Rutes per Euskadi: pujada a Alen (803m)

Aquesta excursió l'he fet ja 3 cops:

1.  de dia, pujant en cotxe fins al barri d'Alen i d'allà només remuntar la cima.
2.  de nit amb frontals i entrepà. Genial trobar-se a uns 300m del cim un grup de cavalls!
3.  corrent-caminant, sortint de Sopuerta. Ens van sortir 20km pujar i baixar, en cosa de 2h20'. Vam anar per un dels circuits llargs. Hi ha mil camins diferents per pujar-hi, això si, ara no em feu repetir el camí perquè en sóc incapaç.. d'arribar a dalt arribaría però pel mateix lloc segur que no. Genial poder correr tota la baixada. La pujada qui té fons es pot fer quasibé tota corrent sense problemes (un dels que anàvem normalment corrent sol puja i baixa en 1h35' el vam fer anar lent jeje).

 

Això ho he trobat per internet

Això és el que vam fer en realitat ;)

 

 

Carlit i Gorges de Carança

Un cap de setmana a Eyne dóna per molt.. per lo bo i per lo no tant bo..Quedem-nos però amb lo bo: la pujada al Carlit (2.920m) i l'excursió per les Gorges de Carança, ambdós a la zona de la Cerdanya francesa.

La pujada al Carlit des de l'estanya de les Bulloses, on s'accedeix amb autobus (5€) vam fer-lo en unes 2h30'. Vam estar-nos dalt fent les fotos de rigor i descansant uns 30'. El descens unes 2h més en aquest cas seguint les indicacions de la volta als estanys.
Genial el tram proper al cim on s'ha de grimpar entre "punxes".

Les gorges de la Carança estan desde Mont Luis en direcció Vilafranca del Conflent. Una excursió d'unes 2h30' de forma més o menys circular al voltant del riu. Primer des del cantó dret on vam pujar unes passarel·les a la roca, i retorn per l'altre costat, després de creuar el riu per un pont penjat i banyar-nos una estoneta. Ens va quedar per un altre dia anar a les Termes que hi ha a un poble proper.   

 

Desert Run 2012

Un any després d'haver insistit per primer cop per tal que algú m'acompanyés a aquesta cursa, decideixo anar-hi sola. Una gran decisió.

• La cursa: un 10

3 etapes assequibles si has entrenat una mica:
1a) 15km amb un primer km i els darrers 3km de dunes toves. Acabes amb les bambes plenes de sorra que no entens per on ha entrat tot i portar polaines (trigo 1h32');
2a) 21 km per camins. L'etapa més "ràpida" (trigo 1h 53');
3a) 26 km rectes, rectes, pel mig del no res (l'inici d'etapa és just al mig del no res), acabant amb uns darrers 4 km per un riu sense aigua però on és impossible córrer ja que els peus s'enfonsen en la sorra. És l'etapa on pateixo més, per l'esforç acumulat, per la calor i perquè se'm fa llarga de c.. (2h36').
Total: 6h1'24'' (ja tinc objectiu per quan hi torni: baixar de les 6 hores!)

• L'organització: un 10

Sportravel+Xaluca

• La gent que hi he conegut: un 1000! :)

Ens veiem aviat a la Santurce-Bilbao o on sigui!!

 

Incendi a l'Empordà 22 juliol 2012

Prop de Figueres a les sis de la tarda aprox.. no és el foc directament el que es veu a la foto, encara que ho sembli, sinó l'efecte del sol darrera el núvol negre del fum..

:(

De tot una mica

2 llibres (els dos passen a la llista dels meus llibres preferits de sempre..):

• Jo confesso, de Jaume Cabré. Fa setmanes, mesos que el vaig acabar i diria que no l'havia comentat. Em va enganxar al principi d'una forma increïble, però em vaig anar desinflant. No és el primer cop que em passa últmament.. Tot i així, un dels llibres més ben escrits que he llegit mai. M'ha encantat la forma d'entrellaçar històries, personatges i objectes. Genial.
• El caçador d'estels, de l'afgà Khaled Hosseini. Aquest l'he llegit en menys d'un mes. El regal de Sant Jordi més maco que recordo..i això que és un llibre molt trist. Meravellós però trist. Molta gent al meu entorn em deia que ja l'havia llegit o vist la peli (Cometas en el cielo es diu la seva versió en castellà i diria que la peli). Doncs jo no en sabia res, potser em sonava però no tenia pas idea de què anava massa.. i me n'alegro. M'ha sorprès i emocionat a parts iguals. He après molt, moltíssim sobre la vida a l'Afganistan en un camí d'anada i tornada de dos amics, des de que néixen fins que es fan adults i la vida dóna el tomb.. Ara quan camino, miro el cel, buscant estels..

Una peli:

•  Els nens salvatges, de Patricia Ferreira. Guanyadora al Festival de Màlaga de la "Biznaga de Oro". No sé què coi és una biznaga. "Composición realizada con jazmines naturales" diu el senyor google en la primera de les seves entrades. Bé, ara que ja sabem què és una biznaga, us recomano que aneu a veure aquesta peli. Pels actors, diries que estàs veient una sèrie de TV3 (és petit aquest país vas dir..), per les escenes d'institut, diries que l'han clavat amb els estereotips de profes i alumnes, i per l'argument i final (tot i que una mica previsible a partir de cert moment) doncs jo els hi posaria bona nota a final de curs, sobretot als 3 actors protagonistes.

2 ciutats:

• Bilbao: segueix robant-me el cor com sempre, sobretot per la seva gent i el seu menjar. Recomano mil anar a la Sidreria Kiskia (menú típic sidreria 33€ amb molt menjar i molt de beure i amb lloc tot i no haver reservat i ser 10 un dissabte per dinar!). Recomano també el lloc de tapes que no sé com es diu ara (ho esbrinaré) però on sempre acabo petant (sempre vol dir dos cops) i el bar de festa amb música dels anys 90 també tela..bé, el bar tampoc era lo millor del món però com que m'ho vaig passar genial, docns aquí el rememoro.
• Milà i Bérgamo: escapada de cap de setmana amb RyanAir des de Barcelona que val mooolt la pena. Imprescindible: Il Duomo, il Castelo, el barri del Naviglio (i si és el darrer diumenge de mes, la visita al mercat d'antiguitats que es fa al voltant del Naviglio), l'opera Scala i mil coses que em deixo segur. I a Bérgamo, pujar a Bérgamo alta i deixar-se perdre pels camins, i pujar fins el castell i observar les vistes, i menjar un gelat en qualsevol gelateria (molt més barats que aquí i això que allà són mil vegades més bons!).

Un narrador de contes:

• Contes per viure millor, de Jordi Amenós, dincs Festival EVA de Vilafranca (bé, de fet, els Monjos). Molt de mèrit explicar contes tanta estona, tant ràpid i amb una memòria prodigiosa. El toc queco potser massa exagerat.. i la veritat, sense americana estàs més guapo.. i la darrera crítica (sorry) no cal que posis tant noms d'autors entre mig, si, ja sé que s'ha de fer perquè al Cèsar el que és del Cèsar, però ostres, atabala una mica, tant de poeta, filòsof i escriptor de carrerilla.. Això si, algun dels contes haig de reconèixer que molt macos!

Sevilla, 9 de maig, 18:30 de la tarda, 35ºC!!

Què es pot fer a Sevilla a aquesta hora amb aquesta temperatura al carrer?? Doncs estar a l'habitació de l'hotel esperant que es faci una mica més tard per no morir derretit.. I com m'entretenc a l'hotel? Doncs un cop acabada la feina (bé, mig acabada, mai s'acaba), m'he entretingut a tunnejar (amb l'app Pixlromatic) algunes fotos que vaig fer ahir mentre molt corria.

I és que ahir vaig anar de pardilla i se'm va ocórrer posar-me a córrer a les 18h de la tarda, amb la mateixa temperatura que avui.. i no vaig correr pas un trosset petit.. ehem..Primer vaig donar el tomb al Parc de Maria Luisa que tinc prop de l'hotel, un cop donat el tomb al perímetre, que fa uns 3km, vaig seguir Guadalquivir amunt.. i amunt fins que s'acaba el riu (si, si s'acaba perquè resulta que el riu que passa per la ciutat no és en realitat el curs del riu, ja que aquest està desviat) al parc de San Gerónimo, que està uns 5km més enllà. I després clar, tocava tornar.. en total 18km, a ple sol, i amb l'únic avituallament d'una font que vaig trobar a mig camí, en un parc infantil.. En resum, que avui no aniré de pardilla i sortiré a entrenar a les 20h mínim..

Apa, doncs, us deixo les fotos del recorregut corrent ahir. Malgrat la calor, les vistes espectaculars!
Un dia faré un post sobre recorreguts per entrenar tot fent turisme per diferents ciutats espanyoles :)

Torre del Oro

Puente de la Barqueta

Puente del Alamillo (de Santiago Calatrava)

 Plaza España

2 dies i mig a Mallorca

Dia 1 (dijous) : Arribo a les 17h de la tarda a l'aeroport. Recullo el cotxe de lloguer i vaig per la carretera que puja pel cantó oest amb l'idea d'arribar a Alcúdia per aquest cantó, fent parada on m'interessi. Primera parada Andratx. No té massa cosa a visitar. L'únic que m'hi atrau és que resulta que deu ser el dia de recollida de mobles i rampoines i trobo mobles pel carrer. Quines ganes d'agafar-los i restaurar-los! Però evidenment els senyors de RyanAir no sé pas què hi dirien.. aíxí que em conformo en mirar-los amb cara pena..
Segueixo amb el cotxe amb l'idea d'arribar a Valldemossa. Trigo més del que em penso, per dues raons, la carretera és plena de corbes i a més m'aturo a Estellencs i Banyalbufar, dos poblets amb molt d'encant però on penso que s'hi em quedés allà a dormir no sé què faria a part de passejar pels carrerons i pels GRs.
Arribo per fi a Valldemossa. Menjo una coca de patata (una mena de brioix) i camino pel poble. M'oblido que la idea és veure on va "viure" Chopin i em dedico a caminar pel poble i fixar-me en la devoció per Santa Catalina Thomas: a cada porta hi ha una rajola demanant que els protegeixi.
Decideixo fer via cap a Alcúdia, així que abandono la carretera, torno endarrera en direcció Palma i allà agafo l'autovia. Arribo just a temps per veure processons i sants de tota mena. Quina devoció que tenen. Els Apartaments Carlos V que he llogat resulta que són enormes i molt barats.

Dia 2: (divendres) Vaig a fer cafè a Sa Pobla, tot esperant a veure si existeix la cursa enunciada en semàfor taronja a Runedia. Després d'un diari i un cafè tot observant la plaça de l'ajuntament, decideixo que allà no correrà ningú i marxo cap a S'Albufera a recórrer els 12 km del circuit marcat. Al final en faig 15.

Després passseig per la platja, dutxa, dinar i cap a La Platja de Pollença on faig tot el passeig de la platja sota la pluja. Per assecar-me què millor que pujar en cotxe fins el Cap de Formentor. Impressionant! Què maco.. llàstima que semblava la rambla.. no vull saber com deu estar el far a l'estiu.. La posta de sol des d'aquí haurà d'esperar. Torno a fer corbes avall per anar a visitar Pollença i les seves escales..

Dia 3 (dissabte): Visito Alcúdia quan encara ningú s'ha llevat i puc passejar tota sola per la muralla. Genial. Recullo les coses de l'apartament, m'acomiado del cambrer i el lloro i vaig cap a Santa Margalida. El mercat setmanal resulta que són dues parades de fruita i verdura, i una de calces i sostens. Faig passeig i cafè mentre espero que em farceixin una ensaimada de xocolata i anous. Resulta que les ensaimades les has d'encarregar el dia abans! sobretot les de cabell d'àngel! Al final tinc sort i me'n puc emportar de 3 llocs diferents. La millor amb diferència la de la pastisseria Ca'n Pomar de Palma. La recomano moltíssim!!!

Dino a la platja de Can Picafort una típica Panada de pèsols i carn, m'encanta. I per fi a les 14h vaig cap a Muro a recollir el dorsal i esperar que comenci la cursa Sa Riba. Recorregut i ambient genials. Llàstima del vent.. Quedo segona yuhu! Sense dutxa snif marxo ràpid cap a Palma. Només em queda mig dia (un vespre vaja) i vull visitar-la una mica. Arribo en menys d'una hora. Què proper que és tot. Vaig cap a l'Hostal Ritzi. Molt amables i decoració queca-retro d'aquesta que m'agrada a mi, llàstima però que estic al meollo de la festa (al barri del Born) i resulta que el soroll no em deixarà dormir.

El cansament fa que passi del concert dels Amics de les Arts (ja hi havia anat a Sitges així que no em fa tanta pena no provar de trobar entrada).
La Seu és impressionant.. i sinó que els hi diguin als jet-sets que estaven celebrant allà fora el final de la regata de vela...

Diumenge 6:30 Palma-BCN. Fi

Des de Madrid

Torno a fer un post d'aquells de quan sóc fora per feina. Avorrida a l'habitacio de l'hotel al vespre.
Avui com que sóc a Madrid no parlaré de llocs on no havia estat mai sinó del més sorprenent que m'ha passat aquesta tarda: m'he "creuat" amb el Tom Cruise i la Duquesa de Alba.
De debò els he vist. Juas. No és ben bé que me'ls hagi creuat sinó que tot passejant de sobte m'he trobat un futimer de gent i una musiqueta suggerent.. m'hi he apropat i resulta que era un cinema on feien la presentació de la nova peli de Missió Impossible i hi havia fent-se les fotos de rigor, entrant per una catifa, en aquest cas negra, i deixant-se fotografiar ni més ni menys que el Tom Cruise. És un tap de bassa. Sort de les pantalles gegants que tenia darrera que reproduien a un tamany més fàcil de veure a un Tom Cruise somrient i firmant autògrafs i donant la mà a la gent que hi havia darrera unes valles.
I al cap d'una estona, quan m'estava ja cansant d'intentar veure alguna cosa de puntetes, i de no reconèixer a ningú altre que no fos ell, de sobte ha aparegut la Duquesa de Alba.. no comments.
Quina combinació la veritat..

Apa, vaig a fer un altre post de teatre ara.

NHOW

Rosa. Gairebé tot era rosa en aquella habitació. El terra, les parets, l’armari, la dutxa, els llençols. Una combinació de rosa clar i fúcsia, en llis o estampat. I el que no era rosa, era blanc, lila o transparent, com la mampara de la dutxa que amb una forma ondulada donava directament a l’habitació fent alhora de mampara i de paret.

No es tractava de l’habitació d’un conte, sinó de l’habitació de l’hotel NHOW  on em vaig allotjar el cap de setmana passat (ui, ja fa 2 de fet) a Berlin.

Increïble aquest hotel que funciona alhora de galeria d’art i cocteleria de moda. Situat al costat de la discogràfica UNIVERSAL STUDIOS i de l'estadi O2World, al costat del riu Spree. Tampoc el recomanaria com el millor hotel del món, per exemple només hi ha wifi gratuit al hall-fashion, a les habitacions val 5€/hora! però si voleu fer un regal cool doncs crec que qui el rebi caurà de cul (rodolí).

Us deixo algunes fotos que he trobat per internet, us juro que no estan trucades amb el photoshop..

I abans d'acabar les vacances... la Pica d'Estats

Marxem divendres a la tarda. A les 18h per ser exactes. A les 21h, a menys de 10km del nostre destí (Alòs d'Isil a l'apartament que ens han deixat) un dels dos cotxes comença a treure fum i a escalfar-se. Diagnosi: corretja trencada. Per sort som 5 i hi cabem en un cotxe. L'altre se l'endú la grua.

Sopar, dormir. Despertador a les 6h. Entre una cosa i l'altra, acabem arribant a l'aparcament de la Molinassa (el final d'una pista forestal 13km més enllà d'Alins) a les 8h. El refugi de la Vallferrera (a 15 minuts del parking) és una bona opció per dormir la nit abans i començar a pujar ben d'hora. Si es vol fer cim en un sol dia, es pot fer en unes 10h aprox depèn de la velocitat. Nosaltres però optem per fer-lo en 2 dies bàsicament perquè ens fa il·lusió dormir en les tendes prop de l'estany. 

Al cap de 3h arribem al primer estany, el de Sotllo, i decidim deixar una de les tendes plantada i descarregar les coses que no necessitem ja que allà és on tornarem a passar la nit. Descobrim que no es pot fer quan ja és massa tard per tornar enrera. Per sort quan tornem a la tarda tot és al seu lloc i no hi ha mossos per multar-nos.

Caminem amunt, passem l'estany d'Estats, la tartera que no s'acaba mai i la gelera que impressiona de tan aprop i a les 14:30 aprox fem cim! La Pica d'Estats (3.143m, el cim de Catalunya).

Hem passat pel cantó habitual, el de França vorejant el cim per darrera, per davant es veu que és molt difícil i no està quasibé senyalitzat. Trobem molta gent, de fet quasibé podríem dir que la majoria de gent que ens trobem és coneguda!!!! super fort!! que petit que és el món, Catalunya i el Penedès.

Ens diuen que si haguéssim fet cim 1-2h abans no hi haguéssim capigut ja que just coincidim amb la marató del Montcalm! Per sort com que anem tard, ja estan desmontant i només ens trobem els organitzadors francesos desmontant la paradeta que ens regalen aigua i menjar que els ha sobrat a l'habituallament!

Dinem al cim ja que no fa gens de fred ni vent i les vistes són precioses.

Passada una hora (15:30 aprox) decidim baixar però abans ja que hi som fem 2 cims més que estan a tocar: el Verdaguer (3.129m) i el Montcalm (3.078m).

Comencem a baixar des del Montcalm a les 16h i a les 18h ja som altre cop a l'estany de Sotllo on hem deixat la tenda. No podem evitar fer un banyet que ens deixa com nous. L'aigua no és pas tan freda com ens pensàvem!!

Passem la nit i l'endemà un cop esmorzats arribem al cotxe en menys de 2h i 30minuts. D'una tirada haguéssim baixat en menys de 5h (6h per pujar i 5h per baixar és lo habitual, llavors dependrà del ritme i les parades que es facin).

Conclusió: què maca que és Catalunya!

Un consell: no corregueu més menjar del necessari! nosaltres som novatos i semblàvem mules.

Un altre: no oblideu la crema solar (al coll i braços també!)

I per acabar: quina mandra que fa desfer les bosses després de vacances..

Cursa Albesa, Via ferrada Centelles, Bastiments i Pic de la Dona

 Cap de setmana a contra rellotge:


Diumenge 14 d'agost 2011

7:00 Sona el despertador

9.30 Cursa de la Cordera a Albesa: circuit una mica dur però molt maco, amb organització genial i molt bona gent! faig molt mala marca (51' en 10,5km!!!) però la meva excusa (sempre buscant excuses jeje) és la calor i els entrenaments "massa" durs de la setmana (córrer diumenge a Papiolet+ dilluns 10km en 46'+la resta de la setmana)

11:00 Bany a la piscina d'Albesa. Canvi de província (Lleida-BCN), tornada cap a Vilafranca a dinar i agafar forces per la tarda-nit.

19:00 Via ferrada de les Baumes Corcades a Centelles. Amb pont nepalí més llarg d’Europa en aquesta modalitat. Simplement genial! A la foto del pont, molt al fons hi surto jo penjada!!

22:00 Festa Major de Manlleu. Festa de la Serpent! Molt poc tradicional, però m'encanta! Una mica d'aire fresc folclòric sempre va bé!

3:00 Després d'una hora de camí parem a dormir a l'aparcament de les pistes d'esquí de Vallter 2000 (passat Setcases)  a la furgo. Visca les californies!! L'endemà més...

Dilluns 15 d'agost 2011

8:00 Arranquem l'ascensió cap al Refugi d'Ulldeter i coll de la Marrana.

10:00 Arribem a Bastiments (2.881 m.). Està situat a la confluència dels termes de Setcases, Queralbs i Fontpedrosa. Descens pel coll de la Geganta.

11:00 Arribem al Pic de la Dona (2.704m). Descens final cap a la furgo on arribem abans a les 12:00 aprox.

13:00 Vermut aCamprodon

15:00 Arribo a casa! dinar i migdiada!! Visca els caps de setmana!!!

Còrsega

Coses que recomano de Còrsega:

- excursió als llacs de Melo et Capitello (carretera que surt des de Corte). Sobretot acabar de pujar al segon, ja que el primer és una mica com una rambla.. el segon, que està només 3/4 d'hora més amunt té molts menys visitants i és preciós. Tal com diu la Lonely planet, és molt recomanable acabar l'excursió menjant una truita de broccio (formatge de cabra artesanal) en alguna de les cabanes que hi ha a la vora del pàrking.

- anar a la platja a Piana, no només per la sorra (una de les poques platjes de sorra fina!) i l'aigua netíssima, sinó sobretot per les increibles vistes i roques de formes estranyes que hi ha a la carretera camí de la platja!

- la cursa de muntanya Trail Via Romana per entremig de castanyers a la zona central de l'illa (municipi de Carpineto de no més de 50 habitants segur). Es pot triar entre fer 21km, 40km o 60km. Jo per fer la cursa de 21km vaig trigar 3h28'!! duríssima però paisatges increibles! Vaig quedar novena de 28 noies però vaig arribar tan exhausta que arriba a durar 100metres més i m'assec a terra a descansar abans de fer-los.. La nit abans recomano allotjar-se a un alberg Auberge de L'Alisgiani que hi ha a uns 15km, al municipi d'Ortale, on l'habitació és preciosa (amb dutxa hidromassatge!) i el menjar és boníssim i podreu provar plats típics de l'illa com estofat de senglar o embotits+formatges. Això sí, no és gens barat (1 nit 2 persones +mitja pensió: 115€ aprox)

- baixar les escales del rei d'Aragó de Bonifacio (per només 2,5€ val la pena baixar -i pujar- aquestes escales fetes a un penyasegat on diu la llegenda la defensa del viletans va ser tan forta que el rei d'Aragó no va poder conquerir la ciutat -en realitat les escales servien a la gent del poble per accedir a aigües dolces subterrànees-). I ja que sou a Bonifacio no cal dir que cal perdre's per entre els carrers de la "ciutat" més maca de l'illa..

- menjar musclos al vapor amb patates fregides (moules et ses frites) a qualsevol poblet de la costa nord. He vist a la wikipedia que és un plat típic belga però jo reconec que la meva ignorància em va portar a sorprendre'm moltíssim de la combinació que en realitat és boníssima!

Em queda pendent pel pròxim viatge: pujar al cim més alt de l'illa (Monte Cinto), fer el GR-20, fer kaiac i moltes altres coses més!

pd: si dormiu en un càmping (molt recomanat pel tema econòmic i pq n'hi ha milions) porteu taps perquè podeu trobar-vos que els corbs -o altres pajarracus- no us deixin dormir!!

pd2: Ah i si hi aneu amb furgoneta hippie, millor que millor ja que n'està ple! ;)

Cap de setmana a Andorra

1) Caminada nocturna fins el Refugi de Sorteny

2) Pic de l'Estanyó (2.915m, el segon cim d'Andorra)

3) Dinar i migdiada a l'estanyó

4) Caminada fins al refugi de Rialp on degut a l'overbooking (de persones i gossos..) hem de tirar endarrera i dormir a la furgo

5) Escalada a Andorra

6) Via Ferrata (no recordo el nom)

7) Moltes partides a l'UNO

8) Nins sou unes màquines!! el Killian Jornet que es vagi preparant pq si amb 5 i 7 anys feu això amb 15 no vull ni imaginar-ho..

9) Conclusió: genial

Gloggnitzer Hütte

Ha costat, però al final he descobert com es deia i on estava exactament el refugi al Tirol on vaig estar el 2003! Està a 50 km al sud de Viena, prop també de Bratislava.
Ara toca descubrir quin dels cims del voltant vam pujar.. era una via ferrata i vam anar encordats bona part del camí..

Evidentment, quan hi vaig anar jo no hi havia tanta neu ja que era a l'estiu!!
Aleshores més aviat tenia aquest aspecte:

El millor de tenir el Liniers al Facebook..

..és trobar-se per sorpresa un dibuix com aquest!

I ja sé que hi ha neu al dibuix però a mi m'ha fet pensar en l'estiu i les ganes de fer mil coses, com ara pujar muntanyes!!

Ourense

No havia estat mai a Galícia. Ara ja no ho podré dir. Pel que he sentit dir, Ourense no és dels llocs més turístics de la CCAA, però he tingut oportunitat de conèixer racons que val molt la pena visitar:

- les termes d'aigües calentes a la vora del Miño, al mateix Ourense. Es tracta d'un espai lúdic gratuït amb vàries piscines d'aigües termals naturals molt ben cuidades (amb vestuaris, taquilles, vigilants, etc.) al llarg d'un circuit per passejar-córrer d'uns 15 kms. Genial poder fer l'entrenament i acabar a les piscines relaxant-se! En cas de no tenir bikini, el Carrefour per 10€ té la solució!

- la Ribera Sacra i els canyons del Sil: indispensable anar amb cotxe per poder perdre's per les carreteres que vorejen el riu Sil (afluent del Miño), des de les quals s'obtenen unes vistes espectaculars. Recomano la visita al monestir rehabilitat-i-posteriorment-abandonat de Santa Cristina i el rehabilitat-i-convertit-en-parador-pijo-amb-spa de San Estevo.

-els municipis de Ribadavia i Allariz. Val la pena simplement passejar i deixar-s'hi perdre una tarda..