La Leni és alegre, somiadora i de somriure fàcil. La Jana és melancòlica, realista i més aviat seriosa.
La Leni i la Jana han quedat aquesta nit per sopar.
La Leni li explica a la Jana que s'ha quedat sense feina, que segurament l'hauran d'operar d'aquí un parell de mesos d'una lesió que es va fer fent escalada l'estiu passat i que en Tom li ha dit que necessitava espai i que creia que el millor seria que deixessin de veure's durant un temps. Malgrat tot, mentre ho explica segueix somrient i va afegint, entre frase i frase, que els canvis hi són per alguna cosa i que segur que tot canviarà cap a millor.
La Jana no pot evitar posar-se trista mentre escolta la història de la seva amiga. A ella tot li va bé. A la feina li han encarregat, per fi, aquell estudi sobre el comportament de les marmotes que portava tants anys intentant fer. La prova mèdica de dilluns passat va donar com a resultat que ja no tenia ni anèmia i, per acabar-ho d'arreglar, en Joan li ha proposat que tinguin un fill. Malgrat tot, mentre ho explica, no pot evitar tenir el rostre seriós i la mirada de preocupació.
Un cop acabada la segona ampolla de vi, la Leni i la Jana s'aixequen de les seves cadires, tot fent trontollar una mica la taula d'alumini. S'acosten a la barra i demanen el compte. La Leni diu que convida ella i, tot i les reticències de la Jana, finalment ho aconsegueix. A la porta es despedeixen amb un petó a la galta i marxen cadascuna en sentit contrari, prometent-se que es trucaran la setmana vinent sens falta.
De camí de casa, la Jana no pot deixar de pensar en la sort que té de tenir una amiga com la Leni, sempre alegre i disposada a ajudar als altres, malgrat tenir ella mateixa mil problemes. La Leni, per la seva banda, camina cap a casa preocupada per la Jana. Si ara que tot li va bé sembla trista, què fara quan alguna cosa se li torci? I segueix caminant carrer enllà pensant què podria fer per animar la Jana..
