Tria la teva aventura

Tenia un altre post preparat sobre "anècdotes" de buscar feina per Internet però avui tinc un humor estrany que fa que vulgui escriure sobre altres coses.

Vull escriure sobre la gent. La gent em sorprèn. De sobte, el dia més inesperat, la persona que menys t'imagines et confessa un secret. Un secret poc secret. M'explico. No t'explica que de nits es vesteix de drag queen i surt de festa, sinó més aviat coses quotidianes. T'explica que fa anys va començar a escriure un llibre. T'explica que el seu somni seria fer la volta al món. T'explica que té por d'haver deixat escapar l'amor de la seva vida simplement per covardia. T'explica que fa tres anys que no plora. T'explica que odia tenir una habitació gran perquè no la pot compartir amb ningú. T'explica que quan està alegre no pot evitar posar-se a cantar i que quan està trist se'n va a córrer hores i hores. T'explica que té por de fer-se gran i arrepentir-se de no haver tingut fills simplement perquè sinó potser estarà sol. T'explica que l'endemà d'una borratxera no recordava perquè tenia un missatge al mòbil d'una ex-parella dient-li que la deixés en pau. T'explica que si tingués més diners es compraria un pis antic amb els sostres alts i el reformaria. T'explica moltes coses que, a mesura que les escoltes, et vas adonant que comparteixes i aleshores és quan penses que potser les vides d'uns i dels altres no són tant diferents, que potser tots vivim la mateixa vida, però en ordres diferents i desenllaços diferents segons les decisions que prenem cada dia.

Potser la vida és com els llibres aquells de quan érem petits de "Tria la teva aventura", tots comencem per la mateixa pàgina però el final l'anem construïnt a mesura que avancem.

Espectacular

Aquesta foto m'ha fet pensar en dues coses:

• jo tenia aquest cotxe però de color groc
• la frase em recorda a algú que sempre diu espectacular ;)

Poc important. Només llegir en cas d'avorriment profund.

Tinc son. I quan tinc son desvariejo. Estava aquí davant asseguda pensant "escriu alguna cosa al blog". I el cervell feia ........................ Res. Després m'ha començat a passar pel cap fer una llista de coses a fer (tipus agenda) però m'he quedat estancada en dues exposicions:

• Exposició Àfrica "Better days are coming" de Marc Pérez Casas (Del 9 al 23 de febrer - Sala Polivalent Campus Nord; Del 23 de febrer al 9 de març - ETSEIB, Industrials Campus Sud; Del 15 al 30 d'abril – EUETIB, Industrials carrer Urgell)
• Exposició "A LA CIUTAT XINESA. Mirades sobre les transformacions d'un imperi" al CCCB fins el 22 de febrer.
  

Després he pensat que l'últim cop que havia volgut anar a veure dues exposicions, quan em vaig disposar a anar-hi, ja les havien tancat :s

Els divendres a la tarda són duals. Pot ser que tingui moltes ganes de que arribi aquest moment (això passa quan la setmana ha estat estressant) o pot ser que vulgui que passi ràpid la tarda. Ara mateix estic en el segon cas. Si fossin les 19h ja estaria solucionat. D'aquí dues setmanes també estarà solucionat perquè acabo de veure l'horari de classes del màster i no se'ls ha acudit res més que posar 28h de classe la primera setmana (degut a l'endarreriment de l'inici). Espero no tenir masses coses més a fer aquella setmana sinó malament rai.

Penso més coses per escriure aquí. Aquest matí m'han fet pujar l'ego. De fet sóc de fàcil pujar, i de fàcil baixar, per desgràcia. He anat a fer una prova de nivell d'anglès per treure'm ja el maleït First i m'han dit que fes el favor d'apuntar-me al curs per preparar l'Advanced que sinó m'avorriria a classe. I he pensat "més avorriment no per favor". En realitat he fet trampes, abans de la prova he estat una hora xerrant en anglès amb una noia sèrbia, per tant a l'hora de fer l'examen ja duia carrerilla :)

Rellegeixo tot això. Vaia rotllo que acabo de clavar a algun despistat/da que vingui a parar aquí. Tant de rotllo per bàsicament no dir res. Si més no, m'ha servit a mi per fer passar la tarda; amb la tonteria ja són quasi les 18h. Una hora i marxo de casa.

Fa 10 anys...

Atletisme

Diumenge passat va participar al Campionat de Catalunya Absolut en Pista Coberta, a Vilafranca, el Jackson Quiñones. A aquells que us agradi l'atletisme potser us sonarà perquè va quedar vuitè a la final de 110m tanques als JJOO de la Xina 2008. És un atleta equatorià nacionalitzat espanyol que ara competeix amb el FC Barcelona (però viu a Lleida). El millor de tot és que per les seves condicions físiques va decidir que diumenge enlloc de córrer tanques (prova que segur que guanyava) preferia provar salt d'alçada! I resulta que també va guanyar...

Jo ara mateix tinc davant el full amb les marques del triple salt femení: la noia que va guanyar diumenge va fer una marca de 12,30m. El rècord de Catalunya està en 13,66m (2001). Quan em retiri del bàsquet sempre havia tingut clar que faria atletisme, però em pensava que proves de fons (tipus 10kms o mitjes-maratons) però ara m'estan intentant convèncer que faci triple salt.. falta saber si els meus genolls aguantaran però la veritat és que després de provar-ho dilluns m'estan entrant ganes.

Vull fer com la Carlota Castrejana però a nivell cutre :)

Dia útil

Avui ha estat un dia útil.

He descobert que el Facebook serveix per alguna cosa. Mira que no m'agrada gaire però avui he tingut notícies d'una amiga amb qui havia compartit secrets, cartes, nits i dies fa més de deu anys. El més curiós ha estat veure resumit en unes poques línies els darrers 10 anys de la meva vida! El seu resum encara no me l'ha enviat però tinc moltíssimes ganes de llegir-lo. De fet, no puc evitar anar-me inventant possibles històries de la seva vida :) L'únic que en sé és que ara mateix és a Londres.

He descobert que per entregar la documentació necessària per apuntar-se a llistes d'interintatge de secundària no cal anar a Barcelona sinó que l'oficina gestora que hi ha aquí a la Girada (Vilafranca) permet fer el tràmit. A més a més, he descobert que el certificat mèdic que et demanen el pot signar el metge de capçalera de qualsevol CAP (no cal pagar com per la revisió del carnet de conduir) i que tampoc cal comprar a l'estanc un certificat mèdic oficial que val 3 € i pico (això ho he descobert massa tard, si algú en necessita un li regalo). I també, que a la mateixa oficina gestora compulsen les fotocòpies si portes els originals, així no cal gastar-se una pasta a l'ajuntament on molt amablement (a canvi d'una pasta gansa) et compulsen les fotocòpies que vulguis :S

I finalment, he descobert que la peli Bienvenidos al norte et fa passar una tarda entretinguda, tot i que la versió original deu guanyar molt ja que part de la gràcia de la peli és veure els diferents accents del sud i del nord de França i, clar, en castellà doncs fa més aviat mandra escoltar com intenten fer accents diferents i que no semblin andalús..

Walt Whitman

Avui he anat a dinar al restaurant Whitman (C/Tossa de mar no sé quin número, Vilafranca). Tot i que m'havien dit que no era gran cosa (les paraules exactes havien estat que era pretenciós), jo he trobat el menjar molt bo, sobretot l'amanida de favetes i les postres: iogurt amb gelat de cafè. El preu també molt bé, 12€ i pico el menú. El que més m'ha agradat però ha estat la decoració del local. Tot blanc amb una pantalla en forma d'ipod gegant a una paret i música suau. Les parets amb frases escrites com a mà; frases del senyor Walt Whitman.

Mai m'havia parat a pensar d'on venia el nom d'aquest restaurant. Ara doncs no he pogut evitar buscar-lo a la wikipedia: Walt Whitman està considerat un dels poetes més influents nascuts als Estats Units (...).

Mentre dinava podia llegir davant meu aquest fragment:

" No deixis que el dia s'acabi sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver fet més grans els teus somnis. No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que és quasi un deure. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària. No deixis de creure que la paraula i la poesia sí que poden canviar el món. Passi el que passi la nostra essència està intacta. Som éssers plens de passió, la vida es desert i oasi. Ens fa caure, ens colpeix, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: tu pots aportar-hi una estrofa. No deixis mai de somiar, perquè en somnis l'home és lliure. No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci. La majoria viu en un silenci aterrador. No et conformis." [Walt Whitman]

pd: l'home de la foto és el Whitman tot i que a mi em recorda moltíssim al Dumbledore!