Francesc Català Roca

Abans de començar aquesta crònica, m'estiro dels cabells i m'adono que d'aquí a menys de 20 minuts tanquen l'exposició d'aquest fotògraf (i el seu pare i germà) que fan a la Capella de Sant Joan a Vilafranca sobre les "festes" a Catalunya. No seré ja a temps de veure-la.
Sort que vaig anar a Barcelona a veure'n una altra d'exposició d'ell. La que feien fins el dia d'avui també a la Pedrera.
Imatges de l'España dels anys 40 fins els 90 aprox. Imatges en blanc i negre, des d'escenes quotidianes de gent corrent, pobles de Cuenca, fotos de toros i toreros fins a imatges geomètriques d'edificis catalans.
Totes elles transmetent mil sensacions (potser les d'edificis una mica menys..) , totes elles acompanyades de frases de l'autor de Valls sobre el que era per a ell la fotografia.
Us en deixo algunes per tal que vosaltres mateixos opineu. Per mi, simplement irrepetible.

Triatló del Porró

Es nota que estic fent  un seguit de retalls d'activitats que tenia pendents descriure, oi?

Una de les destacades que no puc deixar de descriure ni que sigui breument és la Triatló del Porró, que organitza el bar del mateix nom a Manresa, com a final de la FM alternativa.

Uns 400m nedant (estany de sant Ponç)+40km en bici (estany-Sant Pedor)+6,5km corrent (Sant Pedor-Manresa).

La meva primera (i espero que no última) triatló.

La posició: última!! però vaig acabar, eh? Vaig sobreviure a l'aigua (sort que tenia la barca de rescat al costat per si de cas), vaig aguantar els 40 en bici que crec que és la distància més llarga que he fet mai i vaig mig passejar als km de córrer.

Temps total: 2h 37'. Per tant hi ha molt de marge de millora. Mil gràcies companys per esperar-me!! Sou uns cracks!! i gràcies per deixar-me la bici i estar allà (el pròxim any et vull veure fent la tritló, eh?).

Ah, un 10 per la organització i el dinar de després!! :)

Operetta

Genial.

No sabia gaire gens què anava a veure. Una opera? Una opera en clau d'humor, si, però, què és de fet una opera en clau d'humor? Doncs gairebé 30 cantants professionals (entre ells 3 sopranos i 2 tenors diria, tot i que no en sé gens segueixo dient) amb molt poc attrezzo, cantant d'una forma increïble algunes de les peces més conegudes d'opera, fent-nos somriure i deixant-nos embadalits al públic durant una hora i mitja. Simplement genials les escenes dels esports, de l'estació de tren, de la gravació, del ballet, etc, etc.

I això que del director, el manresà Jordi Purtí, no me n'havien parlat massa bé. Qui me'n va parlar em va advertir que és molt famós (visca la meva ignorància) i que va llançar l'actor Toni Albà fins on és ara, però que a ells no els agradava massa (i jo a Tàrrega vaig veure una obra que també dirigia ell "De paso" i la veritat quina mandra d'obra...). Però després d'aquesta ja he fet les paus.

Aneu-hi si podeu, on sigui que la facin (al Poliorama ja no la fan).

La cara oculta

Prescindible. Previsible (tot i haver llegit que el final era del tot imprevisible). Malgrat tot, entretinguda per passar un divendres a la nit.
El Quim Gutierrez em va agradar mil vegades més a Azul Oscuro Casi Negro. El paper de director d'orquestra se m'ha fet molt poc creïble.

La piel que habito

4 línies per resumir una peli increïble:

L'Almodovar és un geni sonat, cada cop més sonat i cada cop més geni.
La peli és dura i fa patir.
Durant la sessió, unes 4 persones (de les 25 que deviem ser) s'han aixecat i marxat. Jo d'ells no m'ho perdonaria.
El Banderas un 10 i l'Elena Anaya també.

Tal com diuen: o blanc o negre, no hi ha tons de gris per descriure si t'agrada o no, l'Almodovar, i menys després de veure aquesta peli.

Fira de teatre de Tàrrega

Després d'un cap de setmana intens, i d'una setmana que encara es preveu pitjor, m'afanyo a recomanar dues de les obres que he vist a la Fira de Tàrrega i que diria que fan a Barcelona (no us les perdeu per poc que pogueu):

- Circumstàncies - 15è Circ d'Hivern de l' Ateneu Popular 9 Barris. Impressionant. Unes màquines aquells paios fent acrobàcies, sobretot amb un gronxador-balancí d'aquells. .

- Eduard Biosca (col·labora a Versió Rac1), ha fet un fragment de l'obra que fa a bcn que es diu "El optimista global". Genial. De debò, el tio fa un monòleg (buenafuenteja una mica) amb un guió genial que dona molt bon rotllo. Com sempre quan vaig a Tàrrega acabo farta de veure circ i malabars i que m'agrada més que m'expliquin coses.. El fan al Teatreneu els diumenges a les 18:30 des de fa ja algunes temporades!

SOPA DE CABRA 10 anys després..

La pell de gallina..

Lluita pels teus somnis, t'estan esperant.. fes que siguin teus, abraça'ls..


Acabo de descobrir que a casa tinc el CD "Tribut a Sopa de cabra".. no recordava que el tingués, què fort!!

NHOW

Rosa. Gairebé tot era rosa en aquella habitació. El terra, les parets, l’armari, la dutxa, els llençols. Una combinació de rosa clar i fúcsia, en llis o estampat. I el que no era rosa, era blanc, lila o transparent, com la mampara de la dutxa que amb una forma ondulada donava directament a l’habitació fent alhora de mampara i de paret.

No es tractava de l’habitació d’un conte, sinó de l’habitació de l’hotel NHOW  on em vaig allotjar el cap de setmana passat (ui, ja fa 2 de fet) a Berlin.

Increïble aquest hotel que funciona alhora de galeria d’art i cocteleria de moda. Situat al costat de la discogràfica UNIVERSAL STUDIOS i de l'estadi O2World, al costat del riu Spree. Tampoc el recomanaria com el millor hotel del món, per exemple només hi ha wifi gratuit al hall-fashion, a les habitacions val 5€/hora! però si voleu fer un regal cool doncs crec que qui el rebi caurà de cul (rodolí).

Us deixo algunes fotos que he trobat per internet, us juro que no estan trucades amb el photoshop..