Formes jurídiques d'empresa

Tenir el cap en constant ebullició és un perill, però estar rodejada de gent que encara és pitjor, no només és un perill sinó que aboca a una catàstrofe inevitable :)

Aquest perill m'ha portar a apuntar-me a un curs de Fiscalitat al sector del medi ambient, i a pensar, o millor dit, a somiar en fer moltes moltes coses. Però bé, no era d'això del que volia parlar ni tampoc de les formes jurídiques d'empresa -per molt que sigui el títol del post-, un món apassionant, que es pot resumir en:
- Persones físiques: risc infinit; inversió sense mínims legals, fiscalitat directa per IRPF;
- Persones jurídiques: risc limitat (ehem.. vagi en compte senyor administrador); inversió amb mínims legals, fiscalitat directa per impostos de societat.

I per què m'apassiona això ara? Doncs la veritat no ho sé, però m'encantaria fer un MBA. Car de collons, si. Útil, segur que també.

Aquesta passió me l'ha fet enganxar aquesta gent que dic que em rodeja, o gent que he anat coneixent darrerament. Deu ser l'edat. Als trenta i pico la gent comença a pensar en ser emprenedor, ara que està tan de moda. Deu ser la crisi també, no ens enganyem.

El curiós del cas és també que amb l'edat els gustos de la gent semblen mimetitzar-se més.. per què ens ha d'agradar a tots ser emprenedors, saber de vins i gintònics, anar a córrer i menjar menús degustació? On han quedat les pizzes, la cervesa, els martinis amb cola i fer mandres al llit els diumenges al matí?

Doncs jo, que havia caigut de quatre potes en gairebé tot, excepte en el tema del vi, resulta que després de visitar les Bodegues Ànima Negra de Mallorca ara m'han agafat mil ganes d'aprendre sobre vins.. i provar el menú degustació del restaurant Bri de Palma..

Vaja, que som tots iguals, un patró comú per molt que intentem fer veure que som especials. Un patró comú que és capaç de gastar-se diners i diners en gilipollades com rellotges GPS, mitgetes Medilast o Compressport, Masterclass de Gintonics, Cates de vins o Meridatges de vi amb xocolata, i mil altres coses innecessàries.

Apa, me'n vaig a nedar que ara m'ha donat per més coses inútils que valen molts diners com són les triatlons JUAS

2013

Em sembla que cada gener em passa.. no actualitzo el blog. Aprofito que sóc a l’aeroport de Madrid fent temps (o perdent-lo que és el que faig sempre als aeroports) per actualitzar-lo.

El gener és un mes curiós. Passa de tenir dies de festa a tenir dies d’stress. Bé, potser no és el gener el que té dies d’stress, sinó jo. Malgrat aquest inici semblant al de cada any,  aquest 2013  té pinta  a ser diferent. Apunta maneres. Ja va apuntar maneres el cap d’any. Maneres i tendència. Bilbao 2013. Inici d’any a Bilbao segurament significarà fi d’any a Bilbao.. Quan sigui el dia ja ho veurem però tot sembla indicar que hauré de millorar el meu castellà ;) però bé, ja arribarà el canvi, per ara la vida segueix i jo com sempre em perdo entre feina, sessions inacabables de cine i curses rares.

D’entre les pelis vistes darrerament i que no he comentat, un breu d’algunes que recordo:

-          Django:  Genial.Tarantino forever. Si amb kill Bill vaig sortir amb ganes de tirar patades a tort i a dret, de Malditor Bastardos hagués pelat nazis, d’aquesta vaig sortir amb ganes de disparar al cap de la gent. No em mal interpreteu, sóc pacífica totalment però és un geni en Tarantino.. Riure infinit amb l’escena del kukusklan que em recorda el gag del Buenafuente de “Caballeros de escocia”

-          Lincoln: Lliçó d’història americana que em convenia pq no en tinc ni idea. Lliçó de moviments polítics interessantíssima.. Lliçó de no donar per sabut el perfil republicà i democrata americà (i és que els republicans eren els que volien lluitar per l’abolició de l’escalvisme i no els democrates!).

-          Argo: ara no recordo si la vaig comentar ja. Fa tant que la vaig veure que a tall de recordatori: la realitat supera la ficció. Ben Afflek interessant as usual.

I altres coses vistes:

-          Teatre “Litus”: o jo em faig gran o aquesta obra és mooolt per joves de 20 anys i a mi em va avorrir com una ostra pq tot em semblaven tòpics i tenia unes ganes de que llegíssin les putes cartes que flipes.. Salvo la gràcia que em feia l’actor mediàtic de Malgrat de Mar que ara no recordo com es diu. No diré pas pq sé que és de Malgrat de Mar juas

-          Concert Albert Pla: simplement dues paraules:  GENI SONAT. Em va faltar una mica més de ritme, més cançons vaja i menys teatre.

Bé, fins aquí les opinions subjectives d’una pardilla que no té perquè compartir ningú més.

M’adono que cada cop dic més paraulotes.. males influències jiji..

Per cert! Ja tinc bambes de claus MIZUNO! Quan les tregui de la maleta faig una foto i potser la penjo. Ara toca volar a Marina d’Or i fer algun 800 o 1.500m.. que no em passi com amb les de basquet que les darreres encara estan dins una caixa gairebé completament noves..