Coses que molen d'aquest estiu

Llista de reptes i coses que molen d'aquest estiu:
- concert per la llibertat
- triatló indoor de Vilafranca
- marató de muntanya Galarleiz
- finde familiar a Prades
- viatge (tot i ser de feina) a Goteborg

Coses que no molen:
- Estar encostipada el dia 28 de juny!

Aquest estiu promet, si li traiem l'encostipat clar.. : D

Formes jurídiques d'empresa

Tenir el cap en constant ebullició és un perill, però estar rodejada de gent que encara és pitjor, no només és un perill sinó que aboca a una catàstrofe inevitable :)

Aquest perill m'ha portar a apuntar-me a un curs de Fiscalitat al sector del medi ambient, i a pensar, o millor dit, a somiar en fer moltes moltes coses. Però bé, no era d'això del que volia parlar ni tampoc de les formes jurídiques d'empresa -per molt que sigui el títol del post-, un món apassionant, que es pot resumir en:
- Persones físiques: risc infinit; inversió sense mínims legals, fiscalitat directa per IRPF;
- Persones jurídiques: risc limitat (ehem.. vagi en compte senyor administrador); inversió amb mínims legals, fiscalitat directa per impostos de societat.

I per què m'apassiona això ara? Doncs la veritat no ho sé, però m'encantaria fer un MBA. Car de collons, si. Útil, segur que també.

Aquesta passió me l'ha fet enganxar aquesta gent que dic que em rodeja, o gent que he anat coneixent darrerament. Deu ser l'edat. Als trenta i pico la gent comença a pensar en ser emprenedor, ara que està tan de moda. Deu ser la crisi també, no ens enganyem.

El curiós del cas és també que amb l'edat els gustos de la gent semblen mimetitzar-se més.. per què ens ha d'agradar a tots ser emprenedors, saber de vins i gintònics, anar a córrer i menjar menús degustació? On han quedat les pizzes, la cervesa, els martinis amb cola i fer mandres al llit els diumenges al matí?

Doncs jo, que havia caigut de quatre potes en gairebé tot, excepte en el tema del vi, resulta que després de visitar les Bodegues Ànima Negra de Mallorca ara m'han agafat mil ganes d'aprendre sobre vins.. i provar el menú degustació del restaurant Bri de Palma..

Vaja, que som tots iguals, un patró comú per molt que intentem fer veure que som especials. Un patró comú que és capaç de gastar-se diners i diners en gilipollades com rellotges GPS, mitgetes Medilast o Compressport, Masterclass de Gintonics, Cates de vins o Meridatges de vi amb xocolata, i mil altres coses innecessàries.

Apa, me'n vaig a nedar que ara m'ha donat per més coses inútils que valen molts diners com són les triatlons JUAS

Inspiration

M'encanta

Incendi a l'Empordà 22 juliol 2012

Prop de Figueres a les sis de la tarda aprox.. no és el foc directament el que es veu a la foto, encara que ho sembli, sinó l'efecte del sol darrera el núvol negre del fum..

:(

Comiats

Últimament tinc la sensació d’estar sempre enyorant algú. I no és sempre el mateix algú. Enyoro fins i tot gent que no ha marxat, o a qui sé que veuré en pocs dies. Potser l’estiu és una època de comiats, o potser l’atzar ha fet posar-los tots agrupats en un estiu.

Comiats molt tristos i injusts com el de la Núria... Comiats que encara han de venir però que ja em fan sentir que t’enyoraré, vaaa mirem-ho pel cantó bo, l’any vinent ja tinc vacances si em busques un curs de restauració aprop ;)... O comiats que no són comiats però que no puc evitar enyorar-te quan et veig marxar per la porta i no ha passat encara ni un minut des que ets lluny de mi...


No m’agrada sentir-me trista per això, però deu voler dir que sou importants per mi, que us trobaré (o trobo ja) a faltar i per tant això em fa sentir que estic viva.. deu ser l’estiu que fa això. M’agrada l’estiu malgrat tot.

Barcelona 6 del matí

A Barcelona a les 6 del matí hi ha gent rara.
Val, reconec que jo també ho sóc una mica i que quan vaig a Barcelona una de les coses que més m'agrada fer és quedar amb gent rara (jiji) per marcar coses que mai farem en una revista ;)
Però a les 6 del matí la gent encara és més surrealista:
- el cambrer xinès que només mou el cap, no parla;
- un cotxe en zona carrega i descarrega amb la música a tope els ocupants de la qual no es paren pas a pensar que els veïns segurament encara dormen;
- gent que parla sola pel carrer;
- corredors que fan quilòmetres abans d'anar a treballar: sols, acompanyant un gos, en parelles;
- una dona d'uns 40 anys, sense sostre, que em demana si li pago "un bollito" que està embarrassada i té gana, i que quan li dic que si s'acosta al cambrer xinès i li demana "un café con leche para llevar con leche natural y sacarina y un bocadillo de jamón";
- i jo, com no, fent temps al cafè del xinès, esperant que es facin les vuit mentre escric al blog (gràcies a la wifi per a visitants que ofereix l'ajuntament de Bcn).

I mentre sóc aquí vaig pensant en tot el que vull fer aquest estiu (cursos d'anglès, francès, pilates, bici, espai propi per restaurar mobles, Carros de foc, Parelada,...) i en els posts que m'agradaria escriure (com el de l'exposició de Bramantino a Milà; la poca gràcia que té el llibre de l'Avi de 100 anys que es va escapar per la finestra que estic desitjant acabar per començar-ne algun altre de millor; la Patum de dia).

I miro l'hora i ja són les 7:33.. porto 3 hores i mitja desperta però m'adono que ara comença un dia, ben normal.. (ja sé que no ho llegiràs però.. que et vagi molt bé l'ironman).

Caves Amat

M'encanta aquesta foto.
M'encanten els dissabtes.
M'encanta anar en bici a fer repàs i passar per llocs especials com aquest.
Que torni a ser dissabte.. bé demà serà un gran dia també:
Madrid => Reunió de feina + Starbucks a Neptuno amb la meva groga + Museu Thyssen + Museu Reina Sofia + entreno nocturn (i en algun moment espero que arribi un email de UK..)

Idees que s'esvaixen

Vaig a cicles. Suposo que tothom hi va però lo meu comença a ser preocupant.. les il·lusions em duren màxim 3 anys.. no vull generalitzar però és força matemàtic. Diria que una de les poques que m'ha durat més de 3 anys ha estat el bàsquet però crec que hi va tenir a veure el fet d'anar canviant d'equip (potser no de club però si d'equip o si més no amb parons intermitjos - no diré gràcies a les lesions, però en part també ajuden a fer parèntesis-).

El de l'atletisme no l'he tingut encara de baixón (baixada en català no queda tan contundent), és a dir, encara em fa il·lusió córrer però crec que hi té a veure el fet de que vaig canviant una mica la disciplina, la distància de les curses, el tipus de cursa, etc.

Però si que noto que potser començo a tenir el típic baixón de la feina (i això que m'encanta i m'ho passo molt bé i la gent genial) però començo a tenir ganes de marxar a l'estranger... de San Francisco no he obtingut resposta.. ara almenys tinc el CV en anglès actualitzat i una carta de motivació. Necessito fer anglès parlat. Algú vol fer un intercanvi?

Ara tinc també el canvi de xip d'aficions.. en necessito alguna. Aquest any fins ara m'ha donat per les fotos (que si cursos, que si exposicions.. que si no parar de pensar fotos però no fer-les.. algun dia em compraré una càmara Nikon D3000 encara que estigui obsoleta..). Ara vull fer un curs de restauració de mobles, volia fer alguna cosa de decoració, em sembla que necessito trobar alguna cosa que em motivi al 1000x 1000 .. no se sap el què.. els meus plans de negoci tampoc acaben de motivar al món (eh, món?) .. per sort el llibre que estic llegint és la millor afició que podria tenir a hores d'ara (que no s'acabi mai si us plau, el Senyor Norrell i Johnatan Strange -o potser es diu al revés.. mira que fa temps que el llegeixo .. les seves 800 pàgines en tenen part de culpa.. és difícil de transportar i per tant només puc llegir a casa). Imprescindible. Estimo el llibre. Es pot estimar un llibre?

I mentrestant les idees s'esvaeixen..com s'escriu s'esvaeixen? en v o b? tinc la sensació, com em va dir un que jo em sé, que estic deixant passar altres trens.. però no en sé més, ho sento. On és el botó per demanar que s'aturi i baixar del tren?

Marxo a entreno. Ja prou anades de bola per avui.

Si no teniu entreno, aneu al cine. Ja no la fan però No habrá paz para los malvados val molt la pena.

pd: Diria que algun dia ja he fet algun post sobre això dels cicles de 3 anys..

Gràcies avi.. la sort l'hem tingut tots nosaltres

Sensacions

Tinc la sensació que he tornat a l'estiu de quan tenia 15 anys :s
Però no sé exactament perquè però em mola! Em fa sentir viva!

M'encanta el Takashi Murakami

quina ilu trobar de sobte aquestes floretes, cares rares i colors psicodèlics que un dia vaig descobrir al Gugenheim..

i ara no em puc treure del cap la cançoneta Good Morning tuttururuuuuuu.. que sonava al vídeo aquell dia a Bilbao.

de fet, veure les floretes del google d'avui m'ha fet començar el dia amb més alegria (llàstima dels marrons de la feina).. sort que per fi, a les 22h sembla que s'han mig solucionat! demà més

Coses amb cara

Arriba un dia en que mires endarrera i t'adones que la vida es configura d'influències personals.

I no vull dir influències a nivell laboral, sinó que em refereixo a que els gustos, allò que ens agrada o ens deixa d'agradar, té molt a veure amb la gent que en aquell moment o en moments anteriors hem tingut al costat.

Així, sense haver-hi pensat abans (de fet fa temps que ho penso però no ho havia escrit, o potser si i aquest post és repetit i/o cíclic), arriba un dia en que m'adono que la majoria de coses les podria associar a una persona (no sé si això li passa a tothom, imagino que si), com si les coses tinguessin cara de persona. I no només em refereixo a coses objectes, sinó també a la música, al menjar, als llibres, als personatges famosos, a certs llocs o pel·lícules, etc.

Així, dins el llistat indispensable de coses estranyes que per mi tenen cara hi destaquen: els berberechos i les banderilles (així, en forma de barbarisme), les amanides amb vinagreta de mostassa, en Sala-i-Martin, un replà del campus nord, els Bagels, les olives negres, Depeche Mode, els gintonics, els venedors de roses ambulants, la cançó Hansel i Gretel de Joan Miquel Oliver, la peli Olvídate de mi (traducció horrorosa de Eternal Sunshine of the Spotless Mind), els Ford Mondeo i les torres amb escales de cargol a l'exterior.

Són algunes dels milions de coses que inevitablement em fan pensar en algú quan les tinc davant o en sento a parlar.. i la majoria de vegades em fan dibuixar un somriure :)

ho vull..

vull el rellotge GPS Nike +tomtom
el vull el vull.. my treasure..

tic tac tic tac 16 de juliol.. propòsit: estalviar fins aquell dia (cada cafè que eviti consumir pensaré que és 1,20€ destinats al rellotge..)

Xoff

Herois

El dia de la marató de Nova York, mentre els herois estan ja rendits als seus respectius hotels, he decidit anar a veure Herois.

Jo definiria aquesta pel·licula com una barreja de Mi chica+Verano Azul+Grease a la catalana.

Hi he anat pensant que el director era el mateix de Petit Indi (Marc Recha) i no, de fet no s'assemblen ni en el nom ni en l'estil. Pau Freixes i Albert Espinosa dirigeixen Herois. Ja sé que als "puretes" del cine segur que els agrada mil vegades més Petit Indi, però a mi em va posar molt nerviosa aquella peli on el protagonista quasibé ni parlava ni movia els braços al caminar. En canvi Herois m'ha encantat. He rigut i plorat mil, he passat una tarda de diumenge genial, tot i que ni punt de comparació amb els que són a NY.. quina enveja!

pd: Espero no haver explicat més del compte sobre Herois.

pd: Els resultats de la marató no surten fins les 8pm hora d'allà..

pd: Dissabte cros dels Monjos! yupi una nova carrera! a veure si milloro els meus 45' llargs de la Mediterrània!

La vida després de Setembre

Per fi s'ha acabat el mes de setembre. Hi ha mesos bons, hi ha mesos dolents i hi ha el mes passat. Punt i apart. De fet, tampoc ha estat la fi del món i el mes d'octubre ja és aquí. I per fi ja puc tornar a fer coses. O a no fer res. O a escriure al blog un diumenge a la tarda.

Dos llibres mig començats esperen a la tauleta: Egosurfing i Fin. Em vaig equivocar i vaig comprar Fin en català enlloc de en castellà que és com el va escriure el Monteagudo. Segurament fou el desconcert de trobar-nos amb un amic retrobat mirant llibres a menys de dos pams per pura casualitat al Happy Books. Tinc com un iman extrany per trobar-me gent per casualitat. L'afegiré a la llista de coses rares que em passen (com per exemple que em robin que ja vaig comentar).

Ahir vaig anar a veure l'Americano. No sé si és perquè estava cansada però se'm va fer llarga i avorrida. Quan vaig mirar el rellotge per primer cop havien passat 45' i no havia passat quasibé res. El director dels videoclips de Depeche Mode té més ritme fent videoclips. He dit. Crec que l'opció de Bicicleta, cullera, poma hagués estat millor però me la reservo per un no-dissabte.

Em moro de ganes de tornar a córrer curses. Aquest matí hagués sigut un bon dia però potser val més fer bondat fins la Cursa del cava..

I un dia soñando en un sueño soñé.. m'acaba de venir al cap aquesta cançó. I no pas perquè estigués sonant. Per molt que hagi transportat la meva antiga mini-cadena de la meva antiga habitació aquí, segueixo escrivint sense música. M'agrada sentir el clic de les tecles.

Crec que ja està. Ja no he d'escriure res en aquest post-rotllo diari adolescent que necessitava escriure.

Recomanació del dia: el Malwarebytes ha sigut capaç de trobar 777 objetos infectados. És un crack. Ara instal·la't l'Avast.

Recomanació del dia2: els Bizcochitos Fruta y Fibra de All-bran estan de muerte.

Sindromes post-fm

Artistes apagats
Somnis d'elefant
Nits d'antagonisme
Pètals despintats

Sobre robatoris o fenòmens paranormals

Arran d'un robatori cutre i d'un intent de robatori frustrat la setmana passada (vaig pillar la dona mentre marxava amb el meu bolso!), he pensat en escriure aquesta post.

Sempre he tingut una especial tendència a ser robada. Quan parlo amb la gent m'adono que els cops que m'han robat, és força superior a la resta. Això no vol dir que m'hagin robat coses de molt valor, però si que m'han robat sovint i moltes vegades coses sense massa sentit: una motxilla amb roba suada d'entreno, un moneder buit, un rellotge de plàstic que vaig entregar tremolant perquè una pistola enfocava a un amic (de debò), la roba interior de dins d'una bossa on hi havia moltes altres coses de més valor, el bolso tot tallant-me l'ansa mentre era asseguda (amb el bolso posat) en un banc a plaça Catalunya..

Però el top ten seria encapçalat per un robatori que va tenir lloc fa més de deu anys:
- la nit d'un divendres tot tornant de sopar vaig anar al lloc on havia aparcat el meu Renault 4L groc i tatxan, no hi era! Ja em pensava que no el tornaria a veure més quan, a mitjans de la setmana següent, em van dir que havien vist un cotxe com el meu aparcat en una plaça cèntrica de Vilafranca. Hi vaig anar i si, si, era el meu cotxe! amb una nota sobre la guantera que posava: "Gràcies, l'hem fet servir per anar de festa. No li hem fet res, només hem gastat la gasolina". I de regal em van deixar una jaqueta al maleter.. ja se sap.. amb les presses del lladre que va de festa durant dos o tres dies amb un cotxe robat (massa lluny no devien anar amb un 4L la veritat..) és normal deixar-se una jaqueta. Encara recordo la cara d'incredulitat dels guàrdies civils quan vaig anar a treure la denúncia.. també recordo la multa perquè els lladres em van deixar el cotxe en zona blava, sense tiquet és clar!

Ja no queden lladres educats com els de fa anys.. la dona que em va intentar robar el bolso la setmana passada no em va pas demanar perdó, o qui em va robar la roba interior del vestuari de l'hospital no em va pas deixar una nota donant-me les gràcies.. no ho entenc.

Objectiu

Fa uns mesos un amic em va preguntar: "i tu, quins objectius tens a la vista?". Llavors vaig respondre que cap en concret, però no vaig poder treure-m'ho del cap.

En realitat si que en tinc o en tenia d'objectius: acabar la tesi (que ja aniria sent hora), fer algun viatge (a cap destí en concret tot i tenir-ne molts de desitjats), operar-me el genoll (per enèssim cop tot i la mandra que suposa fer-ho ara que no em fa el més mínim mal..), etc. Però cap que suposés cap canvi de vida radical.

Però fa cosa d'un parell de setmanes, vaig decidir que sí, que tenia un nou objectiu: comprar-me un pis. La cosa no es deu a cap motiu en especial, si més no concient. El fet de pagar un lloguer alt i que em facin indefinida a la feina (que no és garantia de res) hi ha tingut a veure, però el principal motiu és que tinc ganes de decorar un pis! Ja sé que sona ridícul, i que per això no cal comprar-ne un, però recordo que l'estiu del 2004 en una conversa amb una amiga ja vaig fer aquesta afirmació: el que més il·lusió em faria de comprar-me un pis seria decorar-lo.

Aquestes ganes de decorar un pis porten intrínsiques una sèrie de problemes:
- tenir ganes de decorar no implica pas que en sàpiga, de fet tinc molts números perquè el pis acabi sent bastant lleig perquè sempre he tingut el presentiment que tinc uns gustos força especials (per anomenar-ho d'alguna manera..).
- el meu pressupost no és gaire elevat i per tant els pisos que he vist fins ara o necessiten una reforma més que no pas una decoració, o són tant petits que poca decoració hi caldrà (bàsicament caldrà posar-hi ben pocs mobles no fos cas que es veiés més petit encara).

En realitat, he vist pocs pisos per ara, ja que porto només des d'ahir mirant de debò (les fotos per internet no compten), però ja començo a tenir insomni.. Avui però he vist un pis que m'ha agradat molt: bastant petit, força car, però nou, amb molta llum, en un bon lloc i a sobre amb piscina comunitària! De fet, he descobert que la majoria de blocs de pisos nous que fan hi posen piscina! ves, a la gent li deu molar pagar més de comunitat.. jo preferiria una quants m2 més però no deu estar de moda..

Una sèrie de dades que he descobert:
- els pisos no han baixat pas tant de preu com em pensava;
- totes les immobiliaries tenen els mateixos pisos;
- ser família numerosa avui en dia és molt complicat;
- faltaria gent que es dediqués a fer de "shop assistant" o com es digui però de temes immobiliaris, és a dir, algú que contractessis i li expliquessis el que busques i que s'encarregués de tot el tema "burocràtic" : mirar i remirar pisos, buscar hipoteca, concertar notari, buscar els millors preus pels contractes de subministres, etc.. fins a tenir claus en mà. Això si, el tema de la decoració que me la deixin a mi :)

Què fer si vas a una ciutat i no en veus res?

Pel motiu que sigui (feina, estudis, malaltia, etc) pot ser que algun cop ens passi d'anar a una ciutat i no poder-ne visitar res. Tornes amb la sensació de "i si resulta que el lloc és impressionant i jo no me n'he enterat??".

Últimament per temes de feina em dedico, i sembla que encara em dedicaré més, a voltar per les espanyes.. no em queixo pas. De fet, m'encanta donar tombs, però el que no m'agrada tant és tornar amb aquesta sensació. Per tant he decidit que la millor solució és buscar fotos dels llocs pertinents i penjar-les aquí al blog com si les hagués fet jo ;)

Jo els molins els vaig veure de lluny mentre conduia..