Coses amb cara

Arriba un dia en que mires endarrera i t'adones que la vida es configura d'influències personals.

I no vull dir influències a nivell laboral, sinó que em refereixo a que els gustos, allò que ens agrada o ens deixa d'agradar, té molt a veure amb la gent que en aquell moment o en moments anteriors hem tingut al costat.

Així, sense haver-hi pensat abans (de fet fa temps que ho penso però no ho havia escrit, o potser si i aquest post és repetit i/o cíclic), arriba un dia en que m'adono que la majoria de coses les podria associar a una persona (no sé si això li passa a tothom, imagino que si), com si les coses tinguessin cara de persona. I no només em refereixo a coses objectes, sinó també a la música, al menjar, als llibres, als personatges famosos, a certs llocs o pel·lícules, etc.

Així, dins el llistat indispensable de coses estranyes que per mi tenen cara hi destaquen: els berberechos i les banderilles (així, en forma de barbarisme), les amanides amb vinagreta de mostassa, en Sala-i-Martin, un replà del campus nord, els Bagels, les olives negres, Depeche Mode, els gintonics, els venedors de roses ambulants, la cançó Hansel i Gretel de Joan Miquel Oliver, la peli Olvídate de mi (traducció horrorosa de Eternal Sunshine of the Spotless Mind), els Ford Mondeo i les torres amb escales de cargol a l'exterior.

Són algunes dels milions de coses que inevitablement em fan pensar en algú quan les tinc davant o en sento a parlar.. i la majoria de vegades em fan dibuixar un somriure :)

ho vull..

vull el rellotge GPS Nike +tomtom
el vull el vull.. my treasure..

tic tac tic tac 16 de juliol.. propòsit: estalviar fins aquell dia (cada cafè que eviti consumir pensaré que és 1,20€ destinats al rellotge..)

Running holydays

Avui he dit els dies de vacances que voldria agafar a la feina.
Ara toca innevitablement mirar on podria anar uns dies.
Com ja va sent costum els darrers anys, unes vacances sense cursa no tenen sentit :)
Durant l'any viatjo per feina i busco les curses segons on toqui currar, a l'estiu busco les vacances segons on m'agradaria córrer.

Com buscar llocs de vacances a partir de calendaris de curses:

1. Run the planet => no hi ha quasibé curses


2. Running calendar =>mola


3. Marathons calendar


4. Race calendar


5. Llista amb les curses més antigues del món: Mombocar. Cal rebuscar una mica per la web fins a trobar La Storia del Palio. On explica que la cursa més antiga del món es diu Palio del Drappo Verde (Verona, Itàlia) tot i que el Llibre Guiness parla d'una altra cursa anomenada Red Hose Run (Carnwath, Escòcia).

Xoff

Ourense

No havia estat mai a Galícia. Ara ja no ho podré dir. Pel que he sentit dir, Ourense no és dels llocs més turístics de la CCAA, però he tingut oportunitat de conèixer racons que val molt la pena visitar:

- les termes d'aigües calentes a la vora del Miño, al mateix Ourense. Es tracta d'un espai lúdic gratuït amb vàries piscines d'aigües termals naturals molt ben cuidades (amb vestuaris, taquilles, vigilants, etc.) al llarg d'un circuit per passejar-córrer d'uns 15 kms. Genial poder fer l'entrenament i acabar a les piscines relaxant-se! En cas de no tenir bikini, el Carrefour per 10€ té la solució!

- la Ribera Sacra i els canyons del Sil: indispensable anar amb cotxe per poder perdre's per les carreteres que vorejen el riu Sil (afluent del Miño), des de les quals s'obtenen unes vistes espectaculars. Recomano la visita al monestir rehabilitat-i-posteriorment-abandonat de Santa Cristina i el rehabilitat-i-convertit-en-parador-pijo-amb-spa de San Estevo.

-els municipis de Ribadavia i Allariz. Val la pena simplement passejar i deixar-s'hi perdre una tarda..

Welcome to LastBegas

M'acabo d'inventar el títol del post. Vull dir que acabo d'escriure-hi el primer que m'ha vingut al cap i m'ha fet gràcia.

Aquest és un post d'aquells de "no sé què fer al tren". He decidit que escriuré un resum de coses que m'han sorprès aquesta setmana:

- Miss at la playa => com fer un blog amb 19 anys, sobre moda, sense ser-ne del "mundillo" i aconseguir que Custo i Levi's hi posin publicitat. El magazine de la vanguardia de no sé quin dia de gener parlava de la creadora, a un apartat anomenat Jóvenes Talentos.. quina enveja (no perquè jo vulgui pas fer un blog de moda, sinó pel fet que un hobby t'arribi a reportar ingressos..).

- Webs que regalen coses:

www.tampax.es: només cal registrar-se i t'envien en 3 dies 4 tampax + 6 salvaslips + descomptes per la propera compra (comprovat).

www.jocrecenbarcelona.cat: bitllet d'avió gratis, no sé on ni quan, si omples un formulari a la seva web (és d'Spainair la promo) . Ho acabo de fer i he rebut mail on posa que ja el tinc i que ja m'avisaran quan es llenci l'SpainairStar i accepti les condicions.. no se quines deuen ser però ja veurem.. per si de cas.. mai se sap!

-Fa dies que no faig cap cursa. Bé, si, la mitja d'Azcoitia-Azpeitia, on vaig fer marca!!! Ostres ara he pensat que volia fer un post sobre l'hotel on vam estar! increible! super maco, barat, amb unes vistes increibles, gent molt amable i un restaurant boníssim!Estava a Bidegoain, al barrio de Goiatz i es deia..let me think.. Hotel OLAZAL!!! Si aneu per la zona, no dubteu en allotjar-vos-hi. I de tornada, compreu formatge a Idiazabal :)

Anàlisi del cicle de vida (ACV)

Ahir en Joan Barril, al programa "El cafè de la República" a Catalunya Ràdio, en un context que no sabria determinar, va fer una referència relacionada amb l'àmbit de l'ACV.

Mentre tertuliejaven sobre la mesura que ha deixat anar l'Imma Mayol respecte la possibilitata de limitar la circulació a Barcelona als vehicles de més de 10 anys (no en sé més, per tant, tota informació errònia pot ser rebatuda, benvingut serà el comentari), en Joan va dir (no és cap cita textual, per tant tota modificació que hi pugui haver de les seves paraules és fruit de la meva mala memòria):

"Potser ens hauríem de plantejar què contamina més, si el vehicle mentre circula o la fabricació d'aquests nous vehicles que passarien a substituir els de més de 10 anys, o la gestió dels residus que aquests generarien". Bona reflexió aquesta d'en Joan Barril. Bona reflexió precisament perquè els que ens dediquem a la investigació ( professional-acadèmica-per inquietud personal) en aquest camp perdem gran part de les nostres forces en intentar divulgar i fer entendre el concepte de cicle de vida. Aquesta reflexió però hauria d'anar més enllà i plantejar-se també:

1. Quins impactes volem tenir en compte quan parlem d "això contamina més o menys que allò"? No és el mateix analitzar les partícules sòlides, que les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que les emissions de CFCs que afecten a la capa d'ozó, que les susbtàncies que provoquen smog o les que provoquen puja àcida, etc.


2. Un cop determinats aquests impactes, en la majoria dels casos tindrem cadascun d'ells amb unitats diferents que no permetran la comparació: podria ser que el vehicle de menys de 10 anys emetés menys CO2 però per contra molts més òxids de sofre que un de més antiguitat.. Què serà millor o pitjor? la resposta no té un clar concens científic i les metodologies existents per tal de ponderar i agrupar resultats han de ser usades amb cautela.


3. Els resultats de l'estudi dependran de molts factors, molts d'ells determinats ja per les decisions preses en un inici: unitat d'estudi, abast de l'estudi, límits del sistema, assignacions de les càrregues, origen i qualitat de les dades considerades, etc. Dit d'altra manera, per exemple, per tal que els vehicles circulin fem carreteres. L'impacte associat a fer aquestes carreteres l'imputem al cotxe també o no?


4. En conclusió: Res és blanc o negre. La resposta a la reflexió que feia en Joan Barril no és trivial, caldria un estudi, el qual podria arribar a donar resultats no concluents: és millor quedar-se cec o quedar-se coix?

Joan, si vols, un dia vinc al teu programa i en parlem ;) I ara, si em permeteu us deixo que haig d'acabar una oferta d'ACV per demà.. creuem els dits! Si voleu que us faci un ACV, contacteu amb mi, però penseu que RES ÉS BLANC O NEGRE.