Festival Faraday 2012

DIVENDRES 29 JUNY

19:00h GRAN AMANT: arribem tard i no els veiem...

19:40h MATES MATES: escoltem només una cançó.. no puc opinar sobre els viguetans
20:35h AINARA LEGARDON: a mi m'atabalen els crits d'aquesta dona i els seus moviments estranys de guitarra davant l'altaveu..
21:30h JOAQUÍN PASCUAL: me'ls havien venut millor però reconec que potser no vaig estar prou atenta. Els escoltaré per donar una segona oportunitat.
22:30h BOWERBIRDS: 2 nois i una noia vinguts d'estats units. Molt entregats, sobretot la noia, força bé si.
23:30h HERMAN DUNE: força bé però massa tranquils el Herman i el seu company de la pinta! si, si, el tio va treure tranquilament una pinta i es va posar a pentinar mentre tocava la bateria! això si, no tocar la cançó de l'"estiu" d'estrella damm de l'any passat té tela..
00:30h GINFERNO: per fi un grup animat! yuhu!!
01:10h LOVE OF LESBIAN: qui avisa no és traidor: "Vamos a tocar todo del último disco. Y no, no tocaremos John Boy".. jo em pensava que ho deien de broma, però així va ser.. jopeeeeee, jo només em sé de memòria el 1999. Tot i així les cançons noves molt bé, sobre tot "Si tu me dices ven, yo digo affleck" que ja l'havia escoltat,"Wio" i "Belice" diria que es deia, que no l'havia escoltat però molt bé. Diria que la única antiga que coneixia era "Incendios de nieve" o potser no era aquesta la que van tocar.. jo volia un "Donde solíamos gritar" o un "Amante guisante" o un "John Boy" sniff.. haurem d'anar a un concert de "debó"..
02:10h FASENUOVA: horrorós.. si us plau! un tio punxant i un fent sorrolls..
02:50h NU NILES: rock and roll que semblava que no encaixés en l'ambient "modernito" però que va sentar molt bé a aquelles hores, amb el paio (amb pinta de Johnny Cash) amb el contrabaix fent malabars com si fos molt lleuger..

03:00h MODENA SUMMIT DJs: en Miki Puig amb la camisa de flors més hortera de la història.. vam marxar sorry, no puc opinar..
04:15h KIMBERLY I CLARK DJs: ja dormia..

I avui ja no hi he anat.. amb els 34€ de l'entrada d'un dia ja m'he arruïnat.. escoltaré Josh Rouse a l'Spotify perquè me l'han recomanat.. a veure :)

Un còmic, una obra de teatre, un concert i una peli

Còmic: Memorias de un Hombre en Pijama, del valencià Paco Roca, conegut per l'obra portada al cine Arrugas (que em va encantar però que haig de tornar a veure perquè he de reconèixer que estava feta pols quan vaig anar al cine i em vaig mig adomir!). En aquesta obra, l'autor ens plasma escenes de la seva biografia, que podria ser la biografia de qualsevol trenta-quarentanyero que treballa des de casa amb pijama o en xandall (versió 2.0 del pijama jeje). Tinc clarament decidit a qui li regalaré aquest llibre ;) Pel que fa a crítica, doncs molt divertit però massa curt: es llegeix en una espera d'aeroport i un vol d'una horeta. Feia dies que no llegia un còmic i no podia ser! De fet aquesta setmana a la feina un company portava el Jueves (regal de RBA) i m'han agafat ganes infinites de tornar-lo a comprar.

Obra de teatre: El sopar del idiotes, al teatre Apolo. No havia anat mai a aquesta sala. Passejar abans pels seus entorns, on es veuen "runes arquològiques",  et fa pensar en el que debia haver estat la època daurada del Paral·lel amb casinos+hotels+restaurants+altres tipus de sales.. L'obra, divertida, però com sempre em passa amb les còmedies, crec que no em fa gràcia el que se suposa que m'hauria de fer gràcia.. Per cert, merci per l'entrada!! Visca els Barça-Madrid :)

Concert: 4t1a+Pastora+Antònia Font, és a dir, el concert del 6è aniversari del TR3SC. El primer grup es va fer llarg però potser perquè m'era desconegut. Pastora em va sorprendre molt favorablement, increible el seu ritme, el fill "dibuixant" d'en Pau Riba (Pauet) i com no, la increible Dolo! no m'imaginava pas que cantés i ballés així, un 10 noia. I Antònia Font molt millor que en cap dels altres concerts que havia vist des de l'estiu passat. Per fi en Pau Debon entregat, saltant i ballant i suant (Razzmatazz era com una sauna! per mi que sobrepassàvem amb escreix el límit d'aforament permès). Antònia Font torna a ser el grup que jo recordava d'aquells concerts a l'aire lliure de fa uns anys.. quins records ;) Altre cop, gràcies compi per l'entrada!

Peli: El éxotico hotel Marigold. Si no acaba bien, es que todavía no es el final..

Descobriments de les revistes dels avions: Nouvelle Vague i Marta Cerdà

Viatjar amb Vueling, a part d'ajudar-me a descobrir que tinc més paciència del que em pensava, m'ha ajudat a descobrir joies com:

•  el grup, millor dit collectiu de músics francesos, Nouvelle Vague (de fet ja els coneixia per la versió de Master and Servant de Depeche Mode però ara en conec més cançons que sonen dins la cabina)
•  la diseñadora gràfica Marta Cerdà Alimbau (de fet ja en coneixia alguns treballs però no sabia de qui eren, de fet tampoc m'havia plantejat que evidenment darrera d'aquelles imatges/logos/missatges/cartells hi havia una persona).

Us deixo amb el meu cartell preferit d'ella... i poseu-vos de fons alguna cançó d'ells.. genial la combinació.

El apelativo Nouvelle vague surge cuando muchos de los críticos y escritores de la revista especializada "Cahiers du Cinéma" (Cuadernos de Cine) -fundada en 1951 por André Bazin- deciden incursionar en la dirección de filmes hacia finales de los años cincuenta, tras haber desempeñado la profesión de guionistas durante los años precedentes. Tales son los casos de François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer o Claude Chabrol, y sobre todos ellos su precursor Jean Pierre Melville

Ocean Colour Scene

Fa dies que vull escriure.

Fa dies que faig coses que penso "posa-les" però al final no ho faig.. festival de sitges, concert maria del mar bonet + manel camp, cineclubs, curses, excursions, xerrades i coses aleatories.

I avui que ho anava a fer, he posat un vell CD d'OCS titulat One from the modern que em va captivar quan era a Dinamarca el 2003 i que he rescatat de casa mons pares i se m'han esvaït les ganes d'escriure sobre les altres coses. Ara només vull escoltar el CD i deixar-vos amb un tros de lletra d'una cançó on apareix la paraula somewhere:

It’s strange to get away now
To somewhere no-one goes
I know it’s my mistake
But I don’t even know now

SOPA DE CABRA 10 anys després..

La pell de gallina..

Lluita pels teus somnis, t'estan esperant.. fes que siguin teus, abraça'ls..


Acabo de descobrir que a casa tinc el CD "Tribut a Sopa de cabra".. no recordava que el tingués, què fort!!

Incondicional de Love of lesbian

Love of Lesbian - Incondicional





Europeu 2010..
Per feina i genoll no podré fer de voluntària a l'europeu però si més no estaré a la grada.

No hi haurà el Manolo :(
He flipat amb la seva web (composa música electrònica i tot..)

Cuenta atras por fin llegaste aquí y aquella sola voz, son cien mil gritos mas
que extraña que es la situación probablemente encontraste al fin tu sitio.
unilateral seguidor
yo seré tu euforia, y tu incondicional si quizas importa ser tu incondicional

No hace falta decir nada más

CINE: 500 days of summer
Imprescindible. M'encanta l'efecte: expectation/reality que parteix la pantalla en dos i que permet veure alhora dos desenllaços per la mateixa situació.

CINE: Up in the air
Prescindible. N'havia sentit bones crítiques d'esquitllentes, tot i no arribar mai a saber què anava a veure. La veritat és que Juno (del mateix director) li dóna deu mil voltes i això que no hi surt el Clooney.

MÚSICA: Els Amics de les Arts
Imprescindible tot i que han de millorar molt el directe.
Anar-los a veure a un concert a Constantí implica tenir el Lluís Gavaldà literalment al costat :)
L'endemà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.

TV: Crackòvia
Imprescindible el capítol del 25/1/2010. Boníssims els dobles dels Manel!!
Ens ha costat deu i ajuda :D

DM Carcassone 6 juliol 2009

Que et segrestin un dilluns a les 15:30 és poc habitual. Però que et segrestin i comencin a conduir i conduir fins arribar a Carcassone i que només quan arribes allà t'assabentis del perquè, encara és menys habitual. I quan el motiu del llarg viatge és veure un concert de Depeche Mode doncs no només és poc habitual sinó que a més a més és increïble. Gràcies per portar-me a la fi del món.

I'm taking a ride
With my best friend
I hope he never lets me down again
He knows where he's taking me
Taking me where I want to be
We're flying high
We're watching the world pass us by
Never want to come down
Never want to put my feet back down
On the ground

See the stars, they're shining bright
Everything's alright tonight

U2 Barcelona 30 de juny 2009

Increïble.. serà difícil de superar.. què faran a la pròxima gira? un escenari volador?

La veritat és que vaig sortir com en estat de xoc.. escenari espectacular, so inmillorable (que els hi diguin als veïns sinó jeje), connexió amb l'estació espacial internacional, rehivindicació per l'alliberament de la birmana Aung San Suu Kyi...

I a tot això li hem d'afegir que van tocar tots els grans clàssics (per sort per mi ja que l'últim disc només l'havia escoltat al cotxe anant cap al concert) i que fins i tot li van dedicar al Michael Jackson el Man in the mirror i el Angel of Harlem.

Absolut Faraday 2009

Tampoc us ho podeu perdre!
M'encanta fer d'agenda :)

popArb2009

Sense paraules..
No us ho perdeu!!!
Delên, Manel, Joan Miquel Oliver, Mazoni...

Joan Miquel Oliver

M'ha tornat a passar que surto d'un concert amb ganes d'escoltar altre cop les cançons, d'escoltar les lletres detingudament i interpretar-les a la meva manera. I què millor doncs que comprar el CD, arribar a casa, apagar quasibé totes les llums, asseure's a terra i prémer play. I aleshores és quan t'adones de "Ai las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç".

M'encanten els moments entre cançó i cançó d'un concert quan el cantant es posa a divagar. I m'encanta encara més quan el cantant parla en mallorquí i hi posa un to entre ingenu i irònic. M'encanten en Joan Miquel Oliver i el seu Bombon Mallorquin.

La gent normal

M'encanten les cares de sorpresa de la gent gran que surt al vídeo. Podria dir que és la "meva" cançó ara mateix. Té mèrit desbancar Ai Dolors i el Mar...
Però no sabria dir si m'agrada més l'original de Pulp (al post anterior) o la versió dels Manel. En el fons són molt diferents, o almenys jo les sento així.
El concert d'ahir a la nit va ser increïble. Ballar amb el genoll destrossat no és fàcil però ho necessitava. Va ser el meu oasi.. dins una setmana per oblidar (que et donin la notícia que tens un 90% de probabilitat de no poder tornar a córrer mai més no és fàcil...).

Viure com ho fan els altres.
Veure les coses que veu la gent normal.
Dormir amb qui dormen els altres.
Ficar-te al llit amb gent normal com jo.
...
Comparteix pis amb estranys,
busca una feina formal,
puja al metro pels matins,
vés al cine alguna nit,
però igualment mai entendràs
el que és nar passant els anys,
esperant la solució
que s'emporti tanta por.

Common People like you and me

Jason Marz i Jack Johnson

Dos descobriments d'ahir a la nit:

• Jason Marz:

• Jack Johnson:

També vaig descobrir com fer un puré de pomes àcides, que el magret d'ànec s'ha de tallar en vertical, que no tinc ni idea de vins però em fa gràcia com la gent gira la copa, que la fondue de xocolata nestlé està de muerte, que l'humor anglès no arriba a la sola de les sabates de l'humor català i que la Troba Kun Fú fa un concert aquesta cap de setmana a Londres!

El chico con la espina en el costado i Carlos cros

I una nit, quan menys t'ho esperes, quan de fet el que et ve de gust fer és anar a dormir, vas a un concert que no saps ni de què va, en un lloc que no entens com poden fer concerts i resulta que t'ho passes genial, que descobreixes a dos cantautors catalans que no sabies ni que existien i que vols tornar-los a escoltar tan aviat com puguis. I per això arribes a les 2 a casa i no pots evitar buscar-los al youtube..

El chico con la espina en el costado i Carlos cros van tocar ahir a Cal Bolet un concert íntim; érem com a molt, molt, 50 persones, assegudes en taules i amb una copa de vi a la mà. Van tocar cançons seves i versions de Serrat, Sabina i fins i tot del Júlio Iglesias. Simplement impressionant.. tot i que al final van començar a desvariejar una mica i van tenir moments que sobraven com quan van demanar insistentment si podien fumar.. El Carlos Cros, té un directe impressionant però li fallen una mica les maneres.. deu formar part del glamour de ser famós o simplement que se sentia tan a gust allà amb tan poc públic que es va mostrar tal com és..

Aquest vídeos que poso aquí sota no són pas de lo millor que tenen però és el que he trobat..

Martin L. Gore

La meva cançó preferida avui..

Fa 10 anys...

La Carrau, Will Smith, Moccia

Cap de setmana de concerts, llibres i pelis.
Cap de setmana de desconnexió total.

a)Concert de La Carrau + Mesclat + Escalivada.
Massa fum. Escalivada, ni idea, no el vam sentir. Mesclat, memorable. La cançó Serrallonga feia impossible no afegir-se a cridar i saltar. La Carrau, tot un descobriment. Només coneixia la cançó de la Marató de TV3 dels llimoners. Em recorda inevitablement a Amparanoia però en català i amb lletres de cançons de quan era petita.

b) Llibres: per fi he acabat Perdona si te llamo amor de l'italià Federico Moccia. Insoportable. No s'acabava mai i, a més a més, des de la primera pàgina es veia com acabaria. L'única història interessant del llibre és la del Mauro. El llibre com a molt és útil com a guia de restaurant i gelateries de Roma. Acabar-lo però ha tingut una cosa bona, he pogut ja començar el segon llibre de l'Stieg Larsson: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. El primer simplement impressionant, espero que aquest segueixi en la mateixa línia.

Arran d'un altre llibre del Moccia (es veu que és tot un fenomen a Itàlia), on els protagonistes com a mostra del seu amor posaven un candau a un pont de Roma, ara la ciutat és plena de candaus. Aquest foto que vaig fer allà al desembre ho demostra!

c) Pelis: Seven pounds (traduït al castellà com a Siete almas). No ho puc evitar, m'encanta el Will Smith. La peli és un drama, però val la pena si tens una tarda nyonya i, sinó, doncs també. Tot i això, em quedo mil vegades amb Hancock.