diumenge, 26 de juny del 2011

Calor a la XXI Cursa de la Vila Olímpica 2011

 42'54'' (9a F) 
- la meva 3a millor marca en 10km després de Vilafranca2011 (41'43'') i Balaguer2010 (42'45'')-

He fet molt millor temps del que em pensava que faria quan a la primera meitat de la cursa el sol ens donava de ple i no hi havia ni una ombra on amagar-se.. sort que als darrers 5km la cosa ha mig canviat i l'ombra projectada pels edificis els ha convertit en el millor aliat tot i fer el paisatge molt poc atractiu.

Ara entenc perquè la majoria de curses a l'estiu són força d'hora al matí o als vespres..
He corregut una estoneta al costat d'en Xavier Bonastre però al final no he pogut amb ell i diria que m'ha tret 20'' aprox (auch!!)
La resta del dia a la piscina (yuhu!!)

Un cuento chino

"La vida es un gran sinsentido, un absurdo".

Igual que en Roberto col·lecciona notícies increïbles, absurdes, jo col·lecciono anar al cine a veure pel·lícules d'en Darin.. tot i que aquesta és de les més fluixetes que he vist, la història és molt bona, però la peli és massa lenta pel meu gust.

pd: el xino em va fer pensar en la peli Tapas.
pd2: no m'agraden gens els bigotis.

dimarts, 21 de juny del 2011

M'encanta el Takashi Murakami

quina ilu trobar de sobte aquestes floretes, cares rares i colors psicodèlics que un dia vaig descobrir al Gugenheim..

i ara no em puc treure del cap la cançoneta Good Morning tuttururuuuuuu.. que sonava al vídeo aquell dia a Bilbao.

de fet, veure les floretes del google d'avui m'ha fet començar el dia amb més alegria (llàstima dels marrons de la feina).. sort que per fi, a les 22h sembla que s'han mig solucionat! demà més

diumenge, 19 de juny del 2011

Hiperactivitat blogil i altres paranoies

A part d'anar a córrer de nit, anar a paelles multitudinàries, escriure més posts al blog en 2 dies que en tot un mes, aquest cap de setmana també m'ha servit per anar al cine.
Conclusions d'anar al cine:

- 7,50€ per l'entrada és la ruïna;
- anar a veure Insidious doblada segur que perd en més d'un 50% la seva capacitat d'espantar;
- anar sola a veure una peli de por, encara que siguin previsibles molts dels ensurts, fa que quan fas un bot a la butaca et sentis més ridícul del normal;
- la tornada amb cua vilanova-Vilafranca es fa menys pesada si vens del cine que de la platja.. potser perquè no tens aquella sensació molesta de sorra enganxada a tot arreu;
- he de triar millor les pelis, tot i que els dos freaks amb ulleres i artilugis estrambòtics m'han encantat!!! el millor de la peli, he rigut mil i això que era de por!!
- per què surt aquest nen al cartell amb cara de dolent?? m'he perdut alguna cosa de la peli?? aquest no és el germà mitjà?? pd: he tret la imatge, primer perquè com que era una ruta a un lloc web resulta que ja no estava habilitada i segon perquè com més em miro el nen menys clar tinc quins dels dos germans és :s

1ª sortida Llum de Lluna Xterra

Què fan aquesta cinquantena de freakis, amb pantalons i camiseta curta, bambes i un frontal, un dissabte a la 1 de la nit corrent a les afores de Vilanova? - deuria pensar qui veiés de lluny una munió de llumetes corretejant en fila la Talaia amunt.

Dissabte els companys d'Xterra van organitzar una marxa nocturna genial! 1h41min no aptes per a turmells dèbils. I és que correr sense veure-hi més enllà d'un parell de metres per corriols empedregats serveix, a part de per a fer cardio, per a fer propiocepció de turmells!

Genial l'experiència, llàstima que els núvols no deixaven veure la lluna..

Mil gràcies als organitzadors per l'avituallament inesperat dalt del cim i pel sorteig de material esportiu a l'arribada!!

pd: Em van tocar unes malles Asics super maques :) mil gràcies!!!

dissabte, 18 de juny del 2011

Coses amb cara

Arriba un dia en que mires endarrera i t'adones que la vida es configura d'influències personals.

I no vull dir influències a nivell laboral, sinó que em refereixo a que els gustos, allò que ens agrada o ens deixa d'agradar, té molt a veure amb la gent que en aquell moment o en moments anteriors hem tingut al costat.


Així, sense haver-hi pensat abans (de fet fa temps que ho penso però no ho havia escrit, o potser si i aquest post és repetit i/o cíclic), arriba un dia en que m'adono que la majoria de coses les podria associar a una persona (no sé si això li passa a tothom, imagino que si), com si les coses tinguessin cara de persona. I no només em refereixo a coses objectes, sinó també a la música, al menjar, als llibres, als personatges famosos, a certs llocs o pel·lícules, etc.


Així, dins el llistat indispensable de coses estranyes que per mi tenen cara hi destaquen: els berberechos i les banderilles (així, en forma de barbarisme), les amanides amb vinagreta de mostassa, en Sala-i-Martin, un replà del campus nord, els Bagels, les olives negres, Depeche Mode, els gintonics, els venedors de roses ambulants, la cançó Hansel i Gretel de Joan Miquel Oliver, la peli Olvídate de mi (traducció horrorosa de Eternal Sunshine of the Spotless Mind), els Ford Mondeo i les torres amb escales de cargol a l'exterior.


Són algunes dels milions de coses que inevitablement em fan pensar en algú quan les tinc davant o en sento a parlar.. i la majoria de vegades em fan dibuixar un somriure :)

ho vull..



vull el rellotge GPS Nike +tomtom
el vull el vull.. my treasure..

tic tac tic tac 16 de juliol.. propòsit: estalviar fins aquell dia (cada cafè que eviti consumir pensaré que és 1,20€ destinats al rellotge..)






divendres, 3 de juny del 2011

Running holydays

Avui he dit els dies de vacances que voldria agafar a la feina.
Ara toca innevitablement mirar on podria anar uns dies.
Com ja va sent costum els darrers anys, unes vacances sense cursa no tenen sentit :)
Durant l'any viatjo per feina i busco les curses segons on toqui currar, a l'estiu busco les vacances segons on m'agradaria córrer.

Com buscar llocs de vacances a partir de calendaris de curses:


  1. Run the planet => no hi ha quasibé curses

  2. Running calendar =>mola

  3. Marathons calendar

  4. Race calendar

  5. Llista amb les curses més antigues del món: Mombocar. Cal rebuscar una mica per la web fins a trobar La Storia del Palio. On explica que la cursa més antiga del món es diu Palio del Drappo Verde (Verona, Itàlia) tot i que el Llibre Guiness parla d'una altra cursa anomenada Red Hose Run (Carnwath, Escòcia).