Sindromes post-fm

Artistes apagats
Somnis d'elefant
Nits d'antagonisme
Pètals despintats

Sobre robatoris o fenòmens paranormals

Arran d'un robatori cutre i d'un intent de robatori frustrat la setmana passada (vaig pillar la dona mentre marxava amb el meu bolso!), he pensat en escriure aquesta post.

Sempre he tingut una especial tendència a ser robada. Quan parlo amb la gent m'adono que els cops que m'han robat, és força superior a la resta. Això no vol dir que m'hagin robat coses de molt valor, però si que m'han robat sovint i moltes vegades coses sense massa sentit: una motxilla amb roba suada d'entreno, un moneder buit, un rellotge de plàstic que vaig entregar tremolant perquè una pistola enfocava a un amic (de debò), la roba interior de dins d'una bossa on hi havia moltes altres coses de més valor, el bolso tot tallant-me l'ansa mentre era asseguda (amb el bolso posat) en un banc a plaça Catalunya..

Però el top ten seria encapçalat per un robatori que va tenir lloc fa més de deu anys:
- la nit d'un divendres tot tornant de sopar vaig anar al lloc on havia aparcat el meu Renault 4L groc i tatxan, no hi era! Ja em pensava que no el tornaria a veure més quan, a mitjans de la setmana següent, em van dir que havien vist un cotxe com el meu aparcat en una plaça cèntrica de Vilafranca. Hi vaig anar i si, si, era el meu cotxe! amb una nota sobre la guantera que posava: "Gràcies, l'hem fet servir per anar de festa. No li hem fet res, només hem gastat la gasolina". I de regal em van deixar una jaqueta al maleter.. ja se sap.. amb les presses del lladre que va de festa durant dos o tres dies amb un cotxe robat (massa lluny no devien anar amb un 4L la veritat..) és normal deixar-se una jaqueta. Encara recordo la cara d'incredulitat dels guàrdies civils quan vaig anar a treure la denúncia.. també recordo la multa perquè els lladres em van deixar el cotxe en zona blava, sense tiquet és clar!

Ja no queden lladres educats com els de fa anys.. la dona que em va intentar robar el bolso la setmana passada no em va pas demanar perdó, o qui em va robar la roba interior del vestuari de l'hospital no em va pas deixar una nota donant-me les gràcies.. no ho entenc.

coses que tenen els juliols

Els juliols fan fer llistes de coses. Sobretot quan esperes.

Coses que m'agraden:
- Macanudo (m'ha vingut al cap perquè primer he pensat en posar un grup que fos: "coses que passen ara"). Hauré d'esbrinar per quin número van a l'FNAC (aquell lloc que no visito des de fa segles.. )
- els Cheerios
- caminar descalça per casa
- anar a la piscina de 21 a 22 quan no hi ha ningú
- dormir en un llit dur
- tenir una llista de coses pendents, anar-les fent i anar posant-ne de noves
- tenir un arbre molt aprop de la finestra (si allargo la mà el toco)


Coses que enyoro:
- córrer
- que no parlem (potser perquè tampoc ens trobem mai)
- la cervesa (amb les clares havia oblidat que m'agradava i que de fet la trobava a faltar.. sona raro ho sé..)
- anar al cine (a veure quan puc tornar a conduir i hi puc anar. Shrek no sé què, Toy story3.. m'estan esperant..)
- que m'aconsellin música (jo sola sóc una mica negada..)

Incondicional de Love of lesbian

Love of Lesbian - Incondicional





Europeu 2010..
Per feina i genoll no podré fer de voluntària a l'europeu però si més no estaré a la grada.

No hi haurà el Manolo :(
He flipat amb la seva web (composa música electrònica i tot..)

Cuenta atras por fin llegaste aquí y aquella sola voz, son cien mil gritos mas
que extraña que es la situación probablemente encontraste al fin tu sitio.
unilateral seguidor
yo seré tu euforia, y tu incondicional si quizas importa ser tu incondicional

Sevilla 5 anys després

Vaig trobar el bar amb la truita de patates més bona del món.. però no em vaig atrevir a entrar..no volia espatllar el record.. :)

Cap de setmana a les Terres de l'Ebre i voltants

Un gran cap de setmana pot sortir del no res.

Pot sortir d'improvisar una excursió a Calanda, el municipi dels tambors, just el divendres sant.
Pot sortir del descobriment que Vinebre és al costat de la central nuclear d'Ascó però no per dormir-hi et tornes verd.
Pot sortir d'una cursa a Flix on es pugen i baixen 2000 escales, i on si puges al podi et financien el sopar :)
Pot sortir d'una pàgina web que recomana un restaurant increïble que sorgeix del no res a la nit: L'Embarcador de Garcia (que no és un cognom sinó el nom d'un municipi a la comarca de la Ribera de l'Ebre).
Pot sortir de visitar aquell monument a la Serra de Pàndols tants cops anomenat per l'avi, o el poble proper de Miravet.

Pot sortir d'una trucada recomanant una excursió amb vistes espectaculars: La Foradada a la Serra del Montsià i la posterior i merescuda paella a Sant Carles de la Ràpita.
Pot sortir de descobrir que buscar espàrrecs és molt divertit.

Pot sortir d'un cap de setmana del qual no n'esperaves gran cosa.
Aquests són els millors!

Objectiu

Fa uns mesos un amic em va preguntar: "i tu, quins objectius tens a la vista?". Llavors vaig respondre que cap en concret, però no vaig poder treure-m'ho del cap.

En realitat si que en tinc o en tenia d'objectius: acabar la tesi (que ja aniria sent hora), fer algun viatge (a cap destí en concret tot i tenir-ne molts de desitjats), operar-me el genoll (per enèssim cop tot i la mandra que suposa fer-ho ara que no em fa el més mínim mal..), etc. Però cap que suposés cap canvi de vida radical.

Però fa cosa d'un parell de setmanes, vaig decidir que sí, que tenia un nou objectiu: comprar-me un pis. La cosa no es deu a cap motiu en especial, si més no concient. El fet de pagar un lloguer alt i que em facin indefinida a la feina (que no és garantia de res) hi ha tingut a veure, però el principal motiu és que tinc ganes de decorar un pis! Ja sé que sona ridícul, i que per això no cal comprar-ne un, però recordo que l'estiu del 2004 en una conversa amb una amiga ja vaig fer aquesta afirmació: el que més il·lusió em faria de comprar-me un pis seria decorar-lo.

Aquestes ganes de decorar un pis porten intrínsiques una sèrie de problemes:
- tenir ganes de decorar no implica pas que en sàpiga, de fet tinc molts números perquè el pis acabi sent bastant lleig perquè sempre he tingut el presentiment que tinc uns gustos força especials (per anomenar-ho d'alguna manera..).
- el meu pressupost no és gaire elevat i per tant els pisos que he vist fins ara o necessiten una reforma més que no pas una decoració, o són tant petits que poca decoració hi caldrà (bàsicament caldrà posar-hi ben pocs mobles no fos cas que es veiés més petit encara).

En realitat, he vist pocs pisos per ara, ja que porto només des d'ahir mirant de debò (les fotos per internet no compten), però ja començo a tenir insomni.. Avui però he vist un pis que m'ha agradat molt: bastant petit, força car, però nou, amb molta llum, en un bon lloc i a sobre amb piscina comunitària! De fet, he descobert que la majoria de blocs de pisos nous que fan hi posen piscina! ves, a la gent li deu molar pagar més de comunitat.. jo preferiria una quants m2 més però no deu estar de moda..

Una sèrie de dades que he descobert:
- els pisos no han baixat pas tant de preu com em pensava;
- totes les immobiliaries tenen els mateixos pisos;
- ser família numerosa avui en dia és molt complicat;
- faltaria gent que es dediqués a fer de "shop assistant" o com es digui però de temes immobiliaris, és a dir, algú que contractessis i li expliquessis el que busques i que s'encarregués de tot el tema "burocràtic" : mirar i remirar pisos, buscar hipoteca, concertar notari, buscar els millors preus pels contractes de subministres, etc.. fins a tenir claus en mà. Això si, el tema de la decoració que me la deixin a mi :)