No he pogut evitar que se m'humitegessin els ulls en llegir aquesta història
–Un dia hi va dur María. ¿Per què?
–L’estiu del 2007, María va tenir molts episodis autistes. Vaig pensar que potser li agradaria que la portés a córrer. Va ser sorprenent. Ho mirava tot, somreia. Va ser com una teràpia. Aquella nit va dormir bé. Se’m va obrir una porta gran.
–I va passar a les maratons.
–La primera que vam córrer junts va ser la de València-2008. La d’avui a Barcelona serà la quarta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada