Curs Euskera online gratuït

Fa cosa d'un parell de setmanes he començat un curs online d'Euskera (per motius personals ehem..jijiji ) que vaig trobar buscant al google el típic "curso euskera online gratis".
I ves per on he trobat una joia: http://www.hiru.com/e-ikasi/idiomas/ikasten

Ikasten.net es un recurso didáctico para el aprendizaje de euskera que se engloba como una iniciativa más de las disponibles en el portal hiru.com, dependiente de la Dirección de Aprendizaje Permanente del Departamento de Educación, Universidades e Investigación del Gobierno Vasco.

Realment està molt molt bé.
Estic flipant amb el que estic aprenent dia a dia d'una llengua, on no només començo de zero pel que fa al vocabulari, sinó que a més es declina!

M'encanta :)

Núria, el Puigmal i la Plana Tossa de Lles

Ja queden lluny les vacances d'estiu però encara no havia explicat res de la darrera sortida que tancava les muntanyes de l'estiu: una setmana a Bellver! 

A part de sortir a córrer pel voltant de Bellver, i anar a Andorra de compres, van caure un parell més d'excursions:

A Núria pujant des de Queralbs, fent la Collada de Tosses en cotxe enlloc de pujar per França al Puigmal (2909 m) i des d'allà baixar fins a Núria.. és lo que té ser novatos.. no havia anat encara mai a Núria!!

Un altre dels dies l'excursió va ser un xic més curta i vam pujar a la Plana Tossa de Lles (2.916 m.) deixant el cotxe al Refugi de Pradells.. al baixar mig ens vam perdre buscant l'estany de l'Orri però finalment el vam trobar! El dinar al restaurant d'Aransa (que ara no recordo el nom però que fan uns arrossos que flipes diuen) ens quedarà pendent.. el rissoto de la Fonda Domingo de Lles no estava malament però no és el mateix.

Relaxant però tampoc memorable l'horeta que vam passar als banys de l'Hotel Sant Vicenç.. potser haguéssim hagut d'optar per un massatge.. 10€ per una termes petitones però confortables, on el més xulo era la piscina i l'elíptica subaquàtica! això si, es aigües sulfuroses deixen la pell fineta :)

Cavalls de vent en 36h

Fa dies que volia escriure aquest post però no hi havia manera. Ara tampoc escriure masas ja que no estic al meu ordenador i aquest trasto va fet autocompletar en un altre idioma..

36hores..90km..versión en circular sortint de Cortals de l'Ingla i dormir-hi allà altre cop l endemà per reduir el pes de la motxilla. Som uns sonats ;)
L'esprint final per entrar en les 36h telaaaa

En resum, Cavalls de vent en 5 paraules: natura, esforç, pluja, país, companys.

Valoració global: un 9,999999 ( el 10 corresponia a fer-ho sense pluja i boira.. L' èpica mola, però tampoc cal sempre jeje).

Carlit i Gorges de Carança

Un cap de setmana a Eyne dóna per molt.. per lo bo i per lo no tant bo..Quedem-nos però amb lo bo: la pujada al Carlit (2.920m) i l'excursió per les Gorges de Carança, ambdós a la zona de la Cerdanya francesa.

La pujada al Carlit des de l'estanya de les Bulloses, on s'accedeix amb autobus (5€) vam fer-lo en unes 2h30'. Vam estar-nos dalt fent les fotos de rigor i descansant uns 30'. El descens unes 2h més en aquest cas seguint les indicacions de la volta als estanys.
Genial el tram proper al cim on s'ha de grimpar entre "punxes".

Les gorges de la Carança estan desde Mont Luis en direcció Vilafranca del Conflent. Una excursió d'unes 2h30' de forma més o menys circular al voltant del riu. Primer des del cantó dret on vam pujar unes passarel·les a la roca, i retorn per l'altre costat, després de creuar el riu per un pont penjat i banyar-nos una estoneta. Ens va quedar per un altre dia anar a les Termes que hi ha a un poble proper.   

 

Mundials de natació

Després d'haver anat a veure: la final de la rutina técnica per equips de Sincro, el partit de waterpolo de la lligueta inicial Espanya-Nova Zelanda; el partit de lligueta també Espanya-Grècia; i la darrera jornada de natació + cloenda puc concloure segons la meva opinió de total inexperta en el món dels esports d'aigua que:
- mirar sincro és molt maco sobretot gràcies a la música i que les noies són unes grans gimnastes;
- mirar waterpolo si no en saps gaire (o gens com jo) és poc agraït ja que a no ser que siguis molt aprop no acabes de captar l'esforç ni la técnica (per la tele millor gràcies a les càmares aquàtiques)
- mirar natació és una pasada :)

Mai havia anat a veure tantes proves d'un campionat així.. a l'europeu d'atletisme de Bcn (el 2010 va ser ja?? bufff com passa el temps!!!) en vaig anar a veure però no tantes pas!
I com que estic empanada va i no vaig anar a veure cap prova exterior! telaaa

Prades i els gorgs de la Febró

Prades està de moda. Està de moda almenys al meu entorn : D
I per què? doncs perquè he passat de no haver-hi anat mai, a anar-hi dos cops en menys d'un mes (de fet hi hauria d'anar 3 ja que la setmana vinent hi hauria d'anar a una cursa nocturna de Poblet a Prades, però al final no podrà ser).
Parlem però de les dues visites ja fetes.

• La primera fa cosa de 15 dies a passar el cap de setmana amb la família. Vam fer activitats multigeneracionals: passejar, cuinar, menjar, jugar a cartes, fer gimcanes i jocs. La veritat, molt i molt bé! Trobar lloc per quasi 30 no és fàcil, i el Xalet de Prades ens ho va permetre (gràcies sobretot al menjador comunitari, que va ser quasi bé només per nosaltres).

• La segona vegada va ser ahir: excursió d'un dia pels Gorgs de la Febró i uns altres per Capafonts, els dos a uns 15km de Prades.

Genial trobar llocs on banyar-se i fer baixades de rius. Això si, no us quedeu al primer gorg ja que sembla la rambla (més si tenim en compte que de Salou surten jeeps amb turistes per anar a fer rappel i banyar-se als gorgs!!!).. si seguiu caminant riu avall en trobareu d'altres que us sorprendran i seran moolt més tranquils segur.

Aquest és el que sembla la rambla ja que fan rappel turistes:

Aquest és el següent que trobareu:

I aquest ja és una mica més lluny i és on ens vam banyar! els més valents es van tirar de dalt al costat del salt d'aigua que veieu:

I aquest és el gorg de les Tosques (a Capafonts) on també ens vam banyar:

La prova ;)

Circ du Soleil a Andorra, i Pont del clop (Solsonès)

Fer un dia de festa entremig de setmana fa que treballar a l'estiu es faci menys difícil.
Fer jornada intensiva, malgrat que molts dies sigui intensiva i extensiva, també ajuda.
Fer les dues coses és un privilegi.

Aprofitant doncs un dimecres de festa, dimarts a la tarda vaig pujar cap Andorra. A les 10 de la nit tenia entrada per veure l'espectacle del Circ du soleil, Scalada, fet expressament per a promocionar Andorra per part del Govern Andorrà. Molt xulo i recomanable. De fet m'ha agradat més que no pas l'espectacle Corteo que vaig anar a veure l'any passat a Barcelona.. Més acrobàtic i dinàmic que Corteo. Impressionant els "Ot Pi", el gimnasta que es penja de les cordes i el del cub..

L'endemà, de compres (s'havia de fer), i al migdia cotxe avall cap a... Solsona per fer dues coses genials:

- dinar al restaurant japonès Kinoko. Restaurant increiblement bo, amb propietaris japonesos que viuen a solsona des de fa més de 20 anys. Un dia escriuré un post expressament per parlar de la propietària i cuinera que ahir em va dedicar un llibre que ha escrit de CUINA CATALANA :)

- excursió i bany al Pont del clop, a uns 10-15kms de Solsona.. Arribem al pont amb cotxe. Apaquem i vestits només amb el bikini/banyador i calçat per caminar pel riu, remuntem a peu un caminet al costat del riu fins arribar uns 3kms més amunt al riu de la Ribera Salada on ens posem dins el riu per desfer el camí fins el pont. Genial, malgrat lo freda que estava l'aigua.. se'ns havien fet les 7, ja no hi havia sol.. 

Escapada genial per fer vacances entremig de no-vacances

Galarleiz

Mai m'hagués imaginat que la meva primera marató seria tan dura. De fet, mai m'hagués imaginat moltes de les coses que van passant així que mola.
La Galarleiz, una marató de muntanya que transcorre entre la provincia de Burgos i Vizcaya, amb uns paisajes impressionants i un cansament igual d'impressionant..un desnivell de collons (encara no he tret l'aigua clara del desnivell ja que Aquí ho compten diferent, però més de 4000m positius acumulats mhan dit.. En resum 6h15 de patiment que han valgut molt la pena :) i ara ja he fet una marató! Qui mho havia de dir, una semana després de fer una triatló indoor on mho vais passar genial tot i fer una mica el pena nadant.. Ara toca descansar de competir un parell de setmanes que sinó...
Mola l'estiu! Que no sacabi mai!

Coses que molen d'aquest estiu

Llista de reptes i coses que molen d'aquest estiu:
- concert per la llibertat
- triatló indoor de Vilafranca
- marató de muntanya Galarleiz
- finde familiar a Prades
- viatge (tot i ser de feina) a Goteborg

Coses que no molen:
- Estar encostipada el dia 28 de juny!

Aquest estiu promet, si li traiem l'encostipat clar.. : D

"Hombrecillos" de Juan Muñoz

Inquietants..

A veure si trobo una exposició a algun lloc..

Mentrestant a llegir la seva biografia.

Les seigneurs (Un gran equipo)

Fantàstica.
Malgrat semblar (ser) la típica peli sobre entrenador acabat i equip de futbol perdedor que ha de guanyar partits per un motiu sensiblero o altre. Però a diferència de les típiques pelis americanes, aquesta és una comèdia francesa i per tant té el toc d'humor genail de "Bienvenidos al Sur" però situant l'acció a
la Bretanya.

Totalment recomanable :)
M'ha passat volant la tarda!
I surt l'actor negret d'Intocables :))

Més recomanable encara fer-se el carnet del Cine Bosc de VNG que quan portes 10 pelis te'n regalen una.
Avui m'ha sortit gratis! Yuhuu

Bona nit (gabon!)

Bigas Luna

Fa dies que em ronda pel cap escriure això, abans no se m'oblidi.

Quan fa uns dies es va deixar Bigas Luna, a la TV, com fan sempre que algú conegut es mor, varen començar a parlar d'ell, a pasar antigues entrevistes o reportatges.

Aquest post no anirà sobre la seva filmografía, sinó sobre una de les notícies que em varen sorprendre més de la seva vida personal: tenia una tenda de productes ecológics, a part d'un hort a casa seva mateix.

La tenda, situada a Torredembarra, i que suposo i espero encara deu continuar oberta tot i que ell no hi sigui, s'anomena Pa Vi i Xocolata. Aquí teniu l'enllaç a la tenda virtual.

Jo espero un dia pasar-m'hi, per la física vull dir.

Vaig a seguir amb la feina.. ja queda menys..
tot i que no veig el final encara.

Fill de Caín

Estar a casa acabant un projecte, per no dir malson, de la feina que fa més d'un any que dura implica que m'agafin ganes d'escriure sobre qualsevol cosa, excepte sobre la feina.

I de què vull escriure? Doncs sobre moltes coses. Va, faré 3 posts seguits que fa dies que dono voltes. Bé, en faré ara un. Em posaré a treballar una estona. A la següent pausa n'escriuré un altre. I així fins que s'acabi la feina. Tenir ganes d'escriure posts em serveix d'alicient per fer la feina. Gran teoria que farà que acabi a les tantes però més feliç :)

Primer post: Peli Fill de Caín

Previsible? No ho sé. Segurament si. Però potser no. No ho tinc clar si vaig pensar coses que després van passar o si, pel contrari, simplement passaven coses i després pensava que les podía haver pensat.. curiós però és així..
El Coronado com més gran es fa, més atractiu el trobo. M'agrada com ho fa. O si més no, m'han agradat les pelis on l'he vist últimament (ara evidentment no recordó cap títol).
No diré res més de la peli, a part de que gira entorn a adolescents que juguen a escacs i psicòlegs que van de guais. Em quedo amb el Julio Manrique que actua en teatre, més que amb els papers que fa a les series o tv.

Apa segueixo amb el meu projecte sobre hospitals de Palestina.
Dit així sona xulo però.. hi ha peròs..

Tornaré ;)

El gran Gatsby

Quin mareig de peli. Massa moviments, colors, música, balls i festes .. m'ha enganxat zero..zero interès en si la història d'amor acabava bé o malament..
Quines ganes tenia de que s'acabés.. Més de dues hores dura el coi de peli.. M'adormia i tot i això que la peli intenta ser trepidant..
Vaja que feia dies que no sortia del cine pensant: quina peli més insoportable..
I jo que he anat fins als Icària per veure-la.. :_(

Mequinensa i la Batalla de l'Ebre

El 25 de juliol de 1938 l'exèrcit republicà va creuar el riu per diversos llocs situats entre Mequinensa i Amposta. Així va començar una llarga i duríssima batalla (la més mortífera de la guerra) en què van ser destruïdes les principals forces republicanes de Catalunya.

L'11 de maig de 2013, 7 d'aquells soldats de la Lleva del Biberó, que actualment tenen 73 anys, i un valent de 75 anys, es varen trobar a Mequinensa per tal de retre homenatge als companys d'aquella batalla.. i tal com diu la placa que hi ha al monòlit de l’Alt dels Auts"Als que van perdre, que van ser tots".

Us deixo aquí un resum de la batalla de l'Ebre extret d'un article que he trobat:

La Batalla de l'Ebre. L'última carta de la República  Ignasi Martí Ofensiva republicana del juliol de 1938 Els motius de l'ofensiva republicana El fallit cop d'estat militar del juliol de 1936 va desembocar en un conflicte armat que va dividir Espanya en dos bàndols. La teòrica política de no intervenció d'Europa només va funcionar en el cas de la República, que pràcticament només va rebre material bèl·lic de Mèxic i l'interessant suport de la URSS. Mentrestant, el bàndol colpista sempre va rebre d'Alemanya i Itàlia un suport que va esdevenir crucial per al desenvolupament del conflicte. Per altra banda, cada cop era més evident la possibilitat d'un enfrontament directe de França, Gran Bretanya i la URSS contra l'Alemanya de Hitler, que ja s'havia annexionat la Renània i Àustria. Davant el perill real que suposaven les creixents apetències de Hitler, les autoritats republicanes creien que la imminent intervenció per aturar els peus a l'Alemanya nazi portaria a una lògica intervenció en favor de l'agonitzant República espanyola que expirava davant del feixisme. Després de la desfeta del darrers nuclis de resistència republicana a la franja del Cantàbric l'octubre de 1937, el març de 1938 es produeix la caiguda del front d'Aragó. Aquesta situació va comportar una ràpida operació de les tropes franquistes en direcció al Mediterrani, per controlar el Maestrat i aïllar Catalunya de la resta de territori que encara es mantenia fidel a la República. Les tropes de Franco estableixen el límit nord al riu Ebre, mentre concentren tots els seus esforços per tal de conquerir València. (...) Per tal de superar la manca d'efectius humans, la República va mobilitzar a Catalunya des dels reservistes de més de 35 anys (la Lleva del Sac) fins a la quinta de 1941 que aquell any havien de complir només 18 anys. A caua de la seva joventut aquesta promoció dels nois nascuts el 1920 seria coneguda popularment com la Lleva del Biberó. Van ser mobilitzats el 28 d'abril de 1938. (...) El pas de l'Ebre L'ofensiva republicana a l'Ebre s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938, quan 200 barques carregades de soldats i escàs material travessen el riu. Tot i tenir-ne alguns indicis, l'atac agafa per sorpresa el bàndol franquista, que menysvalorava l'exèrcit republicà. (...) El pas del riu Ebre per part de l'Exèrcit Popular es concentrava en tres punts concrets: pel nord a Mequinensa-Faió i pel sud a Amposta, operacions que només tenien la funció de distreure l'enemic, davant del gruix de l'ofensiva de la zona del centre, entre Riba-roja i Ascó. (...) Com havien previst els comandaments de l'Exèrcit Popular, l'operació de l'Ebre va comportar que Franco traslladés tots els esforços concentrats a València, cosa que va evitar la caiguda de la ciutat. El que sí que no van preveure va ser la descoordinació de l'exèrcit republicà que va provocar que no es portessin a terme les ofensives que paral·lelament s'havien d'iniciar en d'altres fronts. (...) Franco es trasllada a l'Ebre, on dirigirà els millors efectius del seu exèrcit (l'Exèrcit del Nord i el Cos d'Exèrcit Marroquí) en una contraofensiva frontal contra les tropes republicanes. El desequilibri de forces era prou evident: el bàndol franquista tenia tropes de reforç, experimentades, amb armament eficient i el suport de l'aclaparadora aviació alemanya i italiana, mentre els recursos materials del bàndol republicà sempre van ser escassos, en nombrosos casos inoperants, amb una aviació simplement testimonial i amb una manca d'experiència de molts dels seus soldats (com era el cas de la Lleva del Biberó).  (...) destaca l'error dels caps republicans d'iniciar una ofensiva amb tots els recursos disponibles, en un moment en què la frontera amb França estava tancada cosa que evitava qualsevol tipus de reposició de material des de l'exterior. A l'Ebre hi va haver la concentració d'homes i material de guerra més rellevant de tot el conflicte: 130.000 soldats republicans, davant dels 185.000 homes sota les ordres de Franco, que comptaven amb quatre vegades més el nombre de bombarders, blindats i carros de combat que els republicans

Canvi de plans

Quan els plans canvien inesperadament et veus de sobte amb un ventall de possibilitats al davant i no saps per on tirar. Tot un cap de setmana per organitzar.. mola!

Idees que ara falta entrellaçar:
- Dissabte 18 de maig és la Nit dels museus a Bcn
- Del 16 al 25 de maig fan un Outlet VIALIS i ARO a l'Hospitalet
- Cursa a algun lloc (Begues? Castellot?)
- Piscina i bici?
- Cine (alguna recomanació http://www.butxaca.com/ca/cine/estrenes? La caza ja l'he vista).

I mil coses que segur que em deixo.. i el millor és recordar que el dilluns és festa..

T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré

Musical inesperadament divertit. Al Poliorama. Regaleu-lo demà per Sant Jordi!! Vaaaaaaaaa
Diria que s'acaba molt aviat però..

Inevitable veure's reflexat en moltes de les escenes, però la millor, millor per mi l'escena clar, l'escena del cine:
Ell: pelis d'acció -o això vol fer creure-, ella: pelis de llagrimeta..
Estereotips que fan mil riure però que són certs moltes vegades.

Genial tornar a passar una tarda de teatre.
Gràcies altre cop..

Formes jurídiques d'empresa

Tenir el cap en constant ebullició és un perill, però estar rodejada de gent que encara és pitjor, no només és un perill sinó que aboca a una catàstrofe inevitable :)

Aquest perill m'ha portar a apuntar-me a un curs de Fiscalitat al sector del medi ambient, i a pensar, o millor dit, a somiar en fer moltes moltes coses. Però bé, no era d'això del que volia parlar ni tampoc de les formes jurídiques d'empresa -per molt que sigui el títol del post-, un món apassionant, que es pot resumir en:
- Persones físiques: risc infinit; inversió sense mínims legals, fiscalitat directa per IRPF;
- Persones jurídiques: risc limitat (ehem.. vagi en compte senyor administrador); inversió amb mínims legals, fiscalitat directa per impostos de societat.

I per què m'apassiona això ara? Doncs la veritat no ho sé, però m'encantaria fer un MBA. Car de collons, si. Útil, segur que també.

Aquesta passió me l'ha fet enganxar aquesta gent que dic que em rodeja, o gent que he anat coneixent darrerament. Deu ser l'edat. Als trenta i pico la gent comença a pensar en ser emprenedor, ara que està tan de moda. Deu ser la crisi també, no ens enganyem.

El curiós del cas és també que amb l'edat els gustos de la gent semblen mimetitzar-se més.. per què ens ha d'agradar a tots ser emprenedors, saber de vins i gintònics, anar a córrer i menjar menús degustació? On han quedat les pizzes, la cervesa, els martinis amb cola i fer mandres al llit els diumenges al matí?

Doncs jo, que havia caigut de quatre potes en gairebé tot, excepte en el tema del vi, resulta que després de visitar les Bodegues Ànima Negra de Mallorca ara m'han agafat mil ganes d'aprendre sobre vins.. i provar el menú degustació del restaurant Bri de Palma..

Vaja, que som tots iguals, un patró comú per molt que intentem fer veure que som especials. Un patró comú que és capaç de gastar-se diners i diners en gilipollades com rellotges GPS, mitgetes Medilast o Compressport, Masterclass de Gintonics, Cates de vins o Meridatges de vi amb xocolata, i mil altres coses innecessàries.

Apa, me'n vaig a nedar que ara m'ha donat per més coses inútils que valen molts diners com són les triatlons JUAS

2013

Em sembla que cada gener em passa.. no actualitzo el blog. Aprofito que sóc a l’aeroport de Madrid fent temps (o perdent-lo que és el que faig sempre als aeroports) per actualitzar-lo.

El gener és un mes curiós. Passa de tenir dies de festa a tenir dies d’stress. Bé, potser no és el gener el que té dies d’stress, sinó jo. Malgrat aquest inici semblant al de cada any,  aquest 2013  té pinta  a ser diferent. Apunta maneres. Ja va apuntar maneres el cap d’any. Maneres i tendència. Bilbao 2013. Inici d’any a Bilbao segurament significarà fi d’any a Bilbao.. Quan sigui el dia ja ho veurem però tot sembla indicar que hauré de millorar el meu castellà ;) però bé, ja arribarà el canvi, per ara la vida segueix i jo com sempre em perdo entre feina, sessions inacabables de cine i curses rares.

D’entre les pelis vistes darrerament i que no he comentat, un breu d’algunes que recordo:

-          Django:  Genial.Tarantino forever. Si amb kill Bill vaig sortir amb ganes de tirar patades a tort i a dret, de Malditor Bastardos hagués pelat nazis, d’aquesta vaig sortir amb ganes de disparar al cap de la gent. No em mal interpreteu, sóc pacífica totalment però és un geni en Tarantino.. Riure infinit amb l’escena del kukusklan que em recorda el gag del Buenafuente de “Caballeros de escocia”

-          Lincoln: Lliçó d’història americana que em convenia pq no en tinc ni idea. Lliçó de moviments polítics interessantíssima.. Lliçó de no donar per sabut el perfil republicà i democrata americà (i és que els republicans eren els que volien lluitar per l’abolició de l’escalvisme i no els democrates!).

-          Argo: ara no recordo si la vaig comentar ja. Fa tant que la vaig veure que a tall de recordatori: la realitat supera la ficció. Ben Afflek interessant as usual.

I altres coses vistes:

-          Teatre “Litus”: o jo em faig gran o aquesta obra és mooolt per joves de 20 anys i a mi em va avorrir com una ostra pq tot em semblaven tòpics i tenia unes ganes de que llegíssin les putes cartes que flipes.. Salvo la gràcia que em feia l’actor mediàtic de Malgrat de Mar que ara no recordo com es diu. No diré pas pq sé que és de Malgrat de Mar juas

-          Concert Albert Pla: simplement dues paraules:  GENI SONAT. Em va faltar una mica més de ritme, més cançons vaja i menys teatre.

Bé, fins aquí les opinions subjectives d’una pardilla que no té perquè compartir ningú més.

M’adono que cada cop dic més paraulotes.. males influències jiji..

Per cert! Ja tinc bambes de claus MIZUNO! Quan les tregui de la maleta faig una foto i potser la penjo. Ara toca volar a Marina d’Or i fer algun 800 o 1.500m.. que no em passi com amb les de basquet que les darreres encara estan dins una caixa gairebé completament noves..