La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien

Mai no és massa tard per tornar a començar.. Veure el títol d'aquesta cançó de Sopa de Cabra a la presentació del Skype d'un company de feina et fa venir al cap moltes coses.. quanta raó.. s'ha de ser sempre optimista..

I per optimista, el còmic melancòlic-preciós: La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien

Si teniu uns dies de vacances, aneu al Norma Còmics d'allà prop d'Arc del Triomf i compreu-lo :)
Primera recomanació per una setmana de vacances.

I ara m'ha vingut al cap la segona recomanació: si teniu uns dies, escapeu-vos i aneu a creuar nedant l'estany de Montcortés (prop de Gerri de la Sal) i a banyar-vos la "platjeta" del Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur coneguda pels raiers.. simplement genial..

Necessito desconnexió.
I'm planning next week.. mai no és massa tard..

Éxito para perdedores

Aquest post feia dies que el tenia pendent, però no és que no l'escrivís per falta de temps o de memòria, com em passa moltes vegades, sinó simplement perquè estava esperant el moment adequat. I el moment adequat és avui. I és que un regal no es pot fer públic fins que no l'ha rebut l'homenatjat (da, en aquesta cas), no? ;)

Ara, per fi, ara que ja el tens, ja puc parlar del còmic que va caure a les meves mans fruit d'aquella raó inexplicable de les coses connectades per atzar.

I és que l'endemà de tenir la nostra conversa de "serem persones inquietes?",  passejant pel Norma Còmics (aquesta cop no pel de Palma, sinó pel de Barcelona) vaig fullejar aquest còmic del qual havia llegit alguna cosa a La Vanguardia i evidentment en llegir la primera pàgina vaig veure clar que era per tu:


"Me encanta la gente inquieta. Seres de una rara especie en extinción. Me gusta tenerlos alrededor. Individuos que no paran de darle vueltas al coco y obran en consecuencia. Disfrutan haciendo cosas sin parar, apasionados en lo suyo. Crean otros mundos que alegran éste, se mueven, agitan conciencias, nos zarandean. Sea por amor al arte o satisfacción personal, para ganarse las lentejas o alimentar el alma. Todo junto es lo ideal, ..."

Doncs, res que us recomano la biografia en format còmic d'en David Cantolla que després d'arruinar-se amb la caiguda de les ".com" va tornar a aixecar-se amb tanta energia que ara és un dels responsable que el Pocoyó sigui conegut per nens (i adults) d'arreu del món. Però el recomano sobretot per les histories del maestro Yan. No us perdeu la historieta 8.. Deixo aquí un caramel.. si voleu saber de què va, ja sabeu..

 

M'encanta perquè jo també faig servir el Runkeeper a vegades amb l'iphone i vaig amb unes Asics (no aquestes).. la resta res, ja que els meus guants i malles són del Decathlon, les jaquetes i camisetes, la majoria regalades a curses o del club i de GPS res de res, el rellotge amb crono de 15€ max del decathlon!!

I el detall freaky de posar els min/km és boníssim!!

 

Ja us imagineu de què va la historieta i qui guanya la cursa, oi? ;)

Un còmic, una obra de teatre, un concert i una peli

Còmic: Memorias de un Hombre en Pijama, del valencià Paco Roca, conegut per l'obra portada al cine Arrugas (que em va encantar però que haig de tornar a veure perquè he de reconèixer que estava feta pols quan vaig anar al cine i em vaig mig adomir!). En aquesta obra, l'autor ens plasma escenes de la seva biografia, que podria ser la biografia de qualsevol trenta-quarentanyero que treballa des de casa amb pijama o en xandall (versió 2.0 del pijama jeje). Tinc clarament decidit a qui li regalaré aquest llibre ;) Pel que fa a crítica, doncs molt divertit però massa curt: es llegeix en una espera d'aeroport i un vol d'una horeta. Feia dies que no llegia un còmic i no podia ser! De fet aquesta setmana a la feina un company portava el Jueves (regal de RBA) i m'han agafat ganes infinites de tornar-lo a comprar.

Obra de teatre: El sopar del idiotes, al teatre Apolo. No havia anat mai a aquesta sala. Passejar abans pels seus entorns, on es veuen "runes arquològiques",  et fa pensar en el que debia haver estat la època daurada del Paral·lel amb casinos+hotels+restaurants+altres tipus de sales.. L'obra, divertida, però com sempre em passa amb les còmedies, crec que no em fa gràcia el que se suposa que m'hauria de fer gràcia.. Per cert, merci per l'entrada!! Visca els Barça-Madrid :)

Concert: 4t1a+Pastora+Antònia Font, és a dir, el concert del 6è aniversari del TR3SC. El primer grup es va fer llarg però potser perquè m'era desconegut. Pastora em va sorprendre molt favorablement, increible el seu ritme, el fill "dibuixant" d'en Pau Riba (Pauet) i com no, la increible Dolo! no m'imaginava pas que cantés i ballés així, un 10 noia. I Antònia Font molt millor que en cap dels altres concerts que havia vist des de l'estiu passat. Per fi en Pau Debon entregat, saltant i ballant i suant (Razzmatazz era com una sauna! per mi que sobrepassàvem amb escreix el límit d'aforament permès). Antònia Font torna a ser el grup que jo recordava d'aquells concerts a l'aire lliure de fa uns anys.. quins records ;) Altre cop, gràcies compi per l'entrada!

Peli: El éxotico hotel Marigold. Si no acaba bien, es que todavía no es el final..

Regals d'aniversari

Arriba un moment en què fer anys és dur i més si en fas 30!!! Què fort! I també és fort descobrir que de sobte et fa por muntar a cavall i esquiar.. m'estaré fent gran? No crec perquè em segueix agradant bufar espelmes i llegir còmics :)

Aquí va un trosset d'un regal d'aniversari (by Liniers):