Los miserables

M'encanta, m'encanta, m'encanta, m'encanta.
La millor peli que he vist aquest any crec i això que n'he vist de genials.
Clar que els musicals normalment toquen més la fibra i clar és més fàcil emocionar-se, però està molt bé, de debò, super maca i emocionant. I tots els actors ho fan super bé! Si m'haig de quedar amb algú em quedo amb el Hugh Jackman (Jean Valjean) que no el tenia per un super actor (només l'havia vist a El truco final fent de mag i a X-Men).
Vull la banda sonora!! Do you hear the people sing? :_)))
Ah, acabo de trobar aquest video i resulta que una actriu és la mateixa que a la peli fa d'Eponine.

 

L'escena inicial és impressionant. Aneu al cine, de debò, al sofà de casa no té res a veure.

I sinó aneu al teatre quan la facin a algun lloc i si pot ser NY o London millor.. començarem a estalviar..

A question of time

Descobriments de dies de vacances avorrits. Sóc un cas i no sé estar de vacances.. A les 23h m'adormo al sofà i a les 6h ja em llevo com si fos un dia normal.. però bé, em serveix per fer descobriments frikis. Aquí van:

• Tornar a escoltar Depeche Mode. M'he enganxat a Precious i A question of time. No paro d'escoltar-les en bucle..
• Llegir articles genials a la revista digital modernita-ulleres de pasta JOTDOWN. D'allà he tret el video de la cursa final dels 800m llisos als JJOO de Munich 72' que he posat a l'inici.. Recomano llegir articles de forma aleatòria. Molt ben escrits i interessants tots els que he llegit.. m'hi estaria hores.. Val que a la portada hi ha una entrevista al Sala-Martin i que molta gent li té al·lèrgia..però fins i tot aquesta entrevista està molt bé.. Fixeu-vos en el detall de les fotos del fons del despatx del Sala-Martín d'una noia fent triatló.. imagino que és la seva filla.. 
• Descobrir nous còmics. Ganes infinites d'anar a Norma Comic i comprar alguna cosa de Hugo Pratt i de Milo Manara (ehem ;) ). Quan acabi aquest post pillo el tren! mandra infinita però la gentada que hi haurà a Bcn..
• Mirar trailers de pelis per decidir anar o no al cine. Estic entre anar o no a veure el Hobbit i De Oxido y hueso (m'encanta la Marion Cotillard), però és que després de veure The angel's share, no vull espatllar la darrera peli del 2012..

Pàtria

A la segona va la vençuda. El primer intent de veure Pàtria em va deixar amb un pam de nas quan al voler comprar l'entrada que feia un moment havia vist que encara existia, de sobte va mostrar el missatge "0 entrades disponibles per aquest espectacle".

Ahir, finally, vaig poder-hi anar. I va valdre la pena esperar, i això que hi anava amb una sensació contradictòria "no tinc ganes d'un pamfleto" i "va que les obres del Jordi quasi sempre m'agraden".

I tatxan! els moments pamfletaires (que també hi són, no ens enganyem) s'anaven esvaïnt de mica en mica deixant pas a girs inesperats, a crítiques cap a tots cantons i a uns actors que em sorprenien gratament. I vaig sortir d'allà havent passat una gran estona però amb la sensació de que la gent som tots plegats una mica cavernícoles, que creiem el que volem creure i no pas el que és (encara que ens ho ensenyin davant dels morros), i que si, que els catalans ens mirem el melic més que ningú al món (el melic i el Buenafuente i el Cuní i el Joan Herrera amb les seves bicis i tot el que calgui) i lo pitjor de tot, que ens oblidem que existeix un món més enllà...

I no, aquesta foto no és de l'obra sinó del pintor Mark Rothko.. si aneu a veure Pàtria entendreu perquè coi poso aquí la foto d'aquest pintor expressionista abstracte que es va suicidar el 1970.

“Rothko died with his market value climbing and with 798 finished paintings in his studio”

Els dolents (Shakesperare's Villains)

Shakespeare per mi no deixa de ser alhora un conegut i un desconegut. Conegut perquè, com a més a menys a qualsevol de nosaltres, si de sobte em preguntessin el nom d'alguna obra d'ell sabria respondre fàcilment a la pregunta; desconegut perquè si em demanessin alguna cosa més enrebassada començaria a suar i sentiria vergonya per la incultura, i respondria el clàssic "ho sabia, ho tenia a la punta de la llengua" (o dissimularia i miraria el google..).

Una de les preguntes que em faria (o em feia) suar, seria precisament si em diguéssin que anomenés el nom d'algun dels dolents de les obres de Shakespeare..

Si vosaltres us sentiu com jo, doncs, no hi ha res millor que anar a veure aquesta obra escrita per l'anglès Steven Berkoff i interpretada en català de forma entretinguda i propera per Manel Barceló.

ale, ara ja no suareu més i podreu dir: dolents de Shakesperare? en sé molts: Ricard III, Macbeth, Hamlet, Iago, etc.