Operetta

Genial.

No sabia gaire gens què anava a veure. Una opera? Una opera en clau d'humor, si, però, què és de fet una opera en clau d'humor? Doncs gairebé 30 cantants professionals (entre ells 3 sopranos i 2 tenors diria, tot i que no en sé gens segueixo dient) amb molt poc attrezzo, cantant d'una forma increïble algunes de les peces més conegudes d'opera, fent-nos somriure i deixant-nos embadalits al públic durant una hora i mitja. Simplement genials les escenes dels esports, de l'estació de tren, de la gravació, del ballet, etc, etc.

I això que del director, el manresà Jordi Purtí, no me n'havien parlat massa bé. Qui me'n va parlar em va advertir que és molt famós (visca la meva ignorància) i que va llançar l'actor Toni Albà fins on és ara, però que a ells no els agradava massa (i jo a Tàrrega vaig veure una obra que també dirigia ell "De paso" i la veritat quina mandra d'obra...). Però després d'aquesta ja he fet les paus.

Aneu-hi si podeu, on sigui que la facin (al Poliorama ja no la fan).

La cara oculta

Prescindible. Previsible (tot i haver llegit que el final era del tot imprevisible). Malgrat tot, entretinguda per passar un divendres a la nit.
El Quim Gutierrez em va agradar mil vegades més a Azul Oscuro Casi Negro. El paper de director d'orquestra se m'ha fet molt poc creïble.

La piel que habito

4 línies per resumir una peli increïble:

L'Almodovar és un geni sonat, cada cop més sonat i cada cop més geni.
La peli és dura i fa patir.
Durant la sessió, unes 4 persones (de les 25 que deviem ser) s'han aixecat i marxat. Jo d'ells no m'ho perdonaria.
El Banderas un 10 i l'Elena Anaya també.

Tal com diuen: o blanc o negre, no hi ha tons de gris per descriure si t'agrada o no, l'Almodovar, i menys després de veure aquesta peli.

Fira de teatre de Tàrrega

Després d'un cap de setmana intens, i d'una setmana que encara es preveu pitjor, m'afanyo a recomanar dues de les obres que he vist a la Fira de Tàrrega i que diria que fan a Barcelona (no us les perdeu per poc que pogueu):

- Circumstàncies - 15è Circ d'Hivern de l' Ateneu Popular 9 Barris. Impressionant. Unes màquines aquells paios fent acrobàcies, sobretot amb un gronxador-balancí d'aquells. .

- Eduard Biosca (col·labora a Versió Rac1), ha fet un fragment de l'obra que fa a bcn que es diu "El optimista global". Genial. De debò, el tio fa un monòleg (buenafuenteja una mica) amb un guió genial que dona molt bon rotllo. Com sempre quan vaig a Tàrrega acabo farta de veure circ i malabars i que m'agrada més que m'expliquin coses.. El fan al Teatreneu els diumenges a les 18:30 des de fa ja algunes temporades!

SOPA DE CABRA 10 anys després..

La pell de gallina..

Lluita pels teus somnis, t'estan esperant.. fes que siguin teus, abraça'ls..


Acabo de descobrir que a casa tinc el CD "Tribut a Sopa de cabra".. no recordava que el tingués, què fort!!

NHOW

Rosa. Gairebé tot era rosa en aquella habitació. El terra, les parets, l’armari, la dutxa, els llençols. Una combinació de rosa clar i fúcsia, en llis o estampat. I el que no era rosa, era blanc, lila o transparent, com la mampara de la dutxa que amb una forma ondulada donava directament a l’habitació fent alhora de mampara i de paret.

No es tractava de l’habitació d’un conte, sinó de l’habitació de l’hotel NHOW  on em vaig allotjar el cap de setmana passat (ui, ja fa 2 de fet) a Berlin.

Increïble aquest hotel que funciona alhora de galeria d’art i cocteleria de moda. Situat al costat de la discogràfica UNIVERSAL STUDIOS i de l'estadi O2World, al costat del riu Spree. Tampoc el recomanaria com el millor hotel del món, per exemple només hi ha wifi gratuit al hall-fashion, a les habitacions val 5€/hora! però si voleu fer un regal cool doncs crec que qui el rebi caurà de cul (rodolí).

Us deixo algunes fotos que he trobat per internet, us juro que no estan trucades amb el photoshop..

I abans d'acabar les vacances... la Pica d'Estats

Marxem divendres a la tarda. A les 18h per ser exactes. A les 21h, a menys de 10km del nostre destí (Alòs d'Isil a l'apartament que ens han deixat) un dels dos cotxes comença a treure fum i a escalfar-se. Diagnosi: corretja trencada. Per sort som 5 i hi cabem en un cotxe. L'altre se l'endú la grua.

Sopar, dormir. Despertador a les 6h. Entre una cosa i l'altra, acabem arribant a l'aparcament de la Molinassa (el final d'una pista forestal 13km més enllà d'Alins) a les 8h. El refugi de la Vallferrera (a 15 minuts del parking) és una bona opció per dormir la nit abans i començar a pujar ben d'hora. Si es vol fer cim en un sol dia, es pot fer en unes 10h aprox depèn de la velocitat. Nosaltres però optem per fer-lo en 2 dies bàsicament perquè ens fa il·lusió dormir en les tendes prop de l'estany. 

Al cap de 3h arribem al primer estany, el de Sotllo, i decidim deixar una de les tendes plantada i descarregar les coses que no necessitem ja que allà és on tornarem a passar la nit. Descobrim que no es pot fer quan ja és massa tard per tornar enrera. Per sort quan tornem a la tarda tot és al seu lloc i no hi ha mossos per multar-nos.

Caminem amunt, passem l'estany d'Estats, la tartera que no s'acaba mai i la gelera que impressiona de tan aprop i a les 14:30 aprox fem cim! La Pica d'Estats (3.143m, el cim de Catalunya).

Hem passat pel cantó habitual, el de França vorejant el cim per darrera, per davant es veu que és molt difícil i no està quasibé senyalitzat. Trobem molta gent, de fet quasibé podríem dir que la majoria de gent que ens trobem és coneguda!!!! super fort!! que petit que és el món, Catalunya i el Penedès.

Ens diuen que si haguéssim fet cim 1-2h abans no hi haguéssim capigut ja que just coincidim amb la marató del Montcalm! Per sort com que anem tard, ja estan desmontant i només ens trobem els organitzadors francesos desmontant la paradeta que ens regalen aigua i menjar que els ha sobrat a l'habituallament!

Dinem al cim ja que no fa gens de fred ni vent i les vistes són precioses.

Passada una hora (15:30 aprox) decidim baixar però abans ja que hi som fem 2 cims més que estan a tocar: el Verdaguer (3.129m) i el Montcalm (3.078m).

Comencem a baixar des del Montcalm a les 16h i a les 18h ja som altre cop a l'estany de Sotllo on hem deixat la tenda. No podem evitar fer un banyet que ens deixa com nous. L'aigua no és pas tan freda com ens pensàvem!!

Passem la nit i l'endemà un cop esmorzats arribem al cotxe en menys de 2h i 30minuts. D'una tirada haguéssim baixat en menys de 5h (6h per pujar i 5h per baixar és lo habitual, llavors dependrà del ritme i les parades que es facin).

Conclusió: què maca que és Catalunya!

Un consell: no corregueu més menjar del necessari! nosaltres som novatos i semblàvem mules.

Un altre: no oblideu la crema solar (al coll i braços també!)

I per acabar: quina mandra que fa desfer les bosses després de vacances..