Sevilla, 9 de maig, 18:30 de la tarda, 35ºC!!

Què es pot fer a Sevilla a aquesta hora amb aquesta temperatura al carrer?? Doncs estar a l'habitació de l'hotel esperant que es faci una mica més tard per no morir derretit.. I com m'entretenc a l'hotel? Doncs un cop acabada la feina (bé, mig acabada, mai s'acaba), m'he entretingut a tunnejar (amb l'app Pixlromatic) algunes fotos que vaig fer ahir mentre molt corria.

I és que ahir vaig anar de pardilla i se'm va ocórrer posar-me a córrer a les 18h de la tarda, amb la mateixa temperatura que avui.. i no vaig correr pas un trosset petit.. ehem..Primer vaig donar el tomb al Parc de Maria Luisa que tinc prop de l'hotel, un cop donat el tomb al perímetre, que fa uns 3km, vaig seguir Guadalquivir amunt.. i amunt fins que s'acaba el riu (si, si s'acaba perquè resulta que el riu que passa per la ciutat no és en realitat el curs del riu, ja que aquest està desviat) al parc de San Gerónimo, que està uns 5km més enllà. I després clar, tocava tornar.. en total 18km, a ple sol, i amb l'únic avituallament d'una font que vaig trobar a mig camí, en un parc infantil.. En resum, que avui no aniré de pardilla i sortiré a entrenar a les 20h mínim..

Apa, doncs, us deixo les fotos del recorregut corrent ahir. Malgrat la calor, les vistes espectaculars!
Un dia faré un post sobre recorreguts per entrenar tot fent turisme per diferents ciutats espanyoles :)

Torre del Oro

Puente de la Barqueta

Puente del Alamillo (de Santiago Calatrava)

 Plaza España

2 pelis

He dubtat entre: vaig a córrer ara i escric sobre les pelis després, o al revés. Al final ha guanyat la mandra. Avui no és el meu dia. M'he llevat a els 8, he llegit una horeta i he tornat a dormir. I això que no m'agrada dormir de dia perquè tinc la sensació de perdre el temps. Però bé, ara ja està fet. Bé, centrem-nos.
Pelis:

• La pesca del salmón en Yemen.  Peli per passar una tarda si estàs avorrit. No crec que valgui la pena pagar els 7,50€ del cine, però a vegades va bé desconnectar amb una història d'amor. Això si, s'ha de reconèixer que té un toc de sentit de l'humor força brillant, sobretot pel protagonista (Ewan McGregor) i pel jeque yemení (Amr Waked i la seva mirada impressionant).
• Los juegos del hambre: Genial, impressionant. Em tenia encuriosidad des d'un tweet que vaig llegir al concert del TR3C on algú preguntava a una noia del públic què estava llegint allà dreta al mig d'un concert, i ella responia amb un altre tweet que llegia el llibre de "Los juegos del hambre". I vaig pensar, vés a veure la peli que si el llibre enganxa tant com per llegir a les fosques enmig d'un concert ha de ser per alguna cosa. I ara ho entenc. Val que segurament està pensat per a públic adolescent i que té moments nyonyes de remate (que em van fer plorar mil) però ostres, la barreja que em recorda al 1984 de l'Orwell + El Show de Truman + Battle Roral (de qui diuen es plagi) et fa quedar allà assegut a la butaca amb el cor encongit durant les dues hores i pico que dura la peli. És una trilogia la novel·la diuen, per tant entenc que faran dues pelis més aprofitant l'èxit..

Ara si que ja tocaria anar a córrer que encara se'm posarà a ploure!

Els jugadors de Pau Miró

Com sobreposar-se a un moment o a tota una vida grisa, quan estàs allà enfonsat al pou i sembla impossible sortir-se'n? Doncs amb la valentia i el poc seny que dóna saber que l'únic que et pot animar és fer allò que et fa pujar l'adrenalina a tope.. Als jugadors de l'obra evidentment és alguna cosa relacionada amb el joc i els diners. No us diré pas quina. Aneu a veure l'obra (en cartell al Teatre Lliure de Gràcia fins 20 de maig maybe). És genial, sobretot pels actors. M'encanta l'histerisme del Jordi Bosch i la "pinta de que tot li rellisca" del Boixaderas. 90' que passen volant. Amb ganes que el final només sigui la pausa entre actes, però no. Ja s'ha acabat..

- Es nota que són bons actors sobretot pels silencis que fan. -Encara estic donant-li voltes i pensant exactament què vol dir ;)

Cursa de 10km a la MArató d'Empúries

Fa dies que no escric d'atletisme. No sé perquè no ho faig més ja que de fet el post més vist d'aquest blog, amb diferència, és el que parlava de la Pista Coberta de Sabadell, i bàsicament pel fet que la gent quan fa cerques al google d'alguna foto de la pista, surt de les primeres l'enllaç que vaig posar jo.

Avui però parlaré d'atletisme altre cop, i en concret de la cursa d'ahir a Empúries. He decidit que és la meva cursa preferida d'aquest any, per mil motius:

- Per la gent encantadora. Diria que no havia parlat mai amb tanta gent desconeguda al llarg d'un matí: el noi de la bici que em va acompanyar i animar al llarg de bona part del recorregut (mil gràcies! em sap greu no haver pogut més..), la noia que va quedar primera als 10km (espero que la cursa de Policies et vagi molt bé i sobretot la tesi! va que ja la tens), els companys que mentre animàvem a la marató em vam explicar com era la cursa fa uns anys quan no era encara campionat de Catalunya, el senyor que molt amablement va tenir la paciència de buscar dins les caixes el meu trofeu (em sap mil greu no haver-hi estat a l'entrega.. sóc un cas.. i mira que vaig estar tot el matí per allà..), la noia que va guanyar la Marató i per tant el Campionat de Catalunya, la conserja del Pavelló amb qui vam parlar de sabates de talons i altres persones que segur que em deixo.

- Per l'ambient: mig atlètic-mig històric entre tantes runes- mig vacances d'estiu al costat del mar. Super maco.
- Pel massatge: de fet, va ser el primer dia que després d'una cursa em vaig posar a fer cua per fer-me un massatge (malgrat que després em tornés a posar a córrer juas). Ja sé que el Toni diu que no és bo fer-se massatges just després de córrer pq els músculs estan tensats i ens podem lesionar, però a mi em va anar molt bé.

- Pel trofeu més maco del món. De debò, m'encanta!

- Per la marca. Val, això és molt poc objectiu, però fer marca fa il·lusió. I reconec que la marquitis no és bona, però com que estic emocionada perquè aquesta temporada -el darrer mes sobretot- estic fent marques (reconec que l'entreno ho és tot!!) doncs he decidit posar-ho: 41'30'' (l'altre dia en 1.500 5'13'', en 800 2'26'', i fa alguns mesos a Barbastro en mitja 1h34'30).

- I... per la companyia i la paella :)

Un còmic, una obra de teatre, un concert i una peli

Còmic: Memorias de un Hombre en Pijama, del valencià Paco Roca, conegut per l'obra portada al cine Arrugas (que em va encantar però que haig de tornar a veure perquè he de reconèixer que estava feta pols quan vaig anar al cine i em vaig mig adomir!). En aquesta obra, l'autor ens plasma escenes de la seva biografia, que podria ser la biografia de qualsevol trenta-quarentanyero que treballa des de casa amb pijama o en xandall (versió 2.0 del pijama jeje). Tinc clarament decidit a qui li regalaré aquest llibre ;) Pel que fa a crítica, doncs molt divertit però massa curt: es llegeix en una espera d'aeroport i un vol d'una horeta. Feia dies que no llegia un còmic i no podia ser! De fet aquesta setmana a la feina un company portava el Jueves (regal de RBA) i m'han agafat ganes infinites de tornar-lo a comprar.

Obra de teatre: El sopar del idiotes, al teatre Apolo. No havia anat mai a aquesta sala. Passejar abans pels seus entorns, on es veuen "runes arquològiques",  et fa pensar en el que debia haver estat la època daurada del Paral·lel amb casinos+hotels+restaurants+altres tipus de sales.. L'obra, divertida, però com sempre em passa amb les còmedies, crec que no em fa gràcia el que se suposa que m'hauria de fer gràcia.. Per cert, merci per l'entrada!! Visca els Barça-Madrid :)

Concert: 4t1a+Pastora+Antònia Font, és a dir, el concert del 6è aniversari del TR3SC. El primer grup es va fer llarg però potser perquè m'era desconegut. Pastora em va sorprendre molt favorablement, increible el seu ritme, el fill "dibuixant" d'en Pau Riba (Pauet) i com no, la increible Dolo! no m'imaginava pas que cantés i ballés així, un 10 noia. I Antònia Font molt millor que en cap dels altres concerts que havia vist des de l'estiu passat. Per fi en Pau Debon entregat, saltant i ballant i suant (Razzmatazz era com una sauna! per mi que sobrepassàvem amb escreix el límit d'aforament permès). Antònia Font torna a ser el grup que jo recordava d'aquells concerts a l'aire lliure de fa uns anys.. quins records ;) Altre cop, gràcies compi per l'entrada!

Peli: El éxotico hotel Marigold. Si no acaba bien, es que todavía no es el final..

2 dies i mig a Mallorca

Dia 1 (dijous) : Arribo a les 17h de la tarda a l'aeroport. Recullo el cotxe de lloguer i vaig per la carretera que puja pel cantó oest amb l'idea d'arribar a Alcúdia per aquest cantó, fent parada on m'interessi. Primera parada Andratx. No té massa cosa a visitar. L'únic que m'hi atrau és que resulta que deu ser el dia de recollida de mobles i rampoines i trobo mobles pel carrer. Quines ganes d'agafar-los i restaurar-los! Però evidenment els senyors de RyanAir no sé pas què hi dirien.. aíxí que em conformo en mirar-los amb cara pena..
Segueixo amb el cotxe amb l'idea d'arribar a Valldemossa. Trigo més del que em penso, per dues raons, la carretera és plena de corbes i a més m'aturo a Estellencs i Banyalbufar, dos poblets amb molt d'encant però on penso que s'hi em quedés allà a dormir no sé què faria a part de passejar pels carrerons i pels GRs.
Arribo per fi a Valldemossa. Menjo una coca de patata (una mena de brioix) i camino pel poble. M'oblido que la idea és veure on va "viure" Chopin i em dedico a caminar pel poble i fixar-me en la devoció per Santa Catalina Thomas: a cada porta hi ha una rajola demanant que els protegeixi.
Decideixo fer via cap a Alcúdia, així que abandono la carretera, torno endarrera en direcció Palma i allà agafo l'autovia. Arribo just a temps per veure processons i sants de tota mena. Quina devoció que tenen. Els Apartaments Carlos V que he llogat resulta que són enormes i molt barats.

Dia 2: (divendres) Vaig a fer cafè a Sa Pobla, tot esperant a veure si existeix la cursa enunciada en semàfor taronja a Runedia. Després d'un diari i un cafè tot observant la plaça de l'ajuntament, decideixo que allà no correrà ningú i marxo cap a S'Albufera a recórrer els 12 km del circuit marcat. Al final en faig 15.

Després passseig per la platja, dutxa, dinar i cap a La Platja de Pollença on faig tot el passeig de la platja sota la pluja. Per assecar-me què millor que pujar en cotxe fins el Cap de Formentor. Impressionant! Què maco.. llàstima que semblava la rambla.. no vull saber com deu estar el far a l'estiu.. La posta de sol des d'aquí haurà d'esperar. Torno a fer corbes avall per anar a visitar Pollença i les seves escales..

Dia 3 (dissabte): Visito Alcúdia quan encara ningú s'ha llevat i puc passejar tota sola per la muralla. Genial. Recullo les coses de l'apartament, m'acomiado del cambrer i el lloro i vaig cap a Santa Margalida. El mercat setmanal resulta que són dues parades de fruita i verdura, i una de calces i sostens. Faig passeig i cafè mentre espero que em farceixin una ensaimada de xocolata i anous. Resulta que les ensaimades les has d'encarregar el dia abans! sobretot les de cabell d'àngel! Al final tinc sort i me'n puc emportar de 3 llocs diferents. La millor amb diferència la de la pastisseria Ca'n Pomar de Palma. La recomano moltíssim!!!

Dino a la platja de Can Picafort una típica Panada de pèsols i carn, m'encanta. I per fi a les 14h vaig cap a Muro a recollir el dorsal i esperar que comenci la cursa Sa Riba. Recorregut i ambient genials. Llàstima del vent.. Quedo segona yuhu! Sense dutxa snif marxo ràpid cap a Palma. Només em queda mig dia (un vespre vaja) i vull visitar-la una mica. Arribo en menys d'una hora. Què proper que és tot. Vaig cap a l'Hostal Ritzi. Molt amables i decoració queca-retro d'aquesta que m'agrada a mi, llàstima però que estic al meollo de la festa (al barri del Born) i resulta que el soroll no em deixarà dormir.

El cansament fa que passi del concert dels Amics de les Arts (ja hi havia anat a Sitges així que no em fa tanta pena no provar de trobar entrada).
La Seu és impressionant.. i sinó que els hi diguin als jet-sets que estaven celebrant allà fora el final de la regata de vela...

Diumenge 6:30 Palma-BCN. Fi

De cines, teatres, concerts, curses i ..

Cine: les darreres pelis vistes han deixat totes elles el llistó molt alt (i ara què aniré a veure aquest cap de setmana?):
- la comèdia alemany-turca Almanya, per mi una barreja entre Mi gran boda griega i Little Miss Sunshine! I com que tinc debilitat per aquesta última, evidentment m'ha encantat..
- Los idus de marzo, el mateix actor de la cara poc expressiva de Drive. No li cal ser expressiu, amb la mirada paga, m'encanta i em desperta mal de panxa a parts iguals.
- Intocable, simplement genial pel to irònic (críticat per gent del sector dels treballadors socials) però amable i sobretot optimista malgrat tot..

El teatre, tres quarts del mateix, llistó alt (encara no perdo l'esperança d'anar a Incendis):
- Qui té por de Virginia Wolf. Gran Vilarassau, però encara més gran l'Arquillué. Llàstima que el Centre cultural de Valls no és pas el millor lloc per veure una obra de teatre, massa gran, impersonal i mala acústica.. amb lo maco que és el seu Teatre Principal..

Concerts:
- Diria que no vaig comentar Antònia Font a l'Auditori ja fa cosa d'un mes. Molt bé, llàstima que l'economia em va fer comprar entrades de segona grada i es veien petitsss i se sentien una mica fluix..

- I just aquesta nit.. Els Amics de les Arts a l'Auditori del Teatre Melià de Sitges (només hi havia entrat un cop.. a veure una peli sobre lubotomies.. quins records :)  m'ho he passat molt bé i això que havia escoltat molt poc Espècies per catalogar.. però ara no em puc treure del cap "sobre Shopenhauer" i "Hello, dear Mr. Willis. It's such a great pleasure to meet you at last " .

Curses: us deixo 2 imatges que vaig fer durant la marató :)

Hello dear Mr. Willis, ..