David Hockney

Vull anar a veure una expo d'en David Hockney ja.
Mentrestant em conformaré amb buscar al google imatges:

Tot escoltant Nouvelle Vague

Pista coberta Sabadell

Nervis. Nervis, perquè no havia corregut mai en una pista coberta (ni quan estava a Vilafranca i mira que em queia aprop..). Nervis perquè tot sembla molt "professional". Nervis perquè hi anava sola. Nervis que van diminuint en veure cares conegudes. Nervis que es tornen en tensió i emoció en pujar a dalt després d'escalfar a la recta del subterrani.
I finalment les ganes de marxar corrents abans de començar, es van transformant en ganes de tornar-hi un cop acabat gràcies a les sensacions i a la marca 5'15''82 en 1.500m :)

 I què maca que és la pista.

Restauració de mobles

Ja som 2012. De fet, si em descuido una mica més, potser el proper post l'hagués escrit el 2013.
L'any comença amb moltes idees passant-me pel cap.
Moltes d'elles de feina/negocis/hobbies/viatges/esport, tot barrejat en una mena de pòcima rara, com la del  Panoramix. Què en sortirà? No se sap.
Per ara he barrejat els ingredients següents: curs de restauració de mobles, junta de l'esportiu, projectes per escrit, llibre "Jo confesso" del Jaume Cabré,  llibre "The ultimate world races", Campionat d'Espanya de Cross a Oroposa, classes de repàs especials i més somnis..
Però anirem pas a pas:

- Primer objectiu: restaurar aquesta tauleta

Per saber com continua la història de la tauleta haureu de llegir: La segona vida dels mobles
Allà seguiré informant sobre la seva evolució :)

Idees de negoci

Avui us presento dues idees de negoci o si més no dues iniciatives d'amics meus que s'han convertit en realitat. En un any de crisi, què millor que posar a la llista d'objectius per l'any vinent tornar realitat les nostres idees, els nostres somnis vaja.

A veure doncs si ens inspirem entre tots i som capaços de seguir l'exemple, o si més no que serveixi per felicitar-los :)

http://www.cuinarium.com/ Cuinàrium és una botiga online de productes d'alimentació amb una àmplia selecció d'aliments de gran qualitat impulsat per la Laura i la Marta. La Laura Vallejo s'encarrega d'enriquir aquesta selecció de productes i la Marta Galimany s'encarrega d'elaborar receptes amb aquests productes.

Llegir a l'apartat notícies coses com que han sortit a LaVanguardia, a RAC1, etc. m'ha fet il·lusió i sorprès alhora. Sou unes cracks!

icastellers és un joc per a iphone i Ipad d’Apple creat per l'Oscar Burgosque té per objectiu emular el món dels castells: crear una colla, assajar i construir castells a plaça. Ho dic tot sense haver jugat i quasibé sense haver-lo vist, per tant se'm pot corregir. Un altre crack vaja l'Oscar! Mira que vam estudiar junts però a mi no em feu programar això que segur que faig pinya (=penjo l'iphone i això que no es pengen) a la primera línea de codi.. :)

Apa, doncs, si no sabeu què regalar per aquestes festes aquí teniu dos exemples!

Molts teatres

En dues setmanes he anat més cops al teatre que en en dos anys..

Resumeixo breument:

Teatre Tantaranta: obra “Sala d'espera futur” (2010), de l'autor berlinès Oliver Kluck. Força inaguantable. Tres noies parlant alhora representa que de la crisi actual. Movent-se massa i sense fer que s'entengués massa cosa. Podria ser que jo no hi entengués però l'"expert" em va dir que a ell tampoc li havia agradat així que..

Teatre Nacional de Catalunya: musical "El crim de Lord Arthur Savile" d'Oscar Wilde per Egos Teatre. Imprescindible. Genial. Si no sabeu què regalar per aquest nadal amb aquesta obra no fallareu. Les quasibé 3 hores es fan curtes. Rius molt, sobretot amb el mag Septimus :) De debò, feu-me cas. Aneu-hi sense dubtar, abans que s'acabi a principis de gener.

Mercat de les Flors: Circ Teatre Modern. Molt tendre, maco i suggerent. Famílies amb nens. Gent sense nens. Tots somriem i patim amb els dos actors-pallassos-trapecistes-poetes dins d'una carpa de circ de dimensions reduïdes on van apareixent artilugis propis d'enginyer... Una mica com si s'haguéssin escapat de la fira de Tàrrega però per mèrits.

Teatre Lliure: "Penumbra" de la companyia Animalario (surten els coneguts per tv Alberto San Juan i Guillermo Toledo). Espesa. No l'arribo a entendre. No tinc clar si tot és un somni, si són somnis entrellaçats o si hi ha part de realitat. Però s'hi havia d'anar :)

Gràcies..

Des de Madrid

Torno a fer un post d'aquells de quan sóc fora per feina. Avorrida a l'habitacio de l'hotel al vespre.
Avui com que sóc a Madrid no parlaré de llocs on no havia estat mai sinó del més sorprenent que m'ha passat aquesta tarda: m'he "creuat" amb el Tom Cruise i la Duquesa de Alba.
De debò els he vist. Juas. No és ben bé que me'ls hagi creuat sinó que tot passejant de sobte m'he trobat un futimer de gent i una musiqueta suggerent.. m'hi he apropat i resulta que era un cinema on feien la presentació de la nova peli de Missió Impossible i hi havia fent-se les fotos de rigor, entrant per una catifa, en aquest cas negra, i deixant-se fotografiar ni més ni menys que el Tom Cruise. És un tap de bassa. Sort de les pantalles gegants que tenia darrera que reproduien a un tamany més fàcil de veure a un Tom Cruise somrient i firmant autògrafs i donant la mà a la gent que hi havia darrera unes valles.
I al cap d'una estona, quan m'estava ja cansant d'intentar veure alguna cosa de puntetes, i de no reconèixer a ningú altre que no fos ell, de sobte ha aparegut la Duquesa de Alba.. no comments.
Quina combinació la veritat..

Apa, vaig a fer un altre post de teatre ara.

Idees que s'esvaixen

Vaig a cicles. Suposo que tothom hi va però lo meu comença a ser preocupant.. les il·lusions em duren màxim 3 anys.. no vull generalitzar però és força matemàtic. Diria que una de les poques que m'ha durat més de 3 anys ha estat el bàsquet però crec que hi va tenir a veure el fet d'anar canviant d'equip (potser no de club però si d'equip o si més no amb parons intermitjos - no diré gràcies a les lesions, però en part també ajuden a fer parèntesis-).

El de l'atletisme no l'he tingut encara de baixón (baixada en català no queda tan contundent), és a dir, encara em fa il·lusió córrer però crec que hi té a veure el fet de que vaig canviant una mica la disciplina, la distància de les curses, el tipus de cursa, etc.

Però si que noto que potser començo a tenir el típic baixón de la feina (i això que m'encanta i m'ho passo molt bé i la gent genial) però començo a tenir ganes de marxar a l'estranger... de San Francisco no he obtingut resposta.. ara almenys tinc el CV en anglès actualitzat i una carta de motivació. Necessito fer anglès parlat. Algú vol fer un intercanvi?

Ara tinc també el canvi de xip d'aficions.. en necessito alguna. Aquest any fins ara m'ha donat per les fotos (que si cursos, que si exposicions.. que si no parar de pensar fotos però no fer-les.. algun dia em compraré una càmara Nikon D3000 encara que estigui obsoleta..). Ara vull fer un curs de restauració de mobles, volia fer alguna cosa de decoració, em sembla que necessito trobar alguna cosa que em motivi al 1000x 1000 .. no se sap el què.. els meus plans de negoci tampoc acaben de motivar al món (eh, món?) .. per sort el llibre que estic llegint és la millor afició que podria tenir a hores d'ara (que no s'acabi mai si us plau, el Senyor Norrell i Johnatan Strange -o potser es diu al revés.. mira que fa temps que el llegeixo .. les seves 800 pàgines en tenen part de culpa.. és difícil de transportar i per tant només puc llegir a casa). Imprescindible. Estimo el llibre. Es pot estimar un llibre?

I mentrestant les idees s'esvaeixen..com s'escriu s'esvaeixen? en v o b? tinc la sensació, com em va dir un que jo em sé, que estic deixant passar altres trens.. però no en sé més, ho sento. On és el botó per demanar que s'aturi i baixar del tren?

Marxo a entreno. Ja prou anades de bola per avui.

Si no teniu entreno, aneu al cine. Ja no la fan però No habrá paz para los malvados val molt la pena.

pd: Diria que algun dia ja he fet algun post sobre això dels cicles de 3 anys..