Jean Bouin

"Quan quedaven pocs metres per acabar, ha caigut. M'ha fet pena" ha dit ella davant les càmares del Canal 33, tot mirant a terra. I a mi una llàgrima m'ha caigut galta avall des del sofà de casa.
No ho he vist tot i ser allà.
No ho he vist perquè estava feliç amb els meus 44'08'' (he tornat a baixar de 45' per fi ueeeee).
No ho he vist perquè estava pendent de tots els nens i nenes vestits de vermell.
No ho he vist perquè patia pel de l'ambulància.

Taga i Puig Estela

Cap de setmana de no parar:

• Cross dels Monjos: 10km en 46'55".. em sembla que vaig a pitjor.. però no em rendeixo. Diumenge Jean Bouin!
• Partit: perdut de 26 buf..
• Sopar de l'Esportiu: gràcies Toni
  
• Puig Estela + Taga: excursió de 5h30min ideal per muntanyencs poc acostumats a la muntanya com nosaltres ;) "Per anar al Pedraforca cal llevar-se abans"
• Dinar al Centre de Sant Martí d'Ogassa: impressionant! bo i barat i la gent super amable! visca la ratafia!
• Camamilla a Sant Joan de les Abadesses: recordar vells temps és genial..

Herois

El dia de la marató de Nova York, mentre els herois estan ja rendits als seus respectius hotels, he decidit anar a veure Herois.

Jo definiria aquesta pel·licula com una barreja de Mi chica+Verano Azul+Grease a la catalana.

Hi he anat pensant que el director era el mateix de Petit Indi (Marc Recha) i no, de fet no s'assemblen ni en el nom ni en l'estil. Pau Freixes i Albert Espinosa dirigeixen Herois. Ja sé que als "puretes" del cine segur que els agrada mil vegades més Petit Indi, però a mi em va posar molt nerviosa aquella peli on el protagonista quasibé ni parlava ni movia els braços al caminar. En canvi Herois m'ha encantat. He rigut i plorat mil, he passat una tarda de diumenge genial, tot i que ni punt de comparació amb els que són a NY.. quina enveja!

pd: Espero no haver explicat més del compte sobre Herois.

pd: Els resultats de la marató no surten fins les 8pm hora d'allà..

pd: Dissabte cros dels Monjos! yupi una nova carrera! a veure si milloro els meus 45' llargs de la Mediterrània!

Cursa del Torró (nyam)

16 setmanes després he tornat a fer una cursa. Tot i el temps una mica desastrós (53' pels quasibé 11km), estic mil feliç amb el genoll "de recanvi" :D

Ja em podien haver posar un lligament de keniana, no? M'hauré de conformar amb entrenar per millorar marques o, si més no, tornar a fer les de l'any passat.

pd golafre: És genial acabar una cursa amb una fira de torró i xocolata :)
pd pròxims objectius: cursa del cava i cursa de la mediterrània.
pd freaki: tinc un excel amb dades de les curses.. jo que sempre em reia dels excels..

La vida després de Setembre

Per fi s'ha acabat el mes de setembre. Hi ha mesos bons, hi ha mesos dolents i hi ha el mes passat. Punt i apart. De fet, tampoc ha estat la fi del món i el mes d'octubre ja és aquí. I per fi ja puc tornar a fer coses. O a no fer res. O a escriure al blog un diumenge a la tarda.

Dos llibres mig començats esperen a la tauleta: Egosurfing i Fin. Em vaig equivocar i vaig comprar Fin en català enlloc de en castellà que és com el va escriure el Monteagudo. Segurament fou el desconcert de trobar-nos amb un amic retrobat mirant llibres a menys de dos pams per pura casualitat al Happy Books. Tinc com un iman extrany per trobar-me gent per casualitat. L'afegiré a la llista de coses rares que em passen (com per exemple que em robin que ja vaig comentar).

Ahir vaig anar a veure l'Americano. No sé si és perquè estava cansada però se'm va fer llarga i avorrida. Quan vaig mirar el rellotge per primer cop havien passat 45' i no havia passat quasibé res. El director dels videoclips de Depeche Mode té més ritme fent videoclips. He dit. Crec que l'opció de Bicicleta, cullera, poma hagués estat millor però me la reservo per un no-dissabte.

Em moro de ganes de tornar a córrer curses. Aquest matí hagués sigut un bon dia però potser val més fer bondat fins la Cursa del cava..

I un dia soñando en un sueño soñé.. m'acaba de venir al cap aquesta cançó. I no pas perquè estigués sonant. Per molt que hagi transportat la meva antiga mini-cadena de la meva antiga habitació aquí, segueixo escrivint sense música. M'agrada sentir el clic de les tecles.

Crec que ja està. Ja no he d'escriure res en aquest post-rotllo diari adolescent que necessitava escriure.

Recomanació del dia: el Malwarebytes ha sigut capaç de trobar 777 objetos infectados. És un crack. Ara instal·la't l'Avast.

Recomanació del dia2: els Bizcochitos Fruta y Fibra de All-bran estan de muerte.

Sindromes post-fm

Artistes apagats
Somnis d'elefant
Nits d'antagonisme
Pètals despintats

Sobre robatoris o fenòmens paranormals

Arran d'un robatori cutre i d'un intent de robatori frustrat la setmana passada (vaig pillar la dona mentre marxava amb el meu bolso!), he pensat en escriure aquesta post.

Sempre he tingut una especial tendència a ser robada. Quan parlo amb la gent m'adono que els cops que m'han robat, és força superior a la resta. Això no vol dir que m'hagin robat coses de molt valor, però si que m'han robat sovint i moltes vegades coses sense massa sentit: una motxilla amb roba suada d'entreno, un moneder buit, un rellotge de plàstic que vaig entregar tremolant perquè una pistola enfocava a un amic (de debò), la roba interior de dins d'una bossa on hi havia moltes altres coses de més valor, el bolso tot tallant-me l'ansa mentre era asseguda (amb el bolso posat) en un banc a plaça Catalunya..

Però el top ten seria encapçalat per un robatori que va tenir lloc fa més de deu anys:
- la nit d'un divendres tot tornant de sopar vaig anar al lloc on havia aparcat el meu Renault 4L groc i tatxan, no hi era! Ja em pensava que no el tornaria a veure més quan, a mitjans de la setmana següent, em van dir que havien vist un cotxe com el meu aparcat en una plaça cèntrica de Vilafranca. Hi vaig anar i si, si, era el meu cotxe! amb una nota sobre la guantera que posava: "Gràcies, l'hem fet servir per anar de festa. No li hem fet res, només hem gastat la gasolina". I de regal em van deixar una jaqueta al maleter.. ja se sap.. amb les presses del lladre que va de festa durant dos o tres dies amb un cotxe robat (massa lluny no devien anar amb un 4L la veritat..) és normal deixar-se una jaqueta. Encara recordo la cara d'incredulitat dels guàrdies civils quan vaig anar a treure la denúncia.. també recordo la multa perquè els lladres em van deixar el cotxe en zona blava, sense tiquet és clar!

Ja no queden lladres educats com els de fa anys.. la dona que em va intentar robar el bolso la setmana passada no em va pas demanar perdó, o qui em va robar la roba interior del vestuari de l'hospital no em va pas deixar una nota donant-me les gràcies.. no ho entenc.