! ;)

Cap de setmana a Andorra

1) Caminada nocturna fins el Refugi de Sorteny

2) Pic de l'Estanyó (2.915m, el segon cim d'Andorra)

3) Dinar i migdiada a l'estanyó

4) Caminada fins al refugi de Rialp on degut a l'overbooking (de persones i gossos..) hem de tirar endarrera i dormir a la furgo

5) Escalada a Andorra

6) Via Ferrata (no recordo el nom)

7) Moltes partides a l'UNO

8) Nins sou unes màquines!! el Killian Jornet que es vagi preparant pq si amb 5 i 7 anys feu això amb 15 no vull ni imaginar-ho..

9) Conclusió: genial

Paraules

Tal com diu la cançó Me sobren Paraules d'Antònia Font "es diccionaris són plens de paraules gratis i certes" però curiosament avui he conegut una paraula que no surt als diccionaris, tot i que a Osona és ben coneguda:

FLOSTI: Nom que designa tot tipus d'estri, sobretot si és desconegut o estrany.

Ex: Quin flosti més estrany que t'has comprat!

M'encanta com sona.

El mateix devien pensar els propietaris de l'empresa TESEM de Torelló quan van crear el portal Flosty Pack Republic que ofereix solucions i components standard de packaging d'alumini per a la indústria de la perfumeria i cosmètica.

Gloggnitzer Hütte

Ha costat, però al final he descobert com es deia i on estava exactament el refugi al Tirol on vaig estar el 2003! Està a 50 km al sud de Viena, prop també de Bratislava.
Ara toca descubrir quin dels cims del voltant vam pujar.. era una via ferrata i vam anar encordats bona part del camí..

Evidentment, quan hi vaig anar jo no hi havia tanta neu ja que era a l'estiu!!
Aleshores més aviat tenia aquest aspecte:

Pequeñas mentiras sin importancia

Pensaments que m'han vingut al cap mentre mirava aquesta peli durant les darreres 3 hores:

- aquesta peli és una barreja entre la típica peli francesa i els diàlegs del Woody Allen
- aquesta gent té molta pasta
- aquesta gent veu molt de vi
- aquesta noia és molt maca (quan apareixia la Marion Cotillard a la pantalla)
- la gent francesa deu ser així o només es mostren estereotips exagerats com fa l'Almodóvar a les seves pelis?
- aquest paio fa mandra infinita (quan apareixia el personatge que tot el rato està parlant de la seva ex)
- aquest sonat és genial (quan sortia el Max)
- aquest tio em recorda al Javier Bardem (quan apareixia el que s'assembla al Bardem :P)
- si l'estigués veient en francès m'estaria adormint..
- ningú s'adona de res aquí!!!
- estan tots sonats
- pobret Elliot (per la monumental bronca que rep.. jugant al  1,2,3 picaparet)
- que no s'encenguin els llums plis que tothom em veurà la cara plena de llàgrimes..
- jo li posaria dues puntuacions diferents: primera 1/2 peli (6); segona 1/2 peli (9)
- el subidón final fa que no hagi sigut conscient de les 2h30min de peli!!

El millor de tenir el Liniers al Facebook..

..és trobar-se per sorpresa un dibuix com aquest!

I ja sé que hi ha neu al dibuix però a mi m'ha fet pensar en l'estiu i les ganes de fer mil coses, com ara pujar muntanyes!!

People who and people who don't

Ben Heine: Pencil vs Camera

Matí de diumenge sense cursa.

Llevar-se. Estrenar la taula i les cadires de la terrassa. Esmorzar tot llegint diaris endarrerits.

I aleshores descobrir una joia: Ben Heine i la seva col·lecció Pencil vs Camera.

Us en deixo una mostra.

M'encanta.

Calor a la XXI Cursa de la Vila Olímpica 2011

 42'54'' (9a F) 

- la meva 3a millor marca en 10km després de Vilafranca2011 (41'43'') i Balaguer2010 (42'45'')-

He fet molt millor temps del que em pensava que faria quan a la primera meitat de la cursa el sol ens donava de ple i no hi havia ni una ombra on amagar-se.. sort que als darrers 5km la cosa ha mig canviat i l'ombra projectada pels edificis els ha convertit en el millor aliat tot i fer el paisatge molt poc atractiu.

Ara entenc perquè la majoria de curses a l'estiu són força d'hora al matí o als vespres..

He corregut una estoneta al costat d'en Xavier Bonastre però al final no he pogut amb ell i diria que m'ha tret 20'' aprox (auch!!)

La resta del dia a la piscina (yuhu!!)

Un cuento chino

"La vida es un gran sinsentido, un absurdo".

Igual que en Roberto col·lecciona notícies increïbles, absurdes, jo col·lecciono anar al cine a veure pel·lícules d'en Darin.. tot i que aquesta és de les més fluixetes que he vist, la història és molt bona, però la peli és massa lenta pel meu gust.

pd: el xino em va fer pensar en la peli Tapas.
pd2: no m'agraden gens els bigotis.

M'encanta el Takashi Murakami

quina ilu trobar de sobte aquestes floretes, cares rares i colors psicodèlics que un dia vaig descobrir al Gugenheim..

i ara no em puc treure del cap la cançoneta Good Morning tuttururuuuuuu.. que sonava al vídeo aquell dia a Bilbao.

de fet, veure les floretes del google d'avui m'ha fet començar el dia amb més alegria (llàstima dels marrons de la feina).. sort que per fi, a les 22h sembla que s'han mig solucionat! demà més

Hiperactivitat blogil i altres paranoies

A part d'anar a córrer de nit, anar a paelles multitudinàries, escriure més posts al blog en 2 dies que en tot un mes, aquest cap de setmana també m'ha servit per anar al cine.

Conclusions d'anar al cine:

- 7,50€ per l'entrada és la ruïna;

- anar a veure Insidious doblada segur que perd en més d'un 50% la seva capacitat d'espantar;

- anar sola a veure una peli de por, encara que siguin previsibles molts dels ensurts, fa que quan fas un bot a la butaca et sentis més ridícul del normal;

- la tornada amb cua vilanova-Vilafranca es fa menys pesada si vens del cine que de la platja.. potser perquè no tens aquella sensació molesta de sorra enganxada a tot arreu;

- he de triar millor les pelis, tot i que els dos freaks amb ulleres i artilugis estrambòtics m'han encantat!!! el millor de la peli, he rigut mil i això que era de por!!

- per què surt aquest nen al cartell amb cara de dolent?? m'he perdut alguna cosa de la peli?? aquest no és el germà mitjà?? pd: he tret la imatge, primer perquè com que era una ruta a un lloc web resulta que ja no estava habilitada i segon perquè com més em miro el nen menys clar tinc quins dels dos germans és :s

1ª sortida Llum de Lluna Xterra

Què fan aquesta cinquantena de freakis, amb pantalons i camiseta curta, bambes i un frontal, un dissabte a la 1 de la nit corrent a les afores de Vilanova? - deuria pensar qui veiés de lluny una munió de llumetes corretejant en fila la Talaia amunt.

Dissabte els companys d'Xterra van organitzar una marxa nocturna genial! 1h41min no aptes per a turmells dèbils. I és que correr sense veure-hi més enllà d'un parell de metres per corriols empedregats serveix, a part de per a fer cardio, per a fer propiocepció de turmells!

Genial l'experiència, llàstima que els núvols no deixaven veure la lluna..

Mil gràcies als organitzadors per l'avituallament inesperat dalt del cim i pel sorteig de material esportiu a l'arribada!!

pd: Em van tocar unes malles Asics super maques :) mil gràcies!!!

Coses amb cara

Arriba un dia en que mires endarrera i t'adones que la vida es configura d'influències personals.

I no vull dir influències a nivell laboral, sinó que em refereixo a que els gustos, allò que ens agrada o ens deixa d'agradar, té molt a veure amb la gent que en aquell moment o en moments anteriors hem tingut al costat.

Així, sense haver-hi pensat abans (de fet fa temps que ho penso però no ho havia escrit, o potser si i aquest post és repetit i/o cíclic), arriba un dia en que m'adono que la majoria de coses les podria associar a una persona (no sé si això li passa a tothom, imagino que si), com si les coses tinguessin cara de persona. I no només em refereixo a coses objectes, sinó també a la música, al menjar, als llibres, als personatges famosos, a certs llocs o pel·lícules, etc.

Així, dins el llistat indispensable de coses estranyes que per mi tenen cara hi destaquen: els berberechos i les banderilles (així, en forma de barbarisme), les amanides amb vinagreta de mostassa, en Sala-i-Martin, un replà del campus nord, els Bagels, les olives negres, Depeche Mode, els gintonics, els venedors de roses ambulants, la cançó Hansel i Gretel de Joan Miquel Oliver, la peli Olvídate de mi (traducció horrorosa de Eternal Sunshine of the Spotless Mind), els Ford Mondeo i les torres amb escales de cargol a l'exterior.

Són algunes dels milions de coses que inevitablement em fan pensar en algú quan les tinc davant o en sento a parlar.. i la majoria de vegades em fan dibuixar un somriure :)

ho vull..

vull el rellotge GPS Nike +tomtom
el vull el vull.. my treasure..

tic tac tic tac 16 de juliol.. propòsit: estalviar fins aquell dia (cada cafè que eviti consumir pensaré que és 1,20€ destinats al rellotge..)

Running holydays

Avui he dit els dies de vacances que voldria agafar a la feina.
Ara toca innevitablement mirar on podria anar uns dies.
Com ja va sent costum els darrers anys, unes vacances sense cursa no tenen sentit :)
Durant l'any viatjo per feina i busco les curses segons on toqui currar, a l'estiu busco les vacances segons on m'agradaria córrer.

Com buscar llocs de vacances a partir de calendaris de curses:

1. Run the planet => no hi ha quasibé curses


2. Running calendar =>mola


3. Marathons calendar


4. Race calendar


5. Llista amb les curses més antigues del món: Mombocar. Cal rebuscar una mica per la web fins a trobar La Storia del Palio. On explica que la cursa més antiga del món es diu Palio del Drappo Verde (Verona, Itàlia) tot i que el Llibre Guiness parla d'una altra cursa anomenada Red Hose Run (Carnwath, Escòcia).

Xoff

Ourense

No havia estat mai a Galícia. Ara ja no ho podré dir. Pel que he sentit dir, Ourense no és dels llocs més turístics de la CCAA, però he tingut oportunitat de conèixer racons que val molt la pena visitar:

- les termes d'aigües calentes a la vora del Miño, al mateix Ourense. Es tracta d'un espai lúdic gratuït amb vàries piscines d'aigües termals naturals molt ben cuidades (amb vestuaris, taquilles, vigilants, etc.) al llarg d'un circuit per passejar-córrer d'uns 15 kms. Genial poder fer l'entrenament i acabar a les piscines relaxant-se! En cas de no tenir bikini, el Carrefour per 10€ té la solució!

- la Ribera Sacra i els canyons del Sil: indispensable anar amb cotxe per poder perdre's per les carreteres que vorejen el riu Sil (afluent del Miño), des de les quals s'obtenen unes vistes espectaculars. Recomano la visita al monestir rehabilitat-i-posteriorment-abandonat de Santa Cristina i el rehabilitat-i-convertit-en-parador-pijo-amb-spa de San Estevo.

-els municipis de Ribadavia i Allariz. Val la pena simplement passejar i deixar-s'hi perdre una tarda..

Welcome to LastBegas

M'acabo d'inventar el títol del post. Vull dir que acabo d'escriure-hi el primer que m'ha vingut al cap i m'ha fet gràcia.

Aquest és un post d'aquells de "no sé què fer al tren". He decidit que escriuré un resum de coses que m'han sorprès aquesta setmana:

- Miss at la playa => com fer un blog amb 19 anys, sobre moda, sense ser-ne del "mundillo" i aconseguir que Custo i Levi's hi posin publicitat. El magazine de la vanguardia de no sé quin dia de gener parlava de la creadora, a un apartat anomenat Jóvenes Talentos.. quina enveja (no perquè jo vulgui pas fer un blog de moda, sinó pel fet que un hobby t'arribi a reportar ingressos..).

- Webs que regalen coses:

www.tampax.es: només cal registrar-se i t'envien en 3 dies 4 tampax + 6 salvaslips + descomptes per la propera compra (comprovat).

www.jocrecenbarcelona.cat: bitllet d'avió gratis, no sé on ni quan, si omples un formulari a la seva web (és d'Spainair la promo) . Ho acabo de fer i he rebut mail on posa que ja el tinc i que ja m'avisaran quan es llenci l'SpainairStar i accepti les condicions.. no se quines deuen ser però ja veurem.. per si de cas.. mai se sap!

-Fa dies que no faig cap cursa. Bé, si, la mitja d'Azcoitia-Azpeitia, on vaig fer marca!!! Ostres ara he pensat que volia fer un post sobre l'hotel on vam estar! increible! super maco, barat, amb unes vistes increibles, gent molt amable i un restaurant boníssim!Estava a Bidegoain, al barrio de Goiatz i es deia..let me think.. Hotel OLAZAL!!! Si aneu per la zona, no dubteu en allotjar-vos-hi. I de tornada, compreu formatge a Idiazabal :)

Anàlisi del cicle de vida (ACV)

Ahir en Joan Barril, al programa "El cafè de la República" a Catalunya Ràdio, en un context que no sabria determinar, va fer una referència relacionada amb l'àmbit de l'ACV.

Mentre tertuliejaven sobre la mesura que ha deixat anar l'Imma Mayol respecte la possibilitata de limitar la circulació a Barcelona als vehicles de més de 10 anys (no en sé més, per tant, tota informació errònia pot ser rebatuda, benvingut serà el comentari), en Joan va dir (no és cap cita textual, per tant tota modificació que hi pugui haver de les seves paraules és fruit de la meva mala memòria):

"Potser ens hauríem de plantejar què contamina més, si el vehicle mentre circula o la fabricació d'aquests nous vehicles que passarien a substituir els de més de 10 anys, o la gestió dels residus que aquests generarien". Bona reflexió aquesta d'en Joan Barril. Bona reflexió precisament perquè els que ens dediquem a la investigació ( professional-acadèmica-per inquietud personal) en aquest camp perdem gran part de les nostres forces en intentar divulgar i fer entendre el concepte de cicle de vida. Aquesta reflexió però hauria d'anar més enllà i plantejar-se també:

1. Quins impactes volem tenir en compte quan parlem d "això contamina més o menys que allò"? No és el mateix analitzar les partícules sòlides, que les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que les emissions de CFCs que afecten a la capa d'ozó, que les susbtàncies que provoquen smog o les que provoquen puja àcida, etc.


2. Un cop determinats aquests impactes, en la majoria dels casos tindrem cadascun d'ells amb unitats diferents que no permetran la comparació: podria ser que el vehicle de menys de 10 anys emetés menys CO2 però per contra molts més òxids de sofre que un de més antiguitat.. Què serà millor o pitjor? la resposta no té un clar concens científic i les metodologies existents per tal de ponderar i agrupar resultats han de ser usades amb cautela.


3. Els resultats de l'estudi dependran de molts factors, molts d'ells determinats ja per les decisions preses en un inici: unitat d'estudi, abast de l'estudi, límits del sistema, assignacions de les càrregues, origen i qualitat de les dades considerades, etc. Dit d'altra manera, per exemple, per tal que els vehicles circulin fem carreteres. L'impacte associat a fer aquestes carreteres l'imputem al cotxe també o no?


4. En conclusió: Res és blanc o negre. La resposta a la reflexió que feia en Joan Barril no és trivial, caldria un estudi, el qual podria arribar a donar resultats no concluents: és millor quedar-se cec o quedar-se coix?

Joan, si vols, un dia vinc al teu programa i en parlem ;) I ara, si em permeteu us deixo que haig d'acabar una oferta d'ACV per demà.. creuem els dits! Si voleu que us faci un ACV, contacteu amb mi, però penseu que RES ÉS BLANC O NEGRE.

Reciclem-2

La marca de roba interior Intimissimi (Grup Calzedonia), promou una campanya per al reciclatge de sostenidors des de l'1 de març fins al 30 de juny. La iniciativa consisteix en recollir en les seves tendes sostenidors antics, sense importar la marca. A canvi, donen un descompte de 3 euros que es poden invertir en la propera compra. Els sostenidors reciclats es destinaran per a la fabricació de panells d'aïllament acústic que s'utilitzaran en la construcció d'edificis, de mans d'una altra empresa especialitzada en reciclatge.

Intimissimi has launched a campaign to promote recycling. Specifically, until the 30th of June will be recycled bras-no matter the brand, to make acoustic panels to be used in buildings.

Chico & Rita

Redescobrint el Mariscal: em fa vergonya reconèixer que m'havia quedat amb què el Mariscal feia Cobis i decorava arrecades (en tinc unes) i vaixelles per la vanguardia..

La peli, senzillament, molt maca. No puc explicar res més de la pel·lícula,; ho hauria de fer en imatges i amb música, no amb paraules.. per tant us deixo amb les imatges que més m'agraden de les milers que trobareu per internet i us recomano posar-vos de fons el Bebo Valdés..