Éxito para perdedores

Aquest post feia dies que el tenia pendent, però no és que no l'escrivís per falta de temps o de memòria, com em passa moltes vegades, sinó simplement perquè estava esperant el moment adequat. I el moment adequat és avui. I és que un regal no es pot fer públic fins que no l'ha rebut l'homenatjat (da, en aquesta cas), no? ;)

Ara, per fi, ara que ja el tens, ja puc parlar del còmic que va caure a les meves mans fruit d'aquella raó inexplicable de les coses connectades per atzar.

I és que l'endemà de tenir la nostra conversa de "serem persones inquietes?",  passejant pel Norma Còmics (aquesta cop no pel de Palma, sinó pel de Barcelona) vaig fullejar aquest còmic del qual havia llegit alguna cosa a La Vanguardia i evidentment en llegir la primera pàgina vaig veure clar que era per tu:


"Me encanta la gente inquieta. Seres de una rara especie en extinción. Me gusta tenerlos alrededor. Individuos que no paran de darle vueltas al coco y obran en consecuencia. Disfrutan haciendo cosas sin parar, apasionados en lo suyo. Crean otros mundos que alegran éste, se mueven, agitan conciencias, nos zarandean. Sea por amor al arte o satisfacción personal, para ganarse las lentejas o alimentar el alma. Todo junto es lo ideal, ..."

Doncs, res que us recomano la biografia en format còmic d'en David Cantolla que després d'arruinar-se amb la caiguda de les ".com" va tornar a aixecar-se amb tanta energia que ara és un dels responsable que el Pocoyó sigui conegut per nens (i adults) d'arreu del món. Però el recomano sobretot per les histories del maestro Yan. No us perdeu la historieta 8.. Deixo aquí un caramel.. si voleu saber de què va, ja sabeu..

 

M'encanta perquè jo també faig servir el Runkeeper a vegades amb l'iphone i vaig amb unes Asics (no aquestes).. la resta res, ja que els meus guants i malles són del Decathlon, les jaquetes i camisetes, la majoria regalades a curses o del club i de GPS res de res, el rellotge amb crono de 15€ max del decathlon!!

I el detall freaky de posar els min/km és boníssim!!

 

Ja us imagineu de què va la historieta i qui guanya la cursa, oi? ;)

Caminada nocturna a Santa Coloma de Gramanet, Serralada de Marina

Conversa imaginària que vaig tenir amb mi mateixa:
- Vols venir a una caminada nocturna que he vist que fan a Santa Coloma de Gramanet aquesta nit?
- Allà? Però si és al costat de Barcelona, vols dir que serà maca?
- Diu que és 100% per camins o corriols. Provem-ho?
- Provem-ho.
 
I resultà tenir unes vistes espectaculars, la companyia genial (amb elles no va caldre la conversa.. van confiar en el meu criteri juas), el meu genoll va respondre bé (yuhu per fi! dos mesos després..), i al final entrepà i piscina. Un dissabte nit rodó :)

Ara, avui tinc unes agulletes.. i això que els 10km+1 (de propina a l'inici despistat) vam fer-los en 1h35', és a dir, mig caminant, mig corrent.

Llegeixo per internet que molts escriptors han escrit sobre la serralada de Marina, Verdaguer, Carner, Espinàs, ... I busco fotos dels llocs per on vam passar ahir (mentre se'ns anava fent fosc), ja que nosaltres no duiem càmera.

Monaster de Sant Jeroni de Murtra (s. XV). Just passàvem pel seu costat quan tocaren les 21:45

Ermita de Sant Climent IV. No vam pujar les escales, sinó que vam passar just per sota, pel camí que es veu a la foto de la esquerra.

 

 El poblat ibèric del Puig Castellar. No vem entrar-hi però vàrem voltejar.lo pels camins que es veuen a la foto.

 Vistes de Barcelona i les xemeneies (que no torres, eh? juas) de la tèrmica de Sant Adrià.

La darrera foto no fa justícia. Les vistes d'ahir amb el cel rosa-lilós eren mil vegades més espectaculars, i després quan era de nit i es veien les llums de colors i el reflex de les fonts de Montjuic.. espero que la organització penji fotos ben maques.

Comiats

Últimament tinc la sensació d’estar sempre enyorant algú. I no és sempre el mateix algú. Enyoro fins i tot gent que no ha marxat, o a qui sé que veuré en pocs dies. Potser l’estiu és una època de comiats, o potser l’atzar ha fet posar-los tots agrupats en un estiu.

Comiats molt tristos i injusts com el de la Núria... Comiats que encara han de venir però que ja em fan sentir que t’enyoraré, vaaa mirem-ho pel cantó bo, l’any vinent ja tinc vacances si em busques un curs de restauració aprop ;)... O comiats que no són comiats però que no puc evitar enyorar-te quan et veig marxar per la porta i no ha passat encara ni un minut des que ets lluny de mi...


No m’agrada sentir-me trista per això, però deu voler dir que sou importants per mi, que us trobaré (o trobo ja) a faltar i per tant això em fa sentir que estic viva.. deu ser l’estiu que fa això. M’agrada l’estiu malgrat tot.

Tancament Cinema Renoir Les Corts

Llegeixo al blog de l'Albert Espinosa que divendres van tancar el cinema del seu barri. Encuriosida, busco per internet quin deu ser el seu barri i, per tant, el cinema tancat. I em sorprenc i entristeixo quan descobreixo a vilaweb que és el Renoir de les Corts:

Amb sis sales de fins a 300 butaques, el Renoir les Corts va obrir les portes el 25 de juny del 1996 oferint versions originals subtitulades en totes les pel·lícules. Aquest tancament ha estat precedit per la clausura del Renoir Palma (Mallorca) i el Renoir Audiorama (Saragossa), tots ells dirigits pel president de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, Enrique González Macho.

M'encantava aquest cine, a part de per ser en versió original, el barri on està em porta mil records.
Diria que després dels Icària i de la Filmoteca antiga, el Renoir de les Corts és la sala de Barcelona on he anat més cops. El diumenge passat vaig ser apunt d'anar-hi però al final vaig optar pel Renoir Floridablanca perquè la peli que volia veure no la feien a les Corts, tot i caurem més aprop. Hagués sabut que tancàvem i hagués canviat de peli per acomiadar-me del cine de les escales empinades.

Festival Faraday 2012

DIVENDRES 29 JUNY

19:00h GRAN AMANT: arribem tard i no els veiem...

19:40h MATES MATES: escoltem només una cançó.. no puc opinar sobre els viguetans
20:35h AINARA LEGARDON: a mi m'atabalen els crits d'aquesta dona i els seus moviments estranys de guitarra davant l'altaveu..
21:30h JOAQUÍN PASCUAL: me'ls havien venut millor però reconec que potser no vaig estar prou atenta. Els escoltaré per donar una segona oportunitat.
22:30h BOWERBIRDS: 2 nois i una noia vinguts d'estats units. Molt entregats, sobretot la noia, força bé si.
23:30h HERMAN DUNE: força bé però massa tranquils el Herman i el seu company de la pinta! si, si, el tio va treure tranquilament una pinta i es va posar a pentinar mentre tocava la bateria! això si, no tocar la cançó de l'"estiu" d'estrella damm de l'any passat té tela..
00:30h GINFERNO: per fi un grup animat! yuhu!!
01:10h LOVE OF LESBIAN: qui avisa no és traidor: "Vamos a tocar todo del último disco. Y no, no tocaremos John Boy".. jo em pensava que ho deien de broma, però així va ser.. jopeeeeee, jo només em sé de memòria el 1999. Tot i així les cançons noves molt bé, sobre tot "Si tu me dices ven, yo digo affleck" que ja l'havia escoltat,"Wio" i "Belice" diria que es deia, que no l'havia escoltat però molt bé. Diria que la única antiga que coneixia era "Incendios de nieve" o potser no era aquesta la que van tocar.. jo volia un "Donde solíamos gritar" o un "Amante guisante" o un "John Boy" sniff.. haurem d'anar a un concert de "debó"..
02:10h FASENUOVA: horrorós.. si us plau! un tio punxant i un fent sorrolls..
02:50h NU NILES: rock and roll que semblava que no encaixés en l'ambient "modernito" però que va sentar molt bé a aquelles hores, amb el paio (amb pinta de Johnny Cash) amb el contrabaix fent malabars com si fos molt lleuger..

03:00h MODENA SUMMIT DJs: en Miki Puig amb la camisa de flors més hortera de la història.. vam marxar sorry, no puc opinar..
04:15h KIMBERLY I CLARK DJs: ja dormia..

I avui ja no hi he anat.. amb els 34€ de l'entrada d'un dia ja m'he arruïnat.. escoltaré Josh Rouse a l'Spotify perquè me l'han recomanat.. a veure :)

Moonrise kingdom

La peli més freaki que he vist en mooolt de temps. Sublim. Imprescindible.
Uns adolescents, molt adults; i uns adults molt infantils.
Hipnòtica la mirada de la noia protagonista (Kara Hayward), que contrasta amb la innocència del noi (Jared Gilman). Únics. De fet vaig llegir que el director Wes Anderson no va parar fins a trobar dos nois que encaixessin amb els seus somnis. Boníssim el càsting doncs, ja que diria que cap dels dos no havia debutat en cap peli.
La resta actors consagrats en papers lluny de l'habitual:  Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances McDormand, Edward Norton..

Barcelona 6 del matí

A Barcelona a les 6 del matí hi ha gent rara.
Val, reconec que jo també ho sóc una mica i que quan vaig a Barcelona una de les coses que més m'agrada fer és quedar amb gent rara (jiji) per marcar coses que mai farem en una revista ;)
Però a les 6 del matí la gent encara és més surrealista:
- el cambrer xinès que només mou el cap, no parla;
- un cotxe en zona carrega i descarrega amb la música a tope els ocupants de la qual no es paren pas a pensar que els veïns segurament encara dormen;
- gent que parla sola pel carrer;
- corredors que fan quilòmetres abans d'anar a treballar: sols, acompanyant un gos, en parelles;
- una dona d'uns 40 anys, sense sostre, que em demana si li pago "un bollito" que està embarrassada i té gana, i que quan li dic que si s'acosta al cambrer xinès i li demana "un café con leche para llevar con leche natural y sacarina y un bocadillo de jamón";
- i jo, com no, fent temps al cafè del xinès, esperant que es facin les vuit mentre escric al blog (gràcies a la wifi per a visitants que ofereix l'ajuntament de Bcn).

I mentre sóc aquí vaig pensant en tot el que vull fer aquest estiu (cursos d'anglès, francès, pilates, bici, espai propi per restaurar mobles, Carros de foc, Parelada,...) i en els posts que m'agradaria escriure (com el de l'exposició de Bramantino a Milà; la poca gràcia que té el llibre de l'Avi de 100 anys que es va escapar per la finestra que estic desitjant acabar per començar-ne algun altre de millor; la Patum de dia).

I miro l'hora i ja són les 7:33.. porto 3 hores i mitja desperta però m'adono que ara comença un dia, ben normal.. (ja sé que no ho llegiràs però.. que et vagi molt bé l'ironman).