Los miserables

M'encanta, m'encanta, m'encanta, m'encanta.
La millor peli que he vist aquest any crec i això que n'he vist de genials.
Clar que els musicals normalment toquen més la fibra i clar és més fàcil emocionar-se, però està molt bé, de debò, super maca i emocionant. I tots els actors ho fan super bé! Si m'haig de quedar amb algú em quedo amb el Hugh Jackman (Jean Valjean) que no el tenia per un super actor (només l'havia vist a El truco final fent de mag i a X-Men).
Vull la banda sonora!! Do you hear the people sing? :_)))
Ah, acabo de trobar aquest video i resulta que una actriu és la mateixa que a la peli fa d'Eponine.

 

L'escena inicial és impressionant. Aneu al cine, de debò, al sofà de casa no té res a veure.

I sinó aneu al teatre quan la facin a algun lloc i si pot ser NY o London millor.. començarem a estalviar..

A question of time

Descobriments de dies de vacances avorrits. Sóc un cas i no sé estar de vacances.. A les 23h m'adormo al sofà i a les 6h ja em llevo com si fos un dia normal.. però bé, em serveix per fer descobriments frikis. Aquí van:

• Tornar a escoltar Depeche Mode. M'he enganxat a Precious i A question of time. No paro d'escoltar-les en bucle..
• Llegir articles genials a la revista digital modernita-ulleres de pasta JOTDOWN. D'allà he tret el video de la cursa final dels 800m llisos als JJOO de Munich 72' que he posat a l'inici.. Recomano llegir articles de forma aleatòria. Molt ben escrits i interessants tots els que he llegit.. m'hi estaria hores.. Val que a la portada hi ha una entrevista al Sala-Martin i que molta gent li té al·lèrgia..però fins i tot aquesta entrevista està molt bé.. Fixeu-vos en el detall de les fotos del fons del despatx del Sala-Martín d'una noia fent triatló.. imagino que és la seva filla.. 
• Descobrir nous còmics. Ganes infinites d'anar a Norma Comic i comprar alguna cosa de Hugo Pratt i de Milo Manara (ehem ;) ). Quan acabi aquest post pillo el tren! mandra infinita però la gentada que hi haurà a Bcn..
• Mirar trailers de pelis per decidir anar o no al cine. Estic entre anar o no a veure el Hobbit i De Oxido y hueso (m'encanta la Marion Cotillard), però és que després de veure The angel's share, no vull espatllar la darrera peli del 2012..

Pàtria

A la segona va la vençuda. El primer intent de veure Pàtria em va deixar amb un pam de nas quan al voler comprar l'entrada que feia un moment havia vist que encara existia, de sobte va mostrar el missatge "0 entrades disponibles per aquest espectacle".

Ahir, finally, vaig poder-hi anar. I va valdre la pena esperar, i això que hi anava amb una sensació contradictòria "no tinc ganes d'un pamfleto" i "va que les obres del Jordi quasi sempre m'agraden".

I tatxan! els moments pamfletaires (que també hi són, no ens enganyem) s'anaven esvaïnt de mica en mica deixant pas a girs inesperats, a crítiques cap a tots cantons i a uns actors que em sorprenien gratament. I vaig sortir d'allà havent passat una gran estona però amb la sensació de que la gent som tots plegats una mica cavernícoles, que creiem el que volem creure i no pas el que és (encara que ens ho ensenyin davant dels morros), i que si, que els catalans ens mirem el melic més que ningú al món (el melic i el Buenafuente i el Cuní i el Joan Herrera amb les seves bicis i tot el que calgui) i lo pitjor de tot, que ens oblidem que existeix un món més enllà...

I no, aquesta foto no és de l'obra sinó del pintor Mark Rothko.. si aneu a veure Pàtria entendreu perquè coi poso aquí la foto d'aquest pintor expressionista abstracte que es va suicidar el 1970.

“Rothko died with his market value climbing and with 798 finished paintings in his studio”

Els dolents (Shakesperare's Villains)

Shakespeare per mi no deixa de ser alhora un conegut i un desconegut. Conegut perquè, com a més a menys a qualsevol de nosaltres, si de sobte em preguntessin el nom d'alguna obra d'ell sabria respondre fàcilment a la pregunta; desconegut perquè si em demanessin alguna cosa més enrebassada començaria a suar i sentiria vergonya per la incultura, i respondria el clàssic "ho sabia, ho tenia a la punta de la llengua" (o dissimularia i miraria el google..).

Una de les preguntes que em faria (o em feia) suar, seria precisament si em diguéssin que anomenés el nom d'algun dels dolents de les obres de Shakespeare..

Si vosaltres us sentiu com jo, doncs, no hi ha res millor que anar a veure aquesta obra escrita per l'anglès Steven Berkoff i interpretada en català de forma entretinguda i propera per Manel Barceló.

ale, ara ja no suareu més i podreu dir: dolents de Shakesperare? en sé molts: Ricard III, Macbeth, Hamlet, Iago, etc.

Incendis vs Oleanna

Teatre: Cal Bolet Vilafranca vs Romea 0-1
M'encanta el Romea. El Bolet no ho sé encara, hi he anat molt poc. Bé al Romea també però em mola més.

Directors: Broggi vs David Selvas 1-0
No hi entenc però el Broggi em sembla genèticament un geni (pel seu avi vaja).
El Selvas no tenia ni idea jo que fés de director.

Actors: Manrique i Segura vs Madaula i Ocina 2-0

A Incendis genials tant el Julio com la Clara. La veritat és que jo em decantaria pel Julio però com totes les dones. Tots els homes amb qui he parlat ressalten la Clara. Cosa d'instints..

A Oleanna, la noia no m'acaba de convèncer. No me la crec com a estudiant, tot i que per posat i vestit, si, perfecte, però potser és el guió; no ho sé però no em semblava convincent. El Madaula una mica millor malgrat que sempre que actua tinc la sensació d'estar mirant tv3 i que apareixerà la Vilarasau en qualsevol moment :s
Per cert, el món de la docència a les enginyeries i a la pedagogia em sembla que són a les antípodes.. no sé si per bé o per dolent..

Argument : 1-0
L'argument d'Incendis increible i sorprenent (malgrat que el final en cert moment es veia a venir..).
L'argument d'Oleana ves (una mica sobat)... No m'agraden gaire les obres on tens la sensació que a USA o al seu país d'origen tenia sentit però aquí no me'l crec..i que el nom dels personatges sigui estranger encara ajuda menys..

Lo imposible

Una tarda que plovia molt de fa un parell de setmanes (diria que fa dos divendres), se'm va ocorrer anar al cine a veure Lo imposible, farta ja de no poder intervenir als debats a classe d'anglès i francès, on resulta que tothom l'havia vist excepte jo..
I voilà! ja entenc perquè tothom en parla i perquè les crítiques són tan bones. A part de perquè el director és català, el Bayona (de la primera promoció de l'ESCAC vaig sentir no sé on), doncs és que està molt bé!
Això si, et passes la peli amb llàgrimes als ulls però, i què?
I ara m'ha vingut al cap pensar: Els estudiants de l'ESCAC el deu tenir com a referent? Un referent de carns i ossos..m'agradaria saber si és proper aquest noi.. si deu quedar amb compis de quan estudiava o si pel carrer quan es troba un antic professor creua i el saluda i s'hi posa a parlar..

Desert Run 2012

Un any després d'haver insistit per primer cop per tal que algú m'acompanyés a aquesta cursa, decideixo anar-hi sola. Una gran decisió.

• La cursa: un 10

3 etapes assequibles si has entrenat una mica:
1a) 15km amb un primer km i els darrers 3km de dunes toves. Acabes amb les bambes plenes de sorra que no entens per on ha entrat tot i portar polaines (trigo 1h32');
2a) 21 km per camins. L'etapa més "ràpida" (trigo 1h 53');
3a) 26 km rectes, rectes, pel mig del no res (l'inici d'etapa és just al mig del no res), acabant amb uns darrers 4 km per un riu sense aigua però on és impossible córrer ja que els peus s'enfonsen en la sorra. És l'etapa on pateixo més, per l'esforç acumulat, per la calor i perquè se'm fa llarga de c.. (2h36').
Total: 6h1'24'' (ja tinc objectiu per quan hi torni: baixar de les 6 hores!)

• L'organització: un 10

Sportravel+Xaluca

• La gent que hi he conegut: un 1000! :)

Ens veiem aviat a la Santurce-Bilbao o on sigui!!

 

Woddy Allen i Festival de Cinema Fantàstic de Sitges

No, no. No tenen res a veure els dos elements del títol del post.

M'ha fet mandra fer dos posts diferents i com que els dos parlarien de cine, doncs ala:

- To Rome with love: ja ni recordo la peli i això que no ha passat ni un mes des que hi vaig anar.. per tant no em devia impactar massa.. la veritat és que diria que ni fu ni fa. Per converses entre parelles em quedo amb Un Dios salvaje del Polanski i que el Woody es dediqui a tornar a fer pelis com Match Point si us plau!

- Camille Redouble: aquesta si que la recordo i tampoc és per bo.. tampoc és que sigui una peli horrorosa però què hi fa una història francesa nyonya, que va sobre una paia alcohòlica de 50 anys que una nit de cap d'any es desperta com si en tingués 16, al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges?? prometo no comprar-me mai més una entrada perquè toqui anar al festival (l'any passat amb la peli de samurais també triada a bollo em va sortir bé però aquest any no).

Vull anar al cine a veure una peli que em moli ja!!!
Aquest cap de setmana però toca anar al teatre però a veure Incendis, per fi!

Inspiration

M'encanta

El mètode checklist

Normalment escric sobre llibres quan n'acabo algun. Aquest cop no. I per què no? Doncs perquè aquest llibre no el penso pas llegir, sinó fer servir. I com es fa servir un llibre? Doncs molt fàcil:
1) tens un problema
2) vas a l'índex
3) busques la llista que li apliqui
4) vas a la pàgina corresponent del llibre on hi ha la llista
5) amb un llapis vas tatxant tot allò que cal fer per solucionar el problema
6) problema resolt?? doncs no crec però hauràs rigut una estona, aconseguit desconnectar i ja no pensaràs en el problema :)

El llibre en qüestió es diu "El mètode checklist. 142 llistes imprescindibles per organitzar-te millor el dia a dia".
Hi ha llistes com:
- Llista per contractar una hipoteca
- Equipament per sortir a córrer que no pots deixar-te
- Indispensables en una caixa d'eines
- Com ser líder
- Passos per catalanitzar el teu nom
- Tot el que cal tenir en compte si vols emprendre un negoci

Però per ara, de les que he vist així fullejant, la meva preferida és:
- Trucs per no ser enxampats en una aventura fora de la parella JUAS

pd: ja saps que va per tu Marta.. gràcies!! jo ja saps que seguiré fent les meves llistes cada matí, llistes eternes on mai aconsegueixo tatxar tot, i on les coses van saltant de dia a dia, de llista a llista, però el que si que has aconseguit és que ho faci pensant en tu :_ )
pd2:  ara ja puc tatxar de la llista "escriure aquest post" :D

Pollo con ciruelas

Haver estat molts dies sense fer cap post, té un cantó bo: el post que volia fer sobre el tancament del Cinema Bosc de Vilanova ja no té sentit perquè just avui he rebut un mail on posa que al final han arribat a un acord de renovació de la gestió de l'equipament amb l'ajuntament. Yuhuuu i és que no vull veure cap més cinema petit tancar!

Al gra. He començat parlant del cinema Bosc precisament perquè allà va ser on vaig anar a veure la peli Pollo con Ciruelas (Poulet aux prunes (Chicken with Plums) m'agrada mil vegades més com sona en altres idiomes). 

Mola mil Polònia. I més en aquest moment convuls que estem vivint.. Ai.. que em distrec..

Torno a la peli. Doncs la primera meitat guai, però al final decau. La història d'amor acaba sent el més avorrit de la peli, i les històries secundàries (amb flashbacks) el millor de tot.. em dec estar tornant menys romàntica (si és que mai ho he estat..). Persèpolis molt millor.

Apa torno a Polònia que estic espesa. Volia buscar pelis pel Festival de Sitges però ara no és bon moment.. segur però que a hores d'ara ja no deuen quedar entrades que em vagin bé i em motivin. Tinc poc marge.. Marroc m'espera :)

Article

Dediqueu 20' a llegir això amb calma..

Una teoría de la clase política española

Los partidos han generado burbujas compulsivamente

César Molinas
El País 10 SEP 2012

Fira Tàrrega 2012

El temps passa massa ràpid. No entenc com pot ser que ja hagi passat altre cop la Fira de Tàrrega.. quin rotllo, on és el pedal de desaccelerar el temps?

Anem al gra. Aquest any només hi he estat un dia a Tàrrega, de fet diria que menys de 24hores. Vaig arribar-hi divendres, a temps de veure només el final de Treballs d'amor perdut de Parking Shakespeare. Com que ja l'havia vist a Barcelona no em vaig estressar per arribar a temps. Pel poc que vaig poder veure-escoltar, el lloc escollit per fer l'obra no era el més adequat, el vent i els cotxes circulant al voltant de la plaça feien deslluir una mica l'obra i això que és genial. L'any vinent poseu als Parking Shakesperare en un lloc millor please..

Espectacle inaugural: L'espectacle aeri de gran format 'As the world tipped', de la companyia britànica Wired Aerial Theatre. Genial. Em va fascinar. Entre el tema del canvi climàtic (escenificat a partir de la COP de Copenhagen 2009), l'encert dels videos i so, i la sincronització dels actors-gimnastes, doncs diria que vaig estar amb la boca oberta la quasibé una hora que durà l'espectacle.

 

Obra TRAU d'en Guillem Albà, nebot del Toni Albà. Molt bé també! Obra poètica. Barreja de conte de por i conte per a nens. Els moments on es posà a cantar em van recordar l'Albert Pla! Els artilugis i ingeni per fer simple lo complex, simplement genial. La tornaria a veure sense dubtar-ho. L'únic però l'espai on es representava.. fer proper l'escenari està bé, però quan el terra no té pendent et passes l'estona movent el cap per intentar trobar l'espai on veure-hi..

Obra Radio Patio d'en Pere Faura. Ehem. La idea era bona (però sobada també): Intentar improvitzar amb el que sona a la ràdio. L'obra però fluixíssima.. Si més no a mi no em va agradar gens. El noi és veu que tenia una altra obra en cartell a Tàrrega, una obra només de dansa.. no sé jo.. no puc opinar però perquè l'altra no l'he vista.

Videoclip Farsantes del grup Animasur. La falsa producció d'un videoclip és l'excusa perfecta per fer participar al públic d'una divertida obra en la que el públic es converteix en extres del video (que serà penjat d'aquí a unes setmanes a la seva web). Molt divertit i uns cracks engrescant a la gent.

I fins aquí la meva crònica.. vaig haver de marxar perquè el Barcelona Midnight Trail m'esperava :)))

Volia tornar el diumenge però vaig acabar anant al cine a veure Siempre Feliz.. hagués estat millor Tàrrega segur.. això de triar no se m'ha donat mai gens bé..

Casualitats

Fa poc vaig explicar la meva tendència a conèixer gent especial.. Ara us explicaré una altra tendència estranya que tinc últimament: trobar-me gent coneguda pel carrer o llocs inesperats.
I direu: va, no té mèrit!

Ok, a Vilafranca potser no té mèrit, fins i tot per Vilanova i comarques properes, però és que els darrers mesos, sempre (i quan dic sempre, és sempre)  que passejo per Barcelona i/o llocs més llunyans  em trobo que algú conegut em crida pel carrer, o dins un avió a Bilbao, o en un restaurant a a Luxemburg o en un poblet petit a la comarca de la Conca de Barberà..

Al principi feia gràcia però ara comença a ser preocupant.
És de debó.. flipant.. i és que fins i tot anant a buscar uns amics a l'aeroport del Prat a les 23h de la nit d'un dia entre setmana, veig sortir per la porta el meu jefe! què hi fa allà??

I és que últimament quan vaig a Barcelona ja vaig pensant, a qui em trobaré avui? hi ha de tot: amics que fa anys que no veig perquè fa 5 anys que viuen a Madrid, familiars als quals no he vist en mesos, però just l'endemà de passar-hi un cap de setmana, ens creuem en un pas zebra, clients que conec de projectes al País Basc que me'ls trobo al Mercadona.. estic per fer una tesi.. with honors ;-) ..

Le Skylab

Ja sé que ho he dit més d'un cop, però hi torno: no entenc per què a quasibé totes les pelis franceses (si més no les que veig jo) els personatges tenen reunions familiars o d'amics i beuen moolt, sobretot vi. En aquest sentit, Le Skylab és com la versió nyonya hippie de Pequeñas mentiras sin importancia.

Això no vol dir pas que no m'hagi agradat, tot el contrari, ja que l'anterior em va agradar i a més estic en plan nyona-hippie.. per tant ideal ;)

De fet, pot semblar simplona però l'exageració dels estereotips és tan exagerada que mola molt.

A més està ambientada l'any 1979 que és l'any que vaig néixer, per tant, s'hi havia d'anar!

En resum, la peli crec que no passarà a la història però a mi m'ha agradat, m'ha fet passar una tarda horriblement calorosa de forma distreta dins un cinema on s'hi estava fresquet..

El millor de la peli: la discussió política a la taula.. i l'actor que fa de cosinet sortit (no sé el nom sorry)

El irlandés (The guard)

Recomanacions per una setmana de vacances:

- Anar al cine a veure El irlandés (The guard). Humor negre al 100%. M'ha encantat. Mira que em costa que em facin riure les coses (que no somriure) però genials els diàlegs del protagonista amb qui sigui. Boníssim. La part entranyable i tendre: les escenes amb la mare.Sutilment genial.

Altres coses a fer:

- Llogar un Kayak a Vilanova: Rocroi: 10€/ 1hora de k1. Vigileu les meduses però, aquest any n'està ple.

- Anar en bici per una via verda: Sant Feliu de Guíxols-Girona. 40 km d'anada i 40 més de tornada. Es pot fer en un dia perfectament.

- Anar a les festes de Gràcia. No sé què fan exactament però sempre és genial respirar l'ambient gracienc.

- Anar a la filmo del raval! Buaaa no hi ha manera! Ho dic però avui em perdré "Un americano en Paris" a les 17h.

- Fer alguna de les mil curses que hi ha per Catalunya!! Jo m'he apuntat avui a la nocturna de Mont-Ras (així demà fem via verda) i dissabte a la Transllena! He de recuperar el temps perdut jeje.. de fet, el que hauria de fer és entrenar però ves, mola més fer curses directament ;)

- Anar al monestir de Sant Pere de Rodes i dinar al restaurant amb vistes espectaculars! el menú no és pas gens car!!

Bé, per avui ja n'hi ha prou! que haig de marxar!!

Let's enjoy the summer!!!



La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien

Mai no és massa tard per tornar a començar.. Veure el títol d'aquesta cançó de Sopa de Cabra a la presentació del Skype d'un company de feina et fa venir al cap moltes coses.. quanta raó.. s'ha de ser sempre optimista..

I per optimista, el còmic melancòlic-preciós: La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien

Si teniu uns dies de vacances, aneu al Norma Còmics d'allà prop d'Arc del Triomf i compreu-lo :)
Primera recomanació per una setmana de vacances.

I ara m'ha vingut al cap la segona recomanació: si teniu uns dies, escapeu-vos i aneu a creuar nedant l'estany de Montcortés (prop de Gerri de la Sal) i a banyar-vos la "platjeta" del Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur coneguda pels raiers.. simplement genial..

Necessito desconnexió.
I'm planning next week.. mai no és massa tard..

Treballs d'amor perduts

Gràcies per sorprendre'm. Gràcies pels instants de moto..

Llegeixo a la web que acabo de descobrir de coses gratis a bcn: La companyia Parking Shakespeare representa, a l’aire lliure i amb el públic assegut en cercle aquesta obra de Shakespeare. Gratuït. Cada dia al Parc de l’Estació del Nord. Fins el 31 de juliol, 19 hores.

Penseu-hi cada any ja que em van explicar que aquesta companyia fa cada any per aquestes dates en aquest parc (vora de l'auditori i el razzmatazz i lavola ehem)una representació de Shakespeare. Genial aquesta història encreuada d'amors i flirtetjos. Es veu que van venir al Calima un any.. M'entero tard de les coses... I tan tard..

Incendi a l'Empordà 22 juliol 2012

Prop de Figueres a les sis de la tarda aprox.. no és el foc directament el que es veu a la foto, encara que ho sembli, sinó l'efecte del sol darrera el núvol negre del fum..

:(

Not common people

Últimament sembla que tingui un iman per conèixer gent especial. M'encanta. Gent amb un do comú: ser uns cracks i a sobre ser super bons comunicadors. D'aquella gent que quan obre la boca et quedes flipant, embadalit, amb la sensació que per molt que paris atenció no arribaràs a captar ni un 0,0000001% del coneixement que tenen, cosa que em fa ràbia, però alhora em fa sentir feliç per tenir la sort de poder aprofitar, ni que sigui un instant molt petit, aquell coneixement.

I són gent mooolt diversa, de sectors molt allunyats:

• un profe d'anglès nascut a Anglaterra (si no vaig errada), crescut a Nova Zelanda, viscut a Grècia i aterrat a Catalunya. Un profe que fa les classes especials, que posa música de fons, que no saps com ho fa però tens mil ganes d'anar a classe i participar, que és capaç de posar silencis o posar-se a cantar l'estrofa de la banda sonora d'una peli quan cal, i que descobreixes que ha escrit llibres..
• una arquitecta que també ha donat mil voltes pel món i ha acabat a Barcelona, fent d'arquitecta però també de dissenyadora, de profe de restauració de mobles, de realitzadora de documentals i d'escriptora de llibres..
• una biòloga-enòloga que amb la seva força és capaç de voler canviar el món dels vins (i de retruc la resta del món si pot) per convicció ecològica (o com diu ella: biodinàmica, homeopàtica i agroecològica). Així, és capaç de demostrar (perquè ho fa dia a dia a les seves bodegues) que és possible canviar :
• els proveïdors per provedors locals o, si més no, més pròxims;
• les càpsules d'estany per càpsules de cera;
• els taps de suro+parafina+silicona, per taps de suro+cera (malgrat possibles problemes durant el degorjat degut a les baixes temperatures);
• les caixes de cartró verge, per caixes de cartró reciclat, i les de fusta, per fusta certificada PFC;
• el reg de la vinya per una capa de palla;
• les etiquetes de paper suposadament ecològiques que l'únic mèrit és que no porten clor, per etiquetes de paper reciclat;
• els fungicides de sulfat de coure (malgrat ser acceptats per l'agricultura ecològica) per cua de cavall i ortigues (i a sobre amb una dosi moolt baixa, ensofatant amb motxilla i baixant només fins la meitat la mànega),
• els sulfits del vi per no recordo què,
• la depuració d'aigua amb ozó enlloc de clor,
• la generació elèctrica mitjançant un generador de gasoil per una central pròpia de producció de biogas a partir de les restes de ceps;
• la distribució del vi en tren enlloc de amb camions;
• i altres mil coses que segur que em deixo però que sense haver près apunts és difícil recordar.

Éxito para perdedores

Aquest post feia dies que el tenia pendent, però no és que no l'escrivís per falta de temps o de memòria, com em passa moltes vegades, sinó simplement perquè estava esperant el moment adequat. I el moment adequat és avui. I és que un regal no es pot fer públic fins que no l'ha rebut l'homenatjat (da, en aquesta cas), no? ;)

Ara, per fi, ara que ja el tens, ja puc parlar del còmic que va caure a les meves mans fruit d'aquella raó inexplicable de les coses connectades per atzar.

I és que l'endemà de tenir la nostra conversa de "serem persones inquietes?",  passejant pel Norma Còmics (aquesta cop no pel de Palma, sinó pel de Barcelona) vaig fullejar aquest còmic del qual havia llegit alguna cosa a La Vanguardia i evidentment en llegir la primera pàgina vaig veure clar que era per tu:


"Me encanta la gente inquieta. Seres de una rara especie en extinción. Me gusta tenerlos alrededor. Individuos que no paran de darle vueltas al coco y obran en consecuencia. Disfrutan haciendo cosas sin parar, apasionados en lo suyo. Crean otros mundos que alegran éste, se mueven, agitan conciencias, nos zarandean. Sea por amor al arte o satisfacción personal, para ganarse las lentejas o alimentar el alma. Todo junto es lo ideal, ..."

Doncs, res que us recomano la biografia en format còmic d'en David Cantolla que després d'arruinar-se amb la caiguda de les ".com" va tornar a aixecar-se amb tanta energia que ara és un dels responsable que el Pocoyó sigui conegut per nens (i adults) d'arreu del món. Però el recomano sobretot per les histories del maestro Yan. No us perdeu la historieta 8.. Deixo aquí un caramel.. si voleu saber de què va, ja sabeu..

 

M'encanta perquè jo també faig servir el Runkeeper a vegades amb l'iphone i vaig amb unes Asics (no aquestes).. la resta res, ja que els meus guants i malles són del Decathlon, les jaquetes i camisetes, la majoria regalades a curses o del club i de GPS res de res, el rellotge amb crono de 15€ max del decathlon!!

I el detall freaky de posar els min/km és boníssim!!

 

Ja us imagineu de què va la historieta i qui guanya la cursa, oi? ;)

Caminada nocturna a Santa Coloma de Gramanet, Serralada de Marina

Conversa imaginària que vaig tenir amb mi mateixa:
- Vols venir a una caminada nocturna que he vist que fan a Santa Coloma de Gramanet aquesta nit?
- Allà? Però si és al costat de Barcelona, vols dir que serà maca?
- Diu que és 100% per camins o corriols. Provem-ho?
- Provem-ho.
 
I resultà tenir unes vistes espectaculars, la companyia genial (amb elles no va caldre la conversa.. van confiar en el meu criteri juas), el meu genoll va respondre bé (yuhu per fi! dos mesos després..), i al final entrepà i piscina. Un dissabte nit rodó :)

Ara, avui tinc unes agulletes.. i això que els 10km+1 (de propina a l'inici despistat) vam fer-los en 1h35', és a dir, mig caminant, mig corrent.

Llegeixo per internet que molts escriptors han escrit sobre la serralada de Marina, Verdaguer, Carner, Espinàs, ... I busco fotos dels llocs per on vam passar ahir (mentre se'ns anava fent fosc), ja que nosaltres no duiem càmera.

Monaster de Sant Jeroni de Murtra (s. XV). Just passàvem pel seu costat quan tocaren les 21:45

Ermita de Sant Climent IV. No vam pujar les escales, sinó que vam passar just per sota, pel camí que es veu a la foto de la esquerra.

 

 El poblat ibèric del Puig Castellar. No vem entrar-hi però vàrem voltejar.lo pels camins que es veuen a la foto.

 Vistes de Barcelona i les xemeneies (que no torres, eh? juas) de la tèrmica de Sant Adrià.

La darrera foto no fa justícia. Les vistes d'ahir amb el cel rosa-lilós eren mil vegades més espectaculars, i després quan era de nit i es veien les llums de colors i el reflex de les fonts de Montjuic.. espero que la organització penji fotos ben maques.

Comiats

Últimament tinc la sensació d’estar sempre enyorant algú. I no és sempre el mateix algú. Enyoro fins i tot gent que no ha marxat, o a qui sé que veuré en pocs dies. Potser l’estiu és una època de comiats, o potser l’atzar ha fet posar-los tots agrupats en un estiu.

Comiats molt tristos i injusts com el de la Núria... Comiats que encara han de venir però que ja em fan sentir que t’enyoraré, vaaa mirem-ho pel cantó bo, l’any vinent ja tinc vacances si em busques un curs de restauració aprop ;)... O comiats que no són comiats però que no puc evitar enyorar-te quan et veig marxar per la porta i no ha passat encara ni un minut des que ets lluny de mi...


No m’agrada sentir-me trista per això, però deu voler dir que sou importants per mi, que us trobaré (o trobo ja) a faltar i per tant això em fa sentir que estic viva.. deu ser l’estiu que fa això. M’agrada l’estiu malgrat tot.

Tancament Cinema Renoir Les Corts

Llegeixo al blog de l'Albert Espinosa que divendres van tancar el cinema del seu barri. Encuriosida, busco per internet quin deu ser el seu barri i, per tant, el cinema tancat. I em sorprenc i entristeixo quan descobreixo a vilaweb que és el Renoir de les Corts:

Amb sis sales de fins a 300 butaques, el Renoir les Corts va obrir les portes el 25 de juny del 1996 oferint versions originals subtitulades en totes les pel·lícules. Aquest tancament ha estat precedit per la clausura del Renoir Palma (Mallorca) i el Renoir Audiorama (Saragossa), tots ells dirigits pel president de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, Enrique González Macho.

M'encantava aquest cine, a part de per ser en versió original, el barri on està em porta mil records.
Diria que després dels Icària i de la Filmoteca antiga, el Renoir de les Corts és la sala de Barcelona on he anat més cops. El diumenge passat vaig ser apunt d'anar-hi però al final vaig optar pel Renoir Floridablanca perquè la peli que volia veure no la feien a les Corts, tot i caurem més aprop. Hagués sabut que tancàvem i hagués canviat de peli per acomiadar-me del cine de les escales empinades.

Festival Faraday 2012

DIVENDRES 29 JUNY

19:00h GRAN AMANT: arribem tard i no els veiem...

19:40h MATES MATES: escoltem només una cançó.. no puc opinar sobre els viguetans
20:35h AINARA LEGARDON: a mi m'atabalen els crits d'aquesta dona i els seus moviments estranys de guitarra davant l'altaveu..
21:30h JOAQUÍN PASCUAL: me'ls havien venut millor però reconec que potser no vaig estar prou atenta. Els escoltaré per donar una segona oportunitat.
22:30h BOWERBIRDS: 2 nois i una noia vinguts d'estats units. Molt entregats, sobretot la noia, força bé si.
23:30h HERMAN DUNE: força bé però massa tranquils el Herman i el seu company de la pinta! si, si, el tio va treure tranquilament una pinta i es va posar a pentinar mentre tocava la bateria! això si, no tocar la cançó de l'"estiu" d'estrella damm de l'any passat té tela..
00:30h GINFERNO: per fi un grup animat! yuhu!!
01:10h LOVE OF LESBIAN: qui avisa no és traidor: "Vamos a tocar todo del último disco. Y no, no tocaremos John Boy".. jo em pensava que ho deien de broma, però així va ser.. jopeeeeee, jo només em sé de memòria el 1999. Tot i així les cançons noves molt bé, sobre tot "Si tu me dices ven, yo digo affleck" que ja l'havia escoltat,"Wio" i "Belice" diria que es deia, que no l'havia escoltat però molt bé. Diria que la única antiga que coneixia era "Incendios de nieve" o potser no era aquesta la que van tocar.. jo volia un "Donde solíamos gritar" o un "Amante guisante" o un "John Boy" sniff.. haurem d'anar a un concert de "debó"..
02:10h FASENUOVA: horrorós.. si us plau! un tio punxant i un fent sorrolls..
02:50h NU NILES: rock and roll que semblava que no encaixés en l'ambient "modernito" però que va sentar molt bé a aquelles hores, amb el paio (amb pinta de Johnny Cash) amb el contrabaix fent malabars com si fos molt lleuger..

03:00h MODENA SUMMIT DJs: en Miki Puig amb la camisa de flors més hortera de la història.. vam marxar sorry, no puc opinar..
04:15h KIMBERLY I CLARK DJs: ja dormia..

I avui ja no hi he anat.. amb els 34€ de l'entrada d'un dia ja m'he arruïnat.. escoltaré Josh Rouse a l'Spotify perquè me l'han recomanat.. a veure :)

Moonrise kingdom

La peli més freaki que he vist en mooolt de temps. Sublim. Imprescindible.
Uns adolescents, molt adults; i uns adults molt infantils.
Hipnòtica la mirada de la noia protagonista (Kara Hayward), que contrasta amb la innocència del noi (Jared Gilman). Únics. De fet vaig llegir que el director Wes Anderson no va parar fins a trobar dos nois que encaixessin amb els seus somnis. Boníssim el càsting doncs, ja que diria que cap dels dos no havia debutat en cap peli.
La resta actors consagrats en papers lluny de l'habitual:  Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances McDormand, Edward Norton..

Barcelona 6 del matí

A Barcelona a les 6 del matí hi ha gent rara.
Val, reconec que jo també ho sóc una mica i que quan vaig a Barcelona una de les coses que més m'agrada fer és quedar amb gent rara (jiji) per marcar coses que mai farem en una revista ;)
Però a les 6 del matí la gent encara és més surrealista:
- el cambrer xinès que només mou el cap, no parla;
- un cotxe en zona carrega i descarrega amb la música a tope els ocupants de la qual no es paren pas a pensar que els veïns segurament encara dormen;
- gent que parla sola pel carrer;
- corredors que fan quilòmetres abans d'anar a treballar: sols, acompanyant un gos, en parelles;
- una dona d'uns 40 anys, sense sostre, que em demana si li pago "un bollito" que està embarrassada i té gana, i que quan li dic que si s'acosta al cambrer xinès i li demana "un café con leche para llevar con leche natural y sacarina y un bocadillo de jamón";
- i jo, com no, fent temps al cafè del xinès, esperant que es facin les vuit mentre escric al blog (gràcies a la wifi per a visitants que ofereix l'ajuntament de Bcn).

I mentre sóc aquí vaig pensant en tot el que vull fer aquest estiu (cursos d'anglès, francès, pilates, bici, espai propi per restaurar mobles, Carros de foc, Parelada,...) i en els posts que m'agradaria escriure (com el de l'exposició de Bramantino a Milà; la poca gràcia que té el llibre de l'Avi de 100 anys que es va escapar per la finestra que estic desitjant acabar per començar-ne algun altre de millor; la Patum de dia).

I miro l'hora i ja són les 7:33.. porto 3 hores i mitja desperta però m'adono que ara comença un dia, ben normal.. (ja sé que no ho llegiràs però.. que et vagi molt bé l'ironman).

Profesor Lazhar

Imprescindible. Una peli on sembla que passi ben poca cosa, però on en realitat passen moltes coses, molts sentiments sobretot. Tal com diu l'Albert Espinosa al seu blog, és una peli on es veu el poder constructiu i destructiu de les abraçades, encara que semblin oposats. Vaig a dormir, contenta perque tot i no tenir genoll he fet 25km en bici amb molt desnivell (vila-sant pere molanta-l arboçar-les gunyoles pel circuit btt marcat, seguint trams de tots color-cases blanques-perdrem al mig d'una vinya-rotonda carrefour quasi-santpere molanta-vila. Creuo els dits Perque el menisc (o el que sigui) s'arregli sol sinó em passaré als altres dos esports de la triatló que no són córrer..

Burundanga

Just torno ara de la villaroel. Quan hi he arribat he recordat que precisament la darrera obra que havia vist allà també era de la companyia Flyhard. Ara no recordo com es deia sorry. La d'avui , Burundanga, mha fet riure com cap altra. L'estil inconfundible d aquesta companyia tot i ser un text d'en galceran (el mètode gronholm). Genial el paper de la Roser Blanch. Diria que és en l'obra que més m'ha agradat. M'agrada el toc de contrast en edat i sabiesa que aporta el Canut. Seguiu així, què cracks! I jo seguiré presumint de que sou del Penedès allà on vagi! Al final doncs, el canvi del 5000 a l'estadi Serrahima pel teatre ha valgut la pena.. Però que marxi ja la lesió please..

Els meus programes preferits

Sonarà cultureta però ara mateix els meus programes preferits (o els únics que miro) a la tele són:
- via llibres (ara mateix, mha encantat el reportatge del meu amir shik)
- opera en texans (dimecres nit.. Em fascina)
- singulars (ole jaume barberà)
- 30 minuts (depen però del dia ja que començo a estar saturada de programes de 'mal rotllo')
- karakia (mmhh gana..)
- terreny personal (afegit a última hora.. I això que es solapa amb Singulars i encara tinc pendent veure el del penedès!)

De tot una mica

2 llibres (els dos passen a la llista dels meus llibres preferits de sempre..):

• Jo confesso, de Jaume Cabré. Fa setmanes, mesos que el vaig acabar i diria que no l'havia comentat. Em va enganxar al principi d'una forma increïble, però em vaig anar desinflant. No és el primer cop que em passa últmament.. Tot i així, un dels llibres més ben escrits que he llegit mai. M'ha encantat la forma d'entrellaçar històries, personatges i objectes. Genial.
• El caçador d'estels, de l'afgà Khaled Hosseini. Aquest l'he llegit en menys d'un mes. El regal de Sant Jordi més maco que recordo..i això que és un llibre molt trist. Meravellós però trist. Molta gent al meu entorn em deia que ja l'havia llegit o vist la peli (Cometas en el cielo es diu la seva versió en castellà i diria que la peli). Doncs jo no en sabia res, potser em sonava però no tenia pas idea de què anava massa.. i me n'alegro. M'ha sorprès i emocionat a parts iguals. He après molt, moltíssim sobre la vida a l'Afganistan en un camí d'anada i tornada de dos amics, des de que néixen fins que es fan adults i la vida dóna el tomb.. Ara quan camino, miro el cel, buscant estels..

Una peli:

•  Els nens salvatges, de Patricia Ferreira. Guanyadora al Festival de Màlaga de la "Biznaga de Oro". No sé què coi és una biznaga. "Composición realizada con jazmines naturales" diu el senyor google en la primera de les seves entrades. Bé, ara que ja sabem què és una biznaga, us recomano que aneu a veure aquesta peli. Pels actors, diries que estàs veient una sèrie de TV3 (és petit aquest país vas dir..), per les escenes d'institut, diries que l'han clavat amb els estereotips de profes i alumnes, i per l'argument i final (tot i que una mica previsible a partir de cert moment) doncs jo els hi posaria bona nota a final de curs, sobretot als 3 actors protagonistes.

2 ciutats:

• Bilbao: segueix robant-me el cor com sempre, sobretot per la seva gent i el seu menjar. Recomano mil anar a la Sidreria Kiskia (menú típic sidreria 33€ amb molt menjar i molt de beure i amb lloc tot i no haver reservat i ser 10 un dissabte per dinar!). Recomano també el lloc de tapes que no sé com es diu ara (ho esbrinaré) però on sempre acabo petant (sempre vol dir dos cops) i el bar de festa amb música dels anys 90 també tela..bé, el bar tampoc era lo millor del món però com que m'ho vaig passar genial, docns aquí el rememoro.
• Milà i Bérgamo: escapada de cap de setmana amb RyanAir des de Barcelona que val mooolt la pena. Imprescindible: Il Duomo, il Castelo, el barri del Naviglio (i si és el darrer diumenge de mes, la visita al mercat d'antiguitats que es fa al voltant del Naviglio), l'opera Scala i mil coses que em deixo segur. I a Bérgamo, pujar a Bérgamo alta i deixar-se perdre pels camins, i pujar fins el castell i observar les vistes, i menjar un gelat en qualsevol gelateria (molt més barats que aquí i això que allà són mil vegades més bons!).

Un narrador de contes:

• Contes per viure millor, de Jordi Amenós, dincs Festival EVA de Vilafranca (bé, de fet, els Monjos). Molt de mèrit explicar contes tanta estona, tant ràpid i amb una memòria prodigiosa. El toc queco potser massa exagerat.. i la veritat, sense americana estàs més guapo.. i la darrera crítica (sorry) no cal que posis tant noms d'autors entre mig, si, ja sé que s'ha de fer perquè al Cèsar el que és del Cèsar, però ostres, atabala una mica, tant de poeta, filòsof i escriptor de carrerilla.. Això si, algun dels contes haig de reconèixer que molt macos!

Dark shadows

M'encanta anar al cine a l'Icària. Per mil motius: és en VO, hi ha un super just al costat on pots comprar menjar o beguda sense tenir la sensació que t'estafen, és mil còmode i a més puc estar-m'hi hores i hores..
Ahir va tocar Sombras tenebrosas del Tim Burton. De fet, estava convençuda d'entrar a veure This must be the place on surt el Sean Penn amb una estètica punk irreconeixible, però em van fer canviar d'opinió just 5 minuts abans de comprar-me l'entrada (hi ha persones que tenen poder de convicció, fins i tot quan no entren amb mi al cine!!), amb la frase "yo también sé que la terminaré viendo, pero estoy un poco cansado de historias relacionadas con la segunda guerra mundial".
Així que vaig mirar horaris i vaig decidir-me pel Tim Burton i en Johnny Depp, que són garantia de que m'agradarà la peli. I exacte! L'estètica gòtica-infantil amb guions irònics característics del Burton, segueixen entusiasmant als fans, i n'érem uns quants, perquè la sala era plena (diria que mai havia estat a una sala amb tanta gent excepte al festival de cine de Sitges) i uns quants van aplaudir quan es va acabar i tot! Jo no aplaudiria mai, però cadascú..
El millor de la tarda no va ser la peli però, sinó retrobar-te al cap de 6 anys.. i descobrir que segueixes sense posar sucre al cafè i mirant si els altres ho fan amb cara de "el cafè ha de ser amarg" :)

Grupo 7

Anar a veure Grupo 7 a un cinema a Sevilla sense saber que precisament l’acció de la pel·lícula transcorre a aquesta ciutat pot ser pura coincidència però a  mi em va fer sentir com si fos dins la peli. Així, només començar la peli em vaig transportar a aquella època, els anys previs a la Expo del 92’, amb una Sevilla en plena transformació a marxes forçades, intentant “netejar” aspectes com la droga als carrers (si més no als carrers del centre de la ciutat), com també va fer Barcelona en la mateixa època, no ens enganyem.

Vaig poder veure en pantalla com eren fa 20 anys els carrers que havia trepitjat el dia abans! La transformació de la ciutat és notable, impressionant dirien alguns, però la meva desconeixença em fa pensar que segurament segueixen havent-hi barris “marginals” a les afores, amb problemes de drogues i delinqüència, espero que no tant greus com aleshores..

Torno a la peli. Molt bona. De fet, he vist que just demà i diumenge la fan també al cineclubvila i diria que l’enuncien com "millor film espanyol, que ha vist en molt temps". I alguns diran que això no és cap mèrit, però a algú com a mi a qui si que agrada el cinema espanyol, doncs ja és un reclam.

En resum, Grupo 7 tracta d’un grup de policies antidrogues que s’autoalimenten l’ego a base de cops de puny (o martell) i de veure’s fotografiats al diari cada cop que incauten“material”.. però en el fons és molt molt més que això. Genials els retrats de la personalitat de cadascun dels 4 integrants del grup, de debò, i com més hi penso, més m’agrada la peli.

El protagonista és el Mario Casas, però jo em quedo amb l'Antonio de la Torre (en segon pla a la foto).

Sevilla, 9 de maig, 18:30 de la tarda, 35ºC!!

Què es pot fer a Sevilla a aquesta hora amb aquesta temperatura al carrer?? Doncs estar a l'habitació de l'hotel esperant que es faci una mica més tard per no morir derretit.. I com m'entretenc a l'hotel? Doncs un cop acabada la feina (bé, mig acabada, mai s'acaba), m'he entretingut a tunnejar (amb l'app Pixlromatic) algunes fotos que vaig fer ahir mentre molt corria.

I és que ahir vaig anar de pardilla i se'm va ocórrer posar-me a córrer a les 18h de la tarda, amb la mateixa temperatura que avui.. i no vaig correr pas un trosset petit.. ehem..Primer vaig donar el tomb al Parc de Maria Luisa que tinc prop de l'hotel, un cop donat el tomb al perímetre, que fa uns 3km, vaig seguir Guadalquivir amunt.. i amunt fins que s'acaba el riu (si, si s'acaba perquè resulta que el riu que passa per la ciutat no és en realitat el curs del riu, ja que aquest està desviat) al parc de San Gerónimo, que està uns 5km més enllà. I després clar, tocava tornar.. en total 18km, a ple sol, i amb l'únic avituallament d'una font que vaig trobar a mig camí, en un parc infantil.. En resum, que avui no aniré de pardilla i sortiré a entrenar a les 20h mínim..

Apa, doncs, us deixo les fotos del recorregut corrent ahir. Malgrat la calor, les vistes espectaculars!
Un dia faré un post sobre recorreguts per entrenar tot fent turisme per diferents ciutats espanyoles :)

Torre del Oro

Puente de la Barqueta

Puente del Alamillo (de Santiago Calatrava)

 Plaza España

2 pelis

He dubtat entre: vaig a córrer ara i escric sobre les pelis després, o al revés. Al final ha guanyat la mandra. Avui no és el meu dia. M'he llevat a els 8, he llegit una horeta i he tornat a dormir. I això que no m'agrada dormir de dia perquè tinc la sensació de perdre el temps. Però bé, ara ja està fet. Bé, centrem-nos.
Pelis:

• La pesca del salmón en Yemen.  Peli per passar una tarda si estàs avorrit. No crec que valgui la pena pagar els 7,50€ del cine, però a vegades va bé desconnectar amb una història d'amor. Això si, s'ha de reconèixer que té un toc de sentit de l'humor força brillant, sobretot pel protagonista (Ewan McGregor) i pel jeque yemení (Amr Waked i la seva mirada impressionant).
• Los juegos del hambre: Genial, impressionant. Em tenia encuriosidad des d'un tweet que vaig llegir al concert del TR3C on algú preguntava a una noia del públic què estava llegint allà dreta al mig d'un concert, i ella responia amb un altre tweet que llegia el llibre de "Los juegos del hambre". I vaig pensar, vés a veure la peli que si el llibre enganxa tant com per llegir a les fosques enmig d'un concert ha de ser per alguna cosa. I ara ho entenc. Val que segurament està pensat per a públic adolescent i que té moments nyonyes de remate (que em van fer plorar mil) però ostres, la barreja que em recorda al 1984 de l'Orwell + El Show de Truman + Battle Roral (de qui diuen es plagi) et fa quedar allà assegut a la butaca amb el cor encongit durant les dues hores i pico que dura la peli. És una trilogia la novel·la diuen, per tant entenc que faran dues pelis més aprofitant l'èxit..

Ara si que ja tocaria anar a córrer que encara se'm posarà a ploure!

Els jugadors de Pau Miró

Com sobreposar-se a un moment o a tota una vida grisa, quan estàs allà enfonsat al pou i sembla impossible sortir-se'n? Doncs amb la valentia i el poc seny que dóna saber que l'únic que et pot animar és fer allò que et fa pujar l'adrenalina a tope.. Als jugadors de l'obra evidentment és alguna cosa relacionada amb el joc i els diners. No us diré pas quina. Aneu a veure l'obra (en cartell al Teatre Lliure de Gràcia fins 20 de maig maybe). És genial, sobretot pels actors. M'encanta l'histerisme del Jordi Bosch i la "pinta de que tot li rellisca" del Boixaderas. 90' que passen volant. Amb ganes que el final només sigui la pausa entre actes, però no. Ja s'ha acabat..

- Es nota que són bons actors sobretot pels silencis que fan. -Encara estic donant-li voltes i pensant exactament què vol dir ;)

Cursa de 10km a la MArató d'Empúries

Fa dies que no escric d'atletisme. No sé perquè no ho faig més ja que de fet el post més vist d'aquest blog, amb diferència, és el que parlava de la Pista Coberta de Sabadell, i bàsicament pel fet que la gent quan fa cerques al google d'alguna foto de la pista, surt de les primeres l'enllaç que vaig posar jo.

Avui però parlaré d'atletisme altre cop, i en concret de la cursa d'ahir a Empúries. He decidit que és la meva cursa preferida d'aquest any, per mil motius:

- Per la gent encantadora. Diria que no havia parlat mai amb tanta gent desconeguda al llarg d'un matí: el noi de la bici que em va acompanyar i animar al llarg de bona part del recorregut (mil gràcies! em sap greu no haver pogut més..), la noia que va quedar primera als 10km (espero que la cursa de Policies et vagi molt bé i sobretot la tesi! va que ja la tens), els companys que mentre animàvem a la marató em vam explicar com era la cursa fa uns anys quan no era encara campionat de Catalunya, el senyor que molt amablement va tenir la paciència de buscar dins les caixes el meu trofeu (em sap mil greu no haver-hi estat a l'entrega.. sóc un cas.. i mira que vaig estar tot el matí per allà..), la noia que va guanyar la Marató i per tant el Campionat de Catalunya, la conserja del Pavelló amb qui vam parlar de sabates de talons i altres persones que segur que em deixo.

- Per l'ambient: mig atlètic-mig històric entre tantes runes- mig vacances d'estiu al costat del mar. Super maco.
- Pel massatge: de fet, va ser el primer dia que després d'una cursa em vaig posar a fer cua per fer-me un massatge (malgrat que després em tornés a posar a córrer juas). Ja sé que el Toni diu que no és bo fer-se massatges just després de córrer pq els músculs estan tensats i ens podem lesionar, però a mi em va anar molt bé.

- Pel trofeu més maco del món. De debò, m'encanta!

- Per la marca. Val, això és molt poc objectiu, però fer marca fa il·lusió. I reconec que la marquitis no és bona, però com que estic emocionada perquè aquesta temporada -el darrer mes sobretot- estic fent marques (reconec que l'entreno ho és tot!!) doncs he decidit posar-ho: 41'30'' (l'altre dia en 1.500 5'13'', en 800 2'26'', i fa alguns mesos a Barbastro en mitja 1h34'30).

- I... per la companyia i la paella :)

Un còmic, una obra de teatre, un concert i una peli

Còmic: Memorias de un Hombre en Pijama, del valencià Paco Roca, conegut per l'obra portada al cine Arrugas (que em va encantar però que haig de tornar a veure perquè he de reconèixer que estava feta pols quan vaig anar al cine i em vaig mig adomir!). En aquesta obra, l'autor ens plasma escenes de la seva biografia, que podria ser la biografia de qualsevol trenta-quarentanyero que treballa des de casa amb pijama o en xandall (versió 2.0 del pijama jeje). Tinc clarament decidit a qui li regalaré aquest llibre ;) Pel que fa a crítica, doncs molt divertit però massa curt: es llegeix en una espera d'aeroport i un vol d'una horeta. Feia dies que no llegia un còmic i no podia ser! De fet aquesta setmana a la feina un company portava el Jueves (regal de RBA) i m'han agafat ganes infinites de tornar-lo a comprar.

Obra de teatre: El sopar del idiotes, al teatre Apolo. No havia anat mai a aquesta sala. Passejar abans pels seus entorns, on es veuen "runes arquològiques",  et fa pensar en el que debia haver estat la època daurada del Paral·lel amb casinos+hotels+restaurants+altres tipus de sales.. L'obra, divertida, però com sempre em passa amb les còmedies, crec que no em fa gràcia el que se suposa que m'hauria de fer gràcia.. Per cert, merci per l'entrada!! Visca els Barça-Madrid :)

Concert: 4t1a+Pastora+Antònia Font, és a dir, el concert del 6è aniversari del TR3SC. El primer grup es va fer llarg però potser perquè m'era desconegut. Pastora em va sorprendre molt favorablement, increible el seu ritme, el fill "dibuixant" d'en Pau Riba (Pauet) i com no, la increible Dolo! no m'imaginava pas que cantés i ballés així, un 10 noia. I Antònia Font molt millor que en cap dels altres concerts que havia vist des de l'estiu passat. Per fi en Pau Debon entregat, saltant i ballant i suant (Razzmatazz era com una sauna! per mi que sobrepassàvem amb escreix el límit d'aforament permès). Antònia Font torna a ser el grup que jo recordava d'aquells concerts a l'aire lliure de fa uns anys.. quins records ;) Altre cop, gràcies compi per l'entrada!

Peli: El éxotico hotel Marigold. Si no acaba bien, es que todavía no es el final..

2 dies i mig a Mallorca

Dia 1 (dijous) : Arribo a les 17h de la tarda a l'aeroport. Recullo el cotxe de lloguer i vaig per la carretera que puja pel cantó oest amb l'idea d'arribar a Alcúdia per aquest cantó, fent parada on m'interessi. Primera parada Andratx. No té massa cosa a visitar. L'únic que m'hi atrau és que resulta que deu ser el dia de recollida de mobles i rampoines i trobo mobles pel carrer. Quines ganes d'agafar-los i restaurar-los! Però evidenment els senyors de RyanAir no sé pas què hi dirien.. aíxí que em conformo en mirar-los amb cara pena..
Segueixo amb el cotxe amb l'idea d'arribar a Valldemossa. Trigo més del que em penso, per dues raons, la carretera és plena de corbes i a més m'aturo a Estellencs i Banyalbufar, dos poblets amb molt d'encant però on penso que s'hi em quedés allà a dormir no sé què faria a part de passejar pels carrerons i pels GRs.
Arribo per fi a Valldemossa. Menjo una coca de patata (una mena de brioix) i camino pel poble. M'oblido que la idea és veure on va "viure" Chopin i em dedico a caminar pel poble i fixar-me en la devoció per Santa Catalina Thomas: a cada porta hi ha una rajola demanant que els protegeixi.
Decideixo fer via cap a Alcúdia, així que abandono la carretera, torno endarrera en direcció Palma i allà agafo l'autovia. Arribo just a temps per veure processons i sants de tota mena. Quina devoció que tenen. Els Apartaments Carlos V que he llogat resulta que són enormes i molt barats.

Dia 2: (divendres) Vaig a fer cafè a Sa Pobla, tot esperant a veure si existeix la cursa enunciada en semàfor taronja a Runedia. Després d'un diari i un cafè tot observant la plaça de l'ajuntament, decideixo que allà no correrà ningú i marxo cap a S'Albufera a recórrer els 12 km del circuit marcat. Al final en faig 15.

Després passseig per la platja, dutxa, dinar i cap a La Platja de Pollença on faig tot el passeig de la platja sota la pluja. Per assecar-me què millor que pujar en cotxe fins el Cap de Formentor. Impressionant! Què maco.. llàstima que semblava la rambla.. no vull saber com deu estar el far a l'estiu.. La posta de sol des d'aquí haurà d'esperar. Torno a fer corbes avall per anar a visitar Pollença i les seves escales..

Dia 3 (dissabte): Visito Alcúdia quan encara ningú s'ha llevat i puc passejar tota sola per la muralla. Genial. Recullo les coses de l'apartament, m'acomiado del cambrer i el lloro i vaig cap a Santa Margalida. El mercat setmanal resulta que són dues parades de fruita i verdura, i una de calces i sostens. Faig passeig i cafè mentre espero que em farceixin una ensaimada de xocolata i anous. Resulta que les ensaimades les has d'encarregar el dia abans! sobretot les de cabell d'àngel! Al final tinc sort i me'n puc emportar de 3 llocs diferents. La millor amb diferència la de la pastisseria Ca'n Pomar de Palma. La recomano moltíssim!!!

Dino a la platja de Can Picafort una típica Panada de pèsols i carn, m'encanta. I per fi a les 14h vaig cap a Muro a recollir el dorsal i esperar que comenci la cursa Sa Riba. Recorregut i ambient genials. Llàstima del vent.. Quedo segona yuhu! Sense dutxa snif marxo ràpid cap a Palma. Només em queda mig dia (un vespre vaja) i vull visitar-la una mica. Arribo en menys d'una hora. Què proper que és tot. Vaig cap a l'Hostal Ritzi. Molt amables i decoració queca-retro d'aquesta que m'agrada a mi, llàstima però que estic al meollo de la festa (al barri del Born) i resulta que el soroll no em deixarà dormir.

El cansament fa que passi del concert dels Amics de les Arts (ja hi havia anat a Sitges així que no em fa tanta pena no provar de trobar entrada).
La Seu és impressionant.. i sinó que els hi diguin als jet-sets que estaven celebrant allà fora el final de la regata de vela...

Diumenge 6:30 Palma-BCN. Fi

De cines, teatres, concerts, curses i ..

Cine: les darreres pelis vistes han deixat totes elles el llistó molt alt (i ara què aniré a veure aquest cap de setmana?):
- la comèdia alemany-turca Almanya, per mi una barreja entre Mi gran boda griega i Little Miss Sunshine! I com que tinc debilitat per aquesta última, evidentment m'ha encantat..
- Los idus de marzo, el mateix actor de la cara poc expressiva de Drive. No li cal ser expressiu, amb la mirada paga, m'encanta i em desperta mal de panxa a parts iguals.
- Intocable, simplement genial pel to irònic (críticat per gent del sector dels treballadors socials) però amable i sobretot optimista malgrat tot..

El teatre, tres quarts del mateix, llistó alt (encara no perdo l'esperança d'anar a Incendis):
- Qui té por de Virginia Wolf. Gran Vilarassau, però encara més gran l'Arquillué. Llàstima que el Centre cultural de Valls no és pas el millor lloc per veure una obra de teatre, massa gran, impersonal i mala acústica.. amb lo maco que és el seu Teatre Principal..

Concerts:
- Diria que no vaig comentar Antònia Font a l'Auditori ja fa cosa d'un mes. Molt bé, llàstima que l'economia em va fer comprar entrades de segona grada i es veien petitsss i se sentien una mica fluix..

- I just aquesta nit.. Els Amics de les Arts a l'Auditori del Teatre Melià de Sitges (només hi havia entrat un cop.. a veure una peli sobre lubotomies.. quins records :)  m'ho he passat molt bé i això que havia escoltat molt poc Espècies per catalogar.. però ara no em puc treure del cap "sobre Shopenhauer" i "Hello, dear Mr. Willis. It's such a great pleasure to meet you at last " .

Curses: us deixo 2 imatges que vaig fer durant la marató :)

Hello dear Mr. Willis, ..

Luces y sombras

Anar a una expo quan estàs fet pols perquè portes 3 dies seguits fent de profe en un curs intensiu i dormint poquíssim cada nit perquè t’has de llevar a les 6 i vas a dormir a les tantes, no augura sortir d’allà amb gaire bones sensacions. Però per sort, simplement per veure La maja vestida (llàstima de no veure al costat La maja desnuda!) , per descobrir gravats amb ASNOS, BRUIXES o SERS GROTESCOS (totalment desconeguts per mi) o per la companyia ja ha valgut la pena patir una estona més de mal de cames.

 Com podeu haver deduït he anat a la exposició que hi ha al CaixaForum sobre Goya, una de les expos per commemorar els 10 anys del centre (reconec que  no hi havia entrat mai). Força bé, amb molts gravats en carbó i alguns quadres ben grans encàrrecs de la reialesa i noblesa de l'època (contemporani a la Revolució francesa) sobre costums de l'època. Un dubte per descobrir ara.. "Maja" què vol dir exactament? a què es referien? als textos al costat dels quadres posa: les dones vestides de majas.. hauré d'investigar..

La expo de Delacroix la deixem per un altre dia, i la d’escultura contemporània, d’ara no recordo quin autor, també.

I el que queda de setmana encara augura més coses.. cansades però molt interessants: teatre (Qui té por de Virgina Wolf), atletisme (Marató de BCN -només animar- o Cursa del Calçot –córrer-),   cines (Intocable, Stella), .. i dormir please..

L'any que ve serà millor

Boníssima aquesta obra de teatre que ha estat a la Villarroel des del setembre passat i que ara està a la roda d'espectacles de la Dipu pels pobles de Catalunya crec. No us la perdeu si venen aprop de casa vostra.
Un fart de riure, i això que jo no sóc gens de comèdies. De fet en els darrers mesos he vist dos espectacles d'humor que no m'han fet riure massa (El terrat pack i Faemino i Cansado), i en canvi, aquestes quatre noies, m'han encantat!


Impressionant sobretot l'Alba Florejats. A partir d'ara serà qüestió de "seguir-la". Flipant els accents de cubana, xava, "actriua", cantant de jazz, etc. Impressionant de debò.
I les altres 3 actrius també molt bé. Res a veure amb l'obra "Sala d'espera futur"" que vaig veure fa uns mesos i que també es basava en 3 noies a l'escenari parlant de temes actuals, res a veure, res.


Si voleu saber-ne més abans no anar-hi, llegiu aquesta crítica, m'encanta, a partir d'ara llegiré aquest blog Culturalia!

M'agrada i no m'agrada (I)

M'agrada l'aplicació per iPhone de TimeOut Barcelona => Ganes infinites d'anar a veure l'expo de Goya al CaixaForum!

No m'agrada GENS el cafè Nespresso varietat aroma Vainilla => Ecs!

La Vampira del Raval

Musical en el teatre que més se li escau, el petit Teatre del Raval. Se li escau per situació però potser per espai (de l'escenari) una mica massa petit. Al carrer un rètol lluminós evita perdre's. La decoració i els músics de carrer que van tocant mentre esperen que el públic arribi acaben de fer un ambient molt encertat.
Dissabte no hi havia ni el Pep Cruz ni el Roger Pera, però si la Mercè Martínez fent de vampira i el Mingo Ràfols fent de pederasta i cabaretera i d'altres actors que no conec però que també molt bé.
La música d'en Guinovart (Mar i Cel) i el 4 músics de la seva banda allà en directe, un deu (i això que dos eren suplents dels Victors que no hi eren tampoc). Llegeixo a el País: "Guinovart aceptó musicar las trece canciones de la partitura a la mañana siguiente de haber leído el libreto y sin cobrar nada por su trabajo, salvo los derechos que genere. ". 
Busqueu per internet la veritable història de la protagonista de l'obra, Enriqueta Martí, qui va viure al Raval a principis de segle XX. Fa por realment.Precisament el lloc on hi ha el teatre, antigament eren uns menjadors socials on la pròpia Enriqueta anava a menjar..


Aneu-hi si podeu, hi són fins a finals d'abril.