Fill de Caín

Estar a casa acabant un projecte, per no dir malson, de la feina que fa més d'un any que dura implica que m'agafin ganes d'escriure sobre qualsevol cosa, excepte sobre la feina.

I de què vull escriure? Doncs sobre moltes coses. Va, faré 3 posts seguits que fa dies que dono voltes. Bé, en faré ara un. Em posaré a treballar una estona. A la següent pausa n'escriuré un altre. I així fins que s'acabi la feina. Tenir ganes d'escriure posts em serveix d'alicient per fer la feina. Gran teoria que farà que acabi a les tantes però més feliç :)

Primer post: Peli Fill de Caín

Previsible? No ho sé. Segurament si. Però potser no. No ho tinc clar si vaig pensar coses que després van passar o si, pel contrari, simplement passaven coses i després pensava que les podía haver pensat.. curiós però és així..
El Coronado com més gran es fa, més atractiu el trobo. M'agrada com ho fa. O si més no, m'han agradat les pelis on l'he vist últimament (ara evidentment no recordó cap títol).
No diré res més de la peli, a part de que gira entorn a adolescents que juguen a escacs i psicòlegs que van de guais. Em quedo amb el Julio Manrique que actua en teatre, més que amb els papers que fa a les series o tv.

Apa segueixo amb el meu projecte sobre hospitals de Palestina.
Dit així sona xulo però.. hi ha peròs..

Tornaré ;)

El gran Gatsby

Quin mareig de peli. Massa moviments, colors, música, balls i festes .. m'ha enganxat zero..zero interès en si la història d'amor acabava bé o malament..
Quines ganes tenia de que s'acabés.. Més de dues hores dura el coi de peli.. M'adormia i tot i això que la peli intenta ser trepidant..
Vaja que feia dies que no sortia del cine pensant: quina peli més insoportable..
I jo que he anat fins als Icària per veure-la.. :_(

Mequinensa i la Batalla de l'Ebre

El 25 de juliol de 1938 l'exèrcit republicà va creuar el riu per diversos llocs situats entre Mequinensa i Amposta. Així va començar una llarga i duríssima batalla (la més mortífera de la guerra) en què van ser destruïdes les principals forces republicanes de Catalunya.

L'11 de maig de 2013, 7 d'aquells soldats de la Lleva del Biberó, que actualment tenen 73 anys, i un valent de 75 anys, es varen trobar a Mequinensa per tal de retre homenatge als companys d'aquella batalla.. i tal com diu la placa que hi ha al monòlit de l’Alt dels Auts"Als que van perdre, que van ser tots".

Us deixo aquí un resum de la batalla de l'Ebre extret d'un article que he trobat:

La Batalla de l'Ebre. L'última carta de la República  Ignasi Martí Ofensiva republicana del juliol de 1938 Els motius de l'ofensiva republicana El fallit cop d'estat militar del juliol de 1936 va desembocar en un conflicte armat que va dividir Espanya en dos bàndols. La teòrica política de no intervenció d'Europa només va funcionar en el cas de la República, que pràcticament només va rebre material bèl·lic de Mèxic i l'interessant suport de la URSS. Mentrestant, el bàndol colpista sempre va rebre d'Alemanya i Itàlia un suport que va esdevenir crucial per al desenvolupament del conflicte. Per altra banda, cada cop era més evident la possibilitat d'un enfrontament directe de França, Gran Bretanya i la URSS contra l'Alemanya de Hitler, que ja s'havia annexionat la Renània i Àustria. Davant el perill real que suposaven les creixents apetències de Hitler, les autoritats republicanes creien que la imminent intervenció per aturar els peus a l'Alemanya nazi portaria a una lògica intervenció en favor de l'agonitzant República espanyola que expirava davant del feixisme. Després de la desfeta del darrers nuclis de resistència republicana a la franja del Cantàbric l'octubre de 1937, el març de 1938 es produeix la caiguda del front d'Aragó. Aquesta situació va comportar una ràpida operació de les tropes franquistes en direcció al Mediterrani, per controlar el Maestrat i aïllar Catalunya de la resta de territori que encara es mantenia fidel a la República. Les tropes de Franco estableixen el límit nord al riu Ebre, mentre concentren tots els seus esforços per tal de conquerir València. (...) Per tal de superar la manca d'efectius humans, la República va mobilitzar a Catalunya des dels reservistes de més de 35 anys (la Lleva del Sac) fins a la quinta de 1941 que aquell any havien de complir només 18 anys. A caua de la seva joventut aquesta promoció dels nois nascuts el 1920 seria coneguda popularment com la Lleva del Biberó. Van ser mobilitzats el 28 d'abril de 1938. (...) El pas de l'Ebre L'ofensiva republicana a l'Ebre s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938, quan 200 barques carregades de soldats i escàs material travessen el riu. Tot i tenir-ne alguns indicis, l'atac agafa per sorpresa el bàndol franquista, que menysvalorava l'exèrcit republicà. (...) El pas del riu Ebre per part de l'Exèrcit Popular es concentrava en tres punts concrets: pel nord a Mequinensa-Faió i pel sud a Amposta, operacions que només tenien la funció de distreure l'enemic, davant del gruix de l'ofensiva de la zona del centre, entre Riba-roja i Ascó. (...) Com havien previst els comandaments de l'Exèrcit Popular, l'operació de l'Ebre va comportar que Franco traslladés tots els esforços concentrats a València, cosa que va evitar la caiguda de la ciutat. El que sí que no van preveure va ser la descoordinació de l'exèrcit republicà que va provocar que no es portessin a terme les ofensives que paral·lelament s'havien d'iniciar en d'altres fronts. (...) Franco es trasllada a l'Ebre, on dirigirà els millors efectius del seu exèrcit (l'Exèrcit del Nord i el Cos d'Exèrcit Marroquí) en una contraofensiva frontal contra les tropes republicanes. El desequilibri de forces era prou evident: el bàndol franquista tenia tropes de reforç, experimentades, amb armament eficient i el suport de l'aclaparadora aviació alemanya i italiana, mentre els recursos materials del bàndol republicà sempre van ser escassos, en nombrosos casos inoperants, amb una aviació simplement testimonial i amb una manca d'experiència de molts dels seus soldats (com era el cas de la Lleva del Biberó).  (...) destaca l'error dels caps republicans d'iniciar una ofensiva amb tots els recursos disponibles, en un moment en què la frontera amb França estava tancada cosa que evitava qualsevol tipus de reposició de material des de l'exterior. A l'Ebre hi va haver la concentració d'homes i material de guerra més rellevant de tot el conflicte: 130.000 soldats republicans, davant dels 185.000 homes sota les ordres de Franco, que comptaven amb quatre vegades més el nombre de bombarders, blindats i carros de combat que els republicans

Canvi de plans

Quan els plans canvien inesperadament et veus de sobte amb un ventall de possibilitats al davant i no saps per on tirar. Tot un cap de setmana per organitzar.. mola!

Idees que ara falta entrellaçar:
- Dissabte 18 de maig és la Nit dels museus a Bcn
- Del 16 al 25 de maig fan un Outlet VIALIS i ARO a l'Hospitalet
- Cursa a algun lloc (Begues? Castellot?)
- Piscina i bici?
- Cine (alguna recomanació http://www.butxaca.com/ca/cine/estrenes? La caza ja l'he vista).

I mil coses que segur que em deixo.. i el millor és recordar que el dilluns és festa..

T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré

Musical inesperadament divertit. Al Poliorama. Regaleu-lo demà per Sant Jordi!! Vaaaaaaaaa
Diria que s'acaba molt aviat però..

Inevitable veure's reflexat en moltes de les escenes, però la millor, millor per mi l'escena clar, l'escena del cine:
Ell: pelis d'acció -o això vol fer creure-, ella: pelis de llagrimeta..
Estereotips que fan mil riure però que són certs moltes vegades.

Genial tornar a passar una tarda de teatre.
Gràcies altre cop..

Formes jurídiques d'empresa

Tenir el cap en constant ebullició és un perill, però estar rodejada de gent que encara és pitjor, no només és un perill sinó que aboca a una catàstrofe inevitable :)

Aquest perill m'ha portar a apuntar-me a un curs de Fiscalitat al sector del medi ambient, i a pensar, o millor dit, a somiar en fer moltes moltes coses. Però bé, no era d'això del que volia parlar ni tampoc de les formes jurídiques d'empresa -per molt que sigui el títol del post-, un món apassionant, que es pot resumir en:
- Persones físiques: risc infinit; inversió sense mínims legals, fiscalitat directa per IRPF;
- Persones jurídiques: risc limitat (ehem.. vagi en compte senyor administrador); inversió amb mínims legals, fiscalitat directa per impostos de societat.

I per què m'apassiona això ara? Doncs la veritat no ho sé, però m'encantaria fer un MBA. Car de collons, si. Útil, segur que també.

Aquesta passió me l'ha fet enganxar aquesta gent que dic que em rodeja, o gent que he anat coneixent darrerament. Deu ser l'edat. Als trenta i pico la gent comença a pensar en ser emprenedor, ara que està tan de moda. Deu ser la crisi també, no ens enganyem.

El curiós del cas és també que amb l'edat els gustos de la gent semblen mimetitzar-se més.. per què ens ha d'agradar a tots ser emprenedors, saber de vins i gintònics, anar a córrer i menjar menús degustació? On han quedat les pizzes, la cervesa, els martinis amb cola i fer mandres al llit els diumenges al matí?

Doncs jo, que havia caigut de quatre potes en gairebé tot, excepte en el tema del vi, resulta que després de visitar les Bodegues Ànima Negra de Mallorca ara m'han agafat mil ganes d'aprendre sobre vins.. i provar el menú degustació del restaurant Bri de Palma..

Vaja, que som tots iguals, un patró comú per molt que intentem fer veure que som especials. Un patró comú que és capaç de gastar-se diners i diners en gilipollades com rellotges GPS, mitgetes Medilast o Compressport, Masterclass de Gintonics, Cates de vins o Meridatges de vi amb xocolata, i mil altres coses innecessàries.

Apa, me'n vaig a nedar que ara m'ha donat per més coses inútils que valen molts diners com són les triatlons JUAS

2013

Em sembla que cada gener em passa.. no actualitzo el blog. Aprofito que sóc a l’aeroport de Madrid fent temps (o perdent-lo que és el que faig sempre als aeroports) per actualitzar-lo.

El gener és un mes curiós. Passa de tenir dies de festa a tenir dies d’stress. Bé, potser no és el gener el que té dies d’stress, sinó jo. Malgrat aquest inici semblant al de cada any,  aquest 2013  té pinta  a ser diferent. Apunta maneres. Ja va apuntar maneres el cap d’any. Maneres i tendència. Bilbao 2013. Inici d’any a Bilbao segurament significarà fi d’any a Bilbao.. Quan sigui el dia ja ho veurem però tot sembla indicar que hauré de millorar el meu castellà ;) però bé, ja arribarà el canvi, per ara la vida segueix i jo com sempre em perdo entre feina, sessions inacabables de cine i curses rares.

D’entre les pelis vistes darrerament i que no he comentat, un breu d’algunes que recordo:

-          Django:  Genial.Tarantino forever. Si amb kill Bill vaig sortir amb ganes de tirar patades a tort i a dret, de Malditor Bastardos hagués pelat nazis, d’aquesta vaig sortir amb ganes de disparar al cap de la gent. No em mal interpreteu, sóc pacífica totalment però és un geni en Tarantino.. Riure infinit amb l’escena del kukusklan que em recorda el gag del Buenafuente de “Caballeros de escocia”

-          Lincoln: Lliçó d’història americana que em convenia pq no en tinc ni idea. Lliçó de moviments polítics interessantíssima.. Lliçó de no donar per sabut el perfil republicà i democrata americà (i és que els republicans eren els que volien lluitar per l’abolició de l’escalvisme i no els democrates!).

-          Argo: ara no recordo si la vaig comentar ja. Fa tant que la vaig veure que a tall de recordatori: la realitat supera la ficció. Ben Afflek interessant as usual.

I altres coses vistes:

-          Teatre “Litus”: o jo em faig gran o aquesta obra és mooolt per joves de 20 anys i a mi em va avorrir com una ostra pq tot em semblaven tòpics i tenia unes ganes de que llegíssin les putes cartes que flipes.. Salvo la gràcia que em feia l’actor mediàtic de Malgrat de Mar que ara no recordo com es diu. No diré pas pq sé que és de Malgrat de Mar juas

-          Concert Albert Pla: simplement dues paraules:  GENI SONAT. Em va faltar una mica més de ritme, més cançons vaja i menys teatre.

Bé, fins aquí les opinions subjectives d’una pardilla que no té perquè compartir ningú més.

M’adono que cada cop dic més paraulotes.. males influències jiji..

Per cert! Ja tinc bambes de claus MIZUNO! Quan les tregui de la maleta faig una foto i potser la penjo. Ara toca volar a Marina d’Or i fer algun 800 o 1.500m.. que no em passi com amb les de basquet que les darreres encara estan dins una caixa gairebé completament noves..