Nits d'insomni

Ahir em va passar allò típic de conèixer una persona de qui has sentit molt a parlar (o amb qui potser has parlat per tfn o per mail) però a qui no has vist mai i de la qual, inevitablement, t'havies fet una imatge que, a l'hora de la veritat, no correspon en el més mínim amb la imatge virtual que tenies al cap.

Me l'havia imaginat baixet, d'uns 60 anys i amb el cabell blanc. Va resultar ser de mida normal (si considerem 1,70m normal), de 35-40 anys i amb el cabell castany. Va resultar ser simpàtic quan me l'havia imaginat sec i amb certa mania cap a mi perquè mig any abans l'havia deixat tirat .

Tinc l'estranya costum de creure ens les primeres impressions; el problema sorgeix quan aquestes primeres impressions van lligades a una persona imaginària que no correspon amb la real. Ara hauré de canviar les meves primeres impressions cap a ell per les segones primeres impressions que són les que ahir em va causar.

En resum, vull que sigui el meu jefe. M'encanta. Però just ahir vaig perdre la primera oportunitat de que ho fos. De fet, ahir era la segona oportunitat. Espero que a la tercera vagi la vençuda. Jo no em rendiré i els llamps tampoc ho faran, ara mateix però depenc d'un paper... 8 dies... comença el compte enrera...

Rayos

Sueño, pero no duermo.
Hay rayos, pero hace sol.
El mundo gira, pero al revés.

Quiero pararlo, pero no puedo.
Te hecho de menos, pero aún no te has ido.
Entiendo muchas cosas, pero ésta no.

Te quiero, pero...

La Carrau, Will Smith, Moccia

Cap de setmana de concerts, llibres i pelis.
Cap de setmana de desconnexió total.

a)Concert de La Carrau + Mesclat + Escalivada.
Massa fum. Escalivada, ni idea, no el vam sentir. Mesclat, memorable. La cançó Serrallonga feia impossible no afegir-se a cridar i saltar. La Carrau, tot un descobriment. Només coneixia la cançó de la Marató de TV3 dels llimoners. Em recorda inevitablement a Amparanoia però en català i amb lletres de cançons de quan era petita.

b) Llibres: per fi he acabat Perdona si te llamo amor de l'italià Federico Moccia. Insoportable. No s'acabava mai i, a més a més, des de la primera pàgina es veia com acabaria. L'única història interessant del llibre és la del Mauro. El llibre com a molt és útil com a guia de restaurant i gelateries de Roma. Acabar-lo però ha tingut una cosa bona, he pogut ja començar el segon llibre de l'Stieg Larsson: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. El primer simplement impressionant, espero que aquest segueixi en la mateixa línia.

Arran d'un altre llibre del Moccia (es veu que és tot un fenomen a Itàlia), on els protagonistes com a mostra del seu amor posaven un candau a un pont de Roma, ara la ciutat és plena de candaus. Aquest foto que vaig fer allà al desembre ho demostra!

c) Pelis: Seven pounds (traduït al castellà com a Siete almas). No ho puc evitar, m'encanta el Will Smith. La peli és un drama, però val la pena si tens una tarda nyonya i, sinó, doncs també. Tot i això, em quedo mil vegades amb Hancock.

Hores i hores escoltant

Torno al meu estat natural de "quan més coses haig de fer, més ganes tinc de perdre el temps".

Aquesta entrada la dedico a fer una llista de la gent que m'agrada escoltar. Sí, sí, ho heu llegit bé, gent que m'estaria hores i hores escoltant el que diuen; ja sigui perquè el que diuen m'interessa molt, o perquè potser no sabia que m'interessava però quan comencen a parlar m'enganxen o simplement perquè la seva veu m'atrapa com el pèndol d'un hipnotitzador.

- Josep Enric Llebot: Doctor en física. Catedràtic de Física de la Matèria Condensada del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). Diria que ja n'havia parlat en alguna de les entrades perdudes del meu blog anterior ja que va ser profe meu de Climatologia i Meteorologia.

- Marcel Coderch: Enginyer de Telecomunicació per la UPC. Doctorat en Enginyeria Elèctrica i Informàtica pel MIT. Vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, secretari de l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN) i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). Ara mateix tinc a les meves mans un llibre seu, i de la Núria Almiron, titulat "El espejismo nuclear". Quan l'acabi ja us diré què tal.

- Josep Garriga: Economista (no he trobat més informació sobre el seu CV). Director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. El vaig descobrir aquest dilluns a la jornada "El canvi climàtic i la seva influència en l'economia" on també va participar el Josep Enric Llebot entre altres.

- Alfredo Pérez Rubalcaba: Doctor en Ciències Químiques per la Complutense de Madrid. Mlitant del PSOE, va ser Ministre d'Educació i Ciència (92-93), de la Presidència (93-96) i actualment del Interior (des de l'abril del 2006). No sé perquè però m'encanta com parla aquest home.

Em temo que en aquesta llista hi falta gent però, o bé ara mateix no hi caic o bé tampoc caldria posar-los ;)

Regals d'aniversari

Arriba un moment en què fer anys és dur i més si en fas 30!!! Què fort! I també és fort descobrir que de sobte et fa por muntar a cavall i esquiar.. m'estaré fent gran? No crec perquè em segueix agradant bufar espelmes i llegir còmics :)

Aquí va un trosset d'un regal d'aniversari (by Liniers):

2 de cada 3 reis

Boníssima la conclusió a la què ha arribat la periodista que retramet ara mateix la Cavalcada dels Reis Mags per TV3. Després que el seu company els preguntés a en Melchor, Gaspar i Baltasar què era el que més els agradava que els deixessin de menjar a les cases, la presentadora ha afirmat: "2 de cada 3 reis prefereixen la xocolata".

M'encanta l'estadística ;)

Per cert, que no us portin gaire carbó els reis aquesta nit, com a molt que us en porti 1 de cada 3 reis :D

The data was simply gone. Overwritten

Et sents buit. Et sents buit quan, de sobte, després de més de 5 anys, el món dels teus pensaments, de les teves idees, de descripcions de viatges, reflexions, acudits absurds i complicitats deixa d'existir.

El meu món es deia somewhere.journalspace.com però ara ja no hi és. Només hi queda un missatge de comiat, com un post-it a la nevera dient que ja no tornarà. Un post-it on posa: "The data was simply gone. Overwritten". Ara m'acabo d'enrecordar de l'episodi aquell de Sex in the city on el aleshores nòvio de la Carrie la deixa amb una nota en un post-it.

El pitjor de tot és saber que mai més podré tornar a rellegir el que era com el meu diari. M'havien recomanat que em canvies de blog però jo m'hi resistia. No sé perquè però últimament els canvis em fan por. Em fan por i em fan posar trista.

Bé, potser és hora de començar una nova etapa, en el món dels blogs vull dir. Espero.