El mètode checklist

Normalment escric sobre llibres quan n'acabo algun. Aquest cop no. I per què no? Doncs perquè aquest llibre no el penso pas llegir, sinó fer servir. I com es fa servir un llibre? Doncs molt fàcil:
1) tens un problema
2) vas a l'índex
3) busques la llista que li apliqui
4) vas a la pàgina corresponent del llibre on hi ha la llista
5) amb un llapis vas tatxant tot allò que cal fer per solucionar el problema
6) problema resolt?? doncs no crec però hauràs rigut una estona, aconseguit desconnectar i ja no pensaràs en el problema :)

El llibre en qüestió es diu "El mètode checklist. 142 llistes imprescindibles per organitzar-te millor el dia a dia".
Hi ha llistes com:
- Llista per contractar una hipoteca
- Equipament per sortir a córrer que no pots deixar-te
- Indispensables en una caixa d'eines
- Com ser líder
- Passos per catalanitzar el teu nom
- Tot el que cal tenir en compte si vols emprendre un negoci

Però per ara, de les que he vist així fullejant, la meva preferida és:
- Trucs per no ser enxampats en una aventura fora de la parella JUAS

pd: ja saps que va per tu Marta.. gràcies!! jo ja saps que seguiré fent les meves llistes cada matí, llistes eternes on mai aconsegueixo tatxar tot, i on les coses van saltant de dia a dia, de llista a llista, però el que si que has aconseguit és que ho faci pensant en tu :_ )
pd2:  ara ja puc tatxar de la llista "escriure aquest post" :D

De tot una mica

2 llibres (els dos passen a la llista dels meus llibres preferits de sempre..):

• Jo confesso, de Jaume Cabré. Fa setmanes, mesos que el vaig acabar i diria que no l'havia comentat. Em va enganxar al principi d'una forma increïble, però em vaig anar desinflant. No és el primer cop que em passa últmament.. Tot i així, un dels llibres més ben escrits que he llegit mai. M'ha encantat la forma d'entrellaçar històries, personatges i objectes. Genial.
• El caçador d'estels, de l'afgà Khaled Hosseini. Aquest l'he llegit en menys d'un mes. El regal de Sant Jordi més maco que recordo..i això que és un llibre molt trist. Meravellós però trist. Molta gent al meu entorn em deia que ja l'havia llegit o vist la peli (Cometas en el cielo es diu la seva versió en castellà i diria que la peli). Doncs jo no en sabia res, potser em sonava però no tenia pas idea de què anava massa.. i me n'alegro. M'ha sorprès i emocionat a parts iguals. He après molt, moltíssim sobre la vida a l'Afganistan en un camí d'anada i tornada de dos amics, des de que néixen fins que es fan adults i la vida dóna el tomb.. Ara quan camino, miro el cel, buscant estels..

Una peli:

•  Els nens salvatges, de Patricia Ferreira. Guanyadora al Festival de Màlaga de la "Biznaga de Oro". No sé què coi és una biznaga. "Composición realizada con jazmines naturales" diu el senyor google en la primera de les seves entrades. Bé, ara que ja sabem què és una biznaga, us recomano que aneu a veure aquesta peli. Pels actors, diries que estàs veient una sèrie de TV3 (és petit aquest país vas dir..), per les escenes d'institut, diries que l'han clavat amb els estereotips de profes i alumnes, i per l'argument i final (tot i que una mica previsible a partir de cert moment) doncs jo els hi posaria bona nota a final de curs, sobretot als 3 actors protagonistes.

2 ciutats:

• Bilbao: segueix robant-me el cor com sempre, sobretot per la seva gent i el seu menjar. Recomano mil anar a la Sidreria Kiskia (menú típic sidreria 33€ amb molt menjar i molt de beure i amb lloc tot i no haver reservat i ser 10 un dissabte per dinar!). Recomano també el lloc de tapes que no sé com es diu ara (ho esbrinaré) però on sempre acabo petant (sempre vol dir dos cops) i el bar de festa amb música dels anys 90 també tela..bé, el bar tampoc era lo millor del món però com que m'ho vaig passar genial, docns aquí el rememoro.
• Milà i Bérgamo: escapada de cap de setmana amb RyanAir des de Barcelona que val mooolt la pena. Imprescindible: Il Duomo, il Castelo, el barri del Naviglio (i si és el darrer diumenge de mes, la visita al mercat d'antiguitats que es fa al voltant del Naviglio), l'opera Scala i mil coses que em deixo segur. I a Bérgamo, pujar a Bérgamo alta i deixar-se perdre pels camins, i pujar fins el castell i observar les vistes, i menjar un gelat en qualsevol gelateria (molt més barats que aquí i això que allà són mil vegades més bons!).

Un narrador de contes:

• Contes per viure millor, de Jordi Amenós, dincs Festival EVA de Vilafranca (bé, de fet, els Monjos). Molt de mèrit explicar contes tanta estona, tant ràpid i amb una memòria prodigiosa. El toc queco potser massa exagerat.. i la veritat, sense americana estàs més guapo.. i la darrera crítica (sorry) no cal que posis tant noms d'autors entre mig, si, ja sé que s'ha de fer perquè al Cèsar el que és del Cèsar, però ostres, atabala una mica, tant de poeta, filòsof i escriptor de carrerilla.. Això si, algun dels contes haig de reconèixer que molt macos!

Idees que s'esvaixen

Vaig a cicles. Suposo que tothom hi va però lo meu comença a ser preocupant.. les il·lusions em duren màxim 3 anys.. no vull generalitzar però és força matemàtic. Diria que una de les poques que m'ha durat més de 3 anys ha estat el bàsquet però crec que hi va tenir a veure el fet d'anar canviant d'equip (potser no de club però si d'equip o si més no amb parons intermitjos - no diré gràcies a les lesions, però en part també ajuden a fer parèntesis-).

El de l'atletisme no l'he tingut encara de baixón (baixada en català no queda tan contundent), és a dir, encara em fa il·lusió córrer però crec que hi té a veure el fet de que vaig canviant una mica la disciplina, la distància de les curses, el tipus de cursa, etc.

Però si que noto que potser començo a tenir el típic baixón de la feina (i això que m'encanta i m'ho passo molt bé i la gent genial) però començo a tenir ganes de marxar a l'estranger... de San Francisco no he obtingut resposta.. ara almenys tinc el CV en anglès actualitzat i una carta de motivació. Necessito fer anglès parlat. Algú vol fer un intercanvi?

Ara tinc també el canvi de xip d'aficions.. en necessito alguna. Aquest any fins ara m'ha donat per les fotos (que si cursos, que si exposicions.. que si no parar de pensar fotos però no fer-les.. algun dia em compraré una càmara Nikon D3000 encara que estigui obsoleta..). Ara vull fer un curs de restauració de mobles, volia fer alguna cosa de decoració, em sembla que necessito trobar alguna cosa que em motivi al 1000x 1000 .. no se sap el què.. els meus plans de negoci tampoc acaben de motivar al món (eh, món?) .. per sort el llibre que estic llegint és la millor afició que podria tenir a hores d'ara (que no s'acabi mai si us plau, el Senyor Norrell i Johnatan Strange -o potser es diu al revés.. mira que fa temps que el llegeixo .. les seves 800 pàgines en tenen part de culpa.. és difícil de transportar i per tant només puc llegir a casa). Imprescindible. Estimo el llibre. Es pot estimar un llibre?

I mentrestant les idees s'esvaeixen..com s'escriu s'esvaeixen? en v o b? tinc la sensació, com em va dir un que jo em sé, que estic deixant passar altres trens.. però no en sé més, ho sento. On és el botó per demanar que s'aturi i baixar del tren?

Marxo a entreno. Ja prou anades de bola per avui.

Si no teniu entreno, aneu al cine. Ja no la fan però No habrá paz para los malvados val molt la pena.

pd: Diria que algun dia ja he fet algun post sobre això dels cicles de 3 anys..

La Carrau, Will Smith, Moccia

Cap de setmana de concerts, llibres i pelis.
Cap de setmana de desconnexió total.

a)Concert de La Carrau + Mesclat + Escalivada.
Massa fum. Escalivada, ni idea, no el vam sentir. Mesclat, memorable. La cançó Serrallonga feia impossible no afegir-se a cridar i saltar. La Carrau, tot un descobriment. Només coneixia la cançó de la Marató de TV3 dels llimoners. Em recorda inevitablement a Amparanoia però en català i amb lletres de cançons de quan era petita.

b) Llibres: per fi he acabat Perdona si te llamo amor de l'italià Federico Moccia. Insoportable. No s'acabava mai i, a més a més, des de la primera pàgina es veia com acabaria. L'única història interessant del llibre és la del Mauro. El llibre com a molt és útil com a guia de restaurant i gelateries de Roma. Acabar-lo però ha tingut una cosa bona, he pogut ja començar el segon llibre de l'Stieg Larsson: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. El primer simplement impressionant, espero que aquest segueixi en la mateixa línia.

Arran d'un altre llibre del Moccia (es veu que és tot un fenomen a Itàlia), on els protagonistes com a mostra del seu amor posaven un candau a un pont de Roma, ara la ciutat és plena de candaus. Aquest foto que vaig fer allà al desembre ho demostra!

c) Pelis: Seven pounds (traduït al castellà com a Siete almas). No ho puc evitar, m'encanta el Will Smith. La peli és un drama, però val la pena si tens una tarda nyonya i, sinó, doncs també. Tot i això, em quedo mil vegades amb Hancock.