Dark shadows

M'encanta anar al cine a l'Icària. Per mil motius: és en VO, hi ha un super just al costat on pots comprar menjar o beguda sense tenir la sensació que t'estafen, és mil còmode i a més puc estar-m'hi hores i hores..
Ahir va tocar Sombras tenebrosas del Tim Burton. De fet, estava convençuda d'entrar a veure This must be the place on surt el Sean Penn amb una estètica punk irreconeixible, però em van fer canviar d'opinió just 5 minuts abans de comprar-me l'entrada (hi ha persones que tenen poder de convicció, fins i tot quan no entren amb mi al cine!!), amb la frase "yo también sé que la terminaré viendo, pero estoy un poco cansado de historias relacionadas con la segunda guerra mundial".
Així que vaig mirar horaris i vaig decidir-me pel Tim Burton i en Johnny Depp, que són garantia de que m'agradarà la peli. I exacte! L'estètica gòtica-infantil amb guions irònics característics del Burton, segueixen entusiasmant als fans, i n'érem uns quants, perquè la sala era plena (diria que mai havia estat a una sala amb tanta gent excepte al festival de cine de Sitges) i uns quants van aplaudir quan es va acabar i tot! Jo no aplaudiria mai, però cadascú..
El millor de la tarda no va ser la peli però, sinó retrobar-te al cap de 6 anys.. i descobrir que segueixes sense posar sucre al cafè i mirant si els altres ho fan amb cara de "el cafè ha de ser amarg" :)

Grupo 7

Anar a veure Grupo 7 a un cinema a Sevilla sense saber que precisament l’acció de la pel·lícula transcorre a aquesta ciutat pot ser pura coincidència però a  mi em va fer sentir com si fos dins la peli. Així, només començar la peli em vaig transportar a aquella època, els anys previs a la Expo del 92’, amb una Sevilla en plena transformació a marxes forçades, intentant “netejar” aspectes com la droga als carrers (si més no als carrers del centre de la ciutat), com també va fer Barcelona en la mateixa època, no ens enganyem.

Vaig poder veure en pantalla com eren fa 20 anys els carrers que havia trepitjat el dia abans! La transformació de la ciutat és notable, impressionant dirien alguns, però la meva desconeixença em fa pensar que segurament segueixen havent-hi barris “marginals” a les afores, amb problemes de drogues i delinqüència, espero que no tant greus com aleshores..

Torno a la peli. Molt bona. De fet, he vist que just demà i diumenge la fan també al cineclubvila i diria que l’enuncien com "millor film espanyol, que ha vist en molt temps". I alguns diran que això no és cap mèrit, però a algú com a mi a qui si que agrada el cinema espanyol, doncs ja és un reclam.

En resum, Grupo 7 tracta d’un grup de policies antidrogues que s’autoalimenten l’ego a base de cops de puny (o martell) i de veure’s fotografiats al diari cada cop que incauten“material”.. però en el fons és molt molt més que això. Genials els retrats de la personalitat de cadascun dels 4 integrants del grup, de debò, i com més hi penso, més m’agrada la peli.

El protagonista és el Mario Casas, però jo em quedo amb l'Antonio de la Torre (en segon pla a la foto).

Sevilla, 9 de maig, 18:30 de la tarda, 35ºC!!

Què es pot fer a Sevilla a aquesta hora amb aquesta temperatura al carrer?? Doncs estar a l'habitació de l'hotel esperant que es faci una mica més tard per no morir derretit.. I com m'entretenc a l'hotel? Doncs un cop acabada la feina (bé, mig acabada, mai s'acaba), m'he entretingut a tunnejar (amb l'app Pixlromatic) algunes fotos que vaig fer ahir mentre molt corria.

I és que ahir vaig anar de pardilla i se'm va ocórrer posar-me a córrer a les 18h de la tarda, amb la mateixa temperatura que avui.. i no vaig correr pas un trosset petit.. ehem..Primer vaig donar el tomb al Parc de Maria Luisa que tinc prop de l'hotel, un cop donat el tomb al perímetre, que fa uns 3km, vaig seguir Guadalquivir amunt.. i amunt fins que s'acaba el riu (si, si s'acaba perquè resulta que el riu que passa per la ciutat no és en realitat el curs del riu, ja que aquest està desviat) al parc de San Gerónimo, que està uns 5km més enllà. I després clar, tocava tornar.. en total 18km, a ple sol, i amb l'únic avituallament d'una font que vaig trobar a mig camí, en un parc infantil.. En resum, que avui no aniré de pardilla i sortiré a entrenar a les 20h mínim..

Apa, doncs, us deixo les fotos del recorregut corrent ahir. Malgrat la calor, les vistes espectaculars!
Un dia faré un post sobre recorreguts per entrenar tot fent turisme per diferents ciutats espanyoles :)

Torre del Oro

Puente de la Barqueta

Puente del Alamillo (de Santiago Calatrava)

 Plaza España

2 pelis

He dubtat entre: vaig a córrer ara i escric sobre les pelis després, o al revés. Al final ha guanyat la mandra. Avui no és el meu dia. M'he llevat a els 8, he llegit una horeta i he tornat a dormir. I això que no m'agrada dormir de dia perquè tinc la sensació de perdre el temps. Però bé, ara ja està fet. Bé, centrem-nos.
Pelis:

• La pesca del salmón en Yemen.  Peli per passar una tarda si estàs avorrit. No crec que valgui la pena pagar els 7,50€ del cine, però a vegades va bé desconnectar amb una història d'amor. Això si, s'ha de reconèixer que té un toc de sentit de l'humor força brillant, sobretot pel protagonista (Ewan McGregor) i pel jeque yemení (Amr Waked i la seva mirada impressionant).
• Los juegos del hambre: Genial, impressionant. Em tenia encuriosidad des d'un tweet que vaig llegir al concert del TR3C on algú preguntava a una noia del públic què estava llegint allà dreta al mig d'un concert, i ella responia amb un altre tweet que llegia el llibre de "Los juegos del hambre". I vaig pensar, vés a veure la peli que si el llibre enganxa tant com per llegir a les fosques enmig d'un concert ha de ser per alguna cosa. I ara ho entenc. Val que segurament està pensat per a públic adolescent i que té moments nyonyes de remate (que em van fer plorar mil) però ostres, la barreja que em recorda al 1984 de l'Orwell + El Show de Truman + Battle Roral (de qui diuen es plagi) et fa quedar allà assegut a la butaca amb el cor encongit durant les dues hores i pico que dura la peli. És una trilogia la novel·la diuen, per tant entenc que faran dues pelis més aprofitant l'èxit..

Ara si que ja tocaria anar a córrer que encara se'm posarà a ploure!

Els jugadors de Pau Miró

Com sobreposar-se a un moment o a tota una vida grisa, quan estàs allà enfonsat al pou i sembla impossible sortir-se'n? Doncs amb la valentia i el poc seny que dóna saber que l'únic que et pot animar és fer allò que et fa pujar l'adrenalina a tope.. Als jugadors de l'obra evidentment és alguna cosa relacionada amb el joc i els diners. No us diré pas quina. Aneu a veure l'obra (en cartell al Teatre Lliure de Gràcia fins 20 de maig maybe). És genial, sobretot pels actors. M'encanta l'histerisme del Jordi Bosch i la "pinta de que tot li rellisca" del Boixaderas. 90' que passen volant. Amb ganes que el final només sigui la pausa entre actes, però no. Ja s'ha acabat..

- Es nota que són bons actors sobretot pels silencis que fan. -Encara estic donant-li voltes i pensant exactament què vol dir ;)