Mundials de natació

Després d'haver anat a veure: la final de la rutina técnica per equips de Sincro, el partit de waterpolo de la lligueta inicial Espanya-Nova Zelanda; el partit de lligueta també Espanya-Grècia; i la darrera jornada de natació + cloenda puc concloure segons la meva opinió de total inexperta en el món dels esports d'aigua que:
- mirar sincro és molt maco sobretot gràcies a la música i que les noies són unes grans gimnastes;
- mirar waterpolo si no en saps gaire (o gens com jo) és poc agraït ja que a no ser que siguis molt aprop no acabes de captar l'esforç ni la técnica (per la tele millor gràcies a les càmares aquàtiques)
- mirar natació és una pasada :)

Mai havia anat a veure tantes proves d'un campionat així.. a l'europeu d'atletisme de Bcn (el 2010 va ser ja?? bufff com passa el temps!!!) en vaig anar a veure però no tantes pas!
I com que estic empanada va i no vaig anar a veure cap prova exterior! telaaa

Galarleiz

Mai m'hagués imaginat que la meva primera marató seria tan dura. De fet, mai m'hagués imaginat moltes de les coses que van passant així que mola.
La Galarleiz, una marató de muntanya que transcorre entre la provincia de Burgos i Vizcaya, amb uns paisajes impressionants i un cansament igual d'impressionant..un desnivell de collons (encara no he tret l'aigua clara del desnivell ja que Aquí ho compten diferent, però més de 4000m positius acumulats mhan dit.. En resum 6h15 de patiment que han valgut molt la pena :) i ara ja he fet una marató! Qui mho havia de dir, una semana després de fer una triatló indoor on mho vais passar genial tot i fer una mica el pena nadant.. Ara toca descansar de competir un parell de setmanes que sinó...
Mola l'estiu! Que no sacabi mai!

Desert Run 2012

Un any després d'haver insistit per primer cop per tal que algú m'acompanyés a aquesta cursa, decideixo anar-hi sola. Una gran decisió.

• La cursa: un 10

3 etapes assequibles si has entrenat una mica:
1a) 15km amb un primer km i els darrers 3km de dunes toves. Acabes amb les bambes plenes de sorra que no entens per on ha entrat tot i portar polaines (trigo 1h32');
2a) 21 km per camins. L'etapa més "ràpida" (trigo 1h 53');
3a) 26 km rectes, rectes, pel mig del no res (l'inici d'etapa és just al mig del no res), acabant amb uns darrers 4 km per un riu sense aigua però on és impossible córrer ja que els peus s'enfonsen en la sorra. És l'etapa on pateixo més, per l'esforç acumulat, per la calor i perquè se'm fa llarga de c.. (2h36').
Total: 6h1'24'' (ja tinc objectiu per quan hi torni: baixar de les 6 hores!)

• L'organització: un 10

Sportravel+Xaluca

• La gent que hi he conegut: un 1000! :)

Ens veiem aviat a la Santurce-Bilbao o on sigui!!

 

Caminada nocturna a Santa Coloma de Gramanet, Serralada de Marina

Conversa imaginària que vaig tenir amb mi mateixa:
- Vols venir a una caminada nocturna que he vist que fan a Santa Coloma de Gramanet aquesta nit?
- Allà? Però si és al costat de Barcelona, vols dir que serà maca?
- Diu que és 100% per camins o corriols. Provem-ho?
- Provem-ho.
 
I resultà tenir unes vistes espectaculars, la companyia genial (amb elles no va caldre la conversa.. van confiar en el meu criteri juas), el meu genoll va respondre bé (yuhu per fi! dos mesos després..), i al final entrepà i piscina. Un dissabte nit rodó :)

Ara, avui tinc unes agulletes.. i això que els 10km+1 (de propina a l'inici despistat) vam fer-los en 1h35', és a dir, mig caminant, mig corrent.

Llegeixo per internet que molts escriptors han escrit sobre la serralada de Marina, Verdaguer, Carner, Espinàs, ... I busco fotos dels llocs per on vam passar ahir (mentre se'ns anava fent fosc), ja que nosaltres no duiem càmera.

Monaster de Sant Jeroni de Murtra (s. XV). Just passàvem pel seu costat quan tocaren les 21:45

Ermita de Sant Climent IV. No vam pujar les escales, sinó que vam passar just per sota, pel camí que es veu a la foto de la esquerra.

 

 El poblat ibèric del Puig Castellar. No vem entrar-hi però vàrem voltejar.lo pels camins que es veuen a la foto.

 Vistes de Barcelona i les xemeneies (que no torres, eh? juas) de la tèrmica de Sant Adrià.

La darrera foto no fa justícia. Les vistes d'ahir amb el cel rosa-lilós eren mil vegades més espectaculars, i després quan era de nit i es veien les llums de colors i el reflex de les fonts de Montjuic.. espero que la organització penji fotos ben maques.

Cursa de 10km a la MArató d'Empúries

Fa dies que no escric d'atletisme. No sé perquè no ho faig més ja que de fet el post més vist d'aquest blog, amb diferència, és el que parlava de la Pista Coberta de Sabadell, i bàsicament pel fet que la gent quan fa cerques al google d'alguna foto de la pista, surt de les primeres l'enllaç que vaig posar jo.

Avui però parlaré d'atletisme altre cop, i en concret de la cursa d'ahir a Empúries. He decidit que és la meva cursa preferida d'aquest any, per mil motius:

- Per la gent encantadora. Diria que no havia parlat mai amb tanta gent desconeguda al llarg d'un matí: el noi de la bici que em va acompanyar i animar al llarg de bona part del recorregut (mil gràcies! em sap greu no haver pogut més..), la noia que va quedar primera als 10km (espero que la cursa de Policies et vagi molt bé i sobretot la tesi! va que ja la tens), els companys que mentre animàvem a la marató em vam explicar com era la cursa fa uns anys quan no era encara campionat de Catalunya, el senyor que molt amablement va tenir la paciència de buscar dins les caixes el meu trofeu (em sap mil greu no haver-hi estat a l'entrega.. sóc un cas.. i mira que vaig estar tot el matí per allà..), la noia que va guanyar la Marató i per tant el Campionat de Catalunya, la conserja del Pavelló amb qui vam parlar de sabates de talons i altres persones que segur que em deixo.

- Per l'ambient: mig atlètic-mig històric entre tantes runes- mig vacances d'estiu al costat del mar. Super maco.
- Pel massatge: de fet, va ser el primer dia que després d'una cursa em vaig posar a fer cua per fer-me un massatge (malgrat que després em tornés a posar a córrer juas). Ja sé que el Toni diu que no és bo fer-se massatges just després de córrer pq els músculs estan tensats i ens podem lesionar, però a mi em va anar molt bé.

- Pel trofeu més maco del món. De debò, m'encanta!

- Per la marca. Val, això és molt poc objectiu, però fer marca fa il·lusió. I reconec que la marquitis no és bona, però com que estic emocionada perquè aquesta temporada -el darrer mes sobretot- estic fent marques (reconec que l'entreno ho és tot!!) doncs he decidit posar-ho: 41'30'' (l'altre dia en 1.500 5'13'', en 800 2'26'', i fa alguns mesos a Barbastro en mitja 1h34'30).

- I... per la companyia i la paella :)

De cines, teatres, concerts, curses i ..

Cine: les darreres pelis vistes han deixat totes elles el llistó molt alt (i ara què aniré a veure aquest cap de setmana?):
- la comèdia alemany-turca Almanya, per mi una barreja entre Mi gran boda griega i Little Miss Sunshine! I com que tinc debilitat per aquesta última, evidentment m'ha encantat..
- Los idus de marzo, el mateix actor de la cara poc expressiva de Drive. No li cal ser expressiu, amb la mirada paga, m'encanta i em desperta mal de panxa a parts iguals.
- Intocable, simplement genial pel to irònic (críticat per gent del sector dels treballadors socials) però amable i sobretot optimista malgrat tot..

El teatre, tres quarts del mateix, llistó alt (encara no perdo l'esperança d'anar a Incendis):
- Qui té por de Virginia Wolf. Gran Vilarassau, però encara més gran l'Arquillué. Llàstima que el Centre cultural de Valls no és pas el millor lloc per veure una obra de teatre, massa gran, impersonal i mala acústica.. amb lo maco que és el seu Teatre Principal..

Concerts:
- Diria que no vaig comentar Antònia Font a l'Auditori ja fa cosa d'un mes. Molt bé, llàstima que l'economia em va fer comprar entrades de segona grada i es veien petitsss i se sentien una mica fluix..

- I just aquesta nit.. Els Amics de les Arts a l'Auditori del Teatre Melià de Sitges (només hi havia entrat un cop.. a veure una peli sobre lubotomies.. quins records :)  m'ho he passat molt bé i això que havia escoltat molt poc Espècies per catalogar.. però ara no em puc treure del cap "sobre Shopenhauer" i "Hello, dear Mr. Willis. It's such a great pleasure to meet you at last " .

Curses: us deixo 2 imatges que vaig fer durant la marató :)

Hello dear Mr. Willis, ..

Pista coberta Sabadell

Nervis. Nervis, perquè no havia corregut mai en una pista coberta (ni quan estava a Vilafranca i mira que em queia aprop..). Nervis perquè tot sembla molt "professional". Nervis perquè hi anava sola. Nervis que van diminuint en veure cares conegudes. Nervis que es tornen en tensió i emoció en pujar a dalt després d'escalfar a la recta del subterrani.
I finalment les ganes de marxar corrents abans de començar, es van transformant en ganes de tornar-hi un cop acabat gràcies a les sensacions i a la marca 5'15''82 en 1.500m :)

 I què maca que és la pista.

Triatló del Porró

Es nota que estic fent  un seguit de retalls d'activitats que tenia pendents descriure, oi?

Una de les destacades que no puc deixar de descriure ni que sigui breument és la Triatló del Porró, que organitza el bar del mateix nom a Manresa, com a final de la FM alternativa.

Uns 400m nedant (estany de sant Ponç)+40km en bici (estany-Sant Pedor)+6,5km corrent (Sant Pedor-Manresa).

La meva primera (i espero que no última) triatló.

La posició: última!! però vaig acabar, eh? Vaig sobreviure a l'aigua (sort que tenia la barca de rescat al costat per si de cas), vaig aguantar els 40 en bici que crec que és la distància més llarga que he fet mai i vaig mig passejar als km de córrer.

Temps total: 2h 37'. Per tant hi ha molt de marge de millora. Mil gràcies companys per esperar-me!! Sou uns cracks!! i gràcies per deixar-me la bici i estar allà (el pròxim any et vull veure fent la tritló, eh?).

Ah, un 10 per la organització i el dinar de després!! :)

Còrsega

Coses que recomano de Còrsega:

- excursió als llacs de Melo et Capitello (carretera que surt des de Corte). Sobretot acabar de pujar al segon, ja que el primer és una mica com una rambla.. el segon, que està només 3/4 d'hora més amunt té molts menys visitants i és preciós. Tal com diu la Lonely planet, és molt recomanable acabar l'excursió menjant una truita de broccio (formatge de cabra artesanal) en alguna de les cabanes que hi ha a la vora del pàrking.

- anar a la platja a Piana, no només per la sorra (una de les poques platjes de sorra fina!) i l'aigua netíssima, sinó sobretot per les increibles vistes i roques de formes estranyes que hi ha a la carretera camí de la platja!

- la cursa de muntanya Trail Via Romana per entremig de castanyers a la zona central de l'illa (municipi de Carpineto de no més de 50 habitants segur). Es pot triar entre fer 21km, 40km o 60km. Jo per fer la cursa de 21km vaig trigar 3h28'!! duríssima però paisatges increibles! Vaig quedar novena de 28 noies però vaig arribar tan exhausta que arriba a durar 100metres més i m'assec a terra a descansar abans de fer-los.. La nit abans recomano allotjar-se a un alberg Auberge de L'Alisgiani que hi ha a uns 15km, al municipi d'Ortale, on l'habitació és preciosa (amb dutxa hidromassatge!) i el menjar és boníssim i podreu provar plats típics de l'illa com estofat de senglar o embotits+formatges. Això sí, no és gens barat (1 nit 2 persones +mitja pensió: 115€ aprox)

- baixar les escales del rei d'Aragó de Bonifacio (per només 2,5€ val la pena baixar -i pujar- aquestes escales fetes a un penyasegat on diu la llegenda la defensa del viletans va ser tan forta que el rei d'Aragó no va poder conquerir la ciutat -en realitat les escales servien a la gent del poble per accedir a aigües dolces subterrànees-). I ja que sou a Bonifacio no cal dir que cal perdre's per entre els carrers de la "ciutat" més maca de l'illa..

- menjar musclos al vapor amb patates fregides (moules et ses frites) a qualsevol poblet de la costa nord. He vist a la wikipedia que és un plat típic belga però jo reconec que la meva ignorància em va portar a sorprendre'm moltíssim de la combinació que en realitat és boníssima!

Em queda pendent pel pròxim viatge: pujar al cim més alt de l'illa (Monte Cinto), fer el GR-20, fer kaiac i moltes altres coses més!

pd: si dormiu en un càmping (molt recomanat pel tema econòmic i pq n'hi ha milions) porteu taps perquè podeu trobar-vos que els corbs -o altres pajarracus- no us deixin dormir!!

pd2: Ah i si hi aneu amb furgoneta hippie, millor que millor ja que n'està ple! ;)

Calor a la XXI Cursa de la Vila Olímpica 2011

 42'54'' (9a F) 

- la meva 3a millor marca en 10km després de Vilafranca2011 (41'43'') i Balaguer2010 (42'45'')-

He fet molt millor temps del que em pensava que faria quan a la primera meitat de la cursa el sol ens donava de ple i no hi havia ni una ombra on amagar-se.. sort que als darrers 5km la cosa ha mig canviat i l'ombra projectada pels edificis els ha convertit en el millor aliat tot i fer el paisatge molt poc atractiu.

Ara entenc perquè la majoria de curses a l'estiu són força d'hora al matí o als vespres..

He corregut una estoneta al costat d'en Xavier Bonastre però al final no he pogut amb ell i diria que m'ha tret 20'' aprox (auch!!)

La resta del dia a la piscina (yuhu!!)

1ª sortida Llum de Lluna Xterra

Què fan aquesta cinquantena de freakis, amb pantalons i camiseta curta, bambes i un frontal, un dissabte a la 1 de la nit corrent a les afores de Vilanova? - deuria pensar qui veiés de lluny una munió de llumetes corretejant en fila la Talaia amunt.

Dissabte els companys d'Xterra van organitzar una marxa nocturna genial! 1h41min no aptes per a turmells dèbils. I és que correr sense veure-hi més enllà d'un parell de metres per corriols empedregats serveix, a part de per a fer cardio, per a fer propiocepció de turmells!

Genial l'experiència, llàstima que els núvols no deixaven veure la lluna..

Mil gràcies als organitzadors per l'avituallament inesperat dalt del cim i pel sorteig de material esportiu a l'arribada!!

pd: Em van tocar unes malles Asics super maques :) mil gràcies!!!

ho vull..

vull el rellotge GPS Nike +tomtom
el vull el vull.. my treasure..

tic tac tic tac 16 de juliol.. propòsit: estalviar fins aquell dia (cada cafè que eviti consumir pensaré que és 1,20€ destinats al rellotge..)

Running holydays

Avui he dit els dies de vacances que voldria agafar a la feina.
Ara toca innevitablement mirar on podria anar uns dies.
Com ja va sent costum els darrers anys, unes vacances sense cursa no tenen sentit :)
Durant l'any viatjo per feina i busco les curses segons on toqui currar, a l'estiu busco les vacances segons on m'agradaria córrer.

Com buscar llocs de vacances a partir de calendaris de curses:

1. Run the planet => no hi ha quasibé curses


2. Running calendar =>mola


3. Marathons calendar


4. Race calendar


5. Llista amb les curses més antigues del món: Mombocar. Cal rebuscar una mica per la web fins a trobar La Storia del Palio. On explica que la cursa més antiga del món es diu Palio del Drappo Verde (Verona, Itàlia) tot i que el Llibre Guiness parla d'una altra cursa anomenada Red Hose Run (Carnwath, Escòcia).

Contenta, cansada

Tal com diuen, l'atletisme és potser un dels únics esports on els esportistes professionals competeixen al costat dels amateurs. És un esport on la distància s'escurça.

Avui estic contenta per haver corregut al costat de cracks com la Natàlia, la Jaquelin, la Txell, etc.

M'ho arriben a dir fa un any, què dic un any, fa mig any i no m'ho crec. Vale que t'apuntes i hi pots anar mentre tinguis llicència i no cal cap marca, però igualment, estic mega contenta.

Contenta però cansada perquè fa setmanes que vaig entrellaçant una cosa amb una altra. Ahir matí de cross, tarda de fer coses i a les 5 ja em llevava per anar cap a l'aeroport. I ara sóc aquí, a Madrid, cansada però sense anar a dormir. No sé ben bé perquè. Hauria de fer una cosa de la feina per demà però no puc. Estic cansada. Però feliç. I ara a somiar amb el campionat d'Espanya.. creuem els dits.

Jean Bouin

"Quan quedaven pocs metres per acabar, ha caigut. M'ha fet pena" ha dit ella davant les càmares del Canal 33, tot mirant a terra. I a mi una llàgrima m'ha caigut galta avall des del sofà de casa.
No ho he vist tot i ser allà.
No ho he vist perquè estava feliç amb els meus 44'08'' (he tornat a baixar de 45' per fi ueeeee).
No ho he vist perquè estava pendent de tots els nens i nenes vestits de vermell.
No ho he vist perquè patia pel de l'ambulància.

Taga i Puig Estela

Cap de setmana de no parar:

• Cross dels Monjos: 10km en 46'55".. em sembla que vaig a pitjor.. però no em rendeixo. Diumenge Jean Bouin!
• Partit: perdut de 26 buf..
• Sopar de l'Esportiu: gràcies Toni
  
• Puig Estela + Taga: excursió de 5h30min ideal per muntanyencs poc acostumats a la muntanya com nosaltres ;) "Per anar al Pedraforca cal llevar-se abans"
• Dinar al Centre de Sant Martí d'Ogassa: impressionant! bo i barat i la gent super amable! visca la ratafia!
• Camamilla a Sant Joan de les Abadesses: recordar vells temps és genial..

Cursa del Torró (nyam)

16 setmanes després he tornat a fer una cursa. Tot i el temps una mica desastrós (53' pels quasibé 11km), estic mil feliç amb el genoll "de recanvi" :D

Ja em podien haver posar un lligament de keniana, no? M'hauré de conformar amb entrenar per millorar marques o, si més no, tornar a fer les de l'any passat.

pd golafre: És genial acabar una cursa amb una fira de torró i xocolata :)
pd pròxims objectius: cursa del cava i cursa de la mediterrània.
pd freaki: tinc un excel amb dades de les curses.. jo que sempre em reia dels excels..

Incondicional de Love of lesbian

Love of Lesbian - Incondicional





Europeu 2010..
Per feina i genoll no podré fer de voluntària a l'europeu però si més no estaré a la grada.

No hi haurà el Manolo :(
He flipat amb la seva web (composa música electrònica i tot..)

Cuenta atras por fin llegaste aquí y aquella sola voz, son cien mil gritos mas
que extraña que es la situación probablemente encontraste al fin tu sitio.
unilateral seguidor
yo seré tu euforia, y tu incondicional si quizas importa ser tu incondicional

L'altra cara de la Marató de Barcelona

No he pogut evitar que se m'humitegessin els ulls en llegir aquesta història

–Un dia hi va dur María. ¿Per què?
–L’estiu del 2007, María va tenir molts episodis autistes. Vaig pensar que potser li agradaria que la portés a córrer. Va ser sorprenent. Ho mirava tot, somreia. Va ser com una teràpia. Aquella nit va dormir bé. Se’m va obrir una porta gran.

–I va passar a les maratons.
–La primera que vam córrer junts va ser la de València-2008. La d’avui a Barcelona serà la quarta.

Taula d'abdominals

Avui he hagut de preparar una taula d'abdominals i li he demanat ajuda al senyor google images. El resultat final s'aproxima a aquest:
No he trobat dibuixet de:

- De costat, recolzant braç sobre colze, aixecar cama estirada de forma lateral

- Assegudes, cames doblegades, sense tocar peus a terra (només recolzant cul), aixecar i pujar braços

També combinar amb dorsals:

-aixecar la cama com un gosset,

-estirades fer com si estiguéssim nedant fent crol i brasa.

La taula d'estiraments en parelles l'he trobat feta: