Coses que molen d'aquest estiu

Llista de reptes i coses que molen d'aquest estiu:
- concert per la llibertat
- triatló indoor de Vilafranca
- marató de muntanya Galarleiz
- finde familiar a Prades
- viatge (tot i ser de feina) a Goteborg

Coses que no molen:
- Estar encostipada el dia 28 de juny!

Aquest estiu promet, si li traiem l'encostipat clar.. : D

"Hombrecillos" de Juan Muñoz

Inquietants..

A veure si trobo una exposició a algun lloc..

Mentrestant a llegir la seva biografia.

Les seigneurs (Un gran equipo)

Fantàstica.
Malgrat semblar (ser) la típica peli sobre entrenador acabat i equip de futbol perdedor que ha de guanyar partits per un motiu sensiblero o altre. Però a diferència de les típiques pelis americanes, aquesta és una comèdia francesa i per tant té el toc d'humor genail de "Bienvenidos al Sur" però situant l'acció a
la Bretanya.

Totalment recomanable :)
M'ha passat volant la tarda!
I surt l'actor negret d'Intocables :))

Més recomanable encara fer-se el carnet del Cine Bosc de VNG que quan portes 10 pelis te'n regalen una.
Avui m'ha sortit gratis! Yuhuu

Bona nit (gabon!)

Bigas Luna

Fa dies que em ronda pel cap escriure això, abans no se m'oblidi.

Quan fa uns dies es va deixar Bigas Luna, a la TV, com fan sempre que algú conegut es mor, varen començar a parlar d'ell, a pasar antigues entrevistes o reportatges.

Aquest post no anirà sobre la seva filmografía, sinó sobre una de les notícies que em varen sorprendre més de la seva vida personal: tenia una tenda de productes ecológics, a part d'un hort a casa seva mateix.

La tenda, situada a Torredembarra, i que suposo i espero encara deu continuar oberta tot i que ell no hi sigui, s'anomena Pa Vi i Xocolata. Aquí teniu l'enllaç a la tenda virtual.

Jo espero un dia pasar-m'hi, per la física vull dir.

Vaig a seguir amb la feina.. ja queda menys..
tot i que no veig el final encara.

Fill de Caín

Estar a casa acabant un projecte, per no dir malson, de la feina que fa més d'un any que dura implica que m'agafin ganes d'escriure sobre qualsevol cosa, excepte sobre la feina.

I de què vull escriure? Doncs sobre moltes coses. Va, faré 3 posts seguits que fa dies que dono voltes. Bé, en faré ara un. Em posaré a treballar una estona. A la següent pausa n'escriuré un altre. I així fins que s'acabi la feina. Tenir ganes d'escriure posts em serveix d'alicient per fer la feina. Gran teoria que farà que acabi a les tantes però més feliç :)

Primer post: Peli Fill de Caín

Previsible? No ho sé. Segurament si. Però potser no. No ho tinc clar si vaig pensar coses que després van passar o si, pel contrari, simplement passaven coses i després pensava que les podía haver pensat.. curiós però és així..
El Coronado com més gran es fa, més atractiu el trobo. M'agrada com ho fa. O si més no, m'han agradat les pelis on l'he vist últimament (ara evidentment no recordó cap títol).
No diré res més de la peli, a part de que gira entorn a adolescents que juguen a escacs i psicòlegs que van de guais. Em quedo amb el Julio Manrique que actua en teatre, més que amb els papers que fa a les series o tv.

Apa segueixo amb el meu projecte sobre hospitals de Palestina.
Dit així sona xulo però.. hi ha peròs..

Tornaré ;)

El gran Gatsby

Quin mareig de peli. Massa moviments, colors, música, balls i festes .. m'ha enganxat zero..zero interès en si la història d'amor acabava bé o malament..
Quines ganes tenia de que s'acabés.. Més de dues hores dura el coi de peli.. M'adormia i tot i això que la peli intenta ser trepidant..
Vaja que feia dies que no sortia del cine pensant: quina peli més insoportable..
I jo que he anat fins als Icària per veure-la.. :_(

Mequinensa i la Batalla de l'Ebre

El 25 de juliol de 1938 l'exèrcit republicà va creuar el riu per diversos llocs situats entre Mequinensa i Amposta. Així va començar una llarga i duríssima batalla (la més mortífera de la guerra) en què van ser destruïdes les principals forces republicanes de Catalunya.

L'11 de maig de 2013, 7 d'aquells soldats de la Lleva del Biberó, que actualment tenen 73 anys, i un valent de 75 anys, es varen trobar a Mequinensa per tal de retre homenatge als companys d'aquella batalla.. i tal com diu la placa que hi ha al monòlit de l’Alt dels Auts"Als que van perdre, que van ser tots".

Us deixo aquí un resum de la batalla de l'Ebre extret d'un article que he trobat:

La Batalla de l'Ebre. L'última carta de la República  Ignasi Martí Ofensiva republicana del juliol de 1938 Els motius de l'ofensiva republicana El fallit cop d'estat militar del juliol de 1936 va desembocar en un conflicte armat que va dividir Espanya en dos bàndols. La teòrica política de no intervenció d'Europa només va funcionar en el cas de la República, que pràcticament només va rebre material bèl·lic de Mèxic i l'interessant suport de la URSS. Mentrestant, el bàndol colpista sempre va rebre d'Alemanya i Itàlia un suport que va esdevenir crucial per al desenvolupament del conflicte. Per altra banda, cada cop era més evident la possibilitat d'un enfrontament directe de França, Gran Bretanya i la URSS contra l'Alemanya de Hitler, que ja s'havia annexionat la Renània i Àustria. Davant el perill real que suposaven les creixents apetències de Hitler, les autoritats republicanes creien que la imminent intervenció per aturar els peus a l'Alemanya nazi portaria a una lògica intervenció en favor de l'agonitzant República espanyola que expirava davant del feixisme. Després de la desfeta del darrers nuclis de resistència republicana a la franja del Cantàbric l'octubre de 1937, el març de 1938 es produeix la caiguda del front d'Aragó. Aquesta situació va comportar una ràpida operació de les tropes franquistes en direcció al Mediterrani, per controlar el Maestrat i aïllar Catalunya de la resta de territori que encara es mantenia fidel a la República. Les tropes de Franco estableixen el límit nord al riu Ebre, mentre concentren tots els seus esforços per tal de conquerir València. (...) Per tal de superar la manca d'efectius humans, la República va mobilitzar a Catalunya des dels reservistes de més de 35 anys (la Lleva del Sac) fins a la quinta de 1941 que aquell any havien de complir només 18 anys. A caua de la seva joventut aquesta promoció dels nois nascuts el 1920 seria coneguda popularment com la Lleva del Biberó. Van ser mobilitzats el 28 d'abril de 1938. (...) El pas de l'Ebre L'ofensiva republicana a l'Ebre s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938, quan 200 barques carregades de soldats i escàs material travessen el riu. Tot i tenir-ne alguns indicis, l'atac agafa per sorpresa el bàndol franquista, que menysvalorava l'exèrcit republicà. (...) El pas del riu Ebre per part de l'Exèrcit Popular es concentrava en tres punts concrets: pel nord a Mequinensa-Faió i pel sud a Amposta, operacions que només tenien la funció de distreure l'enemic, davant del gruix de l'ofensiva de la zona del centre, entre Riba-roja i Ascó. (...) Com havien previst els comandaments de l'Exèrcit Popular, l'operació de l'Ebre va comportar que Franco traslladés tots els esforços concentrats a València, cosa que va evitar la caiguda de la ciutat. El que sí que no van preveure va ser la descoordinació de l'exèrcit republicà que va provocar que no es portessin a terme les ofensives que paral·lelament s'havien d'iniciar en d'altres fronts. (...) Franco es trasllada a l'Ebre, on dirigirà els millors efectius del seu exèrcit (l'Exèrcit del Nord i el Cos d'Exèrcit Marroquí) en una contraofensiva frontal contra les tropes republicanes. El desequilibri de forces era prou evident: el bàndol franquista tenia tropes de reforç, experimentades, amb armament eficient i el suport de l'aclaparadora aviació alemanya i italiana, mentre els recursos materials del bàndol republicà sempre van ser escassos, en nombrosos casos inoperants, amb una aviació simplement testimonial i amb una manca d'experiència de molts dels seus soldats (com era el cas de la Lleva del Biberó).  (...) destaca l'error dels caps republicans d'iniciar una ofensiva amb tots els recursos disponibles, en un moment en què la frontera amb França estava tancada cosa que evitava qualsevol tipus de reposició de material des de l'exterior. A l'Ebre hi va haver la concentració d'homes i material de guerra més rellevant de tot el conflicte: 130.000 soldats republicans, davant dels 185.000 homes sota les ordres de Franco, que comptaven amb quatre vegades més el nombre de bombarders, blindats i carros de combat que els republicans