La Carrau, Will Smith, Moccia

Cap de setmana de concerts, llibres i pelis.
Cap de setmana de desconnexió total.

a)Concert de La Carrau + Mesclat + Escalivada.
Massa fum. Escalivada, ni idea, no el vam sentir. Mesclat, memorable. La cançó Serrallonga feia impossible no afegir-se a cridar i saltar. La Carrau, tot un descobriment. Només coneixia la cançó de la Marató de TV3 dels llimoners. Em recorda inevitablement a Amparanoia però en català i amb lletres de cançons de quan era petita.

b) Llibres: per fi he acabat Perdona si te llamo amor de l'italià Federico Moccia. Insoportable. No s'acabava mai i, a més a més, des de la primera pàgina es veia com acabaria. L'única història interessant del llibre és la del Mauro. El llibre com a molt és útil com a guia de restaurant i gelateries de Roma. Acabar-lo però ha tingut una cosa bona, he pogut ja començar el segon llibre de l'Stieg Larsson: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. El primer simplement impressionant, espero que aquest segueixi en la mateixa línia.

Arran d'un altre llibre del Moccia (es veu que és tot un fenomen a Itàlia), on els protagonistes com a mostra del seu amor posaven un candau a un pont de Roma, ara la ciutat és plena de candaus. Aquest foto que vaig fer allà al desembre ho demostra!

c) Pelis: Seven pounds (traduït al castellà com a Siete almas). No ho puc evitar, m'encanta el Will Smith. La peli és un drama, però val la pena si tens una tarda nyonya i, sinó, doncs també. Tot i això, em quedo mil vegades amb Hancock.

Hores i hores escoltant

Torno al meu estat natural de "quan més coses haig de fer, més ganes tinc de perdre el temps".

Aquesta entrada la dedico a fer una llista de la gent que m'agrada escoltar. Sí, sí, ho heu llegit bé, gent que m'estaria hores i hores escoltant el que diuen; ja sigui perquè el que diuen m'interessa molt, o perquè potser no sabia que m'interessava però quan comencen a parlar m'enganxen o simplement perquè la seva veu m'atrapa com el pèndol d'un hipnotitzador.

- Josep Enric Llebot: Doctor en física. Catedràtic de Física de la Matèria Condensada del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). Diria que ja n'havia parlat en alguna de les entrades perdudes del meu blog anterior ja que va ser profe meu de Climatologia i Meteorologia.

- Marcel Coderch: Enginyer de Telecomunicació per la UPC. Doctorat en Enginyeria Elèctrica i Informàtica pel MIT. Vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, secretari de l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN) i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). Ara mateix tinc a les meves mans un llibre seu, i de la Núria Almiron, titulat "El espejismo nuclear". Quan l'acabi ja us diré què tal.

- Josep Garriga: Economista (no he trobat més informació sobre el seu CV). Director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. El vaig descobrir aquest dilluns a la jornada "El canvi climàtic i la seva influència en l'economia" on també va participar el Josep Enric Llebot entre altres.

- Alfredo Pérez Rubalcaba: Doctor en Ciències Químiques per la Complutense de Madrid. Mlitant del PSOE, va ser Ministre d'Educació i Ciència (92-93), de la Presidència (93-96) i actualment del Interior (des de l'abril del 2006). No sé perquè però m'encanta com parla aquest home.

Em temo que en aquesta llista hi falta gent però, o bé ara mateix no hi caic o bé tampoc caldria posar-los ;)

Regals d'aniversari

Arriba un moment en què fer anys és dur i més si en fas 30!!! Què fort! I també és fort descobrir que de sobte et fa por muntar a cavall i esquiar.. m'estaré fent gran? No crec perquè em segueix agradant bufar espelmes i llegir còmics :)

Aquí va un trosset d'un regal d'aniversari (by Liniers):

2 de cada 3 reis

Boníssima la conclusió a la què ha arribat la periodista que retramet ara mateix la Cavalcada dels Reis Mags per TV3. Després que el seu company els preguntés a en Melchor, Gaspar i Baltasar què era el que més els agradava que els deixessin de menjar a les cases, la presentadora ha afirmat: "2 de cada 3 reis prefereixen la xocolata".

M'encanta l'estadística ;)

Per cert, que no us portin gaire carbó els reis aquesta nit, com a molt que us en porti 1 de cada 3 reis :D

The data was simply gone. Overwritten

Et sents buit. Et sents buit quan, de sobte, després de més de 5 anys, el món dels teus pensaments, de les teves idees, de descripcions de viatges, reflexions, acudits absurds i complicitats deixa d'existir.

El meu món es deia somewhere.journalspace.com però ara ja no hi és. Només hi queda un missatge de comiat, com un post-it a la nevera dient que ja no tornarà. Un post-it on posa: "The data was simply gone. Overwritten". Ara m'acabo d'enrecordar de l'episodi aquell de Sex in the city on el aleshores nòvio de la Carrie la deixa amb una nota en un post-it.

El pitjor de tot és saber que mai més podré tornar a rellegir el que era com el meu diari. M'havien recomanat que em canvies de blog però jo m'hi resistia. No sé perquè però últimament els canvis em fan por. Em fan por i em fan posar trista.

Bé, potser és hora de començar una nova etapa, en el món dels blogs vull dir. Espero.

Duchamp, Man Ray, Picabia

Ahir vaig anar a veure l'exposició del MNAC sobre Duchamp, Man Ray i Picabia.

L'exposició és una barreja de pintures, escultures, fotografies, RAYografies, escacs, ready-mades (obres d'art fetes a partir d'objectes quotidians), pel·lícules, jocs de paraules i paranoies vàries. Tot i que volien allunyar-se de qualsevol corrent artistic, aquests tres autors estan classificats dins del dadaisme (anti-art). Hi ha algunes obres que barregen dibuixos i fotos amb textos que em van fer recordar el Brossa.

S'hi ha d'anar amb temps (unes dues hores vam estar-hi nosaltres) ja que el que mola és anar llegint els plafons per entendre l'obra en el context de la vida d'ells tres (vida bohèmia a més no poder). A més, nosaltres vam tenir la sort de que hi hagués un grup d'alumnes d'una escola d'art i disseny i sense evitar-ho anàvem escoltant les explicacions que els hi feia la guia que, s'ha de reconèixer, ho feia molt bé.

A mi, que d'art en sé poc tirant cap a gens, reconec que em va agradar força l'exposició, tot i que al final de tant mirar fotos i lletres petites em feien mal els ulls.

Ah! recordeu que diumenge és l’últim dia que la fan i el preu val la pena (5,50€ amb descomptes del 30% per estudiants o del 50% amb carnet jove).

Sobre agendes i PCBs

Tenir professors(*) amb un currículum impressionant a vegades, per desgràcia, va en depriment de la qualitat de la docència. He dit a vegades, que ningú se'm tiri al coll. El sumum arriba quan el professor de torn obre l'agenda a mig de classe i explica la quantitat de compromisos "importants" que té arreu del món els pròxims dos mesos. No entraré en més detalls...

Però, per contra, serveix per assabentar-te de coses que d'altra forma no t'haguessin arribat mai a les orelles.

El cas és que m'ha arribat que a l'EEA (European Environment Agency) saben perfectament que la idea del trasvassament del Roine cap a Catalunya és un disbarat (segur que hi ha més motius pels quals és un disbarat però jo em centraré en aquest). No ho saben només ells, he estat buscant i he trobat alguns blogs i notícies que en parlen. De fet, potser era jo l'única que no s'havia enterat de l'alt nivell de PCBs d'aquest riu on, des del 2007, estava prohibit pescar-hi (tot i que a principis d'aquest mes han mig aixecat la prohibició).

Fent un resum ràpid, els PCBs són compostos organoclorats, de reconeguda toxicitat (classificats per la IARC com a probablement cancerígens -grup 2A-), ampliament utilitzats a la indústria (prohibits des del 1977 a USA i des del 1983 a Alemanya) que entren a la cadena tròfica i s'acumulen sobretot al teixit adipós.

Segurament l'aigua que ens arriba avui en dia a Catalunya (sigui de l'Ebre, del Llobregat, de reús per mitjà de depuradora o de la futura dessalinitzadora) també conté alts nivells de PCBs però no "ho sabem" ja que el control sanitari:

1) és car;

2) no és tant l'aigua la que conté alts nivells de PCBs sinó els sediments que es dipositen al fons que és d'on s'alimenten els peixos, entrant així a la cadena tròfica.

Vaja.. que el tema de l'aigua és complicat, i no ho dic pels polítics que emboliquen més la troca sinó perquè tot fent un resum:

1) dessalinitzadores => gran consum energètic i consegüent emissió de CO2;
2) reús => car/costós i mala percepció social;

3) trasvassament => desequilibris territorials, car i problemes co-laterals com el que he explicat:

4) transport amb vaixells => sembla una broma...

En conclusió: no tinc ni idea de quina solució hi ha ( a part de l'estalvi i l'eficiència de sistemes)!!!!

Ah! Penseu que no sóc experta pas en temes d'aigua (de fet, no ho sóc en res), només comento coses que m'han arribat... i a vegades la font distorsiona.. i més si es distreu entre pàgina i pàgina de l'agenda.

(*) Ahir vaig riure infinit quan per Minoria Absoluta van dir que els actes d'Iniciativa duraven el doble del normal perquè clar, parlant han de ser políticament correctes i han d'anar repetint les paraules segons el gènere. En aquest cas seria hauria de dir "professors, professores" però em fa mandra escriure-ho, ni que sigui amb la forma "r/es".