Treballs d'amor perduts

Gràcies per sorprendre'm. Gràcies pels instants de moto..

Llegeixo a la web que acabo de descobrir de coses gratis a bcn: La companyia Parking Shakespeare representa, a l’aire lliure i amb el públic assegut en cercle aquesta obra de Shakespeare. Gratuït. Cada dia al Parc de l’Estació del Nord. Fins el 31 de juliol, 19 hores.

Penseu-hi cada any ja que em van explicar que aquesta companyia fa cada any per aquestes dates en aquest parc (vora de l'auditori i el razzmatazz i lavola ehem)una representació de Shakespeare. Genial aquesta història encreuada d'amors i flirtetjos. Es veu que van venir al Calima un any.. M'entero tard de les coses... I tan tard..

Incendi a l'Empordà 22 juliol 2012

Prop de Figueres a les sis de la tarda aprox.. no és el foc directament el que es veu a la foto, encara que ho sembli, sinó l'efecte del sol darrera el núvol negre del fum..

:(

Not common people

Últimament sembla que tingui un iman per conèixer gent especial. M'encanta. Gent amb un do comú: ser uns cracks i a sobre ser super bons comunicadors. D'aquella gent que quan obre la boca et quedes flipant, embadalit, amb la sensació que per molt que paris atenció no arribaràs a captar ni un 0,0000001% del coneixement que tenen, cosa que em fa ràbia, però alhora em fa sentir feliç per tenir la sort de poder aprofitar, ni que sigui un instant molt petit, aquell coneixement.

I són gent mooolt diversa, de sectors molt allunyats:

• un profe d'anglès nascut a Anglaterra (si no vaig errada), crescut a Nova Zelanda, viscut a Grècia i aterrat a Catalunya. Un profe que fa les classes especials, que posa música de fons, que no saps com ho fa però tens mil ganes d'anar a classe i participar, que és capaç de posar silencis o posar-se a cantar l'estrofa de la banda sonora d'una peli quan cal, i que descobreixes que ha escrit llibres..
• una arquitecta que també ha donat mil voltes pel món i ha acabat a Barcelona, fent d'arquitecta però també de dissenyadora, de profe de restauració de mobles, de realitzadora de documentals i d'escriptora de llibres..
• una biòloga-enòloga que amb la seva força és capaç de voler canviar el món dels vins (i de retruc la resta del món si pot) per convicció ecològica (o com diu ella: biodinàmica, homeopàtica i agroecològica). Així, és capaç de demostrar (perquè ho fa dia a dia a les seves bodegues) que és possible canviar :
• els proveïdors per provedors locals o, si més no, més pròxims;
• les càpsules d'estany per càpsules de cera;
• els taps de suro+parafina+silicona, per taps de suro+cera (malgrat possibles problemes durant el degorjat degut a les baixes temperatures);
• les caixes de cartró verge, per caixes de cartró reciclat, i les de fusta, per fusta certificada PFC;
• el reg de la vinya per una capa de palla;
• les etiquetes de paper suposadament ecològiques que l'únic mèrit és que no porten clor, per etiquetes de paper reciclat;
• els fungicides de sulfat de coure (malgrat ser acceptats per l'agricultura ecològica) per cua de cavall i ortigues (i a sobre amb una dosi moolt baixa, ensofatant amb motxilla i baixant només fins la meitat la mànega),
• els sulfits del vi per no recordo què,
• la depuració d'aigua amb ozó enlloc de clor,
• la generació elèctrica mitjançant un generador de gasoil per una central pròpia de producció de biogas a partir de les restes de ceps;
• la distribució del vi en tren enlloc de amb camions;
• i altres mil coses que segur que em deixo però que sense haver près apunts és difícil recordar.

Éxito para perdedores

Aquest post feia dies que el tenia pendent, però no és que no l'escrivís per falta de temps o de memòria, com em passa moltes vegades, sinó simplement perquè estava esperant el moment adequat. I el moment adequat és avui. I és que un regal no es pot fer públic fins que no l'ha rebut l'homenatjat (da, en aquesta cas), no? ;)

Ara, per fi, ara que ja el tens, ja puc parlar del còmic que va caure a les meves mans fruit d'aquella raó inexplicable de les coses connectades per atzar.

I és que l'endemà de tenir la nostra conversa de "serem persones inquietes?",  passejant pel Norma Còmics (aquesta cop no pel de Palma, sinó pel de Barcelona) vaig fullejar aquest còmic del qual havia llegit alguna cosa a La Vanguardia i evidentment en llegir la primera pàgina vaig veure clar que era per tu:


"Me encanta la gente inquieta. Seres de una rara especie en extinción. Me gusta tenerlos alrededor. Individuos que no paran de darle vueltas al coco y obran en consecuencia. Disfrutan haciendo cosas sin parar, apasionados en lo suyo. Crean otros mundos que alegran éste, se mueven, agitan conciencias, nos zarandean. Sea por amor al arte o satisfacción personal, para ganarse las lentejas o alimentar el alma. Todo junto es lo ideal, ..."

Doncs, res que us recomano la biografia en format còmic d'en David Cantolla que després d'arruinar-se amb la caiguda de les ".com" va tornar a aixecar-se amb tanta energia que ara és un dels responsable que el Pocoyó sigui conegut per nens (i adults) d'arreu del món. Però el recomano sobretot per les histories del maestro Yan. No us perdeu la historieta 8.. Deixo aquí un caramel.. si voleu saber de què va, ja sabeu..

 

M'encanta perquè jo també faig servir el Runkeeper a vegades amb l'iphone i vaig amb unes Asics (no aquestes).. la resta res, ja que els meus guants i malles són del Decathlon, les jaquetes i camisetes, la majoria regalades a curses o del club i de GPS res de res, el rellotge amb crono de 15€ max del decathlon!!

I el detall freaky de posar els min/km és boníssim!!

 

Ja us imagineu de què va la historieta i qui guanya la cursa, oi? ;)

Caminada nocturna a Santa Coloma de Gramanet, Serralada de Marina

Conversa imaginària que vaig tenir amb mi mateixa:
- Vols venir a una caminada nocturna que he vist que fan a Santa Coloma de Gramanet aquesta nit?
- Allà? Però si és al costat de Barcelona, vols dir que serà maca?
- Diu que és 100% per camins o corriols. Provem-ho?
- Provem-ho.
 
I resultà tenir unes vistes espectaculars, la companyia genial (amb elles no va caldre la conversa.. van confiar en el meu criteri juas), el meu genoll va respondre bé (yuhu per fi! dos mesos després..), i al final entrepà i piscina. Un dissabte nit rodó :)

Ara, avui tinc unes agulletes.. i això que els 10km+1 (de propina a l'inici despistat) vam fer-los en 1h35', és a dir, mig caminant, mig corrent.

Llegeixo per internet que molts escriptors han escrit sobre la serralada de Marina, Verdaguer, Carner, Espinàs, ... I busco fotos dels llocs per on vam passar ahir (mentre se'ns anava fent fosc), ja que nosaltres no duiem càmera.

Monaster de Sant Jeroni de Murtra (s. XV). Just passàvem pel seu costat quan tocaren les 21:45

Ermita de Sant Climent IV. No vam pujar les escales, sinó que vam passar just per sota, pel camí que es veu a la foto de la esquerra.

 

 El poblat ibèric del Puig Castellar. No vem entrar-hi però vàrem voltejar.lo pels camins que es veuen a la foto.

 Vistes de Barcelona i les xemeneies (que no torres, eh? juas) de la tèrmica de Sant Adrià.

La darrera foto no fa justícia. Les vistes d'ahir amb el cel rosa-lilós eren mil vegades més espectaculars, i després quan era de nit i es veien les llums de colors i el reflex de les fonts de Montjuic.. espero que la organització penji fotos ben maques.

Comiats

Últimament tinc la sensació d’estar sempre enyorant algú. I no és sempre el mateix algú. Enyoro fins i tot gent que no ha marxat, o a qui sé que veuré en pocs dies. Potser l’estiu és una època de comiats, o potser l’atzar ha fet posar-los tots agrupats en un estiu.

Comiats molt tristos i injusts com el de la Núria... Comiats que encara han de venir però que ja em fan sentir que t’enyoraré, vaaa mirem-ho pel cantó bo, l’any vinent ja tinc vacances si em busques un curs de restauració aprop ;)... O comiats que no són comiats però que no puc evitar enyorar-te quan et veig marxar per la porta i no ha passat encara ni un minut des que ets lluny de mi...


No m’agrada sentir-me trista per això, però deu voler dir que sou importants per mi, que us trobaré (o trobo ja) a faltar i per tant això em fa sentir que estic viva.. deu ser l’estiu que fa això. M’agrada l’estiu malgrat tot.

Tancament Cinema Renoir Les Corts

Llegeixo al blog de l'Albert Espinosa que divendres van tancar el cinema del seu barri. Encuriosida, busco per internet quin deu ser el seu barri i, per tant, el cinema tancat. I em sorprenc i entristeixo quan descobreixo a vilaweb que és el Renoir de les Corts:

Amb sis sales de fins a 300 butaques, el Renoir les Corts va obrir les portes el 25 de juny del 1996 oferint versions originals subtitulades en totes les pel·lícules. Aquest tancament ha estat precedit per la clausura del Renoir Palma (Mallorca) i el Renoir Audiorama (Saragossa), tots ells dirigits pel president de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, Enrique González Macho.

M'encantava aquest cine, a part de per ser en versió original, el barri on està em porta mil records.
Diria que després dels Icària i de la Filmoteca antiga, el Renoir de les Corts és la sala de Barcelona on he anat més cops. El diumenge passat vaig ser apunt d'anar-hi però al final vaig optar pel Renoir Floridablanca perquè la peli que volia veure no la feien a les Corts, tot i caurem més aprop. Hagués sabut que tancàvem i hagués canviat de peli per acomiadar-me del cine de les escales empinades.