Arriba un dia en que mires endarrera i t'adones que la vida es configura d'influències personals.
I no vull dir influències a nivell laboral, sinó que em refereixo a que els gustos, allò que ens agrada o ens deixa d'agradar, té molt a veure amb la gent que en aquell moment o en moments anteriors hem tingut al costat.
Així, sense haver-hi pensat abans (de fet fa temps que ho penso però no ho havia escrit, o potser si i aquest post és repetit i/o cíclic), arriba un dia en que m'adono que la majoria de coses les podria associar a una persona (no sé si això li passa a tothom, imagino que si), com si les coses tinguessin cara de persona. I no només em refereixo a coses objectes, sinó també a la música, al menjar, als llibres, als personatges famosos, a certs llocs o pel·lícules, etc.
Així, dins el llistat indispensable de coses estranyes que per mi tenen cara hi destaquen: els berberechos i les banderilles (així, en forma de barbarisme), les amanides amb vinagreta de mostassa, en Sala-i-Martin, un replà del campus nord, els Bagels, les olives negres, Depeche Mode, els gintonics, els venedors de roses ambulants, la cançó Hansel i Gretel de Joan Miquel Oliver, la peli Olvídate de mi (traducció horrorosa de Eternal Sunshine of the Spotless Mind), els Ford Mondeo i les torres amb escales de cargol a l'exterior.
Són algunes dels milions de coses que inevitablement em fan pensar en algú quan les tinc davant o en sento a parlar.. i la majoria de vegades em fan dibuixar un somriure :)
