No hace falta decir nada más

CINE: 500 days of summer
Imprescindible. M'encanta l'efecte: expectation/reality que parteix la pantalla en dos i que permet veure alhora dos desenllaços per la mateixa situació.

CINE: Up in the air
Prescindible. N'havia sentit bones crítiques d'esquitllentes, tot i no arribar mai a saber què anava a veure. La veritat és que Juno (del mateix director) li dóna deu mil voltes i això que no hi surt el Clooney.

MÚSICA: Els Amics de les Arts
Imprescindible tot i que han de millorar molt el directe.
Anar-los a veure a un concert a Constantí implica tenir el Lluís Gavaldà literalment al costat :)
L'endemà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.

TV: Crackòvia
Imprescindible el capítol del 25/1/2010. Boníssims els dobles dels Manel!!
Ens ha costat deu i ajuda :D

Coses sueltes

Fa dies que vull escriure sobre varis temes però no trobo el moment. Se m'acumulen les coses per fer, igual que se m'acumulen els plats a la pica.

Llistaré doncs els temes que tinc pendents així, si no ho acabo fent mai, almenys sabré que algun dia vaig voler parlar-ne.

Música (entre parèntesis la cançó que em té enganxada ara):

• Love of Lesbian (Club de Fans de John Boy)
  
• Els amics de les arts (A vegades). Concert: Constantí el dia 22

Llibres:

• Egosurfing (ha guanyat el premi Josep Pla, no l'he llegit pas encara però en tinc ganes). De la noia, Llucia Ramis, que va escriure Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys.
  
• Porque somos como somos. Punset
  

Pròxima peli:

• 500 días juntos (tècnicament la veuré d'aquí a 2 hores, però ja la puc posar a la llista)

Curses:

• Pròxima 17 de gener: 3ª Cursa atlètica rural de Torà (algú vol venir? em toca anar sola..)
• La que m'he quedat amb les ganes d'apuntar-me per overbooking: lamitja de Granollers

Filosofades:

• Vehicle elèctric
• Pearl Jam compensa les emissions de CO2 de les seves gires

Receptes de cuina (ràpida):

• Creps (de mentida fent servir masses ja fetes) de bolets, formatge i nous
• Verdura gratinada (no té més però està de muerte)

Llocs:

• Cadaqués :_ )

Dalí

Avatar

En general m'ha agradat, però:

• No calia fer-la durar quasibé 3 hores..
• He tingut sensació de barreja entre Harry Potter i El senyor dels anells (perdó per la comparació..)
• Es fa pesat portar les ulleres de 3D però val la pena veure-la així
• M'encanta el bosc fluorescent :)
• Se'm fan pesats els marines
  
• He hagut de comprovar que Sam Worthington (actor protagonista) a la vida real no vagi també en cadira de rodes..
• M'he posat a buscar info sobre el plagi que se li otorga a Delgo i al relat Call me Joe.

2010

Comença un any ple de somnis que es poden resumir en un..

.. ser feliç

Avui va d'enllaços..

Si no sabeu què fer aquest cap de setmana podeu entretenir-vos una estoneta veient vídeos per internet.
Us en deixo dos:

• Amb el permís del Carles em permeto el luxe de recomanar-vos: http://thefuntheory.com/
• Amb el permís de lavola us remeto a veure: http://www.btvnoticies.cat/2009/12/12/el-negoci-mediambiental-de-les-plaques-solars-a-leficiencia-energetica

Ja està :)

Petit indi

Tot i que la deixin molt bé a Fotogramas i Cinematical la veritat és que a mi se m'ha fet aborridíssima aquesta peli de Marc Recha (conegut per Pau i el seu germà). Tot i això, paradoxalment quan han sortit els crèdits, m'he quedat pensant "ja està?", però més perquè m'ha deixat amb tot a l'aire (suposo que la gràcia de la peli és precisament això, que no tanca cap fil) que no pas perquè m'hagi passat ràpida. Perquè la veritat ràpida, allò que se'n diu ràpida no és. Tot passa com lent: el protagonista, l'Arnau, camina lent, amb els braços enganxats al cos i sense fer vaimvé (al final estava més pendent a veure si en algun moment els movia una mica que no pas de la història en si..).

Dec ser poc culta, o poc "indi", però no li he trobat altra gràcia a la peli que el fet de veure com eren les curses de "galgos" a la Meridiana abans no tanquessin el canòdrom. Un ambient ranci que impressiona i que estic convençuda que la peli ha retratat de puta mare. Igual que la vida al barri de Vallbona (reconec que no tenia ni idea que a Barcelona hi hagués un barri que es digués així!!!). De fet, si poses Vallbona Barcelona al google a la primera entrada apareix:

Vallbona, la Barcelona oblidada « Barcelona al Dia
I afegeix que els veïns de Vallbona se senten cada vegada més menystinguts per l'Ajuntament de Barcelona: “Nosaltres també paguem impostos com la resta de ...

Ara que me n'adono la peli m'ha fet obrir els ulls de moltes coses.. seria aquesta la intenció del director, més que entretenir? si és així un 10! com a documental la peli realment val la pena.

Això si, el final es veu d'una hora lluny, el Noriega s'ha fet gran i el Sergi López és un camaleó.

Avís: prohibit anar-hi si estimes molt els animals...

Cursa Porqueres

Juasjuas, surto a la foto que han penjat a la web de la cursa d'aquest matí, però se'm veu peque, per tant només jo sé que hi sóc! Bàsicament ho sé perquè he anat quasibé tota la cursa darrera d'aquesta dona que vesteix mega professional.. al final l'he atrapat :)
Aquí he quedat desena (de noies)... a la mitja de l'espirall m'hauran d'arreplegar amb un cotxe escombra!