2013

Em sembla que cada gener em passa.. no actualitzo el blog. Aprofito que sóc a l’aeroport de Madrid fent temps (o perdent-lo que és el que faig sempre als aeroports) per actualitzar-lo.

El gener és un mes curiós. Passa de tenir dies de festa a tenir dies d’stress. Bé, potser no és el gener el que té dies d’stress, sinó jo. Malgrat aquest inici semblant al de cada any,  aquest 2013  té pinta  a ser diferent. Apunta maneres. Ja va apuntar maneres el cap d’any. Maneres i tendència. Bilbao 2013. Inici d’any a Bilbao segurament significarà fi d’any a Bilbao.. Quan sigui el dia ja ho veurem però tot sembla indicar que hauré de millorar el meu castellà ;) però bé, ja arribarà el canvi, per ara la vida segueix i jo com sempre em perdo entre feina, sessions inacabables de cine i curses rares.

D’entre les pelis vistes darrerament i que no he comentat, un breu d’algunes que recordo:

-          Django:  Genial.Tarantino forever. Si amb kill Bill vaig sortir amb ganes de tirar patades a tort i a dret, de Malditor Bastardos hagués pelat nazis, d’aquesta vaig sortir amb ganes de disparar al cap de la gent. No em mal interpreteu, sóc pacífica totalment però és un geni en Tarantino.. Riure infinit amb l’escena del kukusklan que em recorda el gag del Buenafuente de “Caballeros de escocia”

-          Lincoln: Lliçó d’història americana que em convenia pq no en tinc ni idea. Lliçó de moviments polítics interessantíssima.. Lliçó de no donar per sabut el perfil republicà i democrata americà (i és que els republicans eren els que volien lluitar per l’abolició de l’escalvisme i no els democrates!).

-          Argo: ara no recordo si la vaig comentar ja. Fa tant que la vaig veure que a tall de recordatori: la realitat supera la ficció. Ben Afflek interessant as usual.

I altres coses vistes:

-          Teatre “Litus”: o jo em faig gran o aquesta obra és mooolt per joves de 20 anys i a mi em va avorrir com una ostra pq tot em semblaven tòpics i tenia unes ganes de que llegíssin les putes cartes que flipes.. Salvo la gràcia que em feia l’actor mediàtic de Malgrat de Mar que ara no recordo com es diu. No diré pas pq sé que és de Malgrat de Mar juas

-          Concert Albert Pla: simplement dues paraules:  GENI SONAT. Em va faltar una mica més de ritme, més cançons vaja i menys teatre.

Bé, fins aquí les opinions subjectives d’una pardilla que no té perquè compartir ningú més.

M’adono que cada cop dic més paraulotes.. males influències jiji..

Per cert! Ja tinc bambes de claus MIZUNO! Quan les tregui de la maleta faig una foto i potser la penjo. Ara toca volar a Marina d’Or i fer algun 800 o 1.500m.. que no em passi com amb les de basquet que les darreres encara estan dins una caixa gairebé completament noves..