La vida després de Setembre

Per fi s'ha acabat el mes de setembre. Hi ha mesos bons, hi ha mesos dolents i hi ha el mes passat. Punt i apart. De fet, tampoc ha estat la fi del món i el mes d'octubre ja és aquí. I per fi ja puc tornar a fer coses. O a no fer res. O a escriure al blog un diumenge a la tarda.

Dos llibres mig començats esperen a la tauleta: Egosurfing i Fin. Em vaig equivocar i vaig comprar Fin en català enlloc de en castellà que és com el va escriure el Monteagudo. Segurament fou el desconcert de trobar-nos amb un amic retrobat mirant llibres a menys de dos pams per pura casualitat al Happy Books. Tinc com un iman extrany per trobar-me gent per casualitat. L'afegiré a la llista de coses rares que em passen (com per exemple que em robin que ja vaig comentar).

Ahir vaig anar a veure l'Americano. No sé si és perquè estava cansada però se'm va fer llarga i avorrida. Quan vaig mirar el rellotge per primer cop havien passat 45' i no havia passat quasibé res. El director dels videoclips de Depeche Mode té més ritme fent videoclips. He dit. Crec que l'opció de Bicicleta, cullera, poma hagués estat millor però me la reservo per un no-dissabte.

Em moro de ganes de tornar a córrer curses. Aquest matí hagués sigut un bon dia però potser val més fer bondat fins la Cursa del cava..

I un dia soñando en un sueño soñé.. m'acaba de venir al cap aquesta cançó. I no pas perquè estigués sonant. Per molt que hagi transportat la meva antiga mini-cadena de la meva antiga habitació aquí, segueixo escrivint sense música. M'agrada sentir el clic de les tecles.

Crec que ja està. Ja no he d'escriure res en aquest post-rotllo diari adolescent que necessitava escriure.

Recomanació del dia: el Malwarebytes ha sigut capaç de trobar 777 objetos infectados. És un crack. Ara instal·la't l'Avast.

Recomanació del dia2: els Bizcochitos Fruta y Fibra de All-bran estan de muerte.

Sindromes post-fm

Artistes apagats
Somnis d'elefant
Nits d'antagonisme
Pètals despintats

Sobre robatoris o fenòmens paranormals

Arran d'un robatori cutre i d'un intent de robatori frustrat la setmana passada (vaig pillar la dona mentre marxava amb el meu bolso!), he pensat en escriure aquesta post.

Sempre he tingut una especial tendència a ser robada. Quan parlo amb la gent m'adono que els cops que m'han robat, és força superior a la resta. Això no vol dir que m'hagin robat coses de molt valor, però si que m'han robat sovint i moltes vegades coses sense massa sentit: una motxilla amb roba suada d'entreno, un moneder buit, un rellotge de plàstic que vaig entregar tremolant perquè una pistola enfocava a un amic (de debò), la roba interior de dins d'una bossa on hi havia moltes altres coses de més valor, el bolso tot tallant-me l'ansa mentre era asseguda (amb el bolso posat) en un banc a plaça Catalunya..

Però el top ten seria encapçalat per un robatori que va tenir lloc fa més de deu anys:
- la nit d'un divendres tot tornant de sopar vaig anar al lloc on havia aparcat el meu Renault 4L groc i tatxan, no hi era! Ja em pensava que no el tornaria a veure més quan, a mitjans de la setmana següent, em van dir que havien vist un cotxe com el meu aparcat en una plaça cèntrica de Vilafranca. Hi vaig anar i si, si, era el meu cotxe! amb una nota sobre la guantera que posava: "Gràcies, l'hem fet servir per anar de festa. No li hem fet res, només hem gastat la gasolina". I de regal em van deixar una jaqueta al maleter.. ja se sap.. amb les presses del lladre que va de festa durant dos o tres dies amb un cotxe robat (massa lluny no devien anar amb un 4L la veritat..) és normal deixar-se una jaqueta. Encara recordo la cara d'incredulitat dels guàrdies civils quan vaig anar a treure la denúncia.. també recordo la multa perquè els lladres em van deixar el cotxe en zona blava, sense tiquet és clar!

Ja no queden lladres educats com els de fa anys.. la dona que em va intentar robar el bolso la setmana passada no em va pas demanar perdó, o qui em va robar la roba interior del vestuari de l'hospital no em va pas deixar una nota donant-me les gràcies.. no ho entenc.

coses que tenen els juliols

Els juliols fan fer llistes de coses. Sobretot quan esperes.

Coses que m'agraden:
- Macanudo (m'ha vingut al cap perquè primer he pensat en posar un grup que fos: "coses que passen ara"). Hauré d'esbrinar per quin número van a l'FNAC (aquell lloc que no visito des de fa segles.. )
- els Cheerios
- caminar descalça per casa
- anar a la piscina de 21 a 22 quan no hi ha ningú
- dormir en un llit dur
- tenir una llista de coses pendents, anar-les fent i anar posant-ne de noves
- tenir un arbre molt aprop de la finestra (si allargo la mà el toco)


Coses que enyoro:
- córrer
- que no parlem (potser perquè tampoc ens trobem mai)
- la cervesa (amb les clares havia oblidat que m'agradava i que de fet la trobava a faltar.. sona raro ho sé..)
- anar al cine (a veure quan puc tornar a conduir i hi puc anar. Shrek no sé què, Toy story3.. m'estan esperant..)
- que m'aconsellin música (jo sola sóc una mica negada..)

Incondicional de Love of lesbian

Love of Lesbian - Incondicional





Europeu 2010..
Per feina i genoll no podré fer de voluntària a l'europeu però si més no estaré a la grada.

No hi haurà el Manolo :(
He flipat amb la seva web (composa música electrònica i tot..)

Cuenta atras por fin llegaste aquí y aquella sola voz, son cien mil gritos mas
que extraña que es la situación probablemente encontraste al fin tu sitio.
unilateral seguidor
yo seré tu euforia, y tu incondicional si quizas importa ser tu incondicional

Sevilla 5 anys després

Vaig trobar el bar amb la truita de patates més bona del món.. però no em vaig atrevir a entrar..no volia espatllar el record.. :)

Cap de setmana a les Terres de l'Ebre i voltants

Un gran cap de setmana pot sortir del no res.

Pot sortir d'improvisar una excursió a Calanda, el municipi dels tambors, just el divendres sant.
Pot sortir del descobriment que Vinebre és al costat de la central nuclear d'Ascó però no per dormir-hi et tornes verd.
Pot sortir d'una cursa a Flix on es pugen i baixen 2000 escales, i on si puges al podi et financien el sopar :)
Pot sortir d'una pàgina web que recomana un restaurant increïble que sorgeix del no res a la nit: L'Embarcador de Garcia (que no és un cognom sinó el nom d'un municipi a la comarca de la Ribera de l'Ebre).
Pot sortir de visitar aquell monument a la Serra de Pàndols tants cops anomenat per l'avi, o el poble proper de Miravet.

Pot sortir d'una trucada recomanant una excursió amb vistes espectaculars: La Foradada a la Serra del Montsià i la posterior i merescuda paella a Sant Carles de la Ràpita.
Pot sortir de descobrir que buscar espàrrecs és molt divertit.

Pot sortir d'un cap de setmana del qual no n'esperaves gran cosa.
Aquests són els millors!