T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré

Musical inesperadament divertit. Al Poliorama. Regaleu-lo demà per Sant Jordi!! Vaaaaaaaaa
Diria que s'acaba molt aviat però..

Inevitable veure's reflexat en moltes de les escenes, però la millor, millor per mi l'escena clar, l'escena del cine:
Ell: pelis d'acció -o això vol fer creure-, ella: pelis de llagrimeta..
Estereotips que fan mil riure però que són certs moltes vegades.

Genial tornar a passar una tarda de teatre.
Gràcies altre cop..

Pàtria

A la segona va la vençuda. El primer intent de veure Pàtria em va deixar amb un pam de nas quan al voler comprar l'entrada que feia un moment havia vist que encara existia, de sobte va mostrar el missatge "0 entrades disponibles per aquest espectacle".

Ahir, finally, vaig poder-hi anar. I va valdre la pena esperar, i això que hi anava amb una sensació contradictòria "no tinc ganes d'un pamfleto" i "va que les obres del Jordi quasi sempre m'agraden".

I tatxan! els moments pamfletaires (que també hi són, no ens enganyem) s'anaven esvaïnt de mica en mica deixant pas a girs inesperats, a crítiques cap a tots cantons i a uns actors que em sorprenien gratament. I vaig sortir d'allà havent passat una gran estona però amb la sensació de que la gent som tots plegats una mica cavernícoles, que creiem el que volem creure i no pas el que és (encara que ens ho ensenyin davant dels morros), i que si, que els catalans ens mirem el melic més que ningú al món (el melic i el Buenafuente i el Cuní i el Joan Herrera amb les seves bicis i tot el que calgui) i lo pitjor de tot, que ens oblidem que existeix un món més enllà...

I no, aquesta foto no és de l'obra sinó del pintor Mark Rothko.. si aneu a veure Pàtria entendreu perquè coi poso aquí la foto d'aquest pintor expressionista abstracte que es va suicidar el 1970.

“Rothko died with his market value climbing and with 798 finished paintings in his studio”

Els dolents (Shakesperare's Villains)

Shakespeare per mi no deixa de ser alhora un conegut i un desconegut. Conegut perquè, com a més a menys a qualsevol de nosaltres, si de sobte em preguntessin el nom d'alguna obra d'ell sabria respondre fàcilment a la pregunta; desconegut perquè si em demanessin alguna cosa més enrebassada començaria a suar i sentiria vergonya per la incultura, i respondria el clàssic "ho sabia, ho tenia a la punta de la llengua" (o dissimularia i miraria el google..).

Una de les preguntes que em faria (o em feia) suar, seria precisament si em diguéssin que anomenés el nom d'algun dels dolents de les obres de Shakespeare..

Si vosaltres us sentiu com jo, doncs, no hi ha res millor que anar a veure aquesta obra escrita per l'anglès Steven Berkoff i interpretada en català de forma entretinguda i propera per Manel Barceló.

ale, ara ja no suareu més i podreu dir: dolents de Shakesperare? en sé molts: Ricard III, Macbeth, Hamlet, Iago, etc.

Incendis vs Oleanna

Teatre: Cal Bolet Vilafranca vs Romea 0-1
M'encanta el Romea. El Bolet no ho sé encara, hi he anat molt poc. Bé al Romea també però em mola més.

Directors: Broggi vs David Selvas 1-0
No hi entenc però el Broggi em sembla genèticament un geni (pel seu avi vaja).
El Selvas no tenia ni idea jo que fés de director.

Actors: Manrique i Segura vs Madaula i Ocina 2-0

A Incendis genials tant el Julio com la Clara. La veritat és que jo em decantaria pel Julio però com totes les dones. Tots els homes amb qui he parlat ressalten la Clara. Cosa d'instints..

A Oleanna, la noia no m'acaba de convèncer. No me la crec com a estudiant, tot i que per posat i vestit, si, perfecte, però potser és el guió; no ho sé però no em semblava convincent. El Madaula una mica millor malgrat que sempre que actua tinc la sensació d'estar mirant tv3 i que apareixerà la Vilarasau en qualsevol moment :s
Per cert, el món de la docència a les enginyeries i a la pedagogia em sembla que són a les antípodes.. no sé si per bé o per dolent..

Argument : 1-0
L'argument d'Incendis increible i sorprenent (malgrat que el final en cert moment es veia a venir..).
L'argument d'Oleana ves (una mica sobat)... No m'agraden gaire les obres on tens la sensació que a USA o al seu país d'origen tenia sentit però aquí no me'l crec..i que el nom dels personatges sigui estranger encara ajuda menys..

Fira Tàrrega 2012

El temps passa massa ràpid. No entenc com pot ser que ja hagi passat altre cop la Fira de Tàrrega.. quin rotllo, on és el pedal de desaccelerar el temps?

Anem al gra. Aquest any només hi he estat un dia a Tàrrega, de fet diria que menys de 24hores. Vaig arribar-hi divendres, a temps de veure només el final de Treballs d'amor perdut de Parking Shakespeare. Com que ja l'havia vist a Barcelona no em vaig estressar per arribar a temps. Pel poc que vaig poder veure-escoltar, el lloc escollit per fer l'obra no era el més adequat, el vent i els cotxes circulant al voltant de la plaça feien deslluir una mica l'obra i això que és genial. L'any vinent poseu als Parking Shakesperare en un lloc millor please..

Espectacle inaugural: L'espectacle aeri de gran format 'As the world tipped', de la companyia britànica Wired Aerial Theatre. Genial. Em va fascinar. Entre el tema del canvi climàtic (escenificat a partir de la COP de Copenhagen 2009), l'encert dels videos i so, i la sincronització dels actors-gimnastes, doncs diria que vaig estar amb la boca oberta la quasibé una hora que durà l'espectacle.

 

Obra TRAU d'en Guillem Albà, nebot del Toni Albà. Molt bé també! Obra poètica. Barreja de conte de por i conte per a nens. Els moments on es posà a cantar em van recordar l'Albert Pla! Els artilugis i ingeni per fer simple lo complex, simplement genial. La tornaria a veure sense dubtar-ho. L'únic però l'espai on es representava.. fer proper l'escenari està bé, però quan el terra no té pendent et passes l'estona movent el cap per intentar trobar l'espai on veure-hi..

Obra Radio Patio d'en Pere Faura. Ehem. La idea era bona (però sobada també): Intentar improvitzar amb el que sona a la ràdio. L'obra però fluixíssima.. Si més no a mi no em va agradar gens. El noi és veu que tenia una altra obra en cartell a Tàrrega, una obra només de dansa.. no sé jo.. no puc opinar però perquè l'altra no l'he vista.

Videoclip Farsantes del grup Animasur. La falsa producció d'un videoclip és l'excusa perfecta per fer participar al públic d'una divertida obra en la que el públic es converteix en extres del video (que serà penjat d'aquí a unes setmanes a la seva web). Molt divertit i uns cracks engrescant a la gent.

I fins aquí la meva crònica.. vaig haver de marxar perquè el Barcelona Midnight Trail m'esperava :)))

Volia tornar el diumenge però vaig acabar anant al cine a veure Siempre Feliz.. hagués estat millor Tàrrega segur.. això de triar no se m'ha donat mai gens bé..

Treballs d'amor perduts

Gràcies per sorprendre'm. Gràcies pels instants de moto..

Llegeixo a la web que acabo de descobrir de coses gratis a bcn: La companyia Parking Shakespeare representa, a l’aire lliure i amb el públic assegut en cercle aquesta obra de Shakespeare. Gratuït. Cada dia al Parc de l’Estació del Nord. Fins el 31 de juliol, 19 hores.

Penseu-hi cada any ja que em van explicar que aquesta companyia fa cada any per aquestes dates en aquest parc (vora de l'auditori i el razzmatazz i lavola ehem)una representació de Shakespeare. Genial aquesta història encreuada d'amors i flirtetjos. Es veu que van venir al Calima un any.. M'entero tard de les coses... I tan tard..

Burundanga

Just torno ara de la villaroel. Quan hi he arribat he recordat que precisament la darrera obra que havia vist allà també era de la companyia Flyhard. Ara no recordo com es deia sorry. La d'avui , Burundanga, mha fet riure com cap altra. L'estil inconfundible d aquesta companyia tot i ser un text d'en galceran (el mètode gronholm). Genial el paper de la Roser Blanch. Diria que és en l'obra que més m'ha agradat. M'agrada el toc de contrast en edat i sabiesa que aporta el Canut. Seguiu així, què cracks! I jo seguiré presumint de que sou del Penedès allà on vagi! Al final doncs, el canvi del 5000 a l'estadi Serrahima pel teatre ha valgut la pena.. Però que marxi ja la lesió please..

Els jugadors de Pau Miró

Com sobreposar-se a un moment o a tota una vida grisa, quan estàs allà enfonsat al pou i sembla impossible sortir-se'n? Doncs amb la valentia i el poc seny que dóna saber que l'únic que et pot animar és fer allò que et fa pujar l'adrenalina a tope.. Als jugadors de l'obra evidentment és alguna cosa relacionada amb el joc i els diners. No us diré pas quina. Aneu a veure l'obra (en cartell al Teatre Lliure de Gràcia fins 20 de maig maybe). És genial, sobretot pels actors. M'encanta l'histerisme del Jordi Bosch i la "pinta de que tot li rellisca" del Boixaderas. 90' que passen volant. Amb ganes que el final només sigui la pausa entre actes, però no. Ja s'ha acabat..

- Es nota que són bons actors sobretot pels silencis que fan. -Encara estic donant-li voltes i pensant exactament què vol dir ;)

Un còmic, una obra de teatre, un concert i una peli

Còmic: Memorias de un Hombre en Pijama, del valencià Paco Roca, conegut per l'obra portada al cine Arrugas (que em va encantar però que haig de tornar a veure perquè he de reconèixer que estava feta pols quan vaig anar al cine i em vaig mig adomir!). En aquesta obra, l'autor ens plasma escenes de la seva biografia, que podria ser la biografia de qualsevol trenta-quarentanyero que treballa des de casa amb pijama o en xandall (versió 2.0 del pijama jeje). Tinc clarament decidit a qui li regalaré aquest llibre ;) Pel que fa a crítica, doncs molt divertit però massa curt: es llegeix en una espera d'aeroport i un vol d'una horeta. Feia dies que no llegia un còmic i no podia ser! De fet aquesta setmana a la feina un company portava el Jueves (regal de RBA) i m'han agafat ganes infinites de tornar-lo a comprar.

Obra de teatre: El sopar del idiotes, al teatre Apolo. No havia anat mai a aquesta sala. Passejar abans pels seus entorns, on es veuen "runes arquològiques",  et fa pensar en el que debia haver estat la època daurada del Paral·lel amb casinos+hotels+restaurants+altres tipus de sales.. L'obra, divertida, però com sempre em passa amb les còmedies, crec que no em fa gràcia el que se suposa que m'hauria de fer gràcia.. Per cert, merci per l'entrada!! Visca els Barça-Madrid :)

Concert: 4t1a+Pastora+Antònia Font, és a dir, el concert del 6è aniversari del TR3SC. El primer grup es va fer llarg però potser perquè m'era desconegut. Pastora em va sorprendre molt favorablement, increible el seu ritme, el fill "dibuixant" d'en Pau Riba (Pauet) i com no, la increible Dolo! no m'imaginava pas que cantés i ballés així, un 10 noia. I Antònia Font molt millor que en cap dels altres concerts que havia vist des de l'estiu passat. Per fi en Pau Debon entregat, saltant i ballant i suant (Razzmatazz era com una sauna! per mi que sobrepassàvem amb escreix el límit d'aforament permès). Antònia Font torna a ser el grup que jo recordava d'aquells concerts a l'aire lliure de fa uns anys.. quins records ;) Altre cop, gràcies compi per l'entrada!

Peli: El éxotico hotel Marigold. Si no acaba bien, es que todavía no es el final..

De cines, teatres, concerts, curses i ..

Cine: les darreres pelis vistes han deixat totes elles el llistó molt alt (i ara què aniré a veure aquest cap de setmana?):
- la comèdia alemany-turca Almanya, per mi una barreja entre Mi gran boda griega i Little Miss Sunshine! I com que tinc debilitat per aquesta última, evidentment m'ha encantat..
- Los idus de marzo, el mateix actor de la cara poc expressiva de Drive. No li cal ser expressiu, amb la mirada paga, m'encanta i em desperta mal de panxa a parts iguals.
- Intocable, simplement genial pel to irònic (críticat per gent del sector dels treballadors socials) però amable i sobretot optimista malgrat tot..

El teatre, tres quarts del mateix, llistó alt (encara no perdo l'esperança d'anar a Incendis):
- Qui té por de Virginia Wolf. Gran Vilarassau, però encara més gran l'Arquillué. Llàstima que el Centre cultural de Valls no és pas el millor lloc per veure una obra de teatre, massa gran, impersonal i mala acústica.. amb lo maco que és el seu Teatre Principal..

Concerts:
- Diria que no vaig comentar Antònia Font a l'Auditori ja fa cosa d'un mes. Molt bé, llàstima que l'economia em va fer comprar entrades de segona grada i es veien petitsss i se sentien una mica fluix..

- I just aquesta nit.. Els Amics de les Arts a l'Auditori del Teatre Melià de Sitges (només hi havia entrat un cop.. a veure una peli sobre lubotomies.. quins records :)  m'ho he passat molt bé i això que havia escoltat molt poc Espècies per catalogar.. però ara no em puc treure del cap "sobre Shopenhauer" i "Hello, dear Mr. Willis. It's such a great pleasure to meet you at last " .

Curses: us deixo 2 imatges que vaig fer durant la marató :)

Hello dear Mr. Willis, ..

L'any que ve serà millor

Boníssima aquesta obra de teatre que ha estat a la Villarroel des del setembre passat i que ara està a la roda d'espectacles de la Dipu pels pobles de Catalunya crec. No us la perdeu si venen aprop de casa vostra.
Un fart de riure, i això que jo no sóc gens de comèdies. De fet en els darrers mesos he vist dos espectacles d'humor que no m'han fet riure massa (El terrat pack i Faemino i Cansado), i en canvi, aquestes quatre noies, m'han encantat!


Impressionant sobretot l'Alba Florejats. A partir d'ara serà qüestió de "seguir-la". Flipant els accents de cubana, xava, "actriua", cantant de jazz, etc. Impressionant de debò.
I les altres 3 actrius també molt bé. Res a veure amb l'obra "Sala d'espera futur"" que vaig veure fa uns mesos i que també es basava en 3 noies a l'escenari parlant de temes actuals, res a veure, res.


Si voleu saber-ne més abans no anar-hi, llegiu aquesta crítica, m'encanta, a partir d'ara llegiré aquest blog Culturalia!

La Vampira del Raval

Musical en el teatre que més se li escau, el petit Teatre del Raval. Se li escau per situació però potser per espai (de l'escenari) una mica massa petit. Al carrer un rètol lluminós evita perdre's. La decoració i els músics de carrer que van tocant mentre esperen que el públic arribi acaben de fer un ambient molt encertat.
Dissabte no hi havia ni el Pep Cruz ni el Roger Pera, però si la Mercè Martínez fent de vampira i el Mingo Ràfols fent de pederasta i cabaretera i d'altres actors que no conec però que també molt bé.
La música d'en Guinovart (Mar i Cel) i el 4 músics de la seva banda allà en directe, un deu (i això que dos eren suplents dels Victors que no hi eren tampoc). Llegeixo a el País: "Guinovart aceptó musicar las trece canciones de la partitura a la mañana siguiente de haber leído el libreto y sin cobrar nada por su trabajo, salvo los derechos que genere. ". 
Busqueu per internet la veritable història de la protagonista de l'obra, Enriqueta Martí, qui va viure al Raval a principis de segle XX. Fa por realment.Precisament el lloc on hi ha el teatre, antigament eren uns menjadors socials on la pròpia Enriqueta anava a menjar..


Aneu-hi si podeu, hi són fins a finals d'abril.

Molts teatres

En dues setmanes he anat més cops al teatre que en en dos anys..

Resumeixo breument:

Teatre Tantaranta: obra “Sala d'espera futur” (2010), de l'autor berlinès Oliver Kluck. Força inaguantable. Tres noies parlant alhora representa que de la crisi actual. Movent-se massa i sense fer que s'entengués massa cosa. Podria ser que jo no hi entengués però l'"expert" em va dir que a ell tampoc li havia agradat així que..

Teatre Nacional de Catalunya: musical "El crim de Lord Arthur Savile" d'Oscar Wilde per Egos Teatre. Imprescindible. Genial. Si no sabeu què regalar per aquest nadal amb aquesta obra no fallareu. Les quasibé 3 hores es fan curtes. Rius molt, sobretot amb el mag Septimus :) De debò, feu-me cas. Aneu-hi sense dubtar, abans que s'acabi a principis de gener.

Mercat de les Flors: Circ Teatre Modern. Molt tendre, maco i suggerent. Famílies amb nens. Gent sense nens. Tots somriem i patim amb els dos actors-pallassos-trapecistes-poetes dins d'una carpa de circ de dimensions reduïdes on van apareixent artilugis propis d'enginyer... Una mica com si s'haguéssin escapat de la fira de Tàrrega però per mèrits.

Teatre Lliure: "Penumbra" de la companyia Animalario (surten els coneguts per tv Alberto San Juan i Guillermo Toledo). Espesa. No l'arribo a entendre. No tinc clar si tot és un somni, si són somnis entrellaçats o si hi ha part de realitat. Però s'hi havia d'anar :)

Gràcies..

Operetta

Genial.

No sabia gaire gens què anava a veure. Una opera? Una opera en clau d'humor, si, però, què és de fet una opera en clau d'humor? Doncs gairebé 30 cantants professionals (entre ells 3 sopranos i 2 tenors diria, tot i que no en sé gens segueixo dient) amb molt poc attrezzo, cantant d'una forma increïble algunes de les peces més conegudes d'opera, fent-nos somriure i deixant-nos embadalits al públic durant una hora i mitja. Simplement genials les escenes dels esports, de l'estació de tren, de la gravació, del ballet, etc, etc.

I això que del director, el manresà Jordi Purtí, no me n'havien parlat massa bé. Qui me'n va parlar em va advertir que és molt famós (visca la meva ignorància) i que va llançar l'actor Toni Albà fins on és ara, però que a ells no els agradava massa (i jo a Tàrrega vaig veure una obra que també dirigia ell "De paso" i la veritat quina mandra d'obra...). Però després d'aquesta ja he fet les paus.

Aneu-hi si podeu, on sigui que la facin (al Poliorama ja no la fan).

Fira de teatre de Tàrrega

Després d'un cap de setmana intens, i d'una setmana que encara es preveu pitjor, m'afanyo a recomanar dues de les obres que he vist a la Fira de Tàrrega i que diria que fan a Barcelona (no us les perdeu per poc que pogueu):

- Circumstàncies - 15è Circ d'Hivern de l' Ateneu Popular 9 Barris. Impressionant. Unes màquines aquells paios fent acrobàcies, sobretot amb un gronxador-balancí d'aquells. .

- Eduard Biosca (col·labora a Versió Rac1), ha fet un fragment de l'obra que fa a bcn que es diu "El optimista global". Genial. De debò, el tio fa un monòleg (buenafuenteja una mica) amb un guió genial que dona molt bon rotllo. Com sempre quan vaig a Tàrrega acabo farta de veure circ i malabars i que m'agrada més que m'expliquin coses.. El fan al Teatreneu els diumenges a les 18:30 des de fa ja algunes temporades!

L'habitació de Verònica

Aneu si podeu al Club Capitol a veure aquest trama psicològic d'Ira Levin amb ritme de pel·lícula (90min).

La cançó Suzanne de Leonard Cohen (que també surt a la pel·lícula Salvador) fa posar la pell de gallina.

Qui és la Verònica en realitat????

pd: no m'agraden els puzzles

Rachel's Revolution

Al final ahir em vaig decantar per Rachel getting married. Em va recordar, salvant les distàncies, la peli aquella de 28 days que passen per Tv3 cada dos mesos mínim i on surt la Sandra Bullock (nooooooooooo) que va a un casament i acaba tan passada que té un accident (o algo així pq em sembla que mai l'he vist tota) i l'envien de pet a un centre de desintoxicació. Tornem a la peli d'ahir. Doncs la història és semblant però al revés, la protagonista enlloc d'acabar en un centre de desintoxicació el que fa és sortir-ne just abans del casament de sa germana. I la peli va des del dia abans fins el dia després d'aquest casament. És un drama força interessant on es retrata superbé als americans, les seves pors, addiccions i histerismes i, com no, els seus casaments (jo he anat a un allà i, tot i que no era ben bé el mateix, en certs moments em recordava coses viscudes). En conclusió, si no us agrada la societat americana ni soporteu les bodes, no hi aneu perquè us sortirà urticària.

El millor de la tarda va ser però anar a la Villarroel a veure l'obra La Revolució. No us la perdeu. Sempre parlo de que m'encanta com ho fa el Borja Espinosa però aquest cop he de reconèixer que com la Mireia Fernández cap! Impressionant!! Els altres també ho fan bé, eh? que no s'enfadin pas (primer faltaria que llegissin això clar). Bé, de fet, el mèrit segur que també és de l'autor i director de l'obra Jordi Casanovas. Segueix així :)
No explico res més sobre l'obra, simplement dir que s'hi ha d'anar!