Que et segrestin un dilluns a les 15:30 és poc habitual. Però que et segrestin i comencin a conduir i conduir fins arribar a Carcassone i que només quan arribes allà t'assabentis del perquè, encara és menys habitual. I quan el motiu del llarg viatge és veure un concert de Depeche Mode doncs no només és poc habitual sinó que a més a més és increïble. Gràcies per portar-me a la fi del món.
I'm taking a ride
With my best friend
I hope he never lets me down again
He knows where he's taking me
Taking me where I want to be
We're flying high
We're watching the world pass us by
Never want to come down
Never want to put my feet back down
On the ground
See the stars, they're shining bright
Everything's alright tonight
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada