Les seigneurs (Un gran equipo)

Fantàstica.
Malgrat semblar (ser) la típica peli sobre entrenador acabat i equip de futbol perdedor que ha de guanyar partits per un motiu sensiblero o altre. Però a diferència de les típiques pelis americanes, aquesta és una comèdia francesa i per tant té el toc d'humor genail de "Bienvenidos al Sur" però situant l'acció a
la Bretanya.

Totalment recomanable :)
M'ha passat volant la tarda!
I surt l'actor negret d'Intocables :))

Més recomanable encara fer-se el carnet del Cine Bosc de VNG que quan portes 10 pelis te'n regalen una.
Avui m'ha sortit gratis! Yuhuu

Bona nit (gabon!)

Fill de Caín

Estar a casa acabant un projecte, per no dir malson, de la feina que fa més d'un any que dura implica que m'agafin ganes d'escriure sobre qualsevol cosa, excepte sobre la feina.

I de què vull escriure? Doncs sobre moltes coses. Va, faré 3 posts seguits que fa dies que dono voltes. Bé, en faré ara un. Em posaré a treballar una estona. A la següent pausa n'escriuré un altre. I així fins que s'acabi la feina. Tenir ganes d'escriure posts em serveix d'alicient per fer la feina. Gran teoria que farà que acabi a les tantes però més feliç :)

Primer post: Peli Fill de Caín

Previsible? No ho sé. Segurament si. Però potser no. No ho tinc clar si vaig pensar coses que després van passar o si, pel contrari, simplement passaven coses i després pensava que les podía haver pensat.. curiós però és així..
El Coronado com més gran es fa, més atractiu el trobo. M'agrada com ho fa. O si més no, m'han agradat les pelis on l'he vist últimament (ara evidentment no recordó cap títol).
No diré res més de la peli, a part de que gira entorn a adolescents que juguen a escacs i psicòlegs que van de guais. Em quedo amb el Julio Manrique que actua en teatre, més que amb els papers que fa a les series o tv.

Apa segueixo amb el meu projecte sobre hospitals de Palestina.
Dit així sona xulo però.. hi ha peròs..

Tornaré ;)

2013

Em sembla que cada gener em passa.. no actualitzo el blog. Aprofito que sóc a l’aeroport de Madrid fent temps (o perdent-lo que és el que faig sempre als aeroports) per actualitzar-lo.

El gener és un mes curiós. Passa de tenir dies de festa a tenir dies d’stress. Bé, potser no és el gener el que té dies d’stress, sinó jo. Malgrat aquest inici semblant al de cada any,  aquest 2013  té pinta  a ser diferent. Apunta maneres. Ja va apuntar maneres el cap d’any. Maneres i tendència. Bilbao 2013. Inici d’any a Bilbao segurament significarà fi d’any a Bilbao.. Quan sigui el dia ja ho veurem però tot sembla indicar que hauré de millorar el meu castellà ;) però bé, ja arribarà el canvi, per ara la vida segueix i jo com sempre em perdo entre feina, sessions inacabables de cine i curses rares.

D’entre les pelis vistes darrerament i que no he comentat, un breu d’algunes que recordo:

-          Django:  Genial.Tarantino forever. Si amb kill Bill vaig sortir amb ganes de tirar patades a tort i a dret, de Malditor Bastardos hagués pelat nazis, d’aquesta vaig sortir amb ganes de disparar al cap de la gent. No em mal interpreteu, sóc pacífica totalment però és un geni en Tarantino.. Riure infinit amb l’escena del kukusklan que em recorda el gag del Buenafuente de “Caballeros de escocia”

-          Lincoln: Lliçó d’història americana que em convenia pq no en tinc ni idea. Lliçó de moviments polítics interessantíssima.. Lliçó de no donar per sabut el perfil republicà i democrata americà (i és que els republicans eren els que volien lluitar per l’abolició de l’escalvisme i no els democrates!).

-          Argo: ara no recordo si la vaig comentar ja. Fa tant que la vaig veure que a tall de recordatori: la realitat supera la ficció. Ben Afflek interessant as usual.

I altres coses vistes:

-          Teatre “Litus”: o jo em faig gran o aquesta obra és mooolt per joves de 20 anys i a mi em va avorrir com una ostra pq tot em semblaven tòpics i tenia unes ganes de que llegíssin les putes cartes que flipes.. Salvo la gràcia que em feia l’actor mediàtic de Malgrat de Mar que ara no recordo com es diu. No diré pas pq sé que és de Malgrat de Mar juas

-          Concert Albert Pla: simplement dues paraules:  GENI SONAT. Em va faltar una mica més de ritme, més cançons vaja i menys teatre.

Bé, fins aquí les opinions subjectives d’una pardilla que no té perquè compartir ningú més.

M’adono que cada cop dic més paraulotes.. males influències jiji..

Per cert! Ja tinc bambes de claus MIZUNO! Quan les tregui de la maleta faig una foto i potser la penjo. Ara toca volar a Marina d’Or i fer algun 800 o 1.500m.. que no em passi com amb les de basquet que les darreres encara estan dins una caixa gairebé completament noves..

Los miserables

M'encanta, m'encanta, m'encanta, m'encanta.
La millor peli que he vist aquest any crec i això que n'he vist de genials.
Clar que els musicals normalment toquen més la fibra i clar és més fàcil emocionar-se, però està molt bé, de debò, super maca i emocionant. I tots els actors ho fan super bé! Si m'haig de quedar amb algú em quedo amb el Hugh Jackman (Jean Valjean) que no el tenia per un super actor (només l'havia vist a El truco final fent de mag i a X-Men).
Vull la banda sonora!! Do you hear the people sing? :_)))
Ah, acabo de trobar aquest video i resulta que una actriu és la mateixa que a la peli fa d'Eponine.

 

L'escena inicial és impressionant. Aneu al cine, de debò, al sofà de casa no té res a veure.

I sinó aneu al teatre quan la facin a algun lloc i si pot ser NY o London millor.. començarem a estalviar..

Lo imposible

Una tarda que plovia molt de fa un parell de setmanes (diria que fa dos divendres), se'm va ocorrer anar al cine a veure Lo imposible, farta ja de no poder intervenir als debats a classe d'anglès i francès, on resulta que tothom l'havia vist excepte jo..
I voilà! ja entenc perquè tothom en parla i perquè les crítiques són tan bones. A part de perquè el director és català, el Bayona (de la primera promoció de l'ESCAC vaig sentir no sé on), doncs és que està molt bé!
Això si, et passes la peli amb llàgrimes als ulls però, i què?
I ara m'ha vingut al cap pensar: Els estudiants de l'ESCAC el deu tenir com a referent? Un referent de carns i ossos..m'agradaria saber si és proper aquest noi.. si deu quedar amb compis de quan estudiava o si pel carrer quan es troba un antic professor creua i el saluda i s'hi posa a parlar..

Woddy Allen i Festival de Cinema Fantàstic de Sitges

No, no. No tenen res a veure els dos elements del títol del post.

M'ha fet mandra fer dos posts diferents i com que els dos parlarien de cine, doncs ala:

- To Rome with love: ja ni recordo la peli i això que no ha passat ni un mes des que hi vaig anar.. per tant no em devia impactar massa.. la veritat és que diria que ni fu ni fa. Per converses entre parelles em quedo amb Un Dios salvaje del Polanski i que el Woody es dediqui a tornar a fer pelis com Match Point si us plau!

- Camille Redouble: aquesta si que la recordo i tampoc és per bo.. tampoc és que sigui una peli horrorosa però què hi fa una història francesa nyonya, que va sobre una paia alcohòlica de 50 anys que una nit de cap d'any es desperta com si en tingués 16, al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges?? prometo no comprar-me mai més una entrada perquè toqui anar al festival (l'any passat amb la peli de samurais també triada a bollo em va sortir bé però aquest any no).

Vull anar al cine a veure una peli que em moli ja!!!
Aquest cap de setmana però toca anar al teatre però a veure Incendis, per fi!

Pollo con ciruelas

Haver estat molts dies sense fer cap post, té un cantó bo: el post que volia fer sobre el tancament del Cinema Bosc de Vilanova ja no té sentit perquè just avui he rebut un mail on posa que al final han arribat a un acord de renovació de la gestió de l'equipament amb l'ajuntament. Yuhuuu i és que no vull veure cap més cinema petit tancar!

Al gra. He començat parlant del cinema Bosc precisament perquè allà va ser on vaig anar a veure la peli Pollo con Ciruelas (Poulet aux prunes (Chicken with Plums) m'agrada mil vegades més com sona en altres idiomes). 

Mola mil Polònia. I més en aquest moment convuls que estem vivint.. Ai.. que em distrec..

Torno a la peli. Doncs la primera meitat guai, però al final decau. La història d'amor acaba sent el més avorrit de la peli, i les històries secundàries (amb flashbacks) el millor de tot.. em dec estar tornant menys romàntica (si és que mai ho he estat..). Persèpolis molt millor.

Apa torno a Polònia que estic espesa. Volia buscar pelis pel Festival de Sitges però ara no és bon moment.. segur però que a hores d'ara ja no deuen quedar entrades que em vagin bé i em motivin. Tinc poc marge.. Marroc m'espera :)

Le Skylab

Ja sé que ho he dit més d'un cop, però hi torno: no entenc per què a quasibé totes les pelis franceses (si més no les que veig jo) els personatges tenen reunions familiars o d'amics i beuen moolt, sobretot vi. En aquest sentit, Le Skylab és com la versió nyonya hippie de Pequeñas mentiras sin importancia.

Això no vol dir pas que no m'hagi agradat, tot el contrari, ja que l'anterior em va agradar i a més estic en plan nyona-hippie.. per tant ideal ;)

De fet, pot semblar simplona però l'exageració dels estereotips és tan exagerada que mola molt.

A més està ambientada l'any 1979 que és l'any que vaig néixer, per tant, s'hi havia d'anar!

En resum, la peli crec que no passarà a la història però a mi m'ha agradat, m'ha fet passar una tarda horriblement calorosa de forma distreta dins un cinema on s'hi estava fresquet..

El millor de la peli: la discussió política a la taula.. i l'actor que fa de cosinet sortit (no sé el nom sorry)

El irlandés (The guard)

Recomanacions per una setmana de vacances:

- Anar al cine a veure El irlandés (The guard). Humor negre al 100%. M'ha encantat. Mira que em costa que em facin riure les coses (que no somriure) però genials els diàlegs del protagonista amb qui sigui. Boníssim. La part entranyable i tendre: les escenes amb la mare.Sutilment genial.

Altres coses a fer:

- Llogar un Kayak a Vilanova: Rocroi: 10€/ 1hora de k1. Vigileu les meduses però, aquest any n'està ple.

- Anar en bici per una via verda: Sant Feliu de Guíxols-Girona. 40 km d'anada i 40 més de tornada. Es pot fer en un dia perfectament.

- Anar a les festes de Gràcia. No sé què fan exactament però sempre és genial respirar l'ambient gracienc.

- Anar a la filmo del raval! Buaaa no hi ha manera! Ho dic però avui em perdré "Un americano en Paris" a les 17h.

- Fer alguna de les mil curses que hi ha per Catalunya!! Jo m'he apuntat avui a la nocturna de Mont-Ras (així demà fem via verda) i dissabte a la Transllena! He de recuperar el temps perdut jeje.. de fet, el que hauria de fer és entrenar però ves, mola més fer curses directament ;)

- Anar al monestir de Sant Pere de Rodes i dinar al restaurant amb vistes espectaculars! el menú no és pas gens car!!

Bé, per avui ja n'hi ha prou! que haig de marxar!!

Let's enjoy the summer!!!



Tancament Cinema Renoir Les Corts

Llegeixo al blog de l'Albert Espinosa que divendres van tancar el cinema del seu barri. Encuriosida, busco per internet quin deu ser el seu barri i, per tant, el cinema tancat. I em sorprenc i entristeixo quan descobreixo a vilaweb que és el Renoir de les Corts:

Amb sis sales de fins a 300 butaques, el Renoir les Corts va obrir les portes el 25 de juny del 1996 oferint versions originals subtitulades en totes les pel·lícules. Aquest tancament ha estat precedit per la clausura del Renoir Palma (Mallorca) i el Renoir Audiorama (Saragossa), tots ells dirigits pel president de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, Enrique González Macho.

M'encantava aquest cine, a part de per ser en versió original, el barri on està em porta mil records.
Diria que després dels Icària i de la Filmoteca antiga, el Renoir de les Corts és la sala de Barcelona on he anat més cops. El diumenge passat vaig ser apunt d'anar-hi però al final vaig optar pel Renoir Floridablanca perquè la peli que volia veure no la feien a les Corts, tot i caurem més aprop. Hagués sabut que tancàvem i hagués canviat de peli per acomiadar-me del cine de les escales empinades.

Moonrise kingdom

La peli més freaki que he vist en mooolt de temps. Sublim. Imprescindible.
Uns adolescents, molt adults; i uns adults molt infantils.
Hipnòtica la mirada de la noia protagonista (Kara Hayward), que contrasta amb la innocència del noi (Jared Gilman). Únics. De fet vaig llegir que el director Wes Anderson no va parar fins a trobar dos nois que encaixessin amb els seus somnis. Boníssim el càsting doncs, ja que diria que cap dels dos no havia debutat en cap peli.
La resta actors consagrats en papers lluny de l'habitual:  Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances McDormand, Edward Norton..

Profesor Lazhar

Imprescindible. Una peli on sembla que passi ben poca cosa, però on en realitat passen moltes coses, molts sentiments sobretot. Tal com diu l'Albert Espinosa al seu blog, és una peli on es veu el poder constructiu i destructiu de les abraçades, encara que semblin oposats. Vaig a dormir, contenta perque tot i no tenir genoll he fet 25km en bici amb molt desnivell (vila-sant pere molanta-l arboçar-les gunyoles pel circuit btt marcat, seguint trams de tots color-cases blanques-perdrem al mig d'una vinya-rotonda carrefour quasi-santpere molanta-vila. Creuo els dits Perque el menisc (o el que sigui) s'arregli sol sinó em passaré als altres dos esports de la triatló que no són córrer..

De tot una mica

2 llibres (els dos passen a la llista dels meus llibres preferits de sempre..):

• Jo confesso, de Jaume Cabré. Fa setmanes, mesos que el vaig acabar i diria que no l'havia comentat. Em va enganxar al principi d'una forma increïble, però em vaig anar desinflant. No és el primer cop que em passa últmament.. Tot i així, un dels llibres més ben escrits que he llegit mai. M'ha encantat la forma d'entrellaçar històries, personatges i objectes. Genial.
• El caçador d'estels, de l'afgà Khaled Hosseini. Aquest l'he llegit en menys d'un mes. El regal de Sant Jordi més maco que recordo..i això que és un llibre molt trist. Meravellós però trist. Molta gent al meu entorn em deia que ja l'havia llegit o vist la peli (Cometas en el cielo es diu la seva versió en castellà i diria que la peli). Doncs jo no en sabia res, potser em sonava però no tenia pas idea de què anava massa.. i me n'alegro. M'ha sorprès i emocionat a parts iguals. He après molt, moltíssim sobre la vida a l'Afganistan en un camí d'anada i tornada de dos amics, des de que néixen fins que es fan adults i la vida dóna el tomb.. Ara quan camino, miro el cel, buscant estels..

Una peli:

•  Els nens salvatges, de Patricia Ferreira. Guanyadora al Festival de Màlaga de la "Biznaga de Oro". No sé què coi és una biznaga. "Composición realizada con jazmines naturales" diu el senyor google en la primera de les seves entrades. Bé, ara que ja sabem què és una biznaga, us recomano que aneu a veure aquesta peli. Pels actors, diries que estàs veient una sèrie de TV3 (és petit aquest país vas dir..), per les escenes d'institut, diries que l'han clavat amb els estereotips de profes i alumnes, i per l'argument i final (tot i que una mica previsible a partir de cert moment) doncs jo els hi posaria bona nota a final de curs, sobretot als 3 actors protagonistes.

2 ciutats:

• Bilbao: segueix robant-me el cor com sempre, sobretot per la seva gent i el seu menjar. Recomano mil anar a la Sidreria Kiskia (menú típic sidreria 33€ amb molt menjar i molt de beure i amb lloc tot i no haver reservat i ser 10 un dissabte per dinar!). Recomano també el lloc de tapes que no sé com es diu ara (ho esbrinaré) però on sempre acabo petant (sempre vol dir dos cops) i el bar de festa amb música dels anys 90 també tela..bé, el bar tampoc era lo millor del món però com que m'ho vaig passar genial, docns aquí el rememoro.
• Milà i Bérgamo: escapada de cap de setmana amb RyanAir des de Barcelona que val mooolt la pena. Imprescindible: Il Duomo, il Castelo, el barri del Naviglio (i si és el darrer diumenge de mes, la visita al mercat d'antiguitats que es fa al voltant del Naviglio), l'opera Scala i mil coses que em deixo segur. I a Bérgamo, pujar a Bérgamo alta i deixar-se perdre pels camins, i pujar fins el castell i observar les vistes, i menjar un gelat en qualsevol gelateria (molt més barats que aquí i això que allà són mil vegades més bons!).

Un narrador de contes:

• Contes per viure millor, de Jordi Amenós, dincs Festival EVA de Vilafranca (bé, de fet, els Monjos). Molt de mèrit explicar contes tanta estona, tant ràpid i amb una memòria prodigiosa. El toc queco potser massa exagerat.. i la veritat, sense americana estàs més guapo.. i la darrera crítica (sorry) no cal que posis tant noms d'autors entre mig, si, ja sé que s'ha de fer perquè al Cèsar el que és del Cèsar, però ostres, atabala una mica, tant de poeta, filòsof i escriptor de carrerilla.. Això si, algun dels contes haig de reconèixer que molt macos!

Dark shadows

M'encanta anar al cine a l'Icària. Per mil motius: és en VO, hi ha un super just al costat on pots comprar menjar o beguda sense tenir la sensació que t'estafen, és mil còmode i a més puc estar-m'hi hores i hores..
Ahir va tocar Sombras tenebrosas del Tim Burton. De fet, estava convençuda d'entrar a veure This must be the place on surt el Sean Penn amb una estètica punk irreconeixible, però em van fer canviar d'opinió just 5 minuts abans de comprar-me l'entrada (hi ha persones que tenen poder de convicció, fins i tot quan no entren amb mi al cine!!), amb la frase "yo también sé que la terminaré viendo, pero estoy un poco cansado de historias relacionadas con la segunda guerra mundial".
Així que vaig mirar horaris i vaig decidir-me pel Tim Burton i en Johnny Depp, que són garantia de que m'agradarà la peli. I exacte! L'estètica gòtica-infantil amb guions irònics característics del Burton, segueixen entusiasmant als fans, i n'érem uns quants, perquè la sala era plena (diria que mai havia estat a una sala amb tanta gent excepte al festival de cine de Sitges) i uns quants van aplaudir quan es va acabar i tot! Jo no aplaudiria mai, però cadascú..
El millor de la tarda no va ser la peli però, sinó retrobar-te al cap de 6 anys.. i descobrir que segueixes sense posar sucre al cafè i mirant si els altres ho fan amb cara de "el cafè ha de ser amarg" :)

Grupo 7

Anar a veure Grupo 7 a un cinema a Sevilla sense saber que precisament l’acció de la pel·lícula transcorre a aquesta ciutat pot ser pura coincidència però a  mi em va fer sentir com si fos dins la peli. Així, només començar la peli em vaig transportar a aquella època, els anys previs a la Expo del 92’, amb una Sevilla en plena transformació a marxes forçades, intentant “netejar” aspectes com la droga als carrers (si més no als carrers del centre de la ciutat), com també va fer Barcelona en la mateixa època, no ens enganyem.

Vaig poder veure en pantalla com eren fa 20 anys els carrers que havia trepitjat el dia abans! La transformació de la ciutat és notable, impressionant dirien alguns, però la meva desconeixença em fa pensar que segurament segueixen havent-hi barris “marginals” a les afores, amb problemes de drogues i delinqüència, espero que no tant greus com aleshores..

Torno a la peli. Molt bona. De fet, he vist que just demà i diumenge la fan també al cineclubvila i diria que l’enuncien com "millor film espanyol, que ha vist en molt temps". I alguns diran que això no és cap mèrit, però a algú com a mi a qui si que agrada el cinema espanyol, doncs ja és un reclam.

En resum, Grupo 7 tracta d’un grup de policies antidrogues que s’autoalimenten l’ego a base de cops de puny (o martell) i de veure’s fotografiats al diari cada cop que incauten“material”.. però en el fons és molt molt més que això. Genials els retrats de la personalitat de cadascun dels 4 integrants del grup, de debò, i com més hi penso, més m’agrada la peli.

El protagonista és el Mario Casas, però jo em quedo amb l'Antonio de la Torre (en segon pla a la foto).

2 pelis

He dubtat entre: vaig a córrer ara i escric sobre les pelis després, o al revés. Al final ha guanyat la mandra. Avui no és el meu dia. M'he llevat a els 8, he llegit una horeta i he tornat a dormir. I això que no m'agrada dormir de dia perquè tinc la sensació de perdre el temps. Però bé, ara ja està fet. Bé, centrem-nos.
Pelis:

• La pesca del salmón en Yemen.  Peli per passar una tarda si estàs avorrit. No crec que valgui la pena pagar els 7,50€ del cine, però a vegades va bé desconnectar amb una història d'amor. Això si, s'ha de reconèixer que té un toc de sentit de l'humor força brillant, sobretot pel protagonista (Ewan McGregor) i pel jeque yemení (Amr Waked i la seva mirada impressionant).
• Los juegos del hambre: Genial, impressionant. Em tenia encuriosidad des d'un tweet que vaig llegir al concert del TR3C on algú preguntava a una noia del públic què estava llegint allà dreta al mig d'un concert, i ella responia amb un altre tweet que llegia el llibre de "Los juegos del hambre". I vaig pensar, vés a veure la peli que si el llibre enganxa tant com per llegir a les fosques enmig d'un concert ha de ser per alguna cosa. I ara ho entenc. Val que segurament està pensat per a públic adolescent i que té moments nyonyes de remate (que em van fer plorar mil) però ostres, la barreja que em recorda al 1984 de l'Orwell + El Show de Truman + Battle Roral (de qui diuen es plagi) et fa quedar allà assegut a la butaca amb el cor encongit durant les dues hores i pico que dura la peli. És una trilogia la novel·la diuen, per tant entenc que faran dues pelis més aprofitant l'èxit..

Ara si que ja tocaria anar a córrer que encara se'm posarà a ploure!

Un còmic, una obra de teatre, un concert i una peli

Còmic: Memorias de un Hombre en Pijama, del valencià Paco Roca, conegut per l'obra portada al cine Arrugas (que em va encantar però que haig de tornar a veure perquè he de reconèixer que estava feta pols quan vaig anar al cine i em vaig mig adomir!). En aquesta obra, l'autor ens plasma escenes de la seva biografia, que podria ser la biografia de qualsevol trenta-quarentanyero que treballa des de casa amb pijama o en xandall (versió 2.0 del pijama jeje). Tinc clarament decidit a qui li regalaré aquest llibre ;) Pel que fa a crítica, doncs molt divertit però massa curt: es llegeix en una espera d'aeroport i un vol d'una horeta. Feia dies que no llegia un còmic i no podia ser! De fet aquesta setmana a la feina un company portava el Jueves (regal de RBA) i m'han agafat ganes infinites de tornar-lo a comprar.

Obra de teatre: El sopar del idiotes, al teatre Apolo. No havia anat mai a aquesta sala. Passejar abans pels seus entorns, on es veuen "runes arquològiques",  et fa pensar en el que debia haver estat la època daurada del Paral·lel amb casinos+hotels+restaurants+altres tipus de sales.. L'obra, divertida, però com sempre em passa amb les còmedies, crec que no em fa gràcia el que se suposa que m'hauria de fer gràcia.. Per cert, merci per l'entrada!! Visca els Barça-Madrid :)

Concert: 4t1a+Pastora+Antònia Font, és a dir, el concert del 6è aniversari del TR3SC. El primer grup es va fer llarg però potser perquè m'era desconegut. Pastora em va sorprendre molt favorablement, increible el seu ritme, el fill "dibuixant" d'en Pau Riba (Pauet) i com no, la increible Dolo! no m'imaginava pas que cantés i ballés així, un 10 noia. I Antònia Font molt millor que en cap dels altres concerts que havia vist des de l'estiu passat. Per fi en Pau Debon entregat, saltant i ballant i suant (Razzmatazz era com una sauna! per mi que sobrepassàvem amb escreix el límit d'aforament permès). Antònia Font torna a ser el grup que jo recordava d'aquells concerts a l'aire lliure de fa uns anys.. quins records ;) Altre cop, gràcies compi per l'entrada!

Peli: El éxotico hotel Marigold. Si no acaba bien, es que todavía no es el final..

De cines, teatres, concerts, curses i ..

Cine: les darreres pelis vistes han deixat totes elles el llistó molt alt (i ara què aniré a veure aquest cap de setmana?):
- la comèdia alemany-turca Almanya, per mi una barreja entre Mi gran boda griega i Little Miss Sunshine! I com que tinc debilitat per aquesta última, evidentment m'ha encantat..
- Los idus de marzo, el mateix actor de la cara poc expressiva de Drive. No li cal ser expressiu, amb la mirada paga, m'encanta i em desperta mal de panxa a parts iguals.
- Intocable, simplement genial pel to irònic (críticat per gent del sector dels treballadors socials) però amable i sobretot optimista malgrat tot..

El teatre, tres quarts del mateix, llistó alt (encara no perdo l'esperança d'anar a Incendis):
- Qui té por de Virginia Wolf. Gran Vilarassau, però encara més gran l'Arquillué. Llàstima que el Centre cultural de Valls no és pas el millor lloc per veure una obra de teatre, massa gran, impersonal i mala acústica.. amb lo maco que és el seu Teatre Principal..

Concerts:
- Diria que no vaig comentar Antònia Font a l'Auditori ja fa cosa d'un mes. Molt bé, llàstima que l'economia em va fer comprar entrades de segona grada i es veien petitsss i se sentien una mica fluix..

- I just aquesta nit.. Els Amics de les Arts a l'Auditori del Teatre Melià de Sitges (només hi havia entrat un cop.. a veure una peli sobre lubotomies.. quins records :)  m'ho he passat molt bé i això que havia escoltat molt poc Espècies per catalogar.. però ara no em puc treure del cap "sobre Shopenhauer" i "Hello, dear Mr. Willis. It's such a great pleasure to meet you at last " .

Curses: us deixo 2 imatges que vaig fer durant la marató :)

Hello dear Mr. Willis, ..

The artist

No sound, no words..
Just images and feelings..
5 Oscars ben merescuts..
Amb participació catalana per part de l'Albert Guinovart (conegut per composar el musical Mar i Cel), qui ha fet d'orquestrador: (aquell que escriu o adapta música per a orquestra.. per tant no em queda massa clar què ha fet) però que no surt als crèdits.
The artist.

La invención de Hugo

Preciosa és poc..

Acabo de llegir que és la primera peli en 12 anys que fa l'Scorsese i no hi surt el DiCaprio: Gangs of New York (ara m'ha vingut el flash de que la vaig veure en anglès amb subtítols en danès a DK, per tant era el 2003), El aviador (que no he vist! ja tardo!!), Infiltrados (per TV3 fa poc, oi?) i Shutter Island.
M'encanta l'Scorsese! És un crack!

A partir d'ara no podré evitar posar-li cara de Ben Kingsley al Meliés. No podia evitar pensar en la Penélope Cruz i ell a la peli Elegy quan apareixia en pantalla..

L'actor que fa d'Hugo és el que va fer del nen del Nen amb el pijama a ratlles i la nena, el remake de Déjame entrar (he vist l'original).

And last but not least, està basada en el llibre La invención de Hugo Cabret de Brian Selznick.

 En resum, aneu-hi! I si podeu veure-la al cinema Meliés millor :)