"Hombrecillos" de Juan Muñoz

Inquietants..

A veure si trobo una exposició a algun lloc..

Mentrestant a llegir la seva biografia.

Luces y sombras

Anar a una expo quan estàs fet pols perquè portes 3 dies seguits fent de profe en un curs intensiu i dormint poquíssim cada nit perquè t’has de llevar a les 6 i vas a dormir a les tantes, no augura sortir d’allà amb gaire bones sensacions. Però per sort, simplement per veure La maja vestida (llàstima de no veure al costat La maja desnuda!) , per descobrir gravats amb ASNOS, BRUIXES o SERS GROTESCOS (totalment desconeguts per mi) o per la companyia ja ha valgut la pena patir una estona més de mal de cames.

 Com podeu haver deduït he anat a la exposició que hi ha al CaixaForum sobre Goya, una de les expos per commemorar els 10 anys del centre (reconec que  no hi havia entrat mai). Força bé, amb molts gravats en carbó i alguns quadres ben grans encàrrecs de la reialesa i noblesa de l'època (contemporani a la Revolució francesa) sobre costums de l'època. Un dubte per descobrir ara.. "Maja" què vol dir exactament? a què es referien? als textos al costat dels quadres posa: les dones vestides de majas.. hauré d'investigar..

La expo de Delacroix la deixem per un altre dia, i la d’escultura contemporània, d’ara no recordo quin autor, també.

I el que queda de setmana encara augura més coses.. cansades però molt interessants: teatre (Qui té por de Virgina Wolf), atletisme (Marató de BCN -només animar- o Cursa del Calçot –córrer-),   cines (Intocable, Stella), .. i dormir please..

Museu Thyssen obres destacades (per mi)

Al final la visita a Madrid em va permetre descobrir 3 exposicions i una primícia: a l'abril Danone treurà un iogurt grec light (efecte típic d'escoltar innevitablement la conversa de desconeguts a la cua d'embarcament de l'avió).

Pel que fa a les exposicions:

Al Caixa Forum Madrid (gratuït), vaig anar ràpid perquè en realitat volia anar al Thyssen i tenia poca estona:

- Els ballets russos: vestits, gravats,esboços de vestuari (alguns del Picasso!), vídeos, etc. dels ballets de la companyia de dansa de Serguéi Diáguilev (1909-1929). Entrava sense gaires expectatives, val que m'agrada el ballet, però veure vestits, ves.. doncs em va sorprendre molt! Sobretot em va encantar un vestit super mono que vaig decidir que si algun dia he d'anar a algun lloc especial me'l faré fer juas. Mola la frase de la web: "Los ballets rusos nacen en París en 1909". Si neixen a Paris perquè es diuen russos?? Ale ja teniu feina.. :P

- La persistencia de la geometria: escultures, fotos, videos, muntatges, tot amb formes geomètriques, col·lecció del MACBA (tela que hagi d'anar a Madrid a veure una expo de BCN juas). El que més em va agradar va ser una sèrie de fotos d'una noia que amb una corda i ella entremig feia diferents formes geomètiques de triangles (els típics triangles dels problemes de mates de trigonometria, amb ombres i alçades) i la serie de fotos 100 boots d'una autora americana (Eleanor Antin) que tal com diu el nom, havia situat 100 botes d'aigua en diferents paratges (normalment en fila) i els havia fet fotos: per un camí, al costat d'un ànecs, mirant el mar, en un bar, etc. simplement genial. Poseu al google 100 boots i trobareu alguna de les fotos. Aquí una mostra.


And last but not least:


Museu Thyssen: Val 9€ però amb carnet de l'estudiant em va costar 6€. Em van mirar amb cara de "Tu ets estudiant?" i més perquè anava super mudada amb americana i perquè el carnet caduca aquest mes.. 
 Tancaven a les 19 i eren les 18. La noia em va dir "Para qué exposición quieres la entrada?. Para la de Chagall no quedan, la Exposición permanente se recomienda hacer en 2 horas, no tienes tiempo, solo puedes ir a la de la India". I jo penso, per què coi pregunta quina vull veure si em diu que només puc entrar a la de no sé què de la India.. Però enlloc d'això que penso li dic: "Puedo entrar a la permanente aunque la visite rápido?". I em va donar el tiquet amb cara de pocs amics..

I va valdre mooolt la pena! A les 7 en punt em feien fora de la darrera sala. Vaig clavar el timing. Llàstima que l'expo està ordenada cronològicament (com ha de ser vaja), desde la planta 3 a la 1, i les obres modernes que són les que més em van agradar, les vaig veure més cansada i amb més pressa.. però bé, així tinc motiu per tornar-hi :)

Algunes joies del museu. Reconec que el quadre que més em va impressionar (poder-lo mirar en detalla a menys de 2 dits és increible.. els detalls buff..) va ser el "Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor de una granada un segundo antes de despertar" de Dalí. El quadre dels tigres vaja. Ara entenc el títol. Mireu sota la noia, allà hi veureu l'abella volant al voltant de la granada.. la resta són els somnis.. és genial. 

Us poso alguns altres quadres que també impressiona veure. M'he currat ordenar-los cronològicament també. Poca feina jeje. N'hi ha mooolts més, no acabaria mai :)

Retrato de Giovanna Tornabuoni, Domenico Ghirlandaio, 1489-1490

Cristo resucitado, Bramantino, 1490

Adán y Eva, Hans Baldung Grien, 1531

Cristo abrazando la cruz, El Greco, 1587-1596

 La cena de Emaús, Matthias Stom, 1633-1639

La Plaza de San Marcos de Venecia, Canaletto, 1723-1724

Los descargadores en Arles, Vincent van Gogh, 1888 (una altra obra més coneguda, els Vessenots de Van Gogh, no hi era, està temporalment cedida a un altre museu).

La dama de malva, Lyonel Feininger, 1922

Arlequin con espejo, Picasso, 1923.

Escena callejera, George Grosz, 1925

Quappi con suéter rosa, Max Beckmann,

1932-1934

Mujer en el baño, Roy Lichtenstein, 1963.

Hi ha un quadre de David Hockney però no em va agradar pas gaire.. També hi ha Renoir, Monet, Gauguin, Juan Gris, Degas, Goya i un llarg etcetera de pintors..va aneu-hi de debò.. 

M'he quedat amb les ganes de veure Chagall, els seus colors, casaments, animals, etc. Fins el 20 de maig al Thyssen.. espero poder-hi anar. Mentrestant aquí una mostra:

Perejaume.. queden només 2 dies a la Pedrera

Aneu-hi.. queden només dos dies. Jo hi vaig anar fa cosa de 3 mesos, massa tard per veure l'obra de teatre que van fer-hi (eh, Mireia :)... 
Val molt la pena. Absurd, si. Intelligent i inexplicable, també. Reflexiu i sorprent, encara més. Podreu trobar joies com aquesta (jo crec que estava prohibit fer-hi fotos però no vaig poder evitar fer aquesta):


La promo diu així: 
Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!» no és una retrospectiva convencional, tot i que recull unes dues-centes obres realitzades en els darrers vint anys, ni una exposició més, sinó una reflexió sobre la funció, els límits i el destí de l’art davant l’excés, l’acumulació i el vagareig de tantes obres; no en va Perejaume, des de principis dels anys noranta, no ha deixat de repetir la necessitat de despintar, de desfer, de desdibuixar i de restituir les paraules i les imatges al seu lloc d’origen per tal de poder rehabilitar la nostra relació amb el món.

David Hockney

Vull anar a veure una expo d'en David Hockney ja.
Mentrestant em conformaré amb buscar al google imatges:

Tot escoltant Nouvelle Vague

Takashi Murakami

Fins fa poc més d'una setmana jo només havia sentit a parlar d'un Murakami, de l'Haruki, l'autor de novel·les com "Tokio blues", "Al sud de la frontera, a l'oest del sol", "El meu amor Sputnik", "Kafka a la platja" o "After Dark", però ahir vaig descobrir un nou Murakami (nou per mi), el Takashi, que em va fascinar tant o més que l'altre. El dos són japonesos. Els dos són artistes. Un, com ja he dit, escriptor; l'altre, pintor, escultor, dissenyador i mil coses més.

L'Haruki Murakami va néixer a Kioto el 12 de gener de 1949. El Takashi a Tokio el 1962. Sempre he confós Kioto amb Tokio, potser perquè un és la barreja de les lletres de l'altre.

Sortir de l'exposició sobre el Takashi que actualment es pot visitar al Guggenheim de Bilbao provoca quatre coses:

• tenir ganes de menjar sushi
• voler veure dibuixos animats
• mirar-se la gent pija amb uns altres ulls (sobretot la gent amb bolsos de Louis Vuitton)
  
• anar pel carrer tararejant innevitablement la melodia d'aquest vídeoclip (us el posaria però el youtube no m'ho permet, seguiu doncs l'enllaç): http://www.youtube.com/watch?v=BIiTmmMqNso
  

Poc important. Només llegir en cas d'avorriment profund.

Tinc son. I quan tinc son desvariejo. Estava aquí davant asseguda pensant "escriu alguna cosa al blog". I el cervell feia ........................ Res. Després m'ha començat a passar pel cap fer una llista de coses a fer (tipus agenda) però m'he quedat estancada en dues exposicions:

• Exposició Àfrica "Better days are coming" de Marc Pérez Casas (Del 9 al 23 de febrer - Sala Polivalent Campus Nord; Del 23 de febrer al 9 de març - ETSEIB, Industrials Campus Sud; Del 15 al 30 d'abril – EUETIB, Industrials carrer Urgell)
• Exposició "A LA CIUTAT XINESA. Mirades sobre les transformacions d'un imperi" al CCCB fins el 22 de febrer.
  

Després he pensat que l'últim cop que havia volgut anar a veure dues exposicions, quan em vaig disposar a anar-hi, ja les havien tancat :s

Els divendres a la tarda són duals. Pot ser que tingui moltes ganes de que arribi aquest moment (això passa quan la setmana ha estat estressant) o pot ser que vulgui que passi ràpid la tarda. Ara mateix estic en el segon cas. Si fossin les 19h ja estaria solucionat. D'aquí dues setmanes també estarà solucionat perquè acabo de veure l'horari de classes del màster i no se'ls ha acudit res més que posar 28h de classe la primera setmana (degut a l'endarreriment de l'inici). Espero no tenir masses coses més a fer aquella setmana sinó malament rai.

Penso més coses per escriure aquí. Aquest matí m'han fet pujar l'ego. De fet sóc de fàcil pujar, i de fàcil baixar, per desgràcia. He anat a fer una prova de nivell d'anglès per treure'm ja el maleït First i m'han dit que fes el favor d'apuntar-me al curs per preparar l'Advanced que sinó m'avorriria a classe. I he pensat "més avorriment no per favor". En realitat he fet trampes, abans de la prova he estat una hora xerrant en anglès amb una noia sèrbia, per tant a l'hora de fer l'examen ja duia carrerilla :)

Rellegeixo tot això. Vaia rotllo que acabo de clavar a algun despistat/da que vingui a parar aquí. Tant de rotllo per bàsicament no dir res. Si més no, m'ha servit a mi per fer passar la tarda; amb la tonteria ja són quasi les 18h. Una hora i marxo de casa.

Duchamp, Man Ray, Picabia

Ahir vaig anar a veure l'exposició del MNAC sobre Duchamp, Man Ray i Picabia.

L'exposició és una barreja de pintures, escultures, fotografies, RAYografies, escacs, ready-mades (obres d'art fetes a partir d'objectes quotidians), pel·lícules, jocs de paraules i paranoies vàries. Tot i que volien allunyar-se de qualsevol corrent artistic, aquests tres autors estan classificats dins del dadaisme (anti-art). Hi ha algunes obres que barregen dibuixos i fotos amb textos que em van fer recordar el Brossa.

S'hi ha d'anar amb temps (unes dues hores vam estar-hi nosaltres) ja que el que mola és anar llegint els plafons per entendre l'obra en el context de la vida d'ells tres (vida bohèmia a més no poder). A més, nosaltres vam tenir la sort de que hi hagués un grup d'alumnes d'una escola d'art i disseny i sense evitar-ho anàvem escoltant les explicacions que els hi feia la guia que, s'ha de reconèixer, ho feia molt bé.

A mi, que d'art en sé poc tirant cap a gens, reconec que em va agradar força l'exposició, tot i que al final de tant mirar fotos i lletres petites em feien mal els ulls.

Ah! recordeu que diumenge és l’últim dia que la fan i el preu val la pena (5,50€ amb descomptes del 30% per estudiants o del 50% amb carnet jove).