"Hombrecillos" de Juan Muñoz

Inquietants..

A veure si trobo una exposició a algun lloc..

Mentrestant a llegir la seva biografia.

Not common people

Últimament sembla que tingui un iman per conèixer gent especial. M'encanta. Gent amb un do comú: ser uns cracks i a sobre ser super bons comunicadors. D'aquella gent que quan obre la boca et quedes flipant, embadalit, amb la sensació que per molt que paris atenció no arribaràs a captar ni un 0,0000001% del coneixement que tenen, cosa que em fa ràbia, però alhora em fa sentir feliç per tenir la sort de poder aprofitar, ni que sigui un instant molt petit, aquell coneixement.

I són gent mooolt diversa, de sectors molt allunyats:

• un profe d'anglès nascut a Anglaterra (si no vaig errada), crescut a Nova Zelanda, viscut a Grècia i aterrat a Catalunya. Un profe que fa les classes especials, que posa música de fons, que no saps com ho fa però tens mil ganes d'anar a classe i participar, que és capaç de posar silencis o posar-se a cantar l'estrofa de la banda sonora d'una peli quan cal, i que descobreixes que ha escrit llibres..
• una arquitecta que també ha donat mil voltes pel món i ha acabat a Barcelona, fent d'arquitecta però també de dissenyadora, de profe de restauració de mobles, de realitzadora de documentals i d'escriptora de llibres..
• una biòloga-enòloga que amb la seva força és capaç de voler canviar el món dels vins (i de retruc la resta del món si pot) per convicció ecològica (o com diu ella: biodinàmica, homeopàtica i agroecològica). Així, és capaç de demostrar (perquè ho fa dia a dia a les seves bodegues) que és possible canviar :
• els proveïdors per provedors locals o, si més no, més pròxims;
• les càpsules d'estany per càpsules de cera;
• els taps de suro+parafina+silicona, per taps de suro+cera (malgrat possibles problemes durant el degorjat degut a les baixes temperatures);
• les caixes de cartró verge, per caixes de cartró reciclat, i les de fusta, per fusta certificada PFC;
• el reg de la vinya per una capa de palla;
• les etiquetes de paper suposadament ecològiques que l'únic mèrit és que no porten clor, per etiquetes de paper reciclat;
• els fungicides de sulfat de coure (malgrat ser acceptats per l'agricultura ecològica) per cua de cavall i ortigues (i a sobre amb una dosi moolt baixa, ensofatant amb motxilla i baixant només fins la meitat la mànega),
• els sulfits del vi per no recordo què,
• la depuració d'aigua amb ozó enlloc de clor,
• la generació elèctrica mitjançant un generador de gasoil per una central pròpia de producció de biogas a partir de les restes de ceps;
• la distribució del vi en tren enlloc de amb camions;
• i altres mil coses que segur que em deixo però que sense haver près apunts és difícil recordar.

Domingo Catalan i Toyo Ito

Què tenen en comú l'atleta Domingo Catalan i l'arquitecte Toyo Ito?
Que els dos et poden fer passar un divendres diferent i genial.

Marató de Barcelona de l'any 1980 (primera marató de Barcelona si tenim en compte que les dues anteriors, 1978 i 1979, s'havien corregut a Palafrugell per falta de permís a la capital).

• Data: 16 de març
• Inscrits: 956. Arribats: 708
• Guanyadors: 1 Don Faircloth 2.19.42; 2 Domingo Catalán 2.21.13; 3 Josep Pro 2.23.14
• Guanyadores: 1 Quima Casas 3.09.53; 2 Matilde Gómez 3.15.40; Maria Antònia Griñó 3.17.55
• Temps límit: 5,30 hores

L'arquitecte japonès Toyo Ito és l'autor d'aquestes torres que s'estan aixecant a la Fira de l'Hospitalet (al costat de l'Ikea). Aquest edifici que serà un hotel vol representar un arbre. El trobo lleig però no sé perquè però m'encanta.

En record a Rubianes

Acabo de llegir un article del Buenafuente a El Periódico parlant sobre la mort del Pepe Rubianes i m'ha encantat aquesta frase:

Recordaré tota la vida una passejada nocturna de més de dues hores («semblem maricons, nene») en què vaig aprendre més que en quatre anys de carrera que, per una altra banda, no tinc.

ANDREU BUENAFUENTE

Hores i hores escoltant

Torno al meu estat natural de "quan més coses haig de fer, més ganes tinc de perdre el temps".

Aquesta entrada la dedico a fer una llista de la gent que m'agrada escoltar. Sí, sí, ho heu llegit bé, gent que m'estaria hores i hores escoltant el que diuen; ja sigui perquè el que diuen m'interessa molt, o perquè potser no sabia que m'interessava però quan comencen a parlar m'enganxen o simplement perquè la seva veu m'atrapa com el pèndol d'un hipnotitzador.

- Josep Enric Llebot: Doctor en física. Catedràtic de Física de la Matèria Condensada del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). Diria que ja n'havia parlat en alguna de les entrades perdudes del meu blog anterior ja que va ser profe meu de Climatologia i Meteorologia.

- Marcel Coderch: Enginyer de Telecomunicació per la UPC. Doctorat en Enginyeria Elèctrica i Informàtica pel MIT. Vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, secretari de l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN) i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). Ara mateix tinc a les meves mans un llibre seu, i de la Núria Almiron, titulat "El espejismo nuclear". Quan l'acabi ja us diré què tal.

- Josep Garriga: Economista (no he trobat més informació sobre el seu CV). Director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. El vaig descobrir aquest dilluns a la jornada "El canvi climàtic i la seva influència en l'economia" on també va participar el Josep Enric Llebot entre altres.

- Alfredo Pérez Rubalcaba: Doctor en Ciències Químiques per la Complutense de Madrid. Mlitant del PSOE, va ser Ministre d'Educació i Ciència (92-93), de la Presidència (93-96) i actualment del Interior (des de l'abril del 2006). No sé perquè però m'encanta com parla aquest home.

Em temo que en aquesta llista hi falta gent però, o bé ara mateix no hi caic o bé tampoc caldria posar-los ;)

Tesla i el seu cotxe fantàstic

Fa uns dies, sense poder evitar el cercle viciós que suposa comprar a l’Abacus (des que per la llei del llibre no poden baixar els preus més d’un 5% el que fan és descomptes per a la següent compra) em vaig comprar un llibre que feia dies que tenia clitxat. El llibre es titula “Energía renovable pràctica” dels navarresos (espero no posar la pota, com que tant l’editorial Pamiela com l’impremta són de Pamplona he decidit que ells també) Iñaki y Sebastián Urkia Lus, i explica a través de “dibuixets” dissenys genials d’enginys per aprofitar l’energia eòlica, solar i hidràulica.

Fullejant-lo tant aviat com el vaig tenir a les mans, vaig quedar sorpresa pel que vaig poder llegir a la pàgina 10: “Nuevos grupos de trabajo han surgido internacionalmente con el fin de desarrollar sistemas de “energía libre” que parece cosa de magia, pero consiste en aparatos capaces de captar energía presenta en la atmósfera y hacerla útil para las actividades humanas. Nicolas Tesla, que andaba en un coche eléctrico con una antena y sin baterías en los años 30, o Victor Schauberger, que inventó un motor de implosión, basado en las espirales del agua en los años 40, son ejemplos de que esto existe y funciona.”

Encuriosida pel que vaig llegir, vaig decidir investigar una mica (simplement a Internet això si) sobre el curiós personatge Nicolas Tesla (cognom que ens sonarà per ser la unitat de mesura de la densitat del flux magnètic) i el seu cotxe elèctric sense bateries.

Nikola Tesla va néixer el 10 de juliol de 1856 a Similjan a l’actual Croàcia (tot i que avui en dia serbis i croates se’l disputen com a fill), aleshores imperi Austro-húngar.

Fou un inventor genial, que va revolucionar la indústria elèctrica. És el creador, entre altres coses, del corrent altern, del motor d’inducció, dels tubs fluorescents, de la tecnologia inalàmbrica i la possibilitat de transmetre energia aèria aprofitant la conductivitat de les capes superiors de l’atmosfera.

Va estudiar enginyeria mecànica i elèctrica a Graz (Àustria) i Física a Praga (República Txeca). Va treballar en varies companyies elèctriques i telefòniques a Europa. El 1882 a Paris realitza una de les seves majors aportacions: la teoria de la corrent alterna, que li permet dissenyar el primer motor d’inducció.

El 1884, amb 28 anys es trasllada a Nova York on Thomas Edison el contracta per a la seva empresa “General Electric”. Dos anys després trenca amb aquest, crea la seva companyia i ven als laboratoris Westinghouse totes les seves patents per a la manipulació de l’energia elèctrica. La comercialització del corrent altern fou l’inici de la guerra del corrents amb Edison. A la fi el altern, acaba imposant-se per la seva capacitat de transformació i transport (elevant el voltatge, es redueix el corrent, això permet transmetre l’electricitat amb cables conductors de secció més reduïda, disminuint així les pèrdues).

En els anys següents Tesla es centra en l’estudi de la transmissió d’electricitat a llargues distàncies. Va desenvolupar algunes de les primeres bombetes fluorescents de neó i va fer la primera fotografia amb raigs X. El 1893 aconsegueix transmetre energia electromagnètica sense cables i construeix el primer radiotransmissor (avançant-se a l’italià Marconi qui el 1909 guanya el premi Nobel pel seu aparell de ràdio que malgrat això utilitzava fins 17 patens tecnològiques amb propietat de Tesla). Fins al 1943 una vegada mort Tesla no es va reconèixer la prioritat de Tesla sobre la patent de la ràdio.

Els treballs de Tesla en robòtica i comunicacions en xarxa sense fils, han aconseguit ser avançats per al seu temps. I els seus dissenys per a una turbina sense aspes i una bomba sense cap tipus de part mòbil (modelada a partir d’un diode) continuen intrigant als enginyers contemporanis.

En els últims anys Tesla es va dedicar a la investigació de transmetre energia de forma aèria sense cables aprofitant la conductivitat de les capes superiors de l’atmosfera, la ionosfera (a 80 kms aprox), per a distribuir-la lliurement per tot el planeta. El seu major somni consistia en subministrar energia gratuïta per a tot el món. Utilitzant una torre de més de 60 metres (Wardenclyffe Tower) va intentar demostrar que era possible enviar i rebre informació i energia a grans distàncies sense utilitzar cables a una freqüència de 6 Hz (així és com funcionava el cotxe elèctric que comenta el llibre).

Avui en dia se sap que Tesla es valia de l’anomenada Ressonància Schuman per a la transmissió d’energia. Es tracta d’un conjunt de pics a la banda de freqüència extra baixa (ELF) de l'espectre radioelèctric de la Terra que es donen degut a que l'espai entre la superfície terrestre i la ionosfera actua com una guia d'ona. Aquesta guia d'ona actua com a cavitat ressonant per a les ones electromagnètiques a la banda ELF. La cavitat és excitada en forma natural pels llampecs, o per xarxes de transmissió elèctrica on s'empra corrent altern. La freqüència més baixa, i alhora la intensitat més alta, de la ressonància de Schumann se situa en aproximadament a 7,83 Hz.

De fet, la investigació de Tesla sobre aprofitar la conductivitat de la ionosfera és encara vigent. El projecte HAARP, Hight Frequency Advanced Auroral Research Project de la Força Aèrea nordamericana disposa d’unes instal·lacions a Gakona, Alaska, de 180 antenes que funcionant en conjunt és com una sola antena d’1 GW de potència per tal d’investigar aquest fenomen (amb quins objectius?? això no ho se pas..).

Tesla va morir arruïnat i sense reconeixement, a Nova York el 17 de gener de 1943.

Per saber-ne més:

http://borjanet.blogspot.com/2006/11/de-nikola-tesla-al-projecte-haarp.html
http://www.bolinfodecarlos.com.ar/automovil_tesla.htm
http://www.aluzinformacion.com/colabora/tesla/
http://es.wikipedia.org/wiki/Nikola_Tesla

Un altre dia intentaré esbrinar qui és el tal Victor Schauberger i el seu motor d’aigua, i intentaré fer una entrada més curta o no :P