Fa dies escoltant la ràdio vaig prendre apunts de les pelis que arribaven aquest 2009 i que em semblaven més o menys interessants. Aquí van els apunts, una mica passats a net però amb el meu desordre habitual. Ara ja puc borrar el document de text que guardava a l'escriptori amb el mateix títol que aquest post.
Ágora => Amenábar (rodada a Malta, està ambientada al segle IV d.C. i narra la història d’amor entre un esclau i una filòsofa grega)
Abrazos rotos => Almodóvar (relacions personals, as usual, entre 4 personatges, entre ells la Penélope Cruz, ambientada als anys 90 i ara)
Monters vs Aliens => Animació. Tinc moltes ganes de veure-la.. Monsters em va encantar! Haurem d'esperar fins al març.
Ice Age III => Animació. Ídem que abans perquè les anteriors, sobretot la I també em va encantar.
The curious case of Benjamin Button => Brad Pitt (un nen neix amb cos d'ancià i evoluciona al revés, de gran a jove). La veritat és que acabo de mirar el trailer i em fa una mica de mandra..
Revolutionary Road => Leo di Carpio i Kate Winslet (relació de parella ideal que deixa de ser-ho)
Valkyrie => Tom Cruise (complot per assassinar Hitler basat en fets reals)
Slumdog Millionaire => un drama sobre el guanyador de la versió índia del concurs televisiu ¿Quién quiere ser millonario?
Only a fence separates the rich San Diego (California, USA) from the poor Tijuana (Baja California, Mexico). Both in the west coast of North America, California has the largest Gross State Product (GSP) of the USA, and its personal income per capita was $38,956 in 2006. Baja California has the 8th largest GSP of Mexico, with a personal income per capita about 6,000$ in 2004.
From 1950 to 2008 Tijuana’s population has increased from 100,000 to 1.5 Millions inhabitants basically due to two reasons: the amount of people going there trying to cross the border and its fast industrialization process (mainly focused on maquiladoras).
In the last 20 years, the profile of the “border walker” from Mexico to USA has changed a lot. Nowadays they are no more farmers but middle class people from urban areas, with a stable job and even with college degree.
This rapid population growth has changed the city’s structure and landscape.
At first, Tijuana was growing without much order but in accessible flat areas. But the real problem started when it was no more land available and houses were built in illegal settlements, in areas with high risk in case of natural disaster, such as mountains’ slopes, rivers’ basins, near uncontrolled landfills, and so on. Besides the problem of high vulnerability to natural disasters related to climate (flooding, drought, etc.), these districts also have a lack of basic services (healthcare centres, water supply, electricity...).
In search of a midnight kiss, o el que és el mateix Buscando un beso a medianoche, és una pel·licula en blanc i negre, que narra el què els passa el dia de cap d'any a un parell (noi i noia) de desconeguts a LA. Es coneixien a partir d'un missatge a un portal de contactes on el noi s'ha definit com un misantrop. Reconec que he hagut de buscar la definició de la paraula i que ara entenc una mica més la pel·lícula. Misantrop vol dir persona que sent una antipatia general envers la raça humana.
Els diàlegs són genials, la música molt maca, i els actors, desconeguts per tractar-se d'una peli de cinema independent, també ho fan molt bé. Una recomanació: si podeu aneu-la a veure en versió original (la fan als Verdi).
pd: Hi ha moments en què te n'adones que els amics són molt més que amics i en què saber triar una pel·lícula és molt important per acabar de sentir aquesta connexió. Gràcies Moni per fer que el dia d'ahir no fos tan trist com es preveia..
Happy-Go-Lucky és el títol original d'aquesta pel·lícula que aquí ha estat traduïda com a Happy, un cuento sobre la felicidad.
La idea és bona, la peli en si és bona, però la protagonista és insufrible. Tot i que suposo que és la gràcia de la peli i que, de fet, no ho deu fer tant malament perquè va guanyar el premi de millor actriu al festival de Berlin, jo haig de confessar que em va posar molt nerviosa aquesta noia. La seva forma de riure, de moure's, de parlar.. i de vestir! Confirmat que les angleses, sobretot quan van de marxa, porten la roba més horrible del món. Sinó jutgeu per vosaltres mateixos:
Els millors de la peli per mi: el professor d'autoescola i la professora de flamenc. _____________________
El pròxim cop jugaré carta segura. No us perdeu:
¡Olvídate de mí! Eternal sunshine of the spotless mind. Dijous, 12 de febrer del 2009.Cineclub Vilafranca.
Casal Sala 2. A les 20 i 22 h. Happy-Go-Lucky Direcció i guió: Mike Leigh Intèrprets: Sally Hawkins, Alexis Zegerman, Eddie Marsan, Andrea Riseborough Anglaterra, 2008. 118 minuts. Projecció en cinema (35mm) i VO subtitulada
A la Poppy, una noia entranyable i excepcionalment optimista, li roben la bicicleta. Lluny de maleir el lladre, decideix que ara és el moment ideal per treure's el carnet de conduir. Aquest és el punt de partida d'una història amarada d’energia positiva.
Al món es produeixen diàriament unes 44.000 tempestes amb uns 8 milions de llamps generats. Un llamp pot assolir valors de cresta d' 1 a 200 KA sent la seva polaritat negativa (descendent) en el 90% de les descàrregues i amb la seva pendent de cresta d'1 a 40 KA/seg. Un llamp pot arribar a experimentar una diferència de potencial que pot sobrepassar els 15 milions de volts, arribant a escalfar l’aire fins a una temperatura de 8.000 ºC. Les descarregues elèctriques atmosfèriques es produeixen entre zones de diferent polaritat (positiu-negatiu)d'un o diversos núvols (llampecs) o entre els núvols i la terra (llamps).
Amb carència total de núvols tempestuosos, el valor del camp elèctric a terra és de 0,1 Kv/m però en cas de la existència de núvols de tempesta aquest augmenta fins a 10 a 20 Kv/m. L'augment evolutiu d'aquest camp elèctric excita els elements conductors situats a terra, essent els punts de major risc aquells que predominen amb respecte a l'entorn i amb una agudesa pronunciada. També son punts crítics aquells elements expulsors d'aire.
Ahir em va passar allò típic de conèixer una persona de qui has sentit molt a parlar (o amb qui potser has parlat per tfn o per mail) però a qui no has vist mai i de la qual, inevitablement, t'havies fet una imatge que, a l'hora de la veritat, no correspon en el més mínim amb la imatge virtual que tenies al cap.
Me l'havia imaginat baixet, d'uns 60 anys i amb el cabell blanc. Va resultar ser de mida normal (si considerem 1,70m normal), de 35-40 anys i amb el cabell castany. Va resultar ser simpàtic quan me l'havia imaginat sec i amb certa mania cap a mi perquè mig any abans l'havia deixat tirat .
Tinc l'estranya costum de creure ens les primeres impressions; el problema sorgeix quan aquestes primeres impressions van lligades a una persona imaginària que no correspon amb la real. Ara hauré de canviar les meves primeres impressions cap a ell per les segones primeres impressions que són les que ahir em va causar.
En resum, vull que sigui el meu jefe. M'encanta. Però just ahir vaig perdre la primera oportunitat de que ho fos. De fet, ahir era la segona oportunitat. Espero que a la tercera vagi la vençuda. Jo no em rendiré i els llamps tampoc ho faran, ara mateix però depenc d'un paper... 8 dies... comença el compte enrera...