Los miserables

M'encanta, m'encanta, m'encanta, m'encanta.
La millor peli que he vist aquest any crec i això que n'he vist de genials.
Clar que els musicals normalment toquen més la fibra i clar és més fàcil emocionar-se, però està molt bé, de debò, super maca i emocionant. I tots els actors ho fan super bé! Si m'haig de quedar amb algú em quedo amb el Hugh Jackman (Jean Valjean) que no el tenia per un super actor (només l'havia vist a El truco final fent de mag i a X-Men).
Vull la banda sonora!! Do you hear the people sing? :_)))
Ah, acabo de trobar aquest video i resulta que una actriu és la mateixa que a la peli fa d'Eponine.

 

L'escena inicial és impressionant. Aneu al cine, de debò, al sofà de casa no té res a veure.

I sinó aneu al teatre quan la facin a algun lloc i si pot ser NY o London millor.. començarem a estalviar..

A question of time

Descobriments de dies de vacances avorrits. Sóc un cas i no sé estar de vacances.. A les 23h m'adormo al sofà i a les 6h ja em llevo com si fos un dia normal.. però bé, em serveix per fer descobriments frikis. Aquí van:

• Tornar a escoltar Depeche Mode. M'he enganxat a Precious i A question of time. No paro d'escoltar-les en bucle..
• Llegir articles genials a la revista digital modernita-ulleres de pasta JOTDOWN. D'allà he tret el video de la cursa final dels 800m llisos als JJOO de Munich 72' que he posat a l'inici.. Recomano llegir articles de forma aleatòria. Molt ben escrits i interessants tots els que he llegit.. m'hi estaria hores.. Val que a la portada hi ha una entrevista al Sala-Martin i que molta gent li té al·lèrgia..però fins i tot aquesta entrevista està molt bé.. Fixeu-vos en el detall de les fotos del fons del despatx del Sala-Martín d'una noia fent triatló.. imagino que és la seva filla.. 
• Descobrir nous còmics. Ganes infinites d'anar a Norma Comic i comprar alguna cosa de Hugo Pratt i de Milo Manara (ehem ;) ). Quan acabi aquest post pillo el tren! mandra infinita però la gentada que hi haurà a Bcn..
• Mirar trailers de pelis per decidir anar o no al cine. Estic entre anar o no a veure el Hobbit i De Oxido y hueso (m'encanta la Marion Cotillard), però és que després de veure The angel's share, no vull espatllar la darrera peli del 2012..

Pàtria

A la segona va la vençuda. El primer intent de veure Pàtria em va deixar amb un pam de nas quan al voler comprar l'entrada que feia un moment havia vist que encara existia, de sobte va mostrar el missatge "0 entrades disponibles per aquest espectacle".

Ahir, finally, vaig poder-hi anar. I va valdre la pena esperar, i això que hi anava amb una sensació contradictòria "no tinc ganes d'un pamfleto" i "va que les obres del Jordi quasi sempre m'agraden".

I tatxan! els moments pamfletaires (que també hi són, no ens enganyem) s'anaven esvaïnt de mica en mica deixant pas a girs inesperats, a crítiques cap a tots cantons i a uns actors que em sorprenien gratament. I vaig sortir d'allà havent passat una gran estona però amb la sensació de que la gent som tots plegats una mica cavernícoles, que creiem el que volem creure i no pas el que és (encara que ens ho ensenyin davant dels morros), i que si, que els catalans ens mirem el melic més que ningú al món (el melic i el Buenafuente i el Cuní i el Joan Herrera amb les seves bicis i tot el que calgui) i lo pitjor de tot, que ens oblidem que existeix un món més enllà...

I no, aquesta foto no és de l'obra sinó del pintor Mark Rothko.. si aneu a veure Pàtria entendreu perquè coi poso aquí la foto d'aquest pintor expressionista abstracte que es va suicidar el 1970.

“Rothko died with his market value climbing and with 798 finished paintings in his studio”

Els dolents (Shakesperare's Villains)

Shakespeare per mi no deixa de ser alhora un conegut i un desconegut. Conegut perquè, com a més a menys a qualsevol de nosaltres, si de sobte em preguntessin el nom d'alguna obra d'ell sabria respondre fàcilment a la pregunta; desconegut perquè si em demanessin alguna cosa més enrebassada començaria a suar i sentiria vergonya per la incultura, i respondria el clàssic "ho sabia, ho tenia a la punta de la llengua" (o dissimularia i miraria el google..).

Una de les preguntes que em faria (o em feia) suar, seria precisament si em diguéssin que anomenés el nom d'algun dels dolents de les obres de Shakespeare..

Si vosaltres us sentiu com jo, doncs, no hi ha res millor que anar a veure aquesta obra escrita per l'anglès Steven Berkoff i interpretada en català de forma entretinguda i propera per Manel Barceló.

ale, ara ja no suareu més i podreu dir: dolents de Shakesperare? en sé molts: Ricard III, Macbeth, Hamlet, Iago, etc.

Incendis vs Oleanna

Teatre: Cal Bolet Vilafranca vs Romea 0-1
M'encanta el Romea. El Bolet no ho sé encara, hi he anat molt poc. Bé al Romea també però em mola més.

Directors: Broggi vs David Selvas 1-0
No hi entenc però el Broggi em sembla genèticament un geni (pel seu avi vaja).
El Selvas no tenia ni idea jo que fés de director.

Actors: Manrique i Segura vs Madaula i Ocina 2-0

A Incendis genials tant el Julio com la Clara. La veritat és que jo em decantaria pel Julio però com totes les dones. Tots els homes amb qui he parlat ressalten la Clara. Cosa d'instints..

A Oleanna, la noia no m'acaba de convèncer. No me la crec com a estudiant, tot i que per posat i vestit, si, perfecte, però potser és el guió; no ho sé però no em semblava convincent. El Madaula una mica millor malgrat que sempre que actua tinc la sensació d'estar mirant tv3 i que apareixerà la Vilarasau en qualsevol moment :s
Per cert, el món de la docència a les enginyeries i a la pedagogia em sembla que són a les antípodes.. no sé si per bé o per dolent..

Argument : 1-0
L'argument d'Incendis increible i sorprenent (malgrat que el final en cert moment es veia a venir..).
L'argument d'Oleana ves (una mica sobat)... No m'agraden gaire les obres on tens la sensació que a USA o al seu país d'origen tenia sentit però aquí no me'l crec..i que el nom dels personatges sigui estranger encara ajuda menys..

Lo imposible

Una tarda que plovia molt de fa un parell de setmanes (diria que fa dos divendres), se'm va ocorrer anar al cine a veure Lo imposible, farta ja de no poder intervenir als debats a classe d'anglès i francès, on resulta que tothom l'havia vist excepte jo..
I voilà! ja entenc perquè tothom en parla i perquè les crítiques són tan bones. A part de perquè el director és català, el Bayona (de la primera promoció de l'ESCAC vaig sentir no sé on), doncs és que està molt bé!
Això si, et passes la peli amb llàgrimes als ulls però, i què?
I ara m'ha vingut al cap pensar: Els estudiants de l'ESCAC el deu tenir com a referent? Un referent de carns i ossos..m'agradaria saber si és proper aquest noi.. si deu quedar amb compis de quan estudiava o si pel carrer quan es troba un antic professor creua i el saluda i s'hi posa a parlar..

Desert Run 2012

Un any després d'haver insistit per primer cop per tal que algú m'acompanyés a aquesta cursa, decideixo anar-hi sola. Una gran decisió.

• La cursa: un 10

3 etapes assequibles si has entrenat una mica:
1a) 15km amb un primer km i els darrers 3km de dunes toves. Acabes amb les bambes plenes de sorra que no entens per on ha entrat tot i portar polaines (trigo 1h32');
2a) 21 km per camins. L'etapa més "ràpida" (trigo 1h 53');
3a) 26 km rectes, rectes, pel mig del no res (l'inici d'etapa és just al mig del no res), acabant amb uns darrers 4 km per un riu sense aigua però on és impossible córrer ja que els peus s'enfonsen en la sorra. És l'etapa on pateixo més, per l'esforç acumulat, per la calor i perquè se'm fa llarga de c.. (2h36').
Total: 6h1'24'' (ja tinc objectiu per quan hi torni: baixar de les 6 hores!)

• L'organització: un 10

Sportravel+Xaluca

• La gent que hi he conegut: un 1000! :)

Ens veiem aviat a la Santurce-Bilbao o on sigui!!