La gent normal

M'encanten les cares de sorpresa de la gent gran que surt al vídeo. Podria dir que és la "meva" cançó ara mateix. Té mèrit desbancar Ai Dolors i el Mar...
Però no sabria dir si m'agrada més l'original de Pulp (al post anterior) o la versió dels Manel. En el fons són molt diferents, o almenys jo les sento així.
El concert d'ahir a la nit va ser increïble. Ballar amb el genoll destrossat no és fàcil però ho necessitava. Va ser el meu oasi.. dins una setmana per oblidar (que et donin la notícia que tens un 90% de probabilitat de no poder tornar a córrer mai més no és fàcil...).

Viure com ho fan els altres.
Veure les coses que veu la gent normal.
Dormir amb qui dormen els altres.
Ficar-te al llit amb gent normal com jo.
...
Comparteix pis amb estranys,
busca una feina formal,
puja al metro pels matins,
vés al cine alguna nit,
però igualment mai entendràs
el que és nar passant els anys,
esperant la solució
que s'emporti tanta por.

Common People like you and me

Phone interview

Avui he fet la meva primera entrevista per telèfon (és el que té enviar el CV a l'estranger) i ho he passat fatal.

99% que no m'agafen, essent generosa..

Andy Warhol

People sometimes say that the way things happen in the movies is unreal, but actually it's the way things happen to you in life that's unreal. The movies make emotions look so strong and real, whereas when things really do happen to you, it's like watching television -- you don't feel anything.

Andy Warhol

Aquells llocs

No us passa que hi ha llocs que oblideu i que només us venen al cap quan algú us hi fa pensar?

Llocs que un bon dia van ser habituals, que semblava aleshores que no tinguessin res d'especials, però que mirats des de la llunyania de la memòria fan que els recordem amb un somriure?

La conversa de dissabte a la nit em va fer pensar en tres d'aquests llocs:

• la botiga de llibres de ciència ficció i còmics Gigamesh;
• el restaurant xinès d'un carrer perpendicular al carrer Galileu de les Corts;
• la residència d'estudiants de Tarragona (per molt que hi penso no aconsegueixo recordar el nom).

Leni i Jana

La Leni és alegre, somiadora i de somriure fàcil. La Jana és melancòlica, realista i més aviat seriosa.

La Leni i la Jana han quedat aquesta nit per sopar.

La Leni li explica a la Jana que s'ha quedat sense feina, que segurament l'hauran d'operar d'aquí un parell de mesos d'una lesió que es va fer fent escalada l'estiu passat i que en Tom li ha dit que necessitava espai i que creia que el millor seria que deixessin de veure's durant un temps. Malgrat tot, mentre ho explica segueix somrient i va afegint, entre frase i frase, que els canvis hi són per alguna cosa i que segur que tot canviarà cap a millor.

La Jana no pot evitar posar-se trista mentre escolta la història de la seva amiga. A ella tot li va bé. A la feina li han encarregat, per fi, aquell estudi sobre el comportament de les marmotes que portava tants anys intentant fer. La prova mèdica de dilluns passat va donar com a resultat que ja no tenia ni anèmia i, per acabar-ho d'arreglar, en Joan li ha proposat que tinguin un fill. Malgrat tot, mentre ho explica, no pot evitar tenir el rostre seriós i la mirada de preocupació.

Un cop acabada la segona ampolla de vi, la Leni i la Jana s'aixequen de les seves cadires, tot fent trontollar una mica la taula d'alumini. S'acosten a la barra i demanen el compte. La Leni diu que convida ella i, tot i les reticències de la Jana, finalment ho aconsegueix. A la porta es despedeixen amb un petó a la galta i marxen cadascuna en sentit contrari, prometent-se que es trucaran la setmana vinent sens falta.

De camí de casa, la Jana no pot deixar de pensar en la sort que té de tenir una amiga com la Leni, sempre alegre i disposada a ajudar als altres, malgrat tenir ella mateixa mil problemes. La Leni, per la seva banda, camina cap a casa preocupada per la Jana. Si ara que tot li va bé sembla trista, què fara quan alguna cosa se li torci? I segueix caminant carrer enllà pensant què podria fer per animar la Jana..

BSO

No sé perquè però creia que aquestes dues cançons les tocava el mateix grup/cantant però no.. la primera l'Antony and the johnsons i la segona Beck! Suposo que em sonaven semblant perquè les dues són usades a bandes sonores i tenen un estil nostàlgic semblant.. M'encanten.