Llegendes basques: les deeses Mari i Amalur

Una cosa que sorprèn quan ets català i vius a Euskadi és que tenen moltes llegendes amb déus mitològics propis. Potser només em sorprèn a mi, ignorant jo que quasi bé només conec els déus grecs, romans i maies si m'apures..

Us explicaré doncs qui són dues deeses relacionades amb les muntanyes, la Mari i l'Amalur per si mai us les trobeu anant d'excursió :)

La Mari és la deesa més important de la mitologia basca. És la reina de la naturalesa i de tots els elements que la componen i habita en tots els cims de les muntanyes basques tot i que la seva "primera residència" és una cova ubicada a la paret vertical est del Amboto, just sota el cim.

Generalment us la trobareu en forma de dona amb cabellera rossa vestida de verd, tot i que se us pot aparèixer també en forma híbrida arbre-dona, animal-dona. El seu marit és Maju, els seus assistents les sorgines, i té dos fills: Mikelatz (el fill pervers) i Atarrabi (el fill bondadós).

Si us la trobeu en una cova, cal que seguiu el protocol:

• Cal tutejar-la (parlant-li en hika).
• Cal sortir de la cova de la mateixa manera i  lloc com s'ha entrat.
• No podeu seure mai mentre es parla amb ella, fins i tot rebent la seva invitació.. jo no ho provaria per si de cas...

En resum, la Mari té el domini de les forces del clima, l'aigua i de la terra. Entre les seves missions hi ha el castigar la mentida, el robatori i l'orgull. Així que porteu-vos bé si no voleu que en mig d'una excursió us enviï una tempesta o un terratrèmol..

L'Amalur és la deesa de la Mare Terra (en euskera Ama Lurra) i com a tal ha creat el nostre entorn natural. És la que fa possible l'existència d'animals i plantes, i la que ens dóna als éssers humans l'aliment i el lloc necessari per viure. Segons expliquen les llegendes, a l'interior de la Terra hi ha increïbles tresors, que encara que els humans persisteixin en trobar-i apropiar-se d'ells, sempre es fan inabastables, sent un costum molt arrelat al País Basc deixar ofrenes a Amalur a les coves, ja que aquestes són les portes a l'interior de la Terra.

Amalur és la creadora de la lluna (Ilargi),  el sol (Eguzki) i la Eguzkilore, flor semblant al card molt abundant al País Basc i que es col·loca en les portes de les cases per espantar els genis, les bruixes (sorginak), i els esperits malignes, ja que si algú vol entrar a casa i hi troba una Eguzkilore ha de parar-se a comptar els infinits pèls de la flor i no podrà acabar la feina.

Apa, ja ho sabeu.. ara si aneu d'excursió pel País Basc, a part de buscar Boletus Edulis i pintxos vigileu no us aparegui la Mari o l'Amalur :)

Rutes per Euskadi: pujada a Alen (803m)

Aquesta excursió l'he fet ja 3 cops:

1.  de dia, pujant en cotxe fins al barri d'Alen i d'allà només remuntar la cima.
2.  de nit amb frontals i entrepà. Genial trobar-se a uns 300m del cim un grup de cavalls!
3.  corrent-caminant, sortint de Sopuerta. Ens van sortir 20km pujar i baixar, en cosa de 2h20'. Vam anar per un dels circuits llargs. Hi ha mil camins diferents per pujar-hi, això si, ara no em feu repetir el camí perquè en sóc incapaç.. d'arribar a dalt arribaría però pel mateix lloc segur que no. Genial poder correr tota la baixada. La pujada qui té fons es pot fer quasibé tota corrent sense problemes (un dels que anàvem normalment corrent sol puja i baixa en 1h35' el vam fer anar lent jeje).

 

Això ho he trobat per internet

Això és el que vam fer en realitat ;)

 

 

Rutes per Euskadi: Sopuerta-Guriezo en bici de carretera

Fa un mes que visc aquí.
De fet un mes exacte tampoc ja que li hem de restar una setmana a Equador i uns dies a Barcelona.
Però gairebé ;)
El temps encara acompanya (avui sembla però que s'ha girat) i he pogut aprofitar un octubre poc plujós per sortir en bici, a caminar i, com no, a córrer.
La primera ruta que explicaré és de Sopuerta a Guriezo (la rotonda) en bici de carretera.

Entre 60 o 80 km (segons on es giri) per una carretera amb poc trànsit, entretinguda, amb perfil ideal per principiants amb parada a miga camí al bar de la Capitana a fer un café :)
I el paisatge típic d'Euskadi, amb arbres a banda i banda i creuant més d'un poblet xulo amb el seu frontón i les ovelles Latza.
Vinga doncs, a pedalar!

Els miserables de la FM2014

Impressionants versots dels diables de la FM14

No fa falta dir res més..

Blogs neutres en carboni

Per ara us deixo aquest info (copiada directament). Ja li donaré més voltes..

http://www.ofertia.com/protierra/un-blog-un-arbol-asi-funciona

¿Cuánto CO2 produce tu blog?
Según un estudio del Dr. Alexander Wissner-Gross, un activista medio-ambiental y físico de Harvard, un blog produce por cada visita aproximadamente 0,02g de CO2. Supongamos que un blog tiene 15.000 visitas al mes, entonces produce unos 3,6 kg de CO2 por año. La producción de CO2 proviene sobretodo del consumo de electricidad, el uso de ordenadores, servidores y la refrigeración de estos.
¿Cuánto CO2 absorbe un árbol?

Dar una respuesta precisa a esta pregunta es imposible. La absorción de CO2 puede ser muy diferente. La cantidad de CO2 que un árbol puede absorber depende del tipo de árbol, la incidencia de luz, la latitud, la circulación del agua y la naturaleza del suelo.

Hay cálculos muy diferentes respecto a la absorción de CO2 de un árbol. Las cifras varían de 10kg a 30kg por árbol y año. En todo caso es cierto, que un árbol en sus primeros años de vida absorbe poco CO2. Después, en la fase de crecimiento, la capacidad de absorber CO2 incrementa de forma drástica. En ese fase y hasta más allá del décimo octavo año de vida, el árbol absorbe grandes cantidades de CO2. A partir de ese momento la capacidad de absorber CO2 va en disminución.

El Marco de la Convención del Cambio Climático de las Naciones Unidas (United Nations Framework Convention on Climate Change, UNFCCC), calcula que un árbol absorbe aproximadamente 10kg de CO2 por año. Pro-Tierra, la iniciativa de Ofertia, apadrina árboles para que no sean cortados en su fase de crecimiento, y asume para la acción "Mi blog es CO2 neutral" una cifra de solamente 5kg de absorción por año. Una estimación muy conservadora que nos permite aseguramos que las emisiones de tu Blog están compensadas en cualquier caso.

Un árbol neutraliza las emisiones CO2 de tu blog

Como el cálculo de arriba muestra, cada árbol absorbe de la atmósfera al menos 5kg de CO2 por año. Un blog normal produce alrededor de 3,6 kg de CO2 por año. Por lo tanto, un árbol neutraliza las emisiones de un blog.

Curs Euskera online gratuït

Fa cosa d'un parell de setmanes he començat un curs online d'Euskera (per motius personals ehem..jijiji ) que vaig trobar buscant al google el típic "curso euskera online gratis".
I ves per on he trobat una joia: http://www.hiru.com/e-ikasi/idiomas/ikasten

Ikasten.net es un recurso didáctico para el aprendizaje de euskera que se engloba como una iniciativa más de las disponibles en el portal hiru.com, dependiente de la Dirección de Aprendizaje Permanente del Departamento de Educación, Universidades e Investigación del Gobierno Vasco.

Realment està molt molt bé.
Estic flipant amb el que estic aprenent dia a dia d'una llengua, on no només començo de zero pel que fa al vocabulari, sinó que a més es declina!

M'encanta :)

Núria, el Puigmal i la Plana Tossa de Lles

Ja queden lluny les vacances d'estiu però encara no havia explicat res de la darrera sortida que tancava les muntanyes de l'estiu: una setmana a Bellver! 

A part de sortir a córrer pel voltant de Bellver, i anar a Andorra de compres, van caure un parell més d'excursions:

A Núria pujant des de Queralbs, fent la Collada de Tosses en cotxe enlloc de pujar per França al Puigmal (2909 m) i des d'allà baixar fins a Núria.. és lo que té ser novatos.. no havia anat encara mai a Núria!!

Un altre dels dies l'excursió va ser un xic més curta i vam pujar a la Plana Tossa de Lles (2.916 m.) deixant el cotxe al Refugi de Pradells.. al baixar mig ens vam perdre buscant l'estany de l'Orri però finalment el vam trobar! El dinar al restaurant d'Aransa (que ara no recordo el nom però que fan uns arrossos que flipes diuen) ens quedarà pendent.. el rissoto de la Fonda Domingo de Lles no estava malament però no és el mateix.

Relaxant però tampoc memorable l'horeta que vam passar als banys de l'Hotel Sant Vicenç.. potser haguéssim hagut d'optar per un massatge.. 10€ per una termes petitones però confortables, on el més xulo era la piscina i l'elíptica subaquàtica! això si, es aigües sulfuroses deixen la pell fineta :)