Fa uns dies, sense poder evitar el cercle viciós que suposa comprar a l’Abacus (des que per la llei del llibre no poden baixar els preus més d’un 5% el que fan és descomptes per a la següent compra) em vaig comprar un llibre que feia dies que tenia clitxat. El llibre es titula “Energía renovable pràctica” dels navarresos (espero no posar la pota, com que tant l’editorial Pamiela com l’impremta són de Pamplona he decidit que ells també) Iñaki y Sebastián Urkia Lus, i explica a través de “dibuixets” dissenys genials d’enginys per aprofitar l’energia eòlica, solar i hidràulica.
Fullejant-lo tant aviat com el vaig tenir a les mans, vaig quedar sorpresa pel que vaig poder llegir a la pàgina 10: “Nuevos grupos de trabajo han surgido internacionalmente con el fin de desarrollar sistemas de “energía libre” que parece cosa de magia, pero consiste en aparatos capaces de captar energía presenta en la atmósfera y hacerla útil para las actividades humanas. Nicolas Tesla, que andaba en un coche eléctrico con una antena y sin baterías en los años 30, o Victor Schauberger, que inventó un motor de implosión, basado en las espirales del agua en los años 40, son ejemplos de que esto existe y funciona.”
Encuriosida pel que vaig llegir, vaig decidir investigar una mica (simplement a Internet això si) sobre el curiós personatge Nicolas Tesla (cognom que ens sonarà per ser la unitat de mesura de la densitat del flux magnètic) i el seu cotxe elèctric sense bateries.
Nikola Tesla va néixer el 10 de juliol de 1856 a Similjan a l’actual Croàcia (tot i que avui en dia serbis i croates se’l disputen com a fill), aleshores imperi Austro-húngar.
Fou un inventor genial, que va revolucionar la indústria elèctrica. És el creador, entre altres coses, del corrent altern, del motor d’inducció, dels tubs fluorescents, de la tecnologia inalàmbrica i la possibilitat de transmetre energia aèria aprofitant la conductivitat de les capes superiors de l’atmosfera.
Va estudiar enginyeria mecànica i elèctrica a Graz (Àustria) i Física a Praga (República Txeca). Va treballar en varies companyies elèctriques i telefòniques a Europa. El 1882 a Paris realitza una de les seves majors aportacions: la teoria de la corrent alterna, que li permet dissenyar el primer motor d’inducció.
El 1884, amb 28 anys es trasllada a Nova York on Thomas Edison el contracta per a la seva empresa “General Electric”. Dos anys després trenca amb aquest, crea la seva companyia i ven als laboratoris Westinghouse totes les seves patents per a la manipulació de l’energia elèctrica. La comercialització del corrent altern fou l’inici de la guerra del corrents amb Edison. A la fi el altern, acaba imposant-se per la seva capacitat de transformació i transport (elevant el voltatge, es redueix el corrent, això permet transmetre l’electricitat amb cables conductors de secció més reduïda, disminuint així les pèrdues).
En els anys següents Tesla es centra en l’estudi de la transmissió d’electricitat a llargues distàncies. Va desenvolupar algunes de les primeres bombetes fluorescents de neó i va fer la primera fotografia amb raigs X. El 1893 aconsegueix transmetre energia electromagnètica sense cables i construeix el primer radiotransmissor (avançant-se a l’italià Marconi qui el 1909 guanya el premi Nobel pel seu aparell de ràdio que malgrat això utilitzava fins 17 patens tecnològiques amb propietat de Tesla). Fins al 1943 una vegada mort Tesla no es va reconèixer la prioritat de Tesla sobre la patent de la ràdio.
Els treballs de Tesla en robòtica i comunicacions en xarxa sense fils, han aconseguit ser avançats per al seu temps. I els seus dissenys per a una turbina sense aspes i una bomba sense cap tipus de part mòbil (modelada a partir d’un diode) continuen intrigant als enginyers contemporanis.
En els últims anys Tesla es va dedicar a la investigació de transmetre energia de forma aèria sense cables aprofitant la conductivitat de les capes superiors de l’atmosfera, la ionosfera (a 80 kms aprox), per a distribuir-la lliurement per tot el planeta. El seu major somni consistia en subministrar energia gratuïta per a tot el món. Utilitzant una torre de més de 60 metres (Wardenclyffe Tower) va intentar demostrar que era possible enviar i rebre informació i energia a grans distàncies sense utilitzar cables a una freqüència de 6 Hz (així és com funcionava el cotxe elèctric que comenta el llibre).
Avui en dia se sap que Tesla es valia de l’anomenada Ressonància Schuman per a la transmissió d’energia. Es tracta d’un conjunt de pics a la banda de freqüència extra baixa (ELF) de l'espectre radioelèctric de la Terra que es donen degut a que l'espai entre la superfície terrestre i la ionosfera actua com una guia d'ona. Aquesta guia d'ona actua com a cavitat ressonant per a les ones electromagnètiques a la banda ELF. La cavitat és excitada en forma natural pels llampecs, o per xarxes de transmissió elèctrica on s'empra corrent altern. La freqüència més baixa, i alhora la intensitat més alta, de la ressonància de Schumann se situa en aproximadament a 7,83 Hz.
De fet, la investigació de Tesla sobre aprofitar la conductivitat de la ionosfera és encara vigent. El projecte HAARP, Hight Frequency Advanced Auroral Research Project de la Força Aèrea nordamericana disposa d’unes instal·lacions a Gakona, Alaska, de 180 antenes que funcionant en conjunt és com una sola antena d’1 GW de potència per tal d’investigar aquest fenomen (amb quins objectius?? això no ho se pas..).
Tesla va morir arruïnat i sense reconeixement, a Nova York el 17 de gener de 1943.
Per saber-ne més:
http://borjanet.blogspot.com/2006/11/de-nikola-tesla-al-projecte-haarp.html
http://www.bolinfodecarlos.com.ar/automovil_tesla.htm
http://www.aluzinformacion.com/colabora/tesla/
http://es.wikipedia.org/wiki/Nikola_Tesla
Un altre dia intentaré esbrinar qui és el tal Victor Schauberger i el seu motor d’aigua, i intentaré fer una entrada més curta o no :P
