Festival Faraday 2012

DIVENDRES 29 JUNY

19:00h GRAN AMANT: arribem tard i no els veiem...

19:40h MATES MATES: escoltem només una cançó.. no puc opinar sobre els viguetans
20:35h AINARA LEGARDON: a mi m'atabalen els crits d'aquesta dona i els seus moviments estranys de guitarra davant l'altaveu..
21:30h JOAQUÍN PASCUAL: me'ls havien venut millor però reconec que potser no vaig estar prou atenta. Els escoltaré per donar una segona oportunitat.
22:30h BOWERBIRDS: 2 nois i una noia vinguts d'estats units. Molt entregats, sobretot la noia, força bé si.
23:30h HERMAN DUNE: força bé però massa tranquils el Herman i el seu company de la pinta! si, si, el tio va treure tranquilament una pinta i es va posar a pentinar mentre tocava la bateria! això si, no tocar la cançó de l'"estiu" d'estrella damm de l'any passat té tela..
00:30h GINFERNO: per fi un grup animat! yuhu!!
01:10h LOVE OF LESBIAN: qui avisa no és traidor: "Vamos a tocar todo del último disco. Y no, no tocaremos John Boy".. jo em pensava que ho deien de broma, però així va ser.. jopeeeeee, jo només em sé de memòria el 1999. Tot i així les cançons noves molt bé, sobre tot "Si tu me dices ven, yo digo affleck" que ja l'havia escoltat,"Wio" i "Belice" diria que es deia, que no l'havia escoltat però molt bé. Diria que la única antiga que coneixia era "Incendios de nieve" o potser no era aquesta la que van tocar.. jo volia un "Donde solíamos gritar" o un "Amante guisante" o un "John Boy" sniff.. haurem d'anar a un concert de "debó"..
02:10h FASENUOVA: horrorós.. si us plau! un tio punxant i un fent sorrolls..
02:50h NU NILES: rock and roll que semblava que no encaixés en l'ambient "modernito" però que va sentar molt bé a aquelles hores, amb el paio (amb pinta de Johnny Cash) amb el contrabaix fent malabars com si fos molt lleuger..

03:00h MODENA SUMMIT DJs: en Miki Puig amb la camisa de flors més hortera de la història.. vam marxar sorry, no puc opinar..
04:15h KIMBERLY I CLARK DJs: ja dormia..

I avui ja no hi he anat.. amb els 34€ de l'entrada d'un dia ja m'he arruïnat.. escoltaré Josh Rouse a l'Spotify perquè me l'han recomanat.. a veure :)

Moonrise kingdom

La peli més freaki que he vist en mooolt de temps. Sublim. Imprescindible.
Uns adolescents, molt adults; i uns adults molt infantils.
Hipnòtica la mirada de la noia protagonista (Kara Hayward), que contrasta amb la innocència del noi (Jared Gilman). Únics. De fet vaig llegir que el director Wes Anderson no va parar fins a trobar dos nois que encaixessin amb els seus somnis. Boníssim el càsting doncs, ja que diria que cap dels dos no havia debutat en cap peli.
La resta actors consagrats en papers lluny de l'habitual:  Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances McDormand, Edward Norton..

Barcelona 6 del matí

A Barcelona a les 6 del matí hi ha gent rara.
Val, reconec que jo també ho sóc una mica i que quan vaig a Barcelona una de les coses que més m'agrada fer és quedar amb gent rara (jiji) per marcar coses que mai farem en una revista ;)
Però a les 6 del matí la gent encara és més surrealista:
- el cambrer xinès que només mou el cap, no parla;
- un cotxe en zona carrega i descarrega amb la música a tope els ocupants de la qual no es paren pas a pensar que els veïns segurament encara dormen;
- gent que parla sola pel carrer;
- corredors que fan quilòmetres abans d'anar a treballar: sols, acompanyant un gos, en parelles;
- una dona d'uns 40 anys, sense sostre, que em demana si li pago "un bollito" que està embarrassada i té gana, i que quan li dic que si s'acosta al cambrer xinès i li demana "un café con leche para llevar con leche natural y sacarina y un bocadillo de jamón";
- i jo, com no, fent temps al cafè del xinès, esperant que es facin les vuit mentre escric al blog (gràcies a la wifi per a visitants que ofereix l'ajuntament de Bcn).

I mentre sóc aquí vaig pensant en tot el que vull fer aquest estiu (cursos d'anglès, francès, pilates, bici, espai propi per restaurar mobles, Carros de foc, Parelada,...) i en els posts que m'agradaria escriure (com el de l'exposició de Bramantino a Milà; la poca gràcia que té el llibre de l'Avi de 100 anys que es va escapar per la finestra que estic desitjant acabar per començar-ne algun altre de millor; la Patum de dia).

I miro l'hora i ja són les 7:33.. porto 3 hores i mitja desperta però m'adono que ara comença un dia, ben normal.. (ja sé que no ho llegiràs però.. que et vagi molt bé l'ironman).

Profesor Lazhar

Imprescindible. Una peli on sembla que passi ben poca cosa, però on en realitat passen moltes coses, molts sentiments sobretot. Tal com diu l'Albert Espinosa al seu blog, és una peli on es veu el poder constructiu i destructiu de les abraçades, encara que semblin oposats. Vaig a dormir, contenta perque tot i no tenir genoll he fet 25km en bici amb molt desnivell (vila-sant pere molanta-l arboçar-les gunyoles pel circuit btt marcat, seguint trams de tots color-cases blanques-perdrem al mig d'una vinya-rotonda carrefour quasi-santpere molanta-vila. Creuo els dits Perque el menisc (o el que sigui) s'arregli sol sinó em passaré als altres dos esports de la triatló que no són córrer..

Burundanga

Just torno ara de la villaroel. Quan hi he arribat he recordat que precisament la darrera obra que havia vist allà també era de la companyia Flyhard. Ara no recordo com es deia sorry. La d'avui , Burundanga, mha fet riure com cap altra. L'estil inconfundible d aquesta companyia tot i ser un text d'en galceran (el mètode gronholm). Genial el paper de la Roser Blanch. Diria que és en l'obra que més m'ha agradat. M'agrada el toc de contrast en edat i sabiesa que aporta el Canut. Seguiu així, què cracks! I jo seguiré presumint de que sou del Penedès allà on vagi! Al final doncs, el canvi del 5000 a l'estadi Serrahima pel teatre ha valgut la pena.. Però que marxi ja la lesió please..

Els meus programes preferits

Sonarà cultureta però ara mateix els meus programes preferits (o els únics que miro) a la tele són:
- via llibres (ara mateix, mha encantat el reportatge del meu amir shik)
- opera en texans (dimecres nit.. Em fascina)
- singulars (ole jaume barberà)
- 30 minuts (depen però del dia ja que començo a estar saturada de programes de 'mal rotllo')
- karakia (mmhh gana..)
- terreny personal (afegit a última hora.. I això que es solapa amb Singulars i encara tinc pendent veure el del penedès!)

De tot una mica

2 llibres (els dos passen a la llista dels meus llibres preferits de sempre..):

• Jo confesso, de Jaume Cabré. Fa setmanes, mesos que el vaig acabar i diria que no l'havia comentat. Em va enganxar al principi d'una forma increïble, però em vaig anar desinflant. No és el primer cop que em passa últmament.. Tot i així, un dels llibres més ben escrits que he llegit mai. M'ha encantat la forma d'entrellaçar històries, personatges i objectes. Genial.
• El caçador d'estels, de l'afgà Khaled Hosseini. Aquest l'he llegit en menys d'un mes. El regal de Sant Jordi més maco que recordo..i això que és un llibre molt trist. Meravellós però trist. Molta gent al meu entorn em deia que ja l'havia llegit o vist la peli (Cometas en el cielo es diu la seva versió en castellà i diria que la peli). Doncs jo no en sabia res, potser em sonava però no tenia pas idea de què anava massa.. i me n'alegro. M'ha sorprès i emocionat a parts iguals. He après molt, moltíssim sobre la vida a l'Afganistan en un camí d'anada i tornada de dos amics, des de que néixen fins que es fan adults i la vida dóna el tomb.. Ara quan camino, miro el cel, buscant estels..

Una peli:

•  Els nens salvatges, de Patricia Ferreira. Guanyadora al Festival de Màlaga de la "Biznaga de Oro". No sé què coi és una biznaga. "Composición realizada con jazmines naturales" diu el senyor google en la primera de les seves entrades. Bé, ara que ja sabem què és una biznaga, us recomano que aneu a veure aquesta peli. Pels actors, diries que estàs veient una sèrie de TV3 (és petit aquest país vas dir..), per les escenes d'institut, diries que l'han clavat amb els estereotips de profes i alumnes, i per l'argument i final (tot i que una mica previsible a partir de cert moment) doncs jo els hi posaria bona nota a final de curs, sobretot als 3 actors protagonistes.

2 ciutats:

• Bilbao: segueix robant-me el cor com sempre, sobretot per la seva gent i el seu menjar. Recomano mil anar a la Sidreria Kiskia (menú típic sidreria 33€ amb molt menjar i molt de beure i amb lloc tot i no haver reservat i ser 10 un dissabte per dinar!). Recomano també el lloc de tapes que no sé com es diu ara (ho esbrinaré) però on sempre acabo petant (sempre vol dir dos cops) i el bar de festa amb música dels anys 90 també tela..bé, el bar tampoc era lo millor del món però com que m'ho vaig passar genial, docns aquí el rememoro.
• Milà i Bérgamo: escapada de cap de setmana amb RyanAir des de Barcelona que val mooolt la pena. Imprescindible: Il Duomo, il Castelo, el barri del Naviglio (i si és el darrer diumenge de mes, la visita al mercat d'antiguitats que es fa al voltant del Naviglio), l'opera Scala i mil coses que em deixo segur. I a Bérgamo, pujar a Bérgamo alta i deixar-se perdre pels camins, i pujar fins el castell i observar les vistes, i menjar un gelat en qualsevol gelateria (molt més barats que aquí i això que allà són mil vegades més bons!).

Un narrador de contes:

• Contes per viure millor, de Jordi Amenós, dincs Festival EVA de Vilafranca (bé, de fet, els Monjos). Molt de mèrit explicar contes tanta estona, tant ràpid i amb una memòria prodigiosa. El toc queco potser massa exagerat.. i la veritat, sense americana estàs més guapo.. i la darrera crítica (sorry) no cal que posis tant noms d'autors entre mig, si, ja sé que s'ha de fer perquè al Cèsar el que és del Cèsar, però ostres, atabala una mica, tant de poeta, filòsof i escriptor de carrerilla.. Això si, algun dels contes haig de reconèixer que molt macos!